Conversa Varufakis-Pisarello: per una Europa de ciutats rebels

L’economista i exministre de Finances grec Iannis Varufakis i el número dos de Barcelona en Comú, Gerardo Pisarello, reflexionen sobre la incompatibilitat del capitalisme amb la democràcia i la necessitat de construir una nova Europa social en el futur. La conversa, gravada a la seu d’Icaria Editorial i que publica CRÍTIC en primícia, se centra en la crisi del capitalisme, en la lluita contra les polítiques d’austeritat i en la proposta d’alternatives des de l’esquerra europea.

Europa és, segons ells, una part del problema, però també pot ser una part de la solució. Tots dos dirigents polítics, l’un després de la seva experiència frustrant com a ministre de Finances grec amb Syriza i l’altre com a actual tinent d’alcalde de Barcelona, reclamen amb aquesta conversa tirar endavant un procés constituent a escala europea i la democratització de les institucions econòmiques i polítiques, començant per la transparència. Com defensa Varufakis, la clau és –acceptant les contradiccions– l’europeïtzació descentralitzada.

La conversa gira al voltant de la creació d’una Plataforma Ciutadana Europea, el treball comunitari mitjançant una xarxa de ciutats i pilars bàsics com l’internacionalisme, la solidaritat, l’optimisme o l’actuació local per repercutir a escala més global. La conversa s’emmarca en el procés de creació d’una iniciativa per unir forces en una xarxa antiausteritat. El recentment presentat ‘Pla B, contra l’austeritat, per una Europa democràtica’ ha estat recolzat per centenars de firmes d’activistes, d’intel·lectuals i de polítics. En són partícips Iannis Varufakis; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la vicepresidenta del País Valencià, Mònica Oltra, o la líder de Podem a Andalusia, Teresa Rodríguez.

La iniciativa pretén crear un espai de convergència en l’àmbit europeu que defensi la construcció d’una vertadera democràcia i, alhora, l’antiausteritat. El punt de partida, la premissa del manifest, és la crisi grega i l’intens pols entre Syriza i les institucions de la Unió Europea. La iniciativa, oposada radicalment al model actual d’Europa, ha estat impulsada per moviments socials i ciutadans, i ha convocat una conferència, a Madrid, els dies 19, 20 i 21 de febrer.

CRÍTIC resumeix la conversa, que dura uns 45 minuts, en 25 afirmacions destacades de Varufakis i de Pisarello:

Capitalisme i austeritat

“Des dels temps de Karl Marx, sabem que el capitalisme és un sistema sorprenent, impressionant. Impressionant, perquè té contradiccions intrínseques. Posseeix la capacitat de generar un gran benestar […] i aquest és un poder progressista en la història humana. Però, al mateix temps, té la capacitat de generar la pitjor forma de pobresa que la humanitat hagi presenciat mai. Pitjor que sota el feudalisme.” Varufakis

“Els mitjans de comunicació a l’ús dibuixen el debat com si fos entre qui creu en l’Estat i qui creu en el mercat…; tot això són bajanades, perquè el mercat sense l’Estat senzillament es desplomaria en cinc segons. El capitalisme necessita l’Estat.” Varufakis

“Com a govern local, un dels reptes que tenim és com promoure aquestes formes de produir i consumir de forma cooperativa, dins d’una economia capitalista. I com fer créixer espais cooperatius. Com fer-los créixer mentre neutralitzem, o tractem de regular, el poder de les grans corporacions. Això no és senzill en l’àmbit local.” Pisarello

“Penso que podem estabilitzar i senzillament posar fi a la crisi a Europa en quatre passos: deute públic, sector bancari, baixa inversió i un programa per combatre la pobresa a tot Europa. Aquestes quatre idees posen el focus en les quatre grans crisis.” Varufakis

“L’arquitectura de l’euro té un disseny terrible. Si ens fixem en com va ser construïda, és horrible. Mai hauríem d’haver-la construït tal com ho vam fer. […] Però això no vol dir que, malgrat que és un disseny terrible, la solució ha de ser fugir al passat, i tornar a la pesseta, la dracma, la lliura, el marc alemany… La història no és reversible. Una vegada has creat l’euro, no hi ha marxa enrere.” Varufakis

“Així que hauríem de mantenir l’euro. No és una cosa senzilla. L’Eurogrup, que administra l’euro, és una zona lliure de democràcia. I el problema amb les zones lliures de democràcia és que són molt dolentes gestionant el capitalisme. El capitalisme necessita control democràtic.” Varufakis

“No és una qüestió de crear la bona societat, perquè la bona societat no és compatible amb el capitalisme. No podrem civilitzar mai el capitalisme, però el podem estabilitzar, per donar-nos una oportunitat, d’aturar les forces del racisme, el nacionalisme o el feixisme.” Varufakis

“La primera fase és allò que hem de demanar immediatament, avui. Transparència. Hem de reclamar més llum. Il·luminar en la foscor. Tenim l’Eurogrup; ho sé per la meva experiència, una experiència terrible, que es troba en secret: no es prenen actes. Tu, jo, els ciutadans… no tenen ni idea del que s’està dient”. Varufakis.

