El gran dilema d’En Comú Podem: governar amb el PSOE o defensar el referèndum?

  • Roger Palà
  • dilluns, 13 juny 2016

Segons dades del Centre d'Estudis d'Opinió, el 42% dels qui votaran En Comú Podem estarien a favor del 'sí' a la independència en una consulta amb pregunta binària

Acte de campanya d'En Comú Podem a Barcelona el passat dissabte 11 de juny. Foto: Marc Jurado

Acte de campanya d’En Comú Podem a Barcelona dissabte passat, 11 de juny. Foto: Marc Jurado

Totes les enquestes assenyalen un clar guanyador de les eleccions del 26 de juny a Catalunya: En Comú Podem. La formació liderada per Xavier Domènech està en condicions de revalidar i incrementar la victòria del 20-D. Pot ser un nou triomf històric, però també l’avantsala d’un dilema de difícil resolució. En el global de l’Estat espanyol, Units Podem i el PSOE podrien arribar a sumar per formar Govern. Però aquesta aliança difícilment s’esdevindrà si Units Podem manté la condició de realitzar un referèndum a Catalunya, perquè el PSOE s’hi negarà rotundament. Davant del dilema “poder o referèndum”, què faran Podem i Esquerra Unida? I sobretot… què faran En Comú Podem i els seus decisius diputats?

En Comú Podem està demostrant una irresistible capacitat d’atracció del votant independentista. Segons les dades que recull el Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) del passat mes de febrer, la gran majoria dels seus votants (un 58%) són partidaris d’un Estat federal. Una quarta part es declaren directament a favor d’un Estat independent. Però, al davant d’una urna i una papereta amb una pregunta binària sobre la independència, les dades del CEO són rotundes: el 42% dels qui volen votar En Comú Podem al Congrés s’inclinarien pel ‘sí’. Tenint en compte aquesta base social… pot permetre’s En Comú Podem avalar un Govern que no concreti un referèndum?

La gran diferència entre l’electorat dels Comuns i el de la resta de formacions és la capacitat d’aglutinar vot ‘indepe’ i vot ‘no indepe’. Però aquesta capacitat d’atracció, que pot ser una virtut a l’hora de guanyar unes eleccions, situa la confluència encapçalada per Xavier Domènech en una tessitura complexa de gestionar l’endemà. La pregunta és òbvia: si el ‘sorpasso’ al PSOE es consolida i Units Podem té possibilitat d’assolir el poder a partir d’un pacte amb els socialistes, fins al punt que Pablo Iglesias pot ser president del Govern, i l’únic escull és el referèndum català… mantindrà En Comú Podem aquesta exigència, o el tema quedarà bandejat de l’agenda?

El petó entre Xavier Domènech i Pablo Iglesias. Foto: Marc Jurado

El petó entre Xavier Domènech i Pablo Iglesias. Foto: Marc Jurado

En Comú Podem: “No abandonarem en cap cas el referèndum”

Fonts d’En Comú Podem segueixen mostrant-se rotundes sobre aquest tema: “Si En Comú Podem té possibilitat de fer Govern, no abandonarà en cap cas el referèndum”, afirmen sense dubtar. “Si el PSOE hi diu que no –diuen aquestes fonts–, haurà de ser el PSOE qui expliqui per què es nega a fer un Govern del canvi que solucioni els problemes que hi ha sobre la taula: drets socials, democràcia i corrupció i el territorial a Catalunya, que només se soluciona amb el referèndum”, afirmen. Aquestes fonts consideren que “estem convençuts que, si quedem per davant del PSOE, igual que defensaven fa 2 anys, hauran d’entrar en raó i veure que el referèndum pactat és la millor solució per a Catalunya i Espanya”.

La gran esperança d’En Comú Podem, però, podria ser que aquest dilema mai no hagi de tenir resposta, perquè sigui el mateix PSOE qui es negui a arribar a qualsevol entesa amb Units Podem i acabi avalant la investidura de Mariano Rajoy amb una abstenció. “Sincerament, no sabem el que farà el PSOE”, diuen des d’En Comú Podem. “Nosaltres aspirem a donar la sorpresa i guanyar les eleccions. Si no fos així, creiem que almenys quedarem per davant del PSOE, i llavors serà Pedro Sánchez qui haurà de triar entre nosaltres i el PP”.

