Catalunya Ràdio i RAC1 sobrerepresenten l’independentisme en les seves entrevistes

  • Elisenda Rovira / @elisendarovira
  • dijous, 24 setembre 2015

La Cadena SER i La Sexta, en canvi, amplifiquen Ciutadans i minimitzen Junts pel Sí en els seus espais d'entrevistes

Estudi de Rac-1 durant el programa matinal de Jordi Basté / CDC

Estudi de RAC1 durant el programa matinal dirigit i presentat per Jordi Basté / CDC

Un estudi elaborat per CRÍTIC dels entrevistats als principals programes de ràdio i de televisió catalans i espanyols revela que Catalunya Ràdio i RAC1 sobrerepresenten els membres de Junts pel Sí i de la CUP i, en canvi, que La Sexta i, en menor mesura, la Cadena SER amplifiquen Ciutadans. TV3, la televisió pública catalana, manté en les seves entrevistes un paral·lelisme fidel a la proporció d’escons al Parlament, amb l’excepció de l’infraentrevistat Partit Popular. L’estudi es va elaborar entre el 3 d’agost, dia que es van convocar les eleccions del 27-S i l’Onze de Setembre, dia d’inici de la campanya electoral amb els programes d’entrevistes a polítics de Televisió de Catalunya, La Sexta, Catalunya Ràdio, RAC1 i la SER. Caldria, però, ampliar la mostra al conjunt de l’any per treure’n conclusions més profundes.

Les opcions independentistes estan massa representades als mitjans catalans i ho estan massa poc als mitjans d’àmbit espanyol? Aquest ha estat un dels principals debats de la campanya electoral, amb acusacions encreuades, la creació d’observatoris específics i, com a colofó, la decisió de la Junta Electoral Central que obligava TV3 i Catalunya Ràdio a “compensar” els partits que no havien participat en la manifestació transmesa en directe de la Diada.

CRÍTIC ha analitzat les entrevistes a polítics catalans en actiu o membres de les llistes que concorren a les eleccions del 27-s, als programes ‘L’entrevista de l’estiu’, del 3/24, i ‘Els matins’, de TV3; ‘El matí de Catalunya Ràdio’ (estiu i temporada regular); ‘Hoy por hoy’ i ‘El balcó, de la SER, i ‘La Sexta noche’ (incloent-hi tant entrevistats com tertulians). Vam optar per buscar una mostra fora del període oficial de campanya electoral per evitar la rigidesa dels blocs electorals que encara mantenen els mitjans públics, però en un període en què els polítics ja estiguessin de ple en la precampanya.

Podeu consultar en aquest gràfic interactiu quin partit apareix sobrerepresentat i infrarepresentat en relació als escons actuals de que té al Parlament de Catalunya. Cal clicar sobre cada mitjà de comunicació per veure el seu resultat.

 

Junts pel Sí, incloent-hi dirigents del Govern de la Generalitat, de Convergència i d’ERC, és la formació que més entrevistes ha realitzat en tots els mitjans amb excepció de ‘La Sexta’. Però, si ho comparem amb el seu nombre de diputats actuals, només queda sobrerepresentada a RAC1 i a Catalunya Ràdio. Els segons amb més entrevistes en termes totals són el PP i Ciutadans, sobretot gràcies als cops que apareixen a la SER i a La Sexta. Els que menys apareixen als mitjans són Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), Unió Democràtica (UDC) i la CUP.

Malgrat la invisibilitat als mitjans públics catalans de què s’ha queixat històricament Ciutadans, les dades de la mostra analitzada demostren que sí ha estat entrevistat igual o de forma superior als seus escons. A TV3 i a Catalunya Ràdio obté una representació corresponent al seu nombre d’escons, al voltant d’un 6%. El percentatge és una mica superior a RAC1, d’un 8%.

 

Un 70% d’independentistes a la ràdio pública

Si el nombre de polítics catalans entrevistats a ‘El matí de Catalunya Ràdio’ fos un retrat fidel de la pluralitat del Parlament, pràcticament 7 de cada 10 diputats de la cambra pertanyerien a partits independentistes. Dels 16 polítics que van passar pels micròfons del programa, la meitat, 8, eren membres de les formacions que integren Junts pel Sí. Aquest recompte inclou els entrevistats amb càrrecs al Govern, que en aquest cas eren 3. Els 8 entrevistats de Junts pel Sí, sumats a 3 més de la CUP, representen un 69% dels polítics catalans entrevistats al programa. Així, Catalunya Ràdio és el mitjà que proporcionalment més polítics independentistes va entrevistar en el període analitzat. Es tracta d’una mostra petita, però significativa, ja que va coincidir amb el període posterior a la convocatòria electoral. En canvi, només va entrevistar un membre de cadascuna de les altres formacions amb representació que concorren a aquestes eleccions.

