10 punts calents del nou municipalisme de cara al 24-M

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dimecres, 6 maig 2015

La confluència de partits d'esquerres no ha tingut èxit en cap localitat important, excepte Vilassar de Mar i Caldes de Montbui

Un dels punts d’interès de les eleccions municipals del 24 de maig serà comprovar amb quina força irrompen les anomenades candidatures de confluència de l’esquerra que s’han creat arreu del territori. La majoria estan articulades al voltant d’ICV-EUiA o de la CUP, però segurament l’element més destacable és que s’han format conjuntament amb activistes de moviments socials que han decidit fer una aposta per la via institucional. L’anomenada confluència, però, no ha estat completa en cap municipi gran i, per exemple, aquestes tres formacions només comparteixen llista a Vilassar de Mar i a Caldes de Montbui. Apostar per la transparència i per portar a terme auditories ciutadanes dels comptes públics, defensar una participació ciutadana real en l’Administració local, proposar la remunicipalització dels serveis públics o un funcionament assembleari són punts en comú de les candidatures del que podríem anomenar nou municipalisme.

El cas més conegut és el de Barcelona en Comú, la llista encapçalada per Ada Colau que pretén assolir l’alcaldia de la capital catalana. Aplega Guanyem, ICV-EUiA, Podem, Equo i Procés Constituent. Les enquestes publicades fins ara li donen opcions reals de ser la força més votada a Barcelona el 24 de maig. Però, més enllà del cap i casal, bona part de les ciutats més poblades del Principat presenten llistes de confluència, si bé en cap altre cas amb opcions de victòria, almenys ‘a priori’. CRÍTIC repassa diverses d’aquestes noves propostes municipalistes. No es tracta d’un resum exhaustiu, sinó una compilació de noves iniciatives a les ciutats més poblades de Catalunya on hagin confluït partits i moviments socials. Tots coincideixen que es tracta de construir projectes sòlids a llarg termini i que el 24-M ha de servir per irrompre —o consolidar, en els casos en què ja hi havia representació institucional— als ajuntaments per portar-hi propostes transformadores i rupturistes.

L’Hospitalet de Llobregat

La segona ciutat més poblada de Catalunya va començar el seu particular procés de confluència al febrer de 2014, amb una àmplia representació d’organitzacions: ICV, EUiA, la CUP, Procés Constituent, Podem, Pirates i persones independents, diverses de les quals agrupades a l’entorn de l’associació Akelharre. Mesos de converses no van servir per resoldre les diferències fonamentals en quatre grans temes: la forma jurídica amb la qual concórrer a les eleccions, el salari dels càrrecs electes, la durada dels mandats i la retroactivitat de les limitacions, i la política de pactes. Entre el desembre de 2014 i el gener de 2015, la unitat va esquerdar-se amb la sortida per desavinences en aquestes qüestions de la CUP, d’Akelharre i de Procés Constituent. Guanyem l’H va convertir-se en l’Hospitalet en Comú, però va perdre el nom —avalat per la marca barcelonina— després de la sortida de Podem, formalitzada el 10 d’abril, que havia denunciat l’“adulteració” de les primàries.

Finalment, la coalició es limita a l’aliança tradicional entre ICV i EUiA —un 8,9% dels vots i 2 regidors el 2011—, a la qual s’ha unit Pirates —837 vots, un 0,99% en les municipals de 2011 anant en solitari—, sota el nom de Canviem l’Hospitalet i encapçalada per Ana González. La sortida de Podem, que va aconseguir 5.412 vots a la ciutat (7,09%) en les europees, redueix les opcions de la candidatura en un dels grans feus del PSC a l’àrea metropolitana —l’alcaldessa, Núria Marín, va aconseguir 13 regidors, a un de la majoria absoluta, fa quatre anys. La CUP, per la seva part, hi concorre finalment en solitari. El 2011, va rebre 541 vots, tot just un 0,64%.

