De Freixenet als supermercats Lidl: aquí van a parar les subvencions milionàries de la UE al camp català

  • Carles Soler i Gustavo Duch (revista 'Sobirania Alimentària')
  • dilluns, 13 febrer 2017

El 19% dels perceptors reben el 80% dels ajuts públics. Només 22 grans empreses reben més diners que 22.649 petites explotacions

Una protesta de la Marxa Pagesa amb tractors arribats fins a Barcelona / ALBERT SALAMÉ

Una protesta de la Marxa Pagesa amb tractors arribats fins a Barcelona / ALBERT SALAMÉ

La Casa de Alba, Mercadona, la família Domecq o J. García Carrión (els de Don Simón) són els que més ajudes milionàries reben de la Política Agrícola Comuna (PAC) de la Unió Europea per subvencionar l’agricultura espanyola. A Catalunya, en lloc de famílies nobles, els més subvencionats són grans empreses agroalimentàries, de vi i d’exportació de fruites. Codorníu, el Grup Actel, Freixenet o Lidl són, segons dades oficials a les quals ha accedit CRÍTIC, els que reben més ajudes europees. L’ajuda al camp català no és gens igualitària. El 19% dels perceptors reben el 79,83% dels ajuts públics. Només 22 grans empreses reben més diners que 22.649 petites explotacions. Sindicats i moviments agraris europeus porten anys criticant la distribució injusta dels ajuts. El pressupost de la PAC per al període 2014-2020 preveu 408.310 milions d’euros en fons de la Unió Europea. La PAC s’emporta cada any entre el 40% i el 50% del pressupost comunitari.

El passat 17 de novembre, el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya va publicar un comunicat de premsa on s’informava que 42.550 beneficiaris rebran 145 milions d’euros dels ajuts directes de la PAC 2016 i que anualment es gestionen prop de 265 milions d’euros de la PAC a Catalunya. Una xifra prou important que no hauria de passar desapercebuda. D’aquestes ajudes en depenen el camp català, el món rural i, de fet, tot un sistema social, econòmic i cultural que sobreviu fora de la ciutat de Barcelona. La definició oficial de la Política Agrícola Comuna de la Unió Europa fa una aposta per una vida digna de la pagesia, pel suport a la viabilitat econòmica del camp europeu i per evitar l’abandonament de la terra. Teòricament, l’objectiu és una política per afavorir la pagesia, la producció d’aliments i la defensa de l’agricultura europea. Però, realment és així? Com es distribueixen aquests ajuts?

Sindicats i moviments agraris europeus denuncien la distribució injusta dels ajuts agrícoles de la PAC

Sindicats i moviments agraris europeus porten anys criticant la distribució injusta dels ajuts i subvencions agrícoles de la PAC. A l’Estat espanyol, denuncien que els majors receptors d’ajudes són grans famílies de terratinents (Casa de Alba, per exemple) o les grans corporacions agroalimentàries (Ebro Foods). A Catalunya, canvien els noms, però hi ha una tendència similar. La situació de concentració és semblant excepte que hem canviat la noblesa espanyola per les grans empreses agroalimentàries, de vi i d’exportació de fruites. Només 22 grans perceptors reben més diners que 22.649 petites explotacions. Aquestes petites explotacions reben, de mitjana, un ajut que no arriba als 570 euros, mentre que els grans perceptors cobren més de 900.000 euros de mitjana. Aquesta desigualtat en l’accés a les subvencions agràries ha mantingut xifres i distribucions semblants durant els darrers anys.

Des de l’any 2008, els ajuts de la PAC es paguen segons la superfície agrària, dissociant-los de la producció real. És a dir, com més terra en propietat, més PAC es cobra. La PAC, tal com està dissenyada legalment, afavoreix els més grans i l’agricultura més competitiva. En els dos darrers anys (2014-2015), a Catalunya s’han distribuït més de 876 milions d’euros en ajudes de la PAC. Segons dades del FEGA (Fons Espanyol de Garantia Agrària), 537 milions d’euros han anat a pagament bàsic i 339 milions d’euros a ajudes especials, dels quals gairebé el 12% han estat destinats a ajuts al sector de fruites i hortalisses i el 10% a programes de suport al sector vitivinícola.

Efectivament, el pagament bàsic de la PAC suposa el 70% dels fons; però, a més, hi ha un seguit d’ajuts o complements destinats a zones condicionades per limitacions naturals en zona de muntanya, ajuts vinculats a la producció per a determinades zones o tipus d’agricultura, suport a joves agricultors, modernització de les explotacions agrícoles o programes de consum de fruites i hortalisses a les escoles.

