Deu grans empresaris que han fet campanya contra la independència

  • Marc Font
  • dimecres, 7 octubre 2015

Retrat robot dels grans directius catalans contraris al procés: homes, més grans de 55 anys i amb algun càrrec a La Caixa

El caràcter plebiscitari que la majoria de formacions van atorgar a les eleccions del 27 de setembre va propiciar que apareguessin noves veus explícitament contràries a la independència. A les ja conegudes de Josep Lluís Bonet o Juan Rosell, s’hi van sumar les d’altres dirigents de grans grups corporatius catalans, que van arribar a amenaçar de deixar el Principat si després dels comicis hi havia una declaració unilateral d’independència (DUI). CRÍTIC radiografia 10 representants de l’elit empresarial del país que rebutgen la independència. Tots són homes i superen els 55 anys i la meitat tenen un vincle estret amb CaixaBank, l’entitat catalana amb més lligams amb el poder polític i econòmic del país.

Hi ha altres espais propis de la burgesia catalana que també s’hi han pronunciat en contra, com l’exclusiu Círculo Ecuestre o el Cercle d’Economia. Aquest darrer ha anat matisant la seva posició i abans del 27-S ja va defensar que, si hi havia una majoria independentista a les urnes, caldria trobar els mecanismes per fer una “consulta legal, acordada i ben informada” sobre el futur polític del Principat.

Isidre Faine (CaixaBank)Isidre_Fainé_2014_(cropped)

La principal entitat financera catalana havia mantingut certa prudència a l’hora de posicionar-se sobre el conflicte polític entre el Principat i l’Estat espanyol, limitant-se a demanar un “gran acord” per resoldre la qüestió, en paraules d’Isidre Fainé, president de CaixaBank. Ara bé, el passat 18 de setembre l’entitat va aparcar les subtileses amb el comunicat en què la banca amenaçava de deixar Catalunya si hi havia una declaració unilateral d’independència. El document va ser una iniciativa de les dues patronals del sector, l’AEB i la CECA —presidida per Fainé—, que subratllaven que CaixaBank, el banc Santander, el BBVA, Bankia, el Banc Sabadell i el Banc Popular en són les principals entitats associades. Ja sigui a través del mateix Fainé o d’algun altre dirigent, el banc sempre compta amb representació al Fòrum Pont Aeri, un grup de pressió que aplega grans empresaris i representants del poder financer de Barcelona i de Madrid i cada pocs mesos es reuneix amb dirigents polítics. I rebutja frontalment la independència.

Josep Oliu (Banc Sabadell)

La segona gran entitat financera amb seu al Principat també va signar el comunicat conjunt de les dues patronals bancàries contrari a la independència. El president del Sabadell, Josep Oliu, quan ha estat qüestionat sobre el tema ha recalcat que “no contempla” la independència de Catalunya i, com Fainé, s’ha mostrat partidari —i convençut— que més d’hora o més tard hi haurà algun acord entre les dues parts. No és cap secret que Oliu, com Fainé, no és precisament partidari d’un Estat propi per a Catalunya i, de fet, també és membre actiu del Pont Aeri.

Josep Lluís Bonet (Freixenet)

Un dels empresaris més explícits a l’hora de manifestar el seu rebuig a la independència ha estat, ja des de fa temps, Josep Lluís Bonet. President de Freixenet —532 milions de facturació l’any passat— i de la Cambra de Comerç d’Espanya, ha afirmat que la independència seria un “desastre” tant per a Catalunya com per a Espanya. Durant la campanya del 27-S, va demanar als empresaris que expliquessin als seus treballadors les “conseqüències” de la independència. Després dels comicis, la Cambra de Comerç d’Espanya va emetre un comunicat prou clar sobre la qüestió: “[…] que garanteixi el benestar social i econòmic dels ciutadans. I això només pot assegurar-se si Catalunya continua formant part d’Espanya i d’Europa. El futur govern autonòmic no pot ignorar el sentir de la majoria dels catalans, que amb el seu vot han recolzat opcions polítiques que defensen la continuïtat de Catalunya a Espanya”.