Badalona

Pamflets electorals repartits per membres de Guanyem Badalona en Comú a l'estació de tren / GBeC

Pamflets electorals repartits per membres de Guanyem Badalona en Comú a l’estació de tren / GBeC

On sí que ha reeixit una candidatura més àmplia de l’esquerra ha estat a Badalona, la tercera ciutat més poblada del Principat i governada per Xavier García Albiol (PP) des del 2011. Guanyem Badalona en Comú neix de la confluència prèvia de les plataformes Per Guanyar Badalona, impulsada per alguns militants de base d’ICV i exregidors com l’ecosocialista Carles Sagués, i Crida per Badalona, impulsada per la CUP, membres d’EUiA i activistes del 15-M. Finalment, la llista encapçalada per Dolors Sabater aplega la CUP —1.465 vots, un 1,82% el 2011—, Procés Constituent, activistes provinents de moviments socials com ara la PAH, exmilitants d’ICV i EUiA, a banda de tenir el suport de Podem —4.480 sufragis, un 6,82% en les passades europees. Les agrupacions locals d’ICV i d’EUiA de les formacions han optat per presentar una candidatura pròpia, encapçalada pel regidor ecosocialista Àlex Mañas. El 2011 van rebre 7.184 vots, un 8,9%, i van obtenir tres regidors.

El número 2 de Guanyem Badalona en Comú, José Téllez, explica a CRÍTIC que a la ciutat “mai havia estat possible fer una candidatura fora de l’esquerra oficial” i que ara “per fi podem aspirar a obtenir representació” a l’Ajuntament. Téllez hi afegeix que han vist “una finestra d’oportunitat per construir una eina d’unitat popular i l’objectiu és que el projecte vagi més enllà de les eleccions. Podem ser una eina que serveixi per reconstruir el moviment veïnal i el moviment social de Badalona des de la base”. El candidat conclou que la manera de combatre García Albiol “no és només articular un govern alternatiu, com planteja l’actual oposició, sinó que se l’ha de fer fora amb altres polítiques i tornar a recuperar els barris, els carrers i el moviment veïnal. Albiol també ha arribat al govern per la mala praxi de l’esquerra institucional”.

Terrassa

La cocapital del Vallès Occidental és la ciutat que presenta una candidatura més similar a Barcelona en Comú. Terrassa en Comú aplega ICV, EUiA, Podem, Guanyem i Procés Constituent. La llista està encapçalada per un independent, Xavi Matilla, que ha promès no pactar amb el PSC, el partit que ostenta l’alcaldia des del 1979 i que en la darrera legislatura ha governat, precisament, amb ICV-EUiA. La coalició d’esquerres va sumar 6.590 paperetes el 2011 —un 9,25%—, i va assolir tres regidors. Entre moltes altres qüestions, Terrassa en Comú defensa remunicipalitzar el servei d’aigua, en mans de Mina d’Aigua Pública de Terrassa fins al desembre del 2016. De la mateixa manera que a la capital catalana, la CUP ha quedat fora de la candidatura i ha optat per anar-hi en solitari.

Sabadell

Llista electoral i simpatitzants de la Crida per Sabadell / CxS

Llista electoral i simpatitzants de la Crida per Sabadell / CxS

En els primers comicis de l’era post-Bustos —l’exalcalde socialista condemnat recentment a un any i quatre mesos de presó per una de les peces del ‘cas Mercuri’—, una de les grans novetats de l’altre cocapital del Vallès Occidental és la presència de la Crida per Sabadell, una candidatura que va començar a gestar-se molt abans que el terme confluència fos en l’agenda mediàtica. La Crida aplega l’Entesa —5.356 vots, un 7,17% i dos regidors el 2011—, la CUP —3.767 vots, un 3,57% i cap representant fa quatre anys—, el Moviment Popular de Sabadell (MPS), una coordinadora de diverses lluites, a banda d’activistes de diferents moviments. ICV-EUiA hi concorre a través d’Unitat pel Canvi, que rep el suport d’una part dels integrants del cercle de Podem. El 2011, ICV-EUiA va sumar quatre regidors, gràcies a 8.571 vots (un 11,47%). Per acabar-ho de complicar, la secció local d’EUiA ha impulsat una llista, Guanyem Sabadell, liderada per la regidora Marisol Martínez, enfrontada a la direcció nacional de la formació.