Alternatives polítiques

“Som en una cruïlla en què hem de redefinir les nostres normes bàsiques, les nostres normes polítiques i econòmiques. Però penso que no només necessitem raons, sinó també base social. Necessitem organització, i d’aquesta forma necessitem instruments per promoure aquest programa.” Pisarello

“Així doncs, exactament el que vàreu fer aquí amb la plataforma ciutadana, crec que és el que hauríem de fer a escala europea: una plataforma ciutadana europea. Sobre la base d’una agenda molt senzilla”. Varufakis

“El vell model, el partit nacional que adquireix semblança del poder, però cap poder en realitat. Hi ha un govern a Espanya, a Madrid. Són al govern, però no són al poder. Saben, això ho vaig notar, que són en un carreró sense sortida. Segueixen simulant que torna el creixement, i que Espanya està sortint de la crisi. Són conscients que no, però formen part d’aquesta Europa que està desgovernada, i que és ingovernable tal com és.” Varufakis

“Quan ens endinsàvem a les institucions, una de les primeres coses que havíem de fer era crear una xarxa de ciutats per protegir-nos. Així que hem estat tractant de crear una xarxa de ciutats rebels, no només aquí a Catalunya, sinó en el conjunt de l’Estat.” Pisarello

“Assumim-ho: des del 1991, i fins i tot abans, hem patit una gran derrota, tant políticament com èticament, com a resultat del col·lapse del camp socialista, i mai ens n’hem pogut recuperar. Fem discursos macos, però no hem aconseguit convèncer la majoria de cap país que tinguem respostes.” Varufakis

“La socialdemocràcia s’ha acabat. Se n’ha anat! Acabat! Els socialdemòcrates s’han eliminat a ells mateixos. Per què? Perquè se’n van anar al llit amb les finances. I, una vegada ho van fer, després les finances es van col·lapsar el 2008 a Wall Street i el 2010 aquí, a Europa. Els socialdemòcrates van estar perduts. Enfonsats. Van ajudar els banquers a ascendir, però van perdre la seva legitimitat, el suport tradicional de la socialdemocràcia.” Varufakis

“Estem fent un desastre, en la forma com estem responent a la crisi de l’euro, perquè la crisi de l’euro ens està dividint de nou. Per tant, em refereixo a aquesta ironia, a aquesta paròdia: hem estat dividits per la nostra moneda comuna.” Varufakis

“Brussel·les i Frankfurt estan mirant als pobles de Catalunya, d’Espanya, de Grècia, i així successivament, com pobles colonials, que han de ser tutelats, i menyspreen la democràcia. I el resultat és la crisi econòmica, perquè no són bons en l’execució del xou.” Varufakis

“Crec que és molt important la idea de fer Europa compatible amb un nou tipus d’internacionalisme. […] Ens enfrontem a una realitat molt dura dels refugiats o dels migrants. Per què algú de Catalunya vol tenir ara més vincles amb algú de Dinamarca en lloc de tenir-los amb algú de l’Amèrica Llatina, del Marroc o de Grècia? Un repte interessant és com el projecte pot fer un pas cap a la generació d’un nou internacionalisme.” Pisarello

“La ciutat és el primer lloc on la gent viu suficientment a prop entre si per crear el diàleg que és necessari per crear un control sobre el poder. Perquè això és el que la política és. És un mitjà amb què civilitzar el poder.” Varufakis

“En un món com aquest en què vivim, la sobirania s’ha perdut a escala dels parlaments nacionals; els parlaments són allà perquè se’ls digui el que han de fer. I per posar el seu segell, per atorgar una legitimitat que s’està debilitant dia rere dia.” Varufakis

Escenaris de futur

“Ens enfrontem a un escenari en el qual podem o bé anar cap a una espècie de dictadura financera, amb una presència cada cop major de l’extrema dreta, o bé tenir una espècie de revolució democràtica a escala local, a escala europea, i en els plans mundial o internacional.” Pisarello

“Un dels grans errors de l’esquerra en el passat va ser assumir que hi ha quelcom d’innat en la història que ens està empenyent cap a un futur millor. No existeix. Ens pot empènyer a una distopia; ens pot empènyer a un món com Matrix –la pel·lícula– on tots som esclaus de màquines. Així que acceptem això: no hi ha cap mecanisme que asseguri que el futur de la humanitat hagi de ser gloriós”. Varufakis

“Tu ens recordaves que a vegades és millor encendre una espelma que limitar-se a maleir la foscor. I crec que potser encara hem de maleir la foscor, perquè és important criticar l’estat actual de les coses. I també hem d’encendre espelmes.” Pisarello

“Escullo ser optimista. […] És el que em manté viu, és la raó per la qual em desperto al matí i faig el que faig. És un optimisme innat, axiomàtic. En el fons, això és el que significa ser d’esquerres: tenir una posició optimista i tenir una visió optimista de la naturalesa humana.” Varufakis

“Ser optimistes a vegades significa recuperar la nostra memòria, la nostra història, la història de les lluites del nostre poble, que són reals. I a vegades penso que ens volen fer creure que tenim menys poder del que realment tenim.” Pisarello

“És per això que el moment de la revolució és el moment més dolç. És el moment en què de sobte et deslliures de la por. I et deslliures de la sensació que vivim en el millor dels mons possibles.” Varufakis