Antologia del #PressingCUP: els millors tuits, articles i vídeos crítics amb l’esquerra independentista

  • Marc Font / Roger Palà
  • diumenge, 22 novembre 2015

Agustí Colomines, Pilar Rahola o Salvador Cardús han estat alguns dels creadors d'opinió més crítics amb la posició de la CUP

Un dels 'memes' que més ha corregut per les xarxes sobre l'actitud de la CUP.

Un dels ‘memes’ que més han corregut per les xarxes sobre l’actitud de la CUP.

Les darreres setmanes s’ha popularitzat a les xarxes socials el ‘hashtag’ #PressingCUP. Així és com alguns tuitaires defineixen l’actitud d’aquells creadors d’opinió, articulistes i ideòlegs sobiranistes crítics amb la CUP, sobretot arran de la decisió de la formació anticapitalista de no investir Artur Mas. Des de la mateixa nit electoral, quan va constatar-se que Junts pel Sí no tindria la majoria absoluta, han estat moltes les veus que, de forma més o menys elaborada, han exercit el #PressingCUP. Sota aquest epígraf, de fet, s’hi han encabit des d’aportacions raonades fins a d’altres de més barroeres o directament humorístiques. De fet, allò que alguns anomenen #PressingCUP és, per a d’altres, un exercici natural i respectable d’expressió i opinió política. Aquest article és una antologia de les aportacions més destacades.

Agustí Colomines: “L’entorn de la CUP està dominat pel Cicuta Party”

L’exdirector de la Fundació CatDem, prolífic tuitaire i articulista habitual en mitjans com ‘El Punt Avui’, ‘El Món’ o ‘Economia Digital’, és probablement una de les veus actuals més obertament crítiques amb CUP. En articles com “Esto es todo, amigos”  o “Una legislatura fallida” s’ha mostrat partidari de repetir la convocatòria electoral per evitar la dependència de Junts pel Sí de l’esquerra independentista: “Divuit mesos fins a la desconnexió total no poden dependre d’aquests 10 diputats i del seu entorn, que és més dogmàtic que ells”. Probablement, el seu article més contundent fins a la data d’avui ha estat aquest: “Cicuta Party”. Colomines crea aquest concepte en contraposició al que en alguns entorns es coneix per ‘Camamilla Party’, amb referència als creadors d’opinió del sobiranisme més afí a Convergència.  “Cada dia que passa és més clar que l’entorn de la CUP està dominat per un altre partit, el “Cicuta Party”, la toxicitat del qual està matant el procés per primera vegada en cinc anys”.

És a Twitter, però, on Colomines s’ha mostrat més contundent. Aquestes són algunes de les seves piulades més significatives de les últimes setmanes.

Pilar Rahola i el “gran miracle” d’Artur Mas

Opinadora de referència de l’entorn del sobiranisme més afí a l’actual president (del qual va escriure la biografia ‘La màscara del Rei Artur’), Pilar Rahola també s’ha mostrat molt crítica les últimes setmanes amb el posicionament de la CUP. Ho ha fet en articles com “La llavor’, publicat a ‘La Vanguardia’, on compara el moment actual amb les “batalles internes d’ERC amb la FAI” dels anys trenta, o en entrevistes com aquesta a ‘Vilaweb’, on pronosticava que, si la CUP no investia Mas, hi hauria eleccions. Però sobretot ho ha fet a través de la seva tribuna habitual a ‘8 al dia’, amb vídeos com aquest, on parla del “gran miracle de Mas”, havent convertit la “gent d’ordre” a l’independentisme:

A través de Twitter, Rahola també s’ha mostrat molt crítica amb els posicionaments cupaires, demanant al president Mas que no “es rebaixi”.

Salvador Cardús: “Les condicions de la CUP ens allunyen de la independència”

Cardús, col·laborador habitual de ‘La Vanguardia’ o d”Ara’, habitual de les tertúlies de diversos mitjans i prolífic piulador, també s’ha mostrat molt crític amb la CUP les últimes setmanes. Un dels seus articles més citats ha estat “Cal més veritat”, al diari ‘Ara’, on afirma que “les condicions que posa la CUP, més enllà del veto al president Mas, ens allunyen dramàticament de la independència. Es vol fer entrar el clau de la formació de govern per la cabota d’imposar un model de país que ni té un suport majoritari ni és viable”.