Més de la meitat dels entrevistats a RAC1 eren de Junts pel Sí

El programa matinal ‘El món a RAC1’ va entrevistar 23 polítics catalans en actiu de partits amb representació parlamentària, dels quals 13, un 56%, eren de Junts pel Sí. Entre aquestes persones n’hi ha 6 que tenen responsabilitats al Govern, com el president de la Generalitat, 4 consellers i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, cosa que podria justificar que tinguessin més presència als mitjans. En tot cas, la llista encapçalada per Raül Romeva és la més sobrerepresentada amb diferència a l’emissora del Grup Godó. Sumant a aquesta xifra un sol entrevistat de la CUP, el candidat Antonio Baños, els independentistes representen un 61% dels polítics que han passat pel programa líder de la ràdio catalana. A banda, també hi han entrevistat 3 representants del PP, 2 del PSC i de Ciutadans i 1 de CSQEP i d’UDC.

La Sexta i la SER aposten per entrevistats de C’s

La convergent Míriam Nogueras és l’única membre d’un partit independentista català convidada a ‘La Sexta noche’ en tot el període analitzat. Posteriorment, ja en campanya, La Sexta ha convidat més polítics independentistes i, fins i tot, és l’única cadena de televisió espanyola que ha organitzat un debat amb tots els candidats catalans. Els altres polítics catalans que han passat pel plató, ja sigui com a entrevistats o com a tertulians, eren 2 de Ciutadans i 2 del Partit Popular. Així, l’independentisme va representar només un 20% de les veus de partits incloses entre els convidats. La Cadena SER també va infrarepresentar les opcions sobiranistes, que van ser un 37% del total de polítics entrevistats. En aquest cas, 1 de cada 5 polítics catalans entrevistats als programes ‘Hoy por hoy’ i ‘El balcó’ eren de Ciutadans; per tant, apareixen per sobre de la seva representació al Parlament. En canvi, la SER minimitza, amb relació als seus escons, candidatures com Catalunya Sí que es Pot i, en menor mesura, Junts pel Sí, el PSC i el PP.

 

Televisió de Catalunya, la més proporcional

Malgrat les ferotges crítiques de manca de pluralitat a què es veu sotmesa la televisió pública catalana, TV3 és el mitjà on el nombre de polítics entrevistats de cada partit es correspon més amb la seva representació parlamentària. Gairebé totes les candidatures es troben en un percentatge d’aparició similar al nombre d’escons que ostentaven aquesta última legislatura al Parlament, si analitzem els convidats a ‘L’entrevista de l’estiu, del 3/24, i el programa ‘Els matins’, de TV3. D’un total de 16 entrevistats, 7 eren membres de Junts pel Sí, 4 dels quals amb càrrecs públics. Això suposa un 43% de la representació, similar al percentatge que resultaria de sumar els escons que tenen actualment les formacions que integren la candidatura unitària. Sumant-hi l’únic entrevistat de la CUP, el resultat és que exactament la meitat dels entrevistats pertanyien a formacions independentistes, mentre que 5 eren de formacions unionistes i 3 de grups que aposten per opcions intermèdies.

Quan parlem de pluralisme als mitjans de comunicació, es tendeix a relacionar les aparicions de cada partit o tendència política amb el seu nombre d’escons o d’acceptació entre la societat. Precisament, vincular la presència que ha de tenir un partit a la seva representació parlamentària és el que fan els blocs electorals, que deixen les decisions periodístiques en segon pla i imposen a la informació un criteri polític.

Des d’una altra perspectiva, es podria considerar que la missió dels mitjans de comunicació, sobretot els públics, consisteix a visibilitzar tots els punts de vista, especialment aquells que gaudeixen de menys altaveus propis, per tal que la ciutadania conegui les opcions que té al seu abast. Després d’una campanya en què s’ha parlat molt de quins mitjans són més plurals o menys, el debat pendent és quina pluralitat volem o quina seria desitjable.

