Cinc claus per entendre les esquerres al País Basc: Bildu, Podem i la caiguda agredolça del PSE

  • Saioa Baleztena / @SaioB
  • dimecres, 21 setembre 2016

Tot i la previsible victòria del PNB, el Parlament basc farà un viratge inèdit cap a l'esquerra amb una oposició forta liderada per Bildu i Podem

Otegi

Arnaldo Otegi, en un acte, amb el diputat de la CUP Quim Arrufat / BILDU

Totes les enquestes sobre les eleccions basques del 25-S apunten que el Partit Nacionalista Basc d’Iñigo Urkullu no solament es mantindrà com a primera força a Euskadi, sinó que serà el partit que en sortirà més enfortit. La gran incògnita és qui ocuparà el segon lloc, que, segons els sondejos, se’l disputaran entre EH Bildu –que mantindria un resultat similar al de 2012–, i Elkarrekin Podem, que irromp amb contundència al tauler polític basc.

Una hipotètica aliança entre l’esquerra ‘abertzale’ i l’esquerra emergent espanyola ho tindrà complicat, però no impossible, per pispar al PNB l’hegemonia actual. Primer, perquè els nacionalistes trobaran suports entre el devaluat PSE-EE i, fins i tot, al PP, perquè la suma d’EH Bildu i d’Elkarrekin Podem no els atrapi. I, segon, perquè el sistema d’investidura basc aplana el terreny a Urkullu i elimina les opcions de bloqueig. En resum, el sistema implica que el candidat que reuneix més suports al Parlament és escollit ‘lehendakari’, sense necessitat d’assolir la majoria absoluta de 38 escons.

Sigui quin sigui el resultat d’aquestes eleccions, l’element més rellevant –o, com a mínim, més nou– serà el viratge cap a l’esquerra del Parlament basc. D’una banda, amb l’enfortiment d’EH Bildu sota el paraigua d’Arnaldo Otegi, i de l’altra, amb la sorprenent irrupció d’Elkarrekin Podem. Per emmarcar aquesta radiografia, CRÍTIC ha parlat amb tres analistes bascos: el politòleg de ‘Netpolitik’ Mikel Gómez, la filòsofa política i col·laboradora de ‘Berria’ Jule Goikoetxea i l’analista i periodista de ‘Catalunya Plural’ Arturo Puente.

Enquesta del CIS per a les eleccions basques, publicada fa uns dies / CIS

Enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) per a les eleccions basques, publicada fa alguns dies / EL PAÍS

1. EH Bildu i l’obertura de mires de l’esquerra ‘abertzale’

Sens dubte, aquesta campanya electoral té un nom propi: Arnaldo Otegi, que després de sis anys a la presó tornava a la palestra electoral. De fet, l’inici de la campanya electoral ha estat marcat per la sentència de l’Audiència Nacional per inhabilitar el que havia de ser cap de llista de la coalició EH Bildu. Una ingerència judicial que, si bé ha impedit al “líder natural de l’esquerra abertzale” –com s’hi refereix Puente– concórrer a les llistes, no ha fet més que donar ales al món ‘abertzale’. La periodista Maddalen Iriarte, segona de bord, ha estat l’encarregada d’agafar les regnes d’EH Bildu.

Però, què aporta Otegi? Sobretot, en la pugna amb Podem per ser la primera força de l’esquerra un fet molt destacable que assenyala Gómez: el vot jove “que és el que està més en disputa entre ambdues formacions”. Goikoetxea assenyala que “tot i el duríssim cop” que ha suposat la inhabilitació, la formació independentista ha sabut trobar un bon relleu. “Era imprescindible estar a l’altura i Iriarte ho ha estat tant a nivell de discurs polític com també comunicatiu”. Puente hi afegeix un altre factor clau: “La capacitat d’Otegi de cohesionar les bases”, sense un lideratge clar entre les múltiples peces de la coalició.

La coalició independentista –que integra Sortu, Eusko Alkartasuna, Aralar, Alternativa i els independents– ha guanyat amb l’arribada d’Otegi més marge de maniobra política. De fet, el líder ‘abertzale’ va llançar a la resta de formacions una proposta de mínims –Denon Herria, ‘un país compartit’– per articular el País Basc del futur –sempre amb el dret a decidir com a eix irrenunciable–, erigint-se, malgrat les etiquetes, en un artífex per al diàleg.

2. La irrupció d’Elkarrekin Podem i la carta GAL

L’entrada d’Elkarrekin Podem al Parlament basc, que lluitarà fins a l’últim alè per obtenir la plata del podi del 25-S, és tota una amenaça per al PSE-EE, que quedarà relegat a la quarta plaça. Però la bossa de vots socialistes no és l’única damnificada. Si ens fixem en les eleccions estatals, molts votants tradicionals de l’esquerra ‘abertzale’ van fer confiança als de Pablo Iglesias. Segons Puente, entre aquestes fugues s’hi amaga “un tipus de vot que de cap manera tornarà a EH Bildu” i apunta a “motius sociològics” per explicar que ara, malgrat el canvi de context electoral, se segueixi sentint més identificat amb Podem.