Joaquim Gay de Montellà (Foment del Treball)

La gran patronal catalana s’ha mantingut durant tot el procés no solament contra la independència, sinó també contra el dret a decidir. De cara al 27-S, la seva proposta a nivell d’autogovern passava pel pacte fiscal i, en un comunicat, recordava que l’Executiu sortit dels comicis hauria de governar “per a tots els ciutadans des de la legalitat, en un entorn de seguretat jurídica i amb estabilitat”. El president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, va advertir abans de les eleccions que la independència suposaria “el final de l’estabilitat financera” de Catalunya i prèviament ja havia afirmat que el procés podria durar anys si guanyava el sí. Entre els càrrecs empresarials de Gay de Montellà hi ha el de conseller de Servihabitat, una immobiliària participada per La Caixa.

Juan Rosell (CEOE)

La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) també manté una posició absolutament contrària a la independència i al dret a decidir de Catalunya. El seu president, el català Juan Rosell, i Josep Lluís Bonet van publicar el 7 de setembre a La Vanguardia una carta oberta per advertir de les suposades conseqüències que tindria la independència. Segons l’opinió dels dos empresaris, amb la secessió Catalunya tindria menys feina i una pitjor qualitat de vida. Dos dies després, la CEOE va emetre un comunicat —conjunt amb la patronal Cepyme— en què exposava que “Espanya és un dels països més antics d’Europa, on Catalunya és una part important i necessària” i reiterava el rebuig a una consulta dient que “les decisions que afecten un tot, per ser legítimes, no poden ser preses per una part d’aquest tot”. Rosell també té càrrecs remunerats a La Caixa. En concret, és conseller de CaixaBank i de Gas Natural Fenosa.

Emilio Cuatrecasas

Fins fa pocs mesos president de l’adinerat bufet d’advocats que porta el seu cognom, Emilio Cuatrecasas és un clar exponent de l’alta burgesia catalana contrària a la independència. Recentment va manifestar que apostava per modificar la Constitució espanyola per millorar l’encaix de Catalunya. Habitual de ‘lobbies’ com els fòrums Pont Aeri i Almagro, Cuatrecasas també ha estat un dels pesos pesants del grup de pressió Barcelona Global, molt influent en l’era de Trias. A l’abril va acceptar una pena de dos anys de presó per frau fiscal. L’acord li va permetre esquivar l’ingrés en un centre penitenciari.

Javier Godó

Trobada del Fòrum Pont Aeri

Trobada del Fòrum Pont Aeri a casa de Javier Godó

El propietari del Grup Godó i editor de La Vanguardia és un altre dels habituals del Fòrum Pont Aeri i a principis de setembre va mantenir un sopar discret a casa seva amb el president espanyol, Mariano Rajoy, i els factòtums de CaixaBank i del Banc Sabadell, Isidre Fainé i Josep Oliu, respectivament. És coneguda l’aversió de l’empresari a la independència, però això no és impediment perquè la línia editorial dels seus mitjans variï i, mentre La Vanguardia ha apostat clarament per algun tipus de pacte que eviti la sortida de Catalunya de l’Estat espanyol, RAC1 ha prioritzat les tesis sobiranistes. Godó és un altre dels grans empresaris del Principat vinculat a La Caixa, en el seu cas com a vicepresident de l’entitat.

Alberto Palatchi (Pronovias)

Durant la campanya pel 27-S, diverses grans empreses van amenaçar de marxar del Principat si hi havia una DUI i van advertir els seus treballadors de les conseqüències que, al seu parer, tindria la independència. El 2012, molt abans d’aquests comicis, ja ho havia fet l’aleshores propietari del Grup Planeta, José Manuel Lara, mort al gener. Enguany, una de les que van fer-ho va ser Pronovias, presidida per Alberto Palatchi. El màxim responsable de la companyia, que factura uns 160 milions d’euros i és líder del sector a l’Estat espanyol, va assegurar en un comunicat intern que Pronovias era “difícilment viable” en una “Catalunya fora de la UE, fora de la zona euro, sense un sistema financer recolzat pel Banc Central Europeu i aïllada en matèria econòmica, política i de seguretat”.

