Cinc coses del DOGC (i del BOE) que t’indignaran en temps de retallades

  • Sergi Picazo
  • dimarts, 21 octubre 2014

Una llotja al Liceu per 90.000 euros o la inserció d'esqueles als diaris per 196.000 euros són algunes de les últimes perles aprovades pel Govern

CRÍTIC ha elaborat una llista de les “Cinc Coses del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya que més us Indignaran”. Sobretot en temps de crisi i de retallades. Mentre la despesa pública als Pressupostos de la Generalitat ha caigut un 13% en quatre anys, amb una reducció dràstica en Sanitat, Educació i polítiques de Benestar Social, hi ha despeses que no han fallat ni un sol any en els comptes fets pel Govern d’Artur Mas. Són extremament petites, en comparació dels grans números, però són significatives d’un model de despesa pública que ve dels anys de Pujol, que va augmentar sovint durant el Govern tripartit del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA i que es mantenen avui dia. Aquests contractes, tots publicats al Registre de Contractes de la Generalitat, al Butlletí del Parlament o al mateix DOGC, han estat aprovats durant les vacances, entre l’1 de juliol i el 30 de setembre.

1. Una llotja al Teatre del Liceu per al Govern: 90.881 euros

Adquisició de l’abonament de temporada de la llotja de l’amfiteatre número 16 del Gran Teatre del Liceu per a 8 localitats. El Govern destina uns 91.000 euros del pressupost del Departament de Presidència (no del de Cultura) al lloguer. Almenys, el cost d’aquest any és gairebé 11.000 euros menys del que pagava el Govern tripartit, 103.048 euros. El Departament de Presidència ha volgut matisar a CRÍTIC que el preu que es paga és una aportació de la conselleria a la institució del Liceu per la promoció de la cultura i que s’aprofita la llotja per convidar autoritats estrangeres quan vénen de visita a Catalunya. Quan es va renovar l’any 2011, hi va haver una petita trifulga parlamentària entre CiU i ICV per aquesta despesa. El portaveu convergent, Jordi Turull, va defensar aleshores la despesa, ja que el Liceu és “és un dels elements de projecció de la ciutat més importants de Barcelona i les llotges són una manera indirecta d’ajut per part d’una institució a una altra institució”. Tanmateix, cal dir que el Liceu ja rep subvencions i ajuts per part del Departament de Cultura.

Necrològiques publicades al diari La Vanguardia / S. P. G.

Necrològiques publicades al diari ‘La Vanguardia’ / S. P. G.

2. Publicació d’esqueles als diaris: 196.342 euros

La Generalitat va optar per tornar a gastar gairebé 200.000 euros en la publicació de necrològiques a la premsa catalana. Des de l’1 de gener de 2015 fins al 31 de desembre de 2015, el Departament de Presidència inserirà esqueles per valor de 196.342 euros. Aquesta partida tampoc no és cap novetat. Des de fa anys, la Generalitat ha mantingut aquesta despesa, amb augments o descensos, que significa indirectament una ajuda econòmica important per a la majoria dels diaris beneficiats.

3. Un contracte de publicitat del Barcelona Mobile Congress: 483.998 euros

La fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation, en la qual participen el Ministeri d’Indústria, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres, va publicar a finals de setembre un concurs per adjudicar “l’acord marc per fer publicitat i màrqueting del Congrés de Telefonia Mòbil”. L’objectiu, segons les bases del concurs, és “definir, comunicar i difondre la marca del Mobile World Congress de Barcelona”. El cost serà de gairebé mig milió d’euros en els pròxims dos anys. Encara no s’ha adjudicat a cap empresa, ja que el termini de presentació d’ofertes finalitza el 3 de novembre vinent.

Cascos de Mossos d'Esquadra sense logotip / JORDI BORRÀS

Cascos de Mossos d’Esquadra sense logotip / JORDI BORRÀS

4. Subministrament de 820 cascs amb el logotip dels Mossos: 619.100 euros

El Govern va licitar el subministrament de 820 cascs modulars logotipats i de 820 kits de comunicació, per al Cos de Mossos d’Esquadra, durant els anys 2015 (427 unitats) i 2016 (393 unitats). L’anunci, que depèn del Departament d’Interior, no dóna cap més detall del concurs públic ni s’ha fet públic encara quina empresa serà la subministradora dels Mossos per a cascos i kits de comunicació dels pròxims dos anys.