Però on Cardús s’ha mostrat més combatiu amb els cupaires és a Twitter, on és molt prolífic a l’hora d’elaborar opinions incisives, ja sigui com a resposta a interpel·lacions o com a aportacions ‘motu proprio’.

Vicent Sanchis: “Artur Mas és la garantia de la cohesió”

L’exdirector del diari ‘Avui’ és un altre dels creadors d’opinió habituals de l’entorn sobiranista, amb múltiples presències en tertúlies i articles a ‘El Punt Avui’, ‘El Món’ o ‘Nació Digital’. Sanchis no té presència a les xarxes socials, però en les últimes setmanes ha publicat nombrosos articles on mostra les seves discrepàncies amb la CUP. Són constants les referències a Veneçuela quan parla de la formació de l’esquerra independentista. El 2 de novembre, en aquest article a ‘Nació Digital’, escrivia sobre el paper de Mas: “Agradi o no agradi a segons qui, Mas és una garantia. De serietat, de solvència i de seguretat en les decisions. Si en algun moment l’actual president es converteix en un fre més que en un embragament, la CUP tindria raó. No sembla el cas. Encara més: Artur Mas és el nom que permet cohesionar Convergència, donar seguretat als seus militants i als seus votants. Més encara: sense ell, possiblement la mateixa Convergència podria trencar-se en cent matisos, discrepàncies i escissions”.

En un altre text, del 26 d’octubre, Sanchis argumenta que l’Estat espanyol vol fer caure Mas i que sense CDC “els sectors més moderats abandonaran el procés”. També hi deia que, si ERC i la CUP han de liderar el procés, l’Estat espanyol també se’ls carregarà: “La CUP per a l’Estat espanyol és només un problema d’ordre públic. Els amics de Batasuna es poden neutralitzar amb la legislació vigent. Antiterrorista, no cal dir-ho. No serà gens difícil relacionar-los amb fets violents i inculpar-los per no condemnar-los amb prou contundència. Si David Fernàndez, Anna Gabriel o Antonio Baños tenen cap dubte, només han de preguntar a Arnaldo Otegi què fa a la presó?”.

Foto: JORDI BORRÀS

Foto: JORDI BORRÀS

Francesc-Marc Álvaro: “Deixar el procés en mans d’una assemblea de la CUP serà un error”

A través dels seus articles a ‘La Vanguardia’ i la seva presència en tertúlies televisives i radiofòniques, Francesc-Marc Álvaro ja fa molts anys que és un dels opinadors de referència de l’univers sobiranista. Álvaro ha estat crític amb la idea que l’independentisme creix per l’esquerra. El 12 de novembre, en un article a ‘La Vanguardia’, afirmava: “Es diu com un dogma que el sobiranisme només creixerà per l’esquerra sense tenir en compte que el centre moderat es podria perdre si es fan massa bestieses en nom d’una secessió exprés i maldestra. El desconcert augmenta”.

En un altre article, titulat ‘Autogol del sobiranisme’, afirmava que l’opció sobiranista ha crescut des del 2010 “pel centre social de l’electorat, singularment votants de CiU i, en menor mesura, del PSC”. En el mateix text, criticava la CUP i lamentava el seu creixement: “Som on som perquè, en comptes de reforçar el carrer central del sobiranisme, els votants (inclosos molts no rupturistes) van donar la clau a una opció lateral que, a més, menysprea la majoria social que té com a referent un convers com Mas”. Finalment, el 2 de novembre també mostrava la seva oposició al pes que té la formació anticapitalista: “Deixar la investidura i la continuïtat del procés en mans d’una “assemblea oberta” de la CUP —aporti la decisió que aporti— serà un error que es pagarà car. Cal fer política abans que te la facin des dels marges”.

Marçal Sintes: la CUP observa el moment actual “com el jubilat que mira les obres”

Marçal Sintes, periodista, director dels estudis de comunicació de Blanquerna i col·laborador en mitjans, també s’ha mostrat molt crític amb l’actitud de la CUP les últimes setmanes. Probablement, el seu article amb més recorregut ha estat “La bombolla cupaire”, publicat a ‘El Món’, on es mostra molt crític amb unes declaracions de l’alcalde de la CUP d’Argentona, Eudald Calvo, a qui defineix com “un jove conegut per haver estat detingut arran d’uns violents aldarulls a la UAB fa cinc anys” (Calvo va afirmar posteriorment en un tuit que va ser absolt d’aquells fets). Aquest article va derivar en una discussió pública amb l’alcalde maresmenc.