Però, a Catalunya, doncs, qui són exactament aquests beneficiaris? Són cooperatives, són empreses agroalimentàries, són explotacions agràries? Tenen noms i cognoms. Aquí repassem la trajectòria de les 12 empreses agroindustrials catalanes que més subvencions reben d’Europa.

Rànquing dels 25 grups i empreses catalanes amb més subvenció de la PAC / HELENA OLCINA

Rànquing dels 25 grups i empreses catalans amb més subvenció de la PAC / HELENA OLCINA

Les grans empreses del cava reben 14 milions d’euros

Quatre grans empreses del cava (Freixenet, Codorníu, Cades i Segura Viudas) han rebut, en només dos anys, 14 milions d’euros d’ajudes públiques. Són les més beneficiades del ‘top 25’ català. De fet, Freixenet (amb 6 milions) és la primera receptora d’ajuts i Codorníu (amb més de 3 milions) és la tercera gran receptora de tot el rànquing d’explotacions agràries catalanes. Només aquestes quatre empreses concentren més del 39% dels ajuts del sector del vi. Reben els mateixos diners públics que 6.340 beneficiaris de zona de muntanya. La gran part d’aquests ajuts l’han rebut en concepte de suport al sector vitivinícola. Suport que, segons la PAC, serveix per garantir l’equilibri del mercat i millorar la competitivitat dels vins europeus, ajuts per a la promoció del vi en els mercats de països tercers o ajuts a costos de reestructuració i reconversió de vinyes.

Freixenet, Codorníu i Segura Viudas són marques de cava prou conegudes, però no ho és tan l’empresa CADES Penedès SA. Cades és una empresa que produeix alcohol etílic a partir de matèries residuals de la producció del vi (brises, mares, vi i terres de filtre) i el seu objectiu és el tractament integral dels residus procedents dels processos de vinificació. Curiosament, l’accionariat està compost per Codorníu SA (50%), Freixenet SA (25,80%) i Segura Viudas SA (7,60%).

Grup Actel, el segon amb més ajudes

Amb un volum de 120.000 tones de fruita, Actel SCL és la major cooperativa productora de fruita dolça de l’Estat espanyol (peres, pomes, préssecs, nectarines, prunes, cireres, albercocs…) i de productes fruiters per a les noves tendències de la indústria i del consum, com, per exemple, Mama Fruita (sucs de fruita). En concepte de suport al sector de fruites i hortalisses durant els anys 2014 i 2015, va rebre prop de 4,5 milions d’euros dels ajuts de la PAC.

El Grup Actel és format per cooperatives de Lleida i d’Osca i és l’entramat cooperatiu empresarial que les diverses seccions d’Actel SCL ha creat en col·laboració amb altres entitats. Així, Ponent Export dóna nom a l’exportadora de fruites i hortalisses, Central d’Assegurances constitueix la principal corredoria d’assegurances del sector agrari, InduLleida és una transformadora de fruita participada (en el 21,52%) per Actel i Ibercereal, una cooperativa cerealista. El Grup Actel també és format per les empreses ADA (empresa comercialitzadora de venda de gra, productes fitosanitaris, adobs, combustibles i llavors), Agroles (empresa distribuïdora d’olis, fruita seca, vinagres, patés, caves, etc., de les marques del Grup Actel – Germanor, Romanico, Tagornar, Mas del Senyor i Mama Fruta), IberAlfa-TransAlfals (una de les principals cooperatives farratgeres de l’Estat). Té quatre fàbriques pròpies, a Montsó, a Binèfar i dues a Bellcaire d’Urgell i, juntament amb altres socis, també comercialitza fins a 25.000 tones d’alimentació animal arreu del món mitjançant IberAlfa).

Fruits de Ponent: 3 milions d’euros per a cooperatives de fruita

Fruits de Ponent és una cooperativa comercialitzadora de fruita creada l’any 1992 i constituïda per cinc cooperatives de producció fructícola. Les plantacions estan situades a Catalunya i a Aragó, a la vall del riu Ebre i produeixen, anualment, 75.000 tones de fruita. En els darrers dos anys ha rebut 3 milions d’euros en concepte de suport al sector de fruites i hortalisses. Un dels seus productes estrella és la marca OKI (paraguaià).