13 comentaris
  • Subscriptor Roger Rovira Pineda 24 de setembre de 2015 - 22:34

    Potser el titular simplifica massa. Els propis gràfics mostren que la desproporció és molt més gran a la Sexta i al text es reconeix que part dels entrevistats de JxSí són càrrecs de govern, la qual cosa desvirtua una mica les dades.

    • Ark 25 de setembre de 2015 - 16:16

      No tiene sentido que, como réplica, algunos digan que ”es que en los medios españoles tampoco hay equilbrio”, pero a ver, caballeros, que votarán los catalanes no los españoles, ¿desde cuándo le ha preguntado el independentismo al resto de España su opinión?

      • Jordi 26 de setembre de 2015 - 10:43

        Els catalans veiem tant els canals autonòmics com els estatals. Pretendre que ser un canal que veu tot Espanya l’eximeix de donar informació correcta és absurd i una falta d’ètica professional. Per altra banda, els espanyols no catalans només veuen els canals estatals, amb que el que aquests canals enganyen descaradament els espanyols, que no ho poden comparar amb els mitjants catalans.

      • Alexandre 26 de setembre de 2015 - 10:44

        Contrariament al que dius, els medis espanyols són rellevants partint que molts, inclòs una majoria, de catalans els empren per informar-se. En aquesta comparacio a més m’hi falta TVE, que segur s’allunya molt i molt de la imparcialitat de TV3 tant criticada ha estat. A la gent que com tu critica els mitjans catalans li hauria de fer vergonya la pluralitat a espanya … vergonya.

  • Jordi Martínez Llorente 25 de setembre de 2015 - 8:18

    Coincideixo amb en Roger, no entenc la tria del titular.

  • Subscriptor Guillem Galera i Léger 25 de setembre de 2015 - 10:51

    Trobo el treball valent. Des d’un mitjà català com és el CRÍTIC es posa de manifest que altres (alguns) mitjans catalans sobrerepresenten els candidats independentistes. Bravo. Ajuda a desmitificar el presumpte pensament únic que atribueixen mitjans editats i dirigits des de l’altiplà castellà a la totalitat dels mitjans catalans.
    Dit això, trobo el treball coix. On son els mitjans públics espanyols? I les cadenes del grup Mediaset? Em sembla recordar que hi va haver una discussió per twitter entre un presentador d’una tertúlia d’una cadena de mediaset (tertúlia per anomenar-ho d’alguna manera, allà on Marhuenda i Inda competeixen per veure qui és més ultra) i Joan Maria Piqué respecte a una invitació fantasme formulada al President Mas

    • Sergi Picazo 25 de setembre de 2015 - 11:54

      Gràcies, Guillem.

      El treball sempre podia haver estat més ampli. Totalment d’acord.

      Només un matís:
      – Vam veure cadenes públiques espanyoles, TVE i RNE, i en el període analitzat pràcticament no entrevistaven polítics en actiu catalans, ni d’uns ni d’altres, pq la majoria de programes estaven de vacances, i la mostra era realment ínfima. Per això no tenia massa sentit incloure’ls a l’estudi. Potser en el futur, fent estudi fora de període vacacional.

      – La discussió tuitera a la que et refereixes era entre el presentador de La Sexta Noche i el cap de premsa de Mas. Per això, justament, hem inclòs La Sexta.

      – En realitat, la mostra (petita i segurament insuficient) és: tres mitjans catalans i dos d’àmbit espanyol. Jo crec que és lògic que ens fixem més en els catalans. Però enteníem que calia fer la comparativa amb altres models d’àmbit estatal. Crec que els resultats de la SER i la Sexta Noche són prou clars de quin tipus d’entrevistes prioritzen.

      Però tens raó que sempre falta i sempre es podia haver fet estudi més ampli (en el temps, en el número de mitjans, en la freqüència d’entrevistes, no és el mateix programa setmanal que programa diari).

      Jo el que demanaria és que siguem conscients que aquest article és un estudi concret i modest, amb una mostra limitada, i que no es poden extreure grans conclusions generals. Simplement, extreure’n conclusions concretes.