ERC: “Entre poder i referèndum, Podemos triarà el poder”

“Potser no és el cas d’En Comú Podem. Però, si Pablo Iglesias i Podemos han de triar entre el poder i el referèndum, no tindran cap dubte: triaran el poder”. Així de rotundes es mostren fonts d’ERC en ser interrogades sobre els escenaris que puguin sorgir del 26 de juny. En aquest sentit, els republicans basen la campanya a mostrar-se com el vot útil independentista, amb l’objectiu de tancar possibles fugues cap als Comuns i, al mateix temps, atraure els votants de la CUP que podrien tenir simpatia per la candidatura de Domènech. “És clar que, en cas que hi hagi opcions de governar amb el PSOE, no podran mantenir la promesa del referèndum. Però, si tots plegats ens n’adonem després del 26 de juny, de poca cosa ens servirà”, reflexionen.

La clau principal de la campanya republicana és fer entendre al votant independentista que En Comú Podem, tot i ser un aliat, no és la millor opció. I que ERC, a més d’independentista, pot ser una força competitiva a l’esquerra. “ERC i En Comú Podem han votat de forma gairebé mil·limètrica en temes socials al Congrés. Som bastant indistingibles en aquest àmbit”, afirmen els republicans. El problema d’aquest relat, però, és que ERC governa amb Convergència a Catalunya: “Sí, ens ho retreuen. Però bé… És molt diferent la Convergència de Puigdemont que el PSOE de Susana Díaz, amb qui hauria de governar En Comú Podem?”.

Malgrat que les enquestes no li són desfavorables, ERC no afronta amb especial entusiasme les eleccions. Els republicans poden aguantar el cop i reeditar el resultat del 20-D. Però les crisis internes de l’independentisme i l’onada ascendent dels Comuns els juguen en contra. A més, les eleccions espanyoles sempre solen ser un mal terreny de joc per a ERC. “Nosaltres depenem en gran mesura dels diferents escenaris de participació. El gran tema és que costa mobilitzar el votant independentista en unes eleccions espanyoles”, afirmen aquestes fonts.

En aquest sentit, els republicans no creuen que el millor sigui generar escenaris de confrontació amb En Comú Podem. “No ens sentim identificats amb la gent que hi carrega dia sí, dia també”, expliquen. “Per nosaltres, malgrat les diferències, hem de treballar-hi com a aliats”. En canvi, Francesc Homs sembla que no seguirà la mateixa línia, i carregarà fort. La campanya convergent pot convertir-se en un pim-pam-pum contra Podem i contra un partit que, paradoxalment, no es presenta a les eleccions: la CUP. A Esquerra, però, no volen cometre l’error de la campanya de Xavier Trias en les municipals del maig de 2015, que va focalitzar els seus atacs contra Ada Colau fins al punt de convertir-la en alternativa.

12 comentaris
  • Subscriptor Pere 13 de juny de 2016 - 9:38

    Que ho preguntin a en Rufián, si per a ERC el principal adversari és ECP
    Bona anàlisi

  • Subscriptor Jordi Andreu Batallé 13 de juny de 2016 - 12:44

    El dret a l’autodeterminació de les nacions, a Espanya, es posa als programes electorals dels partits que estan lluny del governar, però no quan governes. Recordeu l’evolució en posició de PSC-PSOE. Primer tots a favor del dret d’autodeterminació, aviat s’en despenja el PSOE i després el PSC. Amb ECP i Podemos estic segur que passarà el mateix i ja es notava a les negociacions per formar govern en aquest primer intent o en el tractament del tema a la campanya electoral fora de Catalunya.