Crisol de Frutos Secos: concentra l’ajuda a l’ametlla i a l’avellana

Crisol de Frutos Secos és una societat agrària de transformació que agrupa més de 15.500 persones sòcies productores d’ametlla, d’avellana, de nous i de festucs de tot l’Estat espanyol. Disposa de 95.500 hectàrees de fruita seca, de les quals, 92.000 són d’ametllers. En el període 2014-2015 ha rebut més d’1,5 milions d’euros com a suport al sector de fruites i hortalisses.

Harinera Vilafranquina, número 1 de la farina a Espanya

Harinera Vilafranquina és la primera empresa del sector fariner espanyol, especialitzada també en sèmola de blat i en la comercialització de cereals. L’any 2012 va assolir una producció de més d’1 milió de tones de producte final; distribueix 3.500 tones diàries i exporta a Europa, a Àfrica, a Amèrica i al Pròxim Orient més de 290.000 tones de cereals i més de 155.000 tones anuals de productes elaborats. Comercialitza més de 500.000 tones de blat anuals, especialment per a exportació.

Frigorífics Costa Brava, dedicada a l’exportació de carn de porc

Costa Brava Foods és una empresa del Grup Cañigueral dedicada al sacrifici i especejament de carn de porc, produint més de 225 milions de quilograms de carn anuals. Actualment destinen més del 75% de la producció a l’exportació a més de 42 països a tot el món passant per Àsia, Àfrica, Amèrica i Europa. A part de Costa Brava Foods, el hòlding Grup Cañigueral és format per Embotits Monter, Coopecarn (carn marinada), Delisano (elaborats carnis) i Far (pernils i embotits).

Frutas Leridanas: ajudes gràcies al consum de fruita a l’escola

FRULESA és una empresa especialitzada en la producció, manipulació i comercialització de tot tipus de fruita dolça. Està especialitzada en la venda de préssecs, nectarines, paraguaians, prunes, peres i pomes de tot l’Estat espanyol. Durant els anys 2014-2015 ha rebut més d’un milió d’euros, el 67% del total, en el marc del programa de consum de fruites i hortalisses a les escoles.

InduLleida: exporta el 70% a l’estranger

InduLleida SA és una societat dedicada a la fabricació de derivats de fruita, situada a Alguaire (Lleida). Juntament amb la seva filial Zufrisa (adquirida el 2011 i situada a Calatorao, Saragossa), processa més de 350 milions de quilos de fruita fresca l’any, convertint-se així en un dels principals transformadors de fruita d’Europa. Exporta el 70% de la producció a 58 països, fonamentalment, a la Unió Europea i al Japó, a l’Aràbia Saudita, al Kazakhstan, a la Xina, a Austràlia, a l’Índia, a Malàisia, a Nova Zelanda. a l’Iran, a Cuba, a Tailàndia, al Brasil, a Mèxic, al Perú, a Corea del Sud i a Singapur. L’any 2015, aquesta societat va rebre prop d’un milió d’euros en concepte d’augment del valor afegit dels productes agrícoles i forestals, per donar suport a les inversions materials destinades a la millora de la transformació i comercialització dels productes agrícoles. Els seus accionistes són cooperatives i centrals hortofructícoles.

El seu conjunt agrupa més de 170 empreses productores, que representen 18.000 agricultors i agricultores de tot el territori espanyol i del sud de França, que aporten tot tipus de fruita mediterrània per a la seva transformació industrial. El principal accionista és el Grup Actel, que és també el segon grup català amb més ajudes de la PAC, en una participació del 21,52%.

Supermercats Lidl també rep ajudes per al camp català

A la llista dels 25 principals receptors dels ajuts de la PAC sorprèn trobar-se amb una gran cadena de supermercats com Lidl. Aquesta empresa ha rebut més d’1 milió d’euros a partir de la mesura del Programa d’opcions específiques per la llunyania i insularitat. És una mesura que està pensada, sobretot, per a les illes Canàries i on es tenen en compte les limitacions de les regions “ultraperifèriques”. En el cas de Lidl, s’acull al règim específic d’abastiment i té l’objecte de reduir els costos addicionals del subministrament de productes essencials deguts a la llunyania.

Per a què serveix la PAC segons la UE?