La llista de la Crida està encapçalada per Maties Serracant i el número tres, Albert Boada, explica a CRÍTIC que la iniciativa “arrenca el 2013, sobretot per demanda dels moviments socials. Cada cop hi ha més gent que reclama als moviments no ser només al carrer, sinó també a les institucions per governar-les”. Boada subratlla que la Crida “no és una suma de sigles i no hi ha quotes de partit”. “La idea fonamental és que ens dóna l’oportunitat de construir un moviment fort, però hem de tenir clar que es faran certes coses si som capaços de tenir certa força tant al carrer com a l’Ajuntament”, hi afegeix el candidat.

La Crida forma part de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), que reuneixen llistes municipalistes de l’esquerra alternativa de 14 municipis del Vallès, com Cerdanyola, Rubí, Sant Cugat o Ripollet, que en alguns casos són formades per diverses organitzacions i en d’altres, com Badia, per una de sola. Les CAV es presenten en coalició amb la CUP a les eleccions del 24 de maig. El 2007, les CAV van obtenir 14 regidors, que el 2011 van pujar a 16. Albert Boada destaca com al Vallès “hi ha gent que fa dècades que pensa i fa aquesta política nova, tant des del carrer com des de la institució”, i posa com a exemple l’històric COP (Col·lectiu Obrer i Popular) de Ripollet, amb representació al consistori des del 1991.

Santa Coloma de Gramenet

A la ciutat del Barcelonès Nord, la candidatura que representa la nova política és Som Gramenet, que aplega Gent de Gramenet, Podem i independents. Gent de Gramenet té dos regidors al ple municipal i en les eleccions del 2011 va rebre 2.575 vots, un 6,65% dels emesos, i es defineix com un moviment ciutadà assembleari. Podem, per la seva part, va sumar 2.279 sufragis (un 7,12%) en les darreres europees. Com les CAV, Som Gramenet ha arribat a un acord amb la CUP, de manera que els vots aniran a parar al mateix sac —Poble Actiu— als organismes supramunicipals. El cap de llista de Som Gramenet, Aitor Blanc, explica que el gran canvi amb relació al 2011 “és la presència de Podem i la implicació de persones a títol individual que fins ara no s’havien mullat”. En la confluència, la línia vermella va ser que “no es podia ser al govern”, un fet que va descartar ICV-EUiA, que forma una aliança a l’executiu local amb el PSC de Núria Parlon. La coalició d’esquerres té tres regidors, gràcies als 4.627 vots (un 11,94%) de 2011.

Blanc considera fonamental mantenir la presència al carrer dels moviments i entén que per poder fer un “canvi global” calen les dues potes, també la presència institucional. En aquest sentit, subratlla que “l’objectiu és treure el PSC del poder i treballem a llarg termini, amb l’objectiu de guanyar legitimitat”. El cap de llista de Som Gramenet també recalca que “Gent de Gramenet ja era un projecte de confluència, que aplega independentistes, comunistes i anarquistes”.

Vic

Els ciutadans de la capital d’Osona podran triar entre 12 candidatures en les eleccions del 24 de maig, quatre de les quals representen l’extrema dreta xenòfoba. Capgirem Vic, que aplega la CUP, Procés Constituent (PC) i activistes de moviments socials, representa la novetat més important pel que fa a la confluència. La CUP va ser la tercera força del consistori el 2011, en rebre 1.626 vots, un 10,83% del total, que li van suposar dos regidors. El cap de llista de Capgirem Vic, Joan Coma, declara a CRÍTIC que la nova candidatura ha permès “aprofundir molt en el nivell democràtic d’elaboració de la llista, ha estat més participativa i ha fet possible arribar a gent a la qual no arribava la CUP”.

Coma recorda que arran de la crisi —i sobretot, a partir del 2011— han aparegut “nous actors socials, tant a nivell de moviments socials com d’organitzacions polítiques” i “nosaltres vam dir que la unitat popular anava més enllà del que podia aconseguir la CUP”. Aquesta realitat va portar la formació de l’esquerra independentista a endegar “un procés amb PC, perquè era gent amb qui coincidíem en les mobilitzacions”. Capgirem Vic també és assembleari i no té quotes de partit. Pel seu cap de llista, “la institució com a molt ens servirà de palanca pel canvi social que s’ha de fer des del carrer”.