Sobre l’entrada amb més o menys força de la versió basca de Podem, hi ha disparitat d’opinions. El membre de ‘NetPolitik’ Mikel Gómez creu que Elkarrekin Podem es desinflarà “més encara del que les enquestes diuen”, mentre que Arturo Puente recorda  que “l’esquerra ‘abertzale’ sol gaudir d’una sobrerepresentació en els sondejos”. De fet, si tirem d’hemeroteca, veiem com l’any 2012, amb l’anterior candidata ‘abertzale’, Laura Mintegi, es va quedar sis escons per sota del que pronosticaven les enquestes.

Cal destacar l’estratègia d’Elkarrekin Podem amb la seva cap de llista. Una jugada comparable al fitxatge de Raül Romeva per Junts pel Sí quan la coalició d’ERC i de CiU buscava sorprendre per l’esquerra el món ‘comú’. Salvant totes les distàncies, però trencant igualment amb determinats marcs mentals, s’ha apostat per Pili Zabala, germana del segrestat i assassinat pels GAL Joxi Zabala. En paraules de Puente, “és una gran notícia que una víctima de l’Estat no sigui patrimoni de l’esquerra ‘abertzale’”. Amb aquesta maniobra, els ‘podemites’ han aconseguit ubicar al centre del debat un tema silenciat, deixant moments per a la prosperitat.

3. Les províncies i el sistema de vot: un escull per a les esquerres

Una hipotètica aliança entre l’esquerra ‘abertzale’ i l’esquerra emergent de Podem s’entreveu gairebé impossible. El model d’investidura basc, a diferència de l’espanyol, permet concórrer a més d’un candidat a la investidura, per tal d’evitar la repetició dels comicis. El basc no és un plebiscit cap a la figura d’una persona, sinó una pugna oberta a tots els partits, sempre que en una primera volta, com al Congrés dels Diputats, sumin 38 dels 75 escons del Parlament, és a dir, la majoria absoluta.

El sistema electoral d’Euskadi és format per 75 escons al Parlament basc, que es reparteixen de manera proporcional a les tres províncies basques, tot i les diferències demogràfiques entre Gipuzkoa, Bizkaia i Araba. “És molt probable que Elkarrekin Podem tingui una molt bona acollida a Araba, la capital de la qual, Gasteiz, és una ciutat molt jove si la comparem amb la resta de ciutats del País Basc, i on la tradició nacionalista no està tan arrelada”, assenyala Puente.

4. La caiguda lliure agredolça del PSE

La fuga de vots dels socialistes arreu de l’Estat també tindrà la seva rèplica, segons els sondejos, a Euskadi. Totes les enquestes publicades apunten que el PSE-EE, partit amb un arrelament històric gens menyspreable al País Basc –a Donostia havia governat durant dues dècades–, perdria la meitat dels escons de les eleccions de 2012. Els socialistes, però, poden trobar un còmode coixí per suavitzar la seva caiguda lliure: tenir la clau de la governabilitat que permeti al PNB aconseguir la presidència de la lehendakaritza.

“El PSE necessita una renovació que sembla llunyana”, assenyala Gómez. En aquest mateix sentit, Goikoetxea destaca un altre motiu del retrocés socialista: la mitjana d’edat dels seus votants, que voreja els 60 anys. “La candidatura d’Idoia Mendia hauria d’oferir noves propostes per arribar al vot jove; però, com que no ho fa, tots els nous vots van cap a Elkarrekin Podem o EH Bildu”, assegura la filòsofa, que crítica la manca de polítiques d’esquerres “de veritat”.

5. El front d’esquerres, una oposició al Parlament basc

Tot i el fort lideratge que sens dubte mantindrà el PNB aquest 25-S, les esquerres al Parlament basc tindran una presència plural i sòlida en aquest proper mandat. Si no és per governar, com a mínim si ho serà per articular una oposició ferma. Per contra, la resistència del bloc nacionalista contrasta amb el naufragi del bipartidisme PP-PSOE espanyol, que quedarà relegat del podi.

Amb tot, neix un nou repte per a l’Estat espanyol. Com assenyala el periodista Arturo Puente, mai abans a Euskadi –i també a Navarra a partir del canvi de cicle polític iniciat el 24 de maig de 2015– havia existit l’ampli consens sobre el dret a decidir del poble basc que hi pot haver després de les eleccions.

Deixa el teu comentari