12 frases que resumeixen la conversa Tardà-Pisarello al #DebatCrític sobre els ponts entre ERC i els Comuns

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • divendres, 17 març 2017

La possibilitat d'un pacte entre ERC i els Comuns després de les eleccions catalanes va aparèixer al debat. Però Tardà i Pisarello van escenificar que encara queden molts entrebancs a superar

Joan Tardà, diputat d’ERC al Congrés, i Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcaldia de Barcelona i figura clau dels Comuns, van intentar aixecar ponts en la frontera entre aquests dos espais polítics de l’esquerra catalana. Queden, però, molts entrebancs i desacords per superar. La possibilitat d’un pacte futur entre ERC i els Comuns per després de les properes eleccions catalanes sobrevola des de fa temps la política catalana. L’acte, organitzat per CRÍTIC, moderat pel periodista Roger Palà i amb unes 200 persones a la sala de l’Espai Calàbria 66, va servir per visualitzar els espais de trobada però també les diferències estratègiques actuals entre ERC i els Comuns.

 

CRÍTIC us ofereix un resum de la conversa Tardà-Pisarello en 12 frases destacades. Durant el dia d’avui us oferirem el vídeo íntegre d’aquesta nova edició del #DebatCRÍTIC. Aquí teniu un resum en forma de video de 5 minuts de durada.

Joan Tardà

“La futura hegemonia de les esquerres durant els primers anys de construcció de la república ens la juguem en els propers mesos”.

“Estem molt orgullosos dels tripartits. Si no haguéssim fet els tripartits, no hauríem normalitzat l’independentisme. No hauríem tret algun ‘michelin’ de nacionalisme hiperventilat. Fer president del país un català nascut a Andalusia va ser un orgull per a nosaltres. No hauríem aconseguit mai reformar l’Estatut d’autonomia perquè Pujol mai volia”.

“Guanyar el referèndum és molt important. Però encara és més important fer-lo. Tenim com a prioritat obrir un procés constituent. Aquest procés constituent, si la ciutadania vol, pot fer néixer la República. Aquí tenim un punt de trobada amb els Comuns”.

“L’oligarquia catalana ja no és Convergència. Foment del Treball no està pel procés constituent. Si La Caixa i el Banc Sabadell volguessin la independència, ja seríem independents. L’oligarquia catalana no vol la independència, sinó que necessita el manteniment de l”statu quo’ del 78”.

“Hi ha algun brètol que conec que diu que els Comuns són quintacolumnistes espanyolistes. Ho sé. Però crec que no s’atreviria a dir-ho públicament perquè faria el ridícul. El que tenim entre mans és tan important que no podem caure en alguns paranys. Reconec que em fa patir això. Per exemple, l’amic Coscubiela em fa patir. L’he admirat, és un gran lluitador des dels temps de CCOO i una persona tenaç. Però em fa patir”.

“Tinc la impressió que en els propers mesos ens juguem la futura hegemonia de les esquerres durant els primers cinc o sis anys per aixecar la República. Si no som capaços de convergir els independentistes i els autodeterministes en aquests propers mesos, tindrem un problema. Si l’independentisme d’esquerres diu que s’ha fracassat per culpa dels Comuns i els Comuns diuen que és culpa d’ERC, no construirem res”.

Gerardo Pisarello

Joan Tardà parla amb Pisarello i el periodista Roger Palà / XAVI HERRERO

Joan Tardà parla amb Pisarello i el periodista Roger Palà / XAVI HERRERO

“Necessitem fronts amplis d’esquerres. Que apel·lin a tota la societat. M’interessen els tripartits. Gent com Carod-Rovira, com Ridao, com Tresserras. El que em grinyola és quan ERC pacta, encara que sigui de forma temporal, amb forces polítiques com Convergència. A mi m’agradaria que a Catalunya governessin les esquerres. No m’agrada el processisme”.

“No vull que el PDECat, la nova Convergència, continuï mantenint el lideratge polític a Catalunya. Això impedeix que puguem reunir les forces socials que necessitem per poder fer un canvi a Catalunya. Pactar amb la dreta en una situació asimètrica, pensant que els pots arrossegar a les teves posicions, és una operació molt arriscada. Mentre el PDECat tingui una posició hegemònica en el procés, el procés no arribarà al conjunt de la gent”.

“Creure que pots pactar amb la dreta i deixar que la dreta mantingui l’hegemonia cultural és un error. Com s’explica que el PDECat, si està en posicions rupturistes, segueixi imposant el seu criteri per fer uns pressupostos que no s’atreveixen a tocar ni tan sols els impostos a les rendes altes? Fins que el lideratge de Convergència no canviï, les classes treballadores i populars que ho estan passant malament no s’uniran al procés independentista”.

“Dir que no ha passat res a l’Estat espanyol en els últims anys se’m fa estrany. Estem menystenint els processos de canvi. Com li pots dir a la gent de la Corunya que no ha canviat res? Com li pots dir a la gent de Cadis, de Saragossa, de València, de Madrid, de Sabadell o de Barcelona que no ha canviat res? Això no vol dir que nosaltres a casa nostra no hàgim de fer canvis. Però no podem tancar els ulls. No podem pensar que a Catalunya estem fent un procés polític de canvi únic al món”.

“Jo pensava que el moviment pel dret a decidir havia acabat amb el nacionalisme. Hi ha un sector nacionalista, que es diu a si mateix independentista, però és sobretot nacionalista. És allò que veiem en la nova dreta independentista. Potser és minoritari, però és un element que tenim. Apel·lacions a Trump, tints racistes, un punt de xenofòbia. Em preocupa això”.

“Si realment es tracta d’un referèndum sobre la independència, jo personalment participaria en qualsevol tipus de referèndum”.

Aquí podeu veure la conversa entre Tardà i Pisarello íntegra. Dues hores de debat moderat pel periodista Roger Palà i amb preguntes incisives dels subscriptors i lectors de CRÍTIC que van participar-hi.

****

Podeu veure al canal de YouTube de CRÍTIC altres debats i converses interessants que hem fet: la conversa entre Teresa Forcades, Mònica Terribas i Marina Garcés, el debat entre Gabriel Rufián (ERC), Xavier Domènech (En Comú Podem) i Gabriela Serra (CUP) o una conversa especial entre el periodista de ‘La Vanguardia’ Enric Juliana i Roger Palà.

Un comentari
  • oriols23 18 de març de 2017 - 20:21

    Quantes lluites compartides… republicans i comuns haurien d’anar junts un cop siguem una República.

Deixa el teu comentari