A més, ICV-EUiA i gent del cercle de Podem local han llançat una nova candidatura anomenada Vic per a Tots i amb un candidat també nou, Arnau Martí. Fins ara els ecosocialistes tenien un regidor a l’ajuntament.

Lleida

Membres i simpatitzants de la Crida per Lleida / CxLl

Membres i simpatitzants de la Crida per Lleida / CxLl

La capital del Segrià es manté com un dels grans bastions del PSC, fins al punt que és una de les tres últimes grans localitats —les altres són Cornellà de Llobregat i Granollers— on manté la majoria absoluta. Que el consistori presidit per Àngel Ros no tingui representació de tot l’espectre d’esquerres —ni tan sols ERC, arran de l’enfonsament de 2011— no ha evitat l’atomització d’aquest sector, representat en tres candidatures el 24-M: la d’ICV-EUiA, la plataforma ciutadana El Comú i la Crida per Lleida. El cercle de Podem en principi donava suport a El Comú, però al febrer se’n va desdir. El Comú va néixer, precisament, amb la intenció d’aplegar les diverses formacions d’esquerres i, tot i no sortir-se’n, ha decidit presentar-se igualment als comicis. La Crida aplega la CUP, alguns militants de Procés Constituent i l’Assemblea de Joves de Lleida, a banda d’altres moviments.

El cap de llista és Pau Juvillà, que defineix la Crida com “un moviment més ampli que la CUP, capaç d’aglutinar molta gent dels moviments socials i també del moviment llibertari”. La candidatura, que és assembleària i tampoc no segueix cap política de quotes per organització, té un “reglament molt estricte, amb un sol mandat per regidor, amb l’objectiu d’evitar la descapitalització dels moviments socials”, destaca Juvillà, per qui la Crida té la voluntat de “perdurar en el temps”. “Nosaltres no volem gestionar la ciutat, sinó transformar-la, i entenem que l’augment de participació de la ciutadania ha d’anar lligat a un procés de transformació social”, conclou el cap de llista d’una candidatura que també fa bandera de la defensa dels serveis públics i de la municipalització d’aquells serveis bàsics que estan en mans privades.

Cornellà de Llobregat

La ciutat més poblada del Baix Llobregat és un altre dels bastions metropolitans del PSC, amb un alcalde, Antonio Balmón, que alhora és el secretari de Coordinació Institucional de la formació a escala nacional. Cornellà en Comú – Crida per Cornellà pretén irrompre al consistori i contribuir a posar fi a l’eterna majoria absoluta del PSC. L’advocat Vidal Aragonès encapçala una candidatura que reuneix Procés Constituent, Alternativa d’Esquerres de Cornellà —considerat el referent de la CUP al municipi—, Podem i Equo. ICV-EUiA, també en aquesta ocasió, no forma part de l’opció més rupturista, que descarta qualsevol entesa amb el PSC.

Sant Boi de Llobregat

El segon municipi més poblat del Baix Llobregat té en Gent de Sant Boi la candidatura de l’esquerra alternativa, que reuneix la CUP —751 vots, un 2,63%, el 2011—, Arran, Procés Constituent i antics components del Consell Ciutadà de Podem, a banda de persones provinents de moviments socials com la PAH o l’Assemblea d’Aturats. La candidatura es defineix com a “assembleària i horitzontal” i deixa clar que té com a objectiu “la supressió de l’actual sistema econòmic i el foment de la participació dels ciutadans de Sant Boi en el procés de deliberació i de presa de decisions polítiques municipals sota els principis de la radicalitat democràtica”.

La cap de llista és Lucía Pérez i, com les altres candidatures presentades en l’article, tampoc no té quotes de partit. Gent de Sant Boi limita a un “màxim d’una legislatura” la responsabilitat dels càrrecs electes i ja avança que “no establirà cap pacte de govern a menys que sigui la llista més votada”. La participació a Gent de Sant Boi ha provocat la divisió del cercle local de Podem, ja que els integrants de “Sí que Podemos”, que tenien majoria al Consell Ciutadà, van apostar per la confluència i s’hi han sumat, però no la resta del Consell. Els números 3 i 4 de la llista de Gent de Sant Boi són antics integrants del Consell Ciutadà de Podem Sant Boi, però en van marxar per formar part de la candidatura per a les eleccions municipals.