  • Subscriptor Ramon Salvat Guarque 13 de juny de 2016 - 14:50

    Des de la perspectiva d’una persona d’esquerres , ara i avui a Catalunya i a l’Estat tenim desenes de qüestions molt mes importants que el ,cansat i cansí tema del referèndum i el dret a decidir: en dic unes poques : A) procurar fer tot el possible per que la dreta del PP no continuï manant, B) tenir un estat fort i gran, en tots sentis , dins l’UE perquè pugui incidir en els necessaris canvis al seu si . C) salvaguardar l’estat del benestar per retornar, com a mínim, a allò que gaudíem a Espanya abans de 2008, D) restablir la necessària col•laboració i solidaritat entre els pobles de la península E)construir lligams culturals seriosos i efectius entre tots el pobles de l’àrea de la llengua que acadèmicament es coneix amb el nom de Català E )el canvi d’un model electoral obsolet, aquí a aquesta C.A. a totes les altres i a l’estat. F) el replantejament de l’ organització territorial i les seves atomitzades administracions a Catalunya; i així f a l’ arribar a la Z, clar, on caldria situar també el preguntar de veritat als ciutadans censats al principat si volen, o no, una “pàtria nova” que alguns pensen que solucionarà “per se” totes les anterior qüestions.

    • Subscriptor Guillem Galera i Léger 13 de juny de 2016 - 18:19

      Sorprenent que algú que es defineixi d’esquerres consideri que l’statu quo de 2007 (abans de 2008, afirma), era el d’un estat del benestar satisfactori. Emocionant la possibilitat de tenir un estat gran i fort, en tots els sentits, que actuï liderant els canvis necessaris a la UE. Parlem d’Estat català, no? O vaig errat? Captivador el llarg eufemisme per designar els Països Catalans, denominació que sembla provocar molestes granellades a certa gent que es defineix d’esquerres.
      El corol·lari, “chaconià” a tots els efectes, és “procurar fer tot el possible per que la dreta del PP no continuï manant”, el que és el mateix, aquell insult a la intel·ligència que era l’eslògan d’un tal Zaragoza que clamava que si no hi anàvem, ells tornaven. Ho recordeu, no? Aquells dolentots que no ho eren tant a l’hora de pactar amb ells a Euskadi. Aquells malvats amb qui s’acordaven lleis de partits redactades ad hoc per prohibir l’esquerra abertzale de presentar-se a eleccions però que no s’apliquen per prohibir formacions ultradretanes com les que amenacen periodistes del nostre país (perdó, C.A. segons Salvat).
      Caram, tal vegada, i ho puc entendre, qualcú pot considerar cansat i cansí parlar de referèndums, ara bé, continuar sentint la tornada de solidaritat entre pobles peninsulars que ningú, més enllà de la Sènia, es creu, és francament més soporífer. Bona nit.

    • Subscriptor Pau Planas Puigbert 13 de juny de 2016 - 18:55

      A) La millor manera d’evitar que el PP ens governi és proclamar la Independència: mira quins resultats treu el PP a Catalunya (i una dreta en general molt afeblida: una Unió desapareguda i CDC que ha perdut l’hegemonia i va virant cap a la socialdemocràcia).
      B) Els estats grans i forts tendeixen a l’autoritarisme i allunyen els ciutadans dels centres de poder. Prefereixo una Noruega, una Suïssa o una Dinamarca, països petits amb alts nivells de salut democràtica.
      C) La millor manera de salvar l’estat del Benestar és tenir un estat que pugui recuperar de l’espoli 16.000 milions d’euros per fer pressupostos clarament socials, que ara són impossibles de fer.
      D) La col·laboració i la solidaritat es farà efectiva quan, essent independents, puguem plantejar lliurement una confederació ibèrica. El que hi ha ara no és solidaritat, perquè la solidaritat és un acte col·lectiu de llibertat, no una imposició indiscutible.
      E) “que acadèmicament es coneix amb el nom de Català”??? Què carai significa això? Quina manera més retorçada de menystenir i minoritzar la llengua catalana. Parla del “CATALÀ”, simplement, de la mateixa manera que parlaries de l’anglès o del castellà. Ja està bé d’autoodi. Per cert: la Constitució i les polítiques monilingüístiques espanyoles són l’impediment per “construir lligams culturals seriosos” (sic).
      E bis) Amb el Procés Constituent que farem a la República Catalana podrem escollir un nou sistema electoral al nostre gust, sense que cap TC ens el veti.
      F) El replantejament territorial el podrem escollir al nostre gust quan siguem independents, sense que cap TC ens el veti.
      I així fins a la Z: ho podrem decidir tot sense que les oligarquies bloquegin tots i cada uns dels intents que fem els catalans per prendre decisions autònomes i lliures.