Jorge Gallardo (Almirall)

El president de la farmacèutica Almirall, Jorge Gallardo, també va intentar condicionar el vot dels treballadors de la companyia, advertint-los dels suposats riscos de la proclamació d’una DUI. Almirall és un dels gegants empresarials de Catalunya, amb una facturació superior als 1.400 milions d’euros el 2015.

Valls_Camara_Comercio

Miquel Valls (Cambra de Comerç de Barcelona)

El cas de Miquel Valls és particular. Presideix la Cambra de Comerç de Barcelona, una de les entitats que es van adherir a l’anomenat Manifest del Far, a través del qual diverses organitzacions empresarials catalanes mostraven el seu suport explícit al dret a decidir, que no a la independència. Ara bé, Valls no va assistir a l’acte del 3 de setembre en què es va fer públic el manifest i diverses informacions periodístiques situen precisament el document com una reacció a unes paraules del president de la Cambra, que s’emmarcarien en el discurs de la por contra la independència. Al juny, Valls va alertar del “cost” econòmic de la independència. El president de la Cambra de Comerç també té càrrecs al grup La Caixa, en concret com a conseller de Gas Natural Fenosa i de l’asseguradora VidaCaixa.

5 comentaris
  • Subscriptor Ramon Salvat Guarque 7 d'octubre de 2015 - 12:05

    Diria que en son bastants mes, el que passa que no tots han parlat tant clar, altres ho ha fent molt mes silenciosament, començant un proces -per exemple- de modificació de seu social, de tresllat de centres de producció, o aturament d’inversions i demes “maravelles”; tot en espere de com es resol el “liu” que diría en Miquel Iceta. Tota “revolució” te els seus costos, pero “el sobiranisme” sembla tenir solucions per a tot i a tot, especialmente seguint , clar és, els dictats d’en Sala i Martin i en Guardiola.

    • Subscriptor Jordi Andreu Batallé 8 d'octubre de 2015 - 17:51

      Em sembla molt interessant aquesta preocupació per els líders del poder econòmic, però a mi em sembla que l’objectiu real de les empreses d’aquest nivell és fer diners, i que en cas d’independència s’adaptarien a la situació, o el seu mercat l’ocuparien altres que s’hi adaptarien. Ha passat a tots els països que s’han separat (p.e. Noruega i Suècia).
      Per exemple, La Caixa podria portar la seu a Madrid, però suposo que continuaria operant a Catalunya i, en aquest cas, sota les condicions legals del govern català. Deixar l’activitat a Catalunya representaria moltes pèrdues i, en tot cas, ho aprofitarien altres banc internacionals. Pel que fa referència a les actuacions del gran capital em sembla que les previsions de Sala i Martín son molt més realistes que la visió simplista dels poderosos que tenen interessos amb l’Estat Espanyol i que actuen per afavorir-los.

  • Subscriptor Guillem Galera i Léger 7 d'octubre de 2015 - 12:21

    Amic Font,
    Un bon retrat d’uns personatges que (i això no esmena l’article) la bel·ligerància dels quals no sorprèn gens a qualsevulla que llegeixi una mica els mitjans. Afegir només si m’ho permeteu, que bona part d’ells tenen ressenya pròpia en l’excel·lent treball de Lluc Salellas, ‘El franquisme que no marxa’ (http://www.nuvol.com/noticies/el-franquisme-que-no-marxa/)

  • Subscriptor Pau Capdevila i Pujol 8 d'octubre de 2015 - 12:18

    I els no tan grans com EdC (Empresaris de Catalunya) amb perles com: “Las ‘paridas mentales’ del ‘Govern’”?

    http://www.empresarisdecatalunya.org/las-paridas-mentales-del-govern/

    • Subscriptor Jordi Andreu Batallé 8 d'octubre de 2015 - 17:41

      Un dels que menciona el link és el tertulià de la 13TV i membre de “societat civil catalana” el Sr. Bou. Cal veure les seves actuacions enverinades a 13TV. En tot cas, no crec que si tanca unes quantes botigues de la seva cadena sigui molt difícil substituir aquest “teixit empresarial”

Deixa el teu comentari