Artur Mas va cedir a Germà Gordó el control total sobre els contractes públics del Govern

  • Roger Palà / @rogerpala
  • dilluns, 12 juny 2017

Teresa Pitarch, mà dreta de l'exconseller de Justícia, va dirigir del 2011 al 2016 l'ens que supervisava la contractació de la Generalitat

Germà Gordó en la seva compareixença davant del Parlament / NÚRIA JULIÀ – ACN

Germà Gordó, investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel ‘cas del 3%’, no va ser només un dels més estrets col·laboradors d’Artur Mas. Durant un quant temps, va ser també l’home que va tenir el màxim control sobre la contractació pública del Govern. Coincidint amb el retorn de CiU al poder l’any 2010, Mas va nomenar Gordó secretari del Govern i, al mateix temps, va reordenar les competències de l’Executiu per cedir-li la direcció i el control de la contractació pública. Al mateix temps, Mas també va crear l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública, i en va nomenar com a responsable Teresa Pitarch, una persona de la màxima confiança de Gordó. Pitarch també ha deixat el PDeCAT arran de la crisi oberta per la imputació de l’exconseller.

Que la contractació pública passés a dependre de Presidència no era un canvi menor. Durant el Govern tripartit, l’àrea depenia d’una direcció general del Departament d’Economia. El retorn de CiU a la Generalitat l’any 2010 va suposar canvis rellevants en l’estructura del Govern. La reordenació de l’Executiu pot resseguir-se a través del DOGC. En un primer decret de finals del 2010, Mas organitza les diferents àrees de Govern i ja especifica que la contractació pública dependrà del Departament de Presidència. Poc després, al gener del 2011, adjudica específicament a la Secretaria del Govern –és a dir, a Gordó– la supervisió de la contractació pública.

El 18 de gener de 2011, la reordenació es completava amb la creació de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública, també sota supervisió de Gordó. Entre les seves funcions hi havia la d’establir directrius i unificar criteris en matèria de contractació, fer el seguiment de les disposicions aprovades en aquest àmbit i “donar suport a la Secretaria del Govern en l’exercici de la seva funció de supervisar i coordinar les actuacions en matèria de contractació pública”. És a dir: amplis poders per controlar tot allò que fa referència als contractes públics.

Teresa Pitarch, una de les persones de confiança de Germà Gordó / LAURA CORTÉS – ACN

La gestió de l’Oficina de Supervisió de la Contractació, en mans de la mà dreta de Gordó

La gestió de l’Oficina va recaure sobre Teresa Pitarch, que va ser nomenada al gener del 2011. Tot i que Gordó va deixar la Secretaria del Govern l’any 2012 per esdevenir conseller, Pitarch va seguir ocupant les seves funcions fins a l’arribada del Govern de Junts pel Sí. En aquell moment, l’Executiu de Puigdemont i de Junqueras va decidir reordenar de nou les competències de contractació pública, que van passar a dependre de l’àrea de Transparència, sota control de Raül Romeva. Del gener del 2011 al febrer del 2016, doncs, la contractació pública de la Generalitat va estar supervisada per una persona de la màxima confiança de Germà Gordó.

En deixar l’Oficina de Contractació, Pitarch va ser recol·locada com a presidenta de l’Institut Català de les Dones, càrrec que va tenir fins a la setmana passada, quan va ser cessada en transcendir la seva decisió de deixar el PDeCAT seguint els passos de Gordó. Pitarch, membre de Nova Convergència, el corrent intern del PDeCAT afí a Gordó, va presentar-se a les primàries per dirigir la federació de Barcelona del PDeCAT representant aquest espai, i hi va quedar en segona posició, amb un 28% dels vots.

Germà Gordó al que fins fa poc era el seu escó al Parlament / RAFA GARRIDO – ACN

Què implica en l’àmbit judicial que Germà Gordó segueixi sent diputat?