      Visca la República! Fora la Monarquia Borbònica!

    • joan.esteve@gmail.com 14 de juny de 2016 - 10:45

      Que es consideri d’esquerres no l’excusa de renunciar a la seva responsabilitat amb el nostre desgraciat país : Catalunya…i si vostè assumeix com a prioritats qüestions de “l’estat” i urgències per a “transformar Europa” no crec que li deixin gaire maniobra per a aconseguir l’alliberament nacional de CAtalunya. Si els polítics de les colònies que han aconseguit alliberar-se de l’Imperi hagessin prioritzat les qüestions internes de l’imperi correponent, encara serien colònies ara !

  • Subscriptor Pau Planas Puigbert 13 de juny de 2016 - 19:05

    Per mi no hi ha cap gran dilema,ho tenen claríssim: a la mínima que en tinguin la ocasió, triaran PODER abans que ser coherents defensant el referèndum (dependrà de què vulgui fer el PSOE: és probable que opti per fer president Rajoy abans que pactar amb Podemos) . Això del referèndum acordat només és una pastanaga per caure simpàtic i engalipar al 42% del votant de EnComúPodem que votaria independència en un referèndum. La seva coherència ja s’ha vist quin recorregut pot arribar a tenir: el pacte amb els corruptes del PSOE al consistori barceloní demostra que sempre pesa més el poder que les fanfarronades proclamades en calent durant les campanyes electorals.

  • Hans Castorp 13 de juny de 2016 - 20:34

    No crec que sigui aquest el dilema d’En Comú Podem, serà l’excusa del PSOE per recolzar la gran coalició, mentre que els motius reals serán els de política econòmica. De mentre el tema del procés es seguirà utilitzant com a eina divisòria de l’esquerra a Catalunya i per seguir mantenint l’establishment convergent al poder encara que no arribin ni a 30 diputats al congrés.
    Tornant al referendum ens agradi o no ha de contar amb la participació de l’estat per tal de que es movilitzin activament, també, els partidaris del no.
    En cas d’un resultat a favor de la independència també ens trobem amb el mateix problema i és que ens agradi o no també ha de contar amb la participació de l’estat.
    Sincerament ho veig molt difícil de solucionar a curt termini i tot i que és un tema que en algun moment s’ha de resoldre n’hi ha molts d’altres que són més urgents i que no desapareixeran amb la independència.
    Precisament convertir el procés en l’única prioritat d’ERC i en menor grau de la CUP és el que està donant ales a ECP.

    • Subscriptor Pau Planas Puigbert 14 de juny de 2016 - 8:48

      Al contrari Hans Castorp: la negativa del PSOE a fer el referèndum serà l’excusa de Podemos per aparcar el referèndum i formar igualment govern, negant per enésima vegada als catalans el dret a l’autodeterminació, i deixant amb un pam de nas a tots els seus votants independentistes, que es pensen que votant EnCOmúPodem estant defensant el seu dret a decidir. És una enganyifa. Ahir mateix l’Iglesias ho va deixar ben clar: el referèndum no és un línia vermella, o sigui, el referèndum és només un postureig sense importància…. Què diria la gent si l’Iglesias digués: “els drets de les dones no són una línia vermella”. Seria inadmissible, oi? Però clar, com que es tracta del dret als catalans a fer un referèndum, doncs res, és una qüestió menor i prescindible.
      El que serveix com a línia divisòria de l’esquerra a Catalunya és l’espanyolisme i els discursos identitaris espanyolistes: quan es fa referència als orígens com a argument per no iniciar un procés constituent i de ruptura, quan es parla de patriotisme per presentar-se com a garantia per impedir la independpència, tot aquest discurs identitari tant pròpiament falangista i borbònic, és el que segresta i neutralitza la possibilitat que les classes treballadores catalanes s’apuntin masivament a un canvi real i profund, constituent, que permeti recuperar drets i millorar substancialment els seus nivells de benestar i prosperitat.
      Finalment: la independència no DEPÈN de l’Estat – això és dependentisme: submissió de la voluntat democràtica d’un poble als vetos i imposicions d’un Estat -, sinó de nosaltres mateixos. Quan tirem endavant un Referèndum unilateral VINCULANT amb conseqüent Declaració d’Independència, els partidaris del NO ben segur que es mobilitzaran. Amb un 50% de participació n’hi ha prou a instàncies internacionals perquè els resultats siguin reconeguts i acceptats. Aixó ha estat en tants d’altres casos al llarg de la història recent.
      PD: em pots anomenar quins “problemes urgents” no desapareixeran amb la independència i en canvi sí desapareixeran formant part d’Espanya? Gràcies.