5. Assegurança de vida per als parlamentaris: 327.000 euros

El Parlament de Catalunya ha convocat una licitació pública per a la contractació d’assegurances de vida o d’invalidesa per accidents dels 135 diputats actuals. El pressupost màxim del concurs serà de 327.000 euros i, per tant, guanyarà l’empresa que millor qualitat i més baix preu sigui capaç d’oferir. El 2012 el concurs el va guanyar AXA Aurora Vida SA amb un contracte amb un cost total, tot i que estava dividit en dos lots, de 287.570 euros.

******

Això, evidentment, no solament passa a Catalunya.

BOE

Logo del projecte de la Fundación Civio

Passa, i amb molta més potència, a nivell de despesa i sense gaire control, a l’Estat espanyol. La periodista Eva Belmonte publica cada dia històries ocultes, contractes ridículs o despeses polèmiques de l’Estat espanyol en el seu extraordinari El BOE nuestro de cada día, finançat per la Fundación Civio. Aquesta fundació reivindica la transparència en els comptes públics i, de passada, aposta pel fet que el periodisme fiscalitzi en què es gasten els diners públics i qui es beneficia dels pressupostos. La seva feinada de capbussar-se diàriament al Boletín Oficial del Estado fa que avui hàgim pogut conèixer notícies com ara que:

1. El pressupost per als viatges dels diputats és d’1,7 milions l’any

2. Les fundacions de partits es reparteixen un milió i mig d’euros del pressupost del Ministeri de Cultura

3. L’Estat va aprovar a l’estiu una partida extraordinària de 915 milions d’euros per al Ministeri de Defensa que no estava computada als Pressupostos. Ara la despesa per a l’Exèrcit ja és 1.782 milions d’euros més del pressupostat.

4. El Congrés seguirà pagant l’ADSL a les cases dels diputats.

5. La Generalitat Valenciana gastarà 3,5 milions en la difusió de la seva publicitat institucional, un i mig més que fa un any.

 

7 comentaris
  • Cristian Tebe 21 d'octubre de 2014 - 21:22

    Voleu dir que es tan greu recordar/homanetjar aquelles personalitats que s’han significat pel país? El plec de condicions, a més d’especificar els criteris per escollir els mitjans, deixa clar a qui la Generalitat li paga una esquela:

    – Ciutadans de Catalunya que hagin estat distingits amb la Medalla d’Or de la Generalitat o la Creu de Sant Jordi.
    – Presidents i Ex-presidents del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat.
    – Consellers i Ex-consellers de la Generalitat de Catalunya.
    Ocasionalment, si el Departament de la Presidència ho creu oportú, es podrà demanar la inclusió d’una esquela en record de qualsevol altre ciutadà.

    El plec de les condicions per la contratació d’esqueles es pot consultar a internet: http://goo.gl/XQMRr1

  • Fernando García Fernández 22 d'octubre de 2014 - 10:41

    Doncs jo no m’he indignat gens ni mica amb els 5 punts, sinó amb aquesta notícia agafada pels pèls

  • Sonia Andolz 22 d'octubre de 2014 - 12:06

    Respecte el punt 4, cal que la GenCat faci pública més informació per a poder jutjar amb més coneixement. D’entrada, com a ciutadana em costa recolzar qualsevol despesa en cossos de seguretat pública si no està ben justificada. Com a persona del sector, entenc que s’ha de mantenir els equips actualitzats i en bon estat. Per tant, diria: despesa SÍ si està ben argumentada la necessitat i el concurs públic transparent i obert.
    La resta de punts m’indignen més (Llotja al Liceu) o menys (assegurança de vida) però m’ha agradat tenir-ne coneixement!

  • jordicosta 22 d'octubre de 2014 - 13:37

    Ben mirat es normal per el tipus de societat en la q. vivíem

  • Marc_ 22 d'octubre de 2014 - 20:10

    La clau és “Sobretot en temps de crisi i de retallades.”, perquè en condicions menys difícils totes les despeses em semblen força raonables. Em manca força detall en alguns punts, com per exemple l’estat de l’equipament actual dels Mossos i l’opinió dels seus sindicats o l’abast que tenen el contracte de publicitat i l’assegurança pels parlamentaris.

  • Subscriptor Oscar Sisteré Saureu 23 d'octubre de 2014 - 12:24

    Doncs jo crec que assumir com a normalitat despeses com aquestes és viure al marge dels problemes greus, de primera magnitud, que pateixen cada cop més persones. Mentre augmenta la indignitat i el nombre de persones excloses, mantenim despeses que haurien d’estar al darrer lloc de les prioritats. Gràcies per la feina

  • Subscriptor Roger Rovira Pineda 23 d'octubre de 2014 - 19:34

    Tants il.lustres moren a l’any? Prop de 200.000€? No sóna a subvenció indirecta per comprar silencis?

Deixa el teu comentari