La Política Agrícola Comuna (PAC) va ser inicialment la resposta europea a la necessitat d’oferir un nivell de vida digne a 22 milions de persones agricultores i treballadores agrícoles, així com un subministrament d’aliments estable, variat i segur als seus 500 milions de ciutadans. Com a política comuna dels 28 països de la UE, la PAC reforça la competitivitat i la sostenibilitat de l’agricultura de la Unió mitjançant pagaments directes dirigits a estabilitzar els ingressos agrícoles, i el finançament de projectes per satisfer necessitats específiques dels països a través dels programes de desenvolupament rural nacionals (o regionals), que també abracen l’economia rural en general. La PAC també preveu una sèrie de mesures de mercat, incloent-hi eines complementàries, com ara les etiquetes de qualitat o la promoció dels productes agrícoles de la UE, que completen l’acció de la PAC en suport dels agricultors.

La PAC per al període 2014-2020 subvencionarà el camp europeu amb 400.000 milions d’euros, una de les principals partides de la UE

El pressupost de la PAC per al període 2014-2020 preveu un total de 408.310 milions d’euros en fons de la UE, dels quals 308.730 milions es destinen a pagaments directes i mesures de mercat (l’anomenat ‘primer pilar’), i 99.580 milions, al desenvolupament rural (l’anomenat ‘segon pilar’). Els ajuts directes formen part del primer pilar dels ajuts de la PAC i el seu pressupost anual disponible a l’Estat espanyol és de poc més de 4.000 milions d’euros, dels quals a Catalunya se’n gestionen aproximadament 265 milions d’euros.

Crítiques a la PAC de les organitzacions pageses

La majoria d’organitzacions pageses (COAG, Unió de Pagesos, Via Camperola) afirmen que la PAC està deslegitimada socialment a causa de la seva “injusta distribució” i de la seva “absurda aplicació” en la pràctica. Una de les crítiques concretes que fan és que els successius governs que han negociat amb la UE han acabat defensant els interessos del gran sector agroindustrial i dels grans propietaris, en lloc de defensar els interessos de la majoria dels pagesos que representen el model social de l’agricultura.

En els darrers 10 anys, tanquen a Catalunya 2 explotacions petites i mitjanes el dia: en total, 6.800 finques menys

El que es reclama des de les organitzacions i moviments pagesos com Via Camperola o la Plataforma Rural, entre d’altres, és una PAC al servei d’un nou model de producció social i sostenible, sobre la base d’un sector agropecuari amb el suport del major nombre d’explotacions agrícoles de tot el territori i on es consideri la diversitat dels models de producció. De fet, quan parlen de la PAC, no es volen centrar només en els ajuts, sinó també en la necessitat d’ordenar els mercats, de la millora de la cadena agroalimentària i de fomentar un model de producció destinat a l’alimentació i no a l’exportació. Es queixen, en síntesi, que l’actual distribució desigual dels ajuts no estaria servint per evitar la desaparició progressiva de les petites explotacions i l’abandonament de terres i per fomentar l’equilibri territorial.

Vistes aquestes xifres, criden l’atenció les declaracions del mes de juliol passat de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, que va denunciar que el model d’aplicació de la nova Política Agrícola Comuna 2015-2020 a l’Estat espanyol, basat en un criteri de repartiment de fons estatal, “no respon a les necessitats dels diferents sectors de producció catalans”, alguns dels quals “en surten especialment perjudicats”, com és el cas de la vinya i la fruita dolça. Respecte a això, cal tenir en compte que el 50% dels ajuts a la vinya i a la fruita dolça es concentren només en 10 empreses. Les queixes de les organitzacions agràries defensen que no es tracta només de tenir en compte el criteri de repartiment entre sectors productius, sinó també de saber quins criteris s’estan aplicant perquè les grans empreses s’emportin sempre una gran part del pastís.

El fet és que en els darrers 10 anys, a un ritme de tancament de gairebé 2 explotacions el dia, han desaparegut a Catalunya 6.800 finques agrícoles de petita i mitjana escala; la població activa agrària ja no arriba ni a l’1% i la contribució de l’agricultura al PIB ha baixat fins al 0,86% (davant l’1,8% de França o el 3,2% de l’Estat espanyol). De retruc, és clar i evident que són molts els pobles abandonats o pràcticament abandonats i on la mitjana d’edat ha pujat considerablement deixant el territori sense vida i el que representa de pèrdua de teixit econòmic, social i cultura. Amb moltes ajudes però amb poca estratègia política, el que finalment tenim a Catalunya és un model d’agricultura que privilegia sectors agrícoles enfocats clarament a l’exportació i que ens fa molt fràgils i vulnerables agroalimentàriament parlant.

Deixa el teu comentari