En el mateix article, també qualifica l’economista i diputat de la CUP Josep Manel Busqueta d’“home que suma pomes i peres (o croissants i melindros)” [amb referència al seu ofici de pastisser]. “Per exemple: afirma —en una entrevista en un altre mitjà— que en les eleccions la CUP va aportar més votants a l’independentisme que JxSí. A simple vista ja es veu que això és una barbaritat”.

Sintes ha comparat la CUP amb el jubilat que mira les obres des de la cantonada, amb referència a la seva manca d’implicació en la governabilitat, i també s’ha mostrat partidari d’eleccions al març en aquest article a ‘El Periódico’: “Mas  y CDC deben analizar si es conveniente –y digno– continuar cediendo. Mi opinión es que no. Que no es conveniente ni digno. Y que hay que exigir una respuesta definitiva a la CUP. Si es otro no, CDC debería comunicar inmediatamente a los ciudadanos –a ser posible, antes del 20-D– que Catalunya volverá a las urnas en marzo”.

Vicenç Villatoro: la renúncia de Mas seria “una derrota incalculable pel procés”

L’analista polític i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona no té perfils a les xarxes socials, però sí diverses tribunes d’opinió rellevants, entre les quals un dietari al diari ‘Ara’ on realitza la seva crònica del moment polític. Villatoro és un ferm partidari del lideratge de Mas i es mostra crític amb la CUP, però la seva anàlisi sempre és argumentada i realista: “No se m’acut com la CUP pot acceptar el vot favorable a la investidura de Mas, després de tot el que ha dit i amb la benzina afegida del nou escorcoll a CDC, sense imposar unes condicions inacceptables per a JxSí”, afirma en un article on diu que unes noves eleccions al març són difícils d’evitar però serien “catastròfiques”.

“No crec que renunciar sigui un gran sacrifici per al president Mas. En canvi, crec que seria una derrota incalculable per al procés”, escriu en un altre article. Segons afirma, la negativa de la CUP a investir Mas ha fet que el procés quedi “greument ferit”. “Només l’optimisme de la voluntat impedeix declarar el ‘game over’”, afirma en un text on també sentencia que “si l’independentisme practica l’amputació d’alguna de les seves branques, el procés es podrà donar per mort”. En un altre article i fent un nou exercici de realisme polític, Villatoro arriba a la conclusió que Junts pel Sí i la CUP no s’entenen “perquè no volen el mateix”. “L’únic problema és que alguns van creure que la CUP tenia uns objectius diferents dels que té (i té dret a tenir), tot i que els havia fet explícits”.

Miquel Calçada: “No hay más preguntas, señorita”

El periodista i empresari de la comunicació Miquel Calçada, tot i no escriure regularment als mitjans, destaca per la seva presència puntual però contundent a Twitter. Durant les últimes setmanes, Calçada, que va anar a les llistes de Junts pel Sí en les eleccions, ha publicat algunes piulades que han generat polèmica en entorns cupaires, assimilant la CUP a C’s, el PSC i el PP:

Mark Serra: la CUP, el partit ‘chiripitifláutico’

Més enllà d’articulistes i comunicadors amb tribunes d’opinió als mitjans, el #PressingCUP també es nodreix de centenars de piulades i comentaris de persones amb gran activitat a les xarxes socials, que busquen ‘convèncer’ els cupaires de la necessitat d’investir Mas. En alguns casos es tracta de perfils anònims amb poca o cap difusió. Hi ha casos, però, d’activistes a les xarxes que assoleixen un gran ressò. Un dels exemples més paradigmàtics és el de Mark Serra. Aquest antic militant de Solidaritat Catalana per la Independència té més de 16.800 seguidors a Twitter i prop de 70.000 a la seva pàgina de Facebook.