      • Hans Castorp 20 de juny de 2016 - 11:12

        Pot ser que tinguis raó amb la lleielatat de Podemos en vers el dret a decidir, en tot cas ho veurem en unes setmanes o mesos.
        És evident que la independència ha de dependre del poble català i no de l’estat. La decisió s’ha de pendre amb un referendum vinculant, però per convocar-lo es necessita estar convençut de que es compleiexen les condicions necessàries perquè si surt si es pugui fer efectiva la independència i per això a part de les estructures de estat, la constitució.. (que entenc que és el que retrassa la convocatòria d’aquest referendum), es necessita d’un estat espanyol que ens reconegui i que tingui la voluntat de dialogar ja que tenim un munt d’infrastructures, instucions i empreses compartides. No crec que aquest procés es pugui fer tant ràpid com ens han venut i menys tirant de vendre’l amb arguments més emocionals que pragmàtics.
        En quan a la pregunta que em fas sobre els problemes urgents; que són entre altres: contenir la futura allau de retallades i ajustos que ens vindran dictats des d’Europa, revertir les lleis laborals que ens retornen a fa 70 anys, disminuir el poder de les entitats financeres i de les grans corporacions que ens estan robant sobirania dia a dia, gestionar respectant els drets humans el problema dels refugiats que han creat els nostres estats amb les seves intervencions a orient mitjà..
        La meva resposta és que cap d’aquests problemes es solucionen quedant-nos a espanya però tampoc amb la independència ja que tenen una escala paneuropea i que per afrontar-los necessitarem espanyols, italalians, grecs, alemanys, escocessos..
        Ja sé que sent independents tindriem un estat molt més orientat a l’esquerre i progressista, el problema és que no el veig factible a curt termini (no perquè no tinguem voluntat els catalans, sino perquè tenim un estat obertament hostil a que això passi), mentre que els altres problemes esmentats avancen a tota velocitat. Amb això no vull dir que s’hagi de renunciar a la lluita per l’estat propi però si que crec que han de cesar hostilitats entorn aquest tema entre esquerres ja que hi ha un munt d’altres temes en els que fer front comú.

  • Subscriptor Macia Falgas 14 de juny de 2016 - 7:56

    “Si el PSOE hi diu que no, haurà de ser el PSOE qui expliqui per què es nega a fer un Govern del canvi…”. O potser els mitjans de comunicació preguntaran a Podemos per què es nega a fer un Govern del canvi si no s’accepta el referèndum. Una cosa és que els dirigents de Podemos entenguin i respectin un referèndum, i l’altra és que ho facin els seus votants de l’Espanya “uninacional”.

  • Subscriptor Ramon Salvat Guarque 14 de juny de 2016 - 12:03

    Em queda claríssim que alguns , amb la descoberta de la pedra filosofal o de l’arca de l’aliança o de l’espasa d’Excalibur, que els hi representa això de la Republicà Catalana (és de suposar que la que va de Port-Bou a l’Aldea) ho tenen tot , però tot, resolt. Doncs endavant les atxes , no serè pas jo qui trenqui tanta “il•lusió”. Ara, si us plau, estalvieu-vos això de l’ autoodi dirigit als qui no tenim aquesta “sort”, doncs el que realment no tenim és l’odi cap a la pèrfida Espanya , que tant dieu que us explota, us espolia els famosos 16.000 milions (any?, mes? dia?) i us “colonialitza”. Per suportar a tant de personal convençut de veritats absolutes, com avui circula pel país nostre, el que és te que tenir és precisament tot el contrari de l’autoodi, o sigui molta autoestima….i paciència.

Deixa el teu comentari