El Vendrell

A la capital del Baix Penedès s’hi presenta Som Poble, una candidatura formada per la CUP, EUiA i Procés Constituent i que ha tingut un procés de gestió de gairebé un any. El número 1 de la candidatura és Rubén Suan, que va encapçalar la llista de la CUP fa quatre anys —va aconseguir un 3,8% dels vots; per tant, no va obtenir cap regidor—, mentre que el 2 és Alfredo Valdivieso, cap de llista d’ICV-EUiA el 2011 —3,6% dels sufragis. Som Poble ha confirmat la ruptura local de la coalició entre ICV i EUiA, ja que els ecosocialistes hi concorren en solitari.

A les principals ciutats de la demarcació de Tarragona no han culminat amb èxit processos de confluència, ni a la capital ni a la segona ciutat, Reus. A la Crida per Valls, la candidatura articulada al voltant de la CUP, sí que hi ha integrants de Podem i de Procés Constituent, tot i que es tracta d’organitzacions molt poc estructurades en aquesta àrea.

 

5 comentaris
  • Dionisio Ortiz Samper 6 de maig de 2015 - 9:16

    Después de leer el artículo (felicidades por el exhaustivo trabajo de recogida de datos) me sigo quedando perplejo ante las dificultades de conseguir alternativas reales de izquierda para gobernar los municipios,excepto en contadas excepciones como Barcelona donde finalmente se auto excluyeron las CUP por cuatro perras que situaban el salario de un regidor por debajo de muchos pensionistas y parados.
    Cap,proces,avancem,mes,alternativa ,cup,cabguanyem,capgirem, laliem noensentenem……y así nos va..Podem però no volem! Volem pero no sabem!…ens falta diàleg,flexibilitat i humilitat….

  • Subscriptor Jordi Ortiz Gil 6 de maig de 2015 - 14:33

    A L’H va sortir part de Podem del procés de confluència. Una part important de la gent de Podem, activa en el procés de confluència, ha abandonat el partit i entrat en Pirates per romandre en el procés de confluència .

  • Elisabet Pericas Taulats 6 de maig de 2015 - 17:52

    Trobo a faltar en aquest article una referència a la candidatura IMAGINEM LES FRANQUESES EN COMÚ de de Les Franqueses del Vallès.
    Aquesta candidatura prové de la candidatura Les Franqueses Imagina (ICV-EUIA, Els Verds del Vallès Oriental i un conjunt ampli de persones a títol individual provinents de moviments socials del mateix poble i comarca) que van decidir confluir ja el 2011 en les passades eleccions i la qual va obtenir 2 regidors a l’ajuntament d’aquesta població.
    En aquestes eleccions, a més a més, després d’un procés llarg, s’han afegit 2 formacions polítiques més, PODEM i el Procés Constituent, formant doncs una de les candidatures de confluència més àmplia de tot el territori català. Només hi manca la CUP que no té formació en aquesta població.

  • Subscriptor Oscar Sisteré Saureu 7 de maig de 2015 - 11:27

    Gràcies sinceres per l’esforç de fugir del “centralisme” i abordar realitats com la de Lleida. Em permetreu, però, que posi en qüestió la manera de tractar-ho. Lleida tindrà, per primer cop, una agrupació d’electors que ha hagut de recollir 1500 avals (n’hem aconseguit finalment més de 2000). Malgrat això, i altres qüestions que entenem que donen rellevància i fan que la fita sigui noticiable, no es dóna veu a ningú d’aquesta candidatura per aprofundir mínimament en un fet que entenc del tot noticiable. Una salutació i a seguir amb la bona feina. Gràcies

  • acafort 13 de maig de 2015 - 20:58

    Potser falta Vilafranca del Penedès, o no interessa ?

Deixa el teu comentari