Serra qualifica la CUP d'”enterradors” del procés, de “chiripitifláuticos” o de “partit tronat”. Són algunes de les perles que es troben al seu perfil, ple també d’imatges i de muntatges visuals que vinculen la formació de l’esquerra independentista amb el PP

Paraules com “botiflers” i “traïdors” són habituals en els seus comentaris cap a la formació d’esquerres. El 12 de novembre, després del ‘no’ de la CUP a Mas en el debat d’investidura, piulava això:

Una passejada pel seu ‘timeline’ ens deixa perles com aquestes:

Francesc Abad i “la gran tómbola de la CUP”

Aquest “militant per la independència des del 1984 amb passió pel Barça i les Harleys”, segons la seva pròpia definició a Twitter, és un altre dels ariets del #PressingCUP a les xarxes socials. Abad, que va ser militant de Reagrupament (en aquest ‘post’ explica com se’n va donar de baixa) també es presenta com a “expert en sistemes d’informació i avaluació de gestió pública”. Publica de forma regular aportacions al seu blog, ‘Dies de glòria’, així com en diversos digitals. Una mostra del seu pensament en tres piulades:

 

6 comentaris
  • Subscriptor Maria L. Sciascia 22 de novembre de 2015 - 11:46

    Bé, si fos per la qualitat de bona part de les manifestacions dels ” enderroquem la CUP”, no valdria la pena tenir-los en compte. Es llegeix un grau d’infantilisme, i negació del resultat de les eleccions, i potser pensen que els diputats de la CUP han d’estar al seu servei, (com també pensen que ho ha d’estar la majoria de la població) .No tenen cap respecte peri els votants. La defensa del 4 de la lista de JxS com a president fa tuf a cabdillisme ……. i mama por.

  • Subscriptor Josep Sala i Cullell 22 de novembre de 2015 - 12:39

    Amb un 10% de tot això, ERC ja s’hauria baixat els pantalons i firmat el que fos.

  • Subscriptor Guillem Galera i Léger 24 de novembre de 2015 - 14:50

    Amics Font i Palà,
    Bona feina de recerca i espeleologia a l’avern de les xarxes socials. Permeteu-me tanmateix dir que bona part dels citats ja formen part de la mitologia “feu Mas president” d’ençà del no menys mític article a l’Avui “I ara perquè no toca, senyor Carod?” del desembre de 2003. Colominas, Álvaro i el seu gos faldiller Sintes… 12 anys! Poca sorpresa doncs. El que va patir ERC llavors, ho pateix ara la CUP.
    Ara bé, en l’imaginari popular, les coses són diferents. Llavors es tractava de fer un estatut nou i no trencar el marc autonòmic i calia triar amb qui es feia. Amb CiU o amb el PSC sumant-hi allò que hom coneixia per ICV (sí, aquella formació que es deia d’esquerres de debò, recordeu?). Avui es tracta per ambdues parts de pactar una investidura amb la pinça al nas per a donar peu a una legislatura amb clau rupturista.
    La meva percepció -tant legítima com, ben probablement, equivocada- és que bona part de l’electorat independentista, de la CUP i de JxSí, comença a notar fatiga. El cúmul d’informació diària, la necessitat creada d’info immediata (quina patologia!), el nombre ingent d’actes i activitats, la recepció permanent de correus i convocatòries no sempre ajuden a tenir els militants disposats a mobilitzar-se. La convocatòria de l’ANC de divendres passat, amb poc recolzament i ben maldestre, francament, n’és una mostra. I, en aquest context, el pressingCUP, és antipàtic i improductiu. Ara, tant cert com és que cal el most maduri, un excés de dilatació pot fer que s’avinagri.
    I, entretant, NO es fa la feina que tantes vegades s’ha trobat a faltar, la d’anar eixamplant l’espai independentista (no només des del punt de vista electoral) allà on és més necessari. És a dir, per què ens entenguem, al meu parer, i permeteu-me el reduccionisme, “l’operació Rufián” és insuficient.

  • Alfons Aragoneses 24 de novembre de 2015 - 17:24

    Moltes gràcies. He rigut molt.

  • Jordi 25 de novembre de 2015 - 12:06

    Bona recopilació. Realment, les crítiques defineixen més a qui les emet que a qui van dirigides. En aquest cas, és evident que són crítiques fetes per convergents, gent de fer les coses “com déu mana”, gent d'”americana i corbata” (fins i tot l’Abad). El sol fet que el critiquin la roba que vesteixen al parlament ja mostra un classisme descarat. Si qui ens ha de dur a la república catalana és gent que es creu superior a la resta, ja ens podem quedar com estem perquè el resultat serà el mateix.

  • jep 29 de novembre de 2015 - 20:48

    La campanya té un segon objectiu: amagar le fracàs estratègic de jugar-s’ho tot a una carta electoral. Convertit la CUP en culpable permet salvar la cara als

Deixa el teu comentari