El pas de Germà Gordó al grup mixt és un dels conflictes interns més importants que ha hagut d’afrontar Junts pel Sí. Quan va transcendir que el TSJC l’estava investigant pel ‘cas del 3%’, en un primer moment el PDeCAT va explicar en un comunicat que Gordó deixaria de ser president de la Comissió de Justícia, però que continuaria sent diputat. Aquesta decisió va generar dures crítiques d’ERC i de la CUP. Posteriorment, la coordinadora del partit, Marta Pascal, li va demanar indirectament la dimissió en un tuit. Finalment, Gordó va decidir conservar l’acta de diputat i passar al grup mixt, argumentant “pèrdua de confiança” amb la direcció del PDeCAT i apuntant la possibilitat de crear un nou partit. Al mateix temps, l’exconseller de Justícia va reiterar, com sempre ha fet, que la seva gestió política  en tots els àmbits sempre s’ha situat dins de la legalitat.

La decisió de Gordó de conservar l’acta ha generat indignació en gran part de Junts pel Sí, que ha retret a l’exdiputat del PDeCAT el fet que volgués mantenir un escó que va aconseguir en el marc d’unes eleccions plebiscitàries sobre la independència. Artur Mas, en canvi, ha afirmat que les decisions de Gordó eren “necessàries però injustes”, mostrant comprensió pel qui va ser la seva mà dreta. Unes declaracions que contrasten amb la visió més contundent que han tingut altres líders del PDeCAT.

Una de les conseqüències de la decisió de Gordó de mantenir l’escó és que fent-ho no serà investigat pel jutge del Vendrell que instrueix la causa del 3%, sinó pel TSJC, que és el tribunal responsable d’investigar els diputats i diputades del Parlament. Segons ha publicat ‘El Periódico’, el jutge del TSJC encarregat d’instruir el cas serà Enric Anglada. Es dóna el cas, segons han publicat ‘Abc’ i ‘El Mundo’, que Anglada mantindria una relació d’amistat amb Josep Maria Bassols, exalcalde convergent d’Anglès i un dels empresaris investigats en la trama del 3%. Una situació que, segons fonts judicials, podria posar en contradicció la seva funció com a instructor del cas. Per a més inri, Bassols és el marit d’una magistrada del TSJC, Núria Bassols, que va ser alt càrrec de Transparència durant el Govern d’Artur Mas.

Anglada va ser el ponent que va rebutjar al febrer passat la primera petició del Jutjat del Vendrell per imputar Gordó. En aquell moment, segons va transcendir, el jutge va demanar abstenir-se per la seva estreta amistat amb Bassols, però la Sala Civil i Penal del TSJC el va ratificar en les seves funcions.

Noves revelacions del ‘cas del 3%’

Enmig de la crisi oberta en el si del PDeCAT pel pas de Gordó al grup mixt, segueixen apareixent noves revelacions sobre el ‘cas del 3%’. La setmana passada es va aixecar parcialment el secret de sumari del cas. Segons ha publicat el diari ‘El País’, el sumari revela el pagament de regals als caps d’obra pública de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona a canvi d’adjudicacions: futbol, marisc, caceres i ‘packs’ de viatge.

Arran de l’aixecament parcial del secret de sumari, també ha transcendit que un exalt càrrec d’Infraestructures.cat, l’empresa que gestiona l’obra pública de la Generalitat, hauria admès la seva participació en els tripijocs per adjudicar obra pública. Jaume Cortasa, responsable de l’Oficina Tècnica d’Avaluació, va reconèixer per escrit davant de l’actual president de la companyia, Joan Jaume Oms, que es modificaven les valoracions que efectuaven els tècnics a petició del llavors director general de l’empresa, Josep Antoni Rosell.

Després de l’esclat del ‘cas del 3%’, la nova direcció d’Infraestructures va obrir expedient a Cortasa, sancionant-lo en un primer moment amb una suspensió de 90 dies d’ocupació i sou per una falta molt greu. Posteriorment, davant de la gravetat de les noves evidències, Cortasa acabaria sent acomiadat.

Deixa el teu comentari