      salutacions,
      Sergi Picazo

      • Subscriptor Guillem Galera i Léger 25 de setembre de 2015 - 21:18

        Hola Sergi,
        Em dec haver expressat malament o no m’he acabat de fer entendre. He començat dient que em semblava un treball valent. Criticar els mitjans (públics i privats) catalans des d’un mitjà clarament independent, però català, em sembla valent i audaç.
        Llegint les teves explicacions entenc que les mostres en altres mitjans espanyols eren massa petites per predre-les en consideració.
        Deieu que TV3 era més equànime. Mira, ahir a la tarda, era en un local amb tele. La cadena que s’hi veia era TV3. El programa, una tertúlia conduida per Helena Garcia Melero. La desproporció entre unionistes (Pere Sanchez i de perfil més aviat pobre [és una impressió]) i independentistes (Sanchis, Cuyàs, Tian Riba i diria que Xavier Torrents: ho sento no m’ho vaig empassar tot) era notable. Feia certa vergonya. Vull dir que del que s’acusa a La Sexta per esbiaixada, des dels nostres mitjans públics no hi hauríem de caure.
        I, last but not least, demano excuses per confondre’m de cadena. I per tant, atribuir com una manca de l’estudi el que era un error meu. No m’excusa, però la veritat és que no miro tertúlies en cadenes on l’arma més poderosa és qui crida més i, per tant, la confusió entre l’entramat Cuatro-Telecinco-Sexta, amb posades en escena mimètiques, em confon fàcilment. Ja em va passar l’època de sentir les editorials matineres de Jimenez-Losantos per despertar-me. Intento, a casa, no posar-me de mal humor.
        Salut i bona feina!

  • Subscriptor Arnau Balcells Capellades 25 de setembre de 2015 - 13:25

    Jo penso que la pluralitat no es basa només en el número i perfil dels entrevistats sinó en els comentaris i la forma d’abordar les notícies de cada mitjà…
    Per dir-ho d’una altra manera… El diari Marca parla força del Barça i ningú diria que és culé, o viceversa amb el Mundo Deprotivo o l’Sport.
    Els editorials de CatRadio o Rac 1 són clarament tendensiosos i això no computa dins la “pluralitat” que es comenta… Evidentment la resta de cadenes estatals tb juguen a la contra, no dic que no.
    En fi… jo, que sóc independentista, he quedat fart del posicionament tant clar de TOTS els mitjans públics o privats…. Els mitjans estan totalment polititzats i qui no ho vegi és que el procés l’ha absorvit.

    • Alexandre 26 de setembre de 2015 - 10:52

      Penso una mica com tu, però també penso que la imparcialitat no es possible i que el quid de la qüestió es que la informació estigui present, llavors la opinió dependrà de la línia editorial, que tot mitja, independent o no, té, incloent el mateix critic.
      Com ho veus? Tu diries que hi ha un medi 100% imparcial?

  • @serlec 26 de setembre de 2015 - 10:57

    Totalmente de acuerdo con Arnau, la medición de tiempos es objetiva pero no se puede aislar de la linea editorial de cada medio. Creo que debemos analizar sobretodo el papel de los medios públicos y la instrumentación que se ha hecho de ellos los últimos años porqeu corren el peligro de justificar su desaparición. Como ejemplo, las entrevistas en Catalunya Radio en el programa “L’Oracle”:
    -Entrevista a miembro de la CUP Xevi Generó, el entrevistado a penas es preguntado acaba opinando como un miembro más de la tertulia http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/loracle/xevi-genero-la-negociacio-a-partir-del-28-s-no-va-de-dates-sino-de-voluntats/audio/893598/
    -Entrevista a miembro de CSQP Marc Rius, como yo tampoco soy objetivo no sé si soy capaz de calificar la entrevista porque es un ataque continuo http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/loracle/marc-rius-aconseguirem-el-segon-lloc-com-a-minim/audio/892907/

  • Subscriptor Marta 26 de setembre de 2015 - 10:59

    jo tambe hi trobo a faltar antena3, cuatro, tele5, tve, rne, com a minim.
    tv3 la mes a prop de la distribucio en escons, algu hauria de canviar el seu discurs d atac a tv3…
    i es clar que el proces i el processisme ha fet mal als mitjans, pro no tot es el proces, ja no eren neutres abans i de bones entrevistes se’n saben fer poques!

  • Muse 6 d'octubre de 2015 - 16:32

    Tan horrible és la conclusió de les gràfiques com els comentaris que treuen pit comparant-se amb els veïns (i no amb qualsevol veí, evidentment). Periodisme d’investigació és no quedar-se amb la dada, aquí un exemple de com es pot anar més al fons, atès que un quart poder indissoluble de la resta és un assumpte major, crucial:

    http://www.elplural.com/2015/09/03/la-gran-manipulacion-de-los-medios-en-catalunya-las-listas-negras-de-artur-mas/

Deixa el teu comentari