Crític Cerca
Notícies

Els 10 ‘hits’ del BOE durant el Govern de Mariano Rajoy

L'autora del blog 'El BOE nuestro de cada día' recopila les revelacions del 'Butlletí Oficial de l'Estat' més destacades i polèmiques durant el mandat del Govern de Mariano Rajoy. CRÍTIC vol deixar de banda el que els polítics diuen o diran en campanya electoral per fixar-nos en què ha fet i deixat de fer el Govern del Partit Popular els últims quatres anys. El seu propi diari de Govern registra totes les decisions preses. Podem fer, doncs, un recompte de legislatura a cop de butlletí.

11/12/2015 | 00:20

Mariano Rajoy, amb els braços creuats abans d'un consell de ministres al novembre / Diego Crespo / Presidencia del Gobierno
Mariano Rajoy, amb els braços plegats, abans d’un consell de ministres al novembre / D. CRESPO / PRESIDÈNCIA GOVERN

L’autora del blog ‘El BOE nuestro de cada día‘ recopila per a CRÍTIC les revelacions del ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ més destacades i polèmiques durant el mandat del Govern de Mariano Rajoy. En la prèvia de les eleccions espanyoles del 20-D, optem per deixar de banda el que els polítics diuen o diran en campanya electoral per fixar-nos en què ha fet i deixat de fer el Govern del Partit Popular els últims quatre anys. El seu propi diari de Govern registra totes les decisions preses. Podem fer, doncs, un recompte de legislatura a cop de butlletí. El BOE no menteix –encara que a vegades reculli bajanades– i portem llegint-lo des del 2012, quasi sense descans, a ‘El BOE nuestro de cada día’. Fem recompte de legislatura a cop de butlletí.

Diuen que a Internet funcionen les llistes. I, a finals d’any, més. Les 10 millors pel·lícules de l’any, 10 coses que no sabies sobre el programa de Ciutadans o el cultiu de la patata o 10 animals torturats pels seus amos per fer coses gracioses en un vídeo de mig minut amb musiqueta. El que no és tan clar és que en la campanya electoral també funcionin les llistes. O, com a mínim, que funcionin per al PP.

1. Indultant, que és gerundi

El Govern de Rajoy va estrenar legislatura indultant dos condemnats pel ‘cas Treball’: Josep Maria Sevitje, que va ser alt càrrec de Pujol, i l’empresari vinculat a la trama, Víctor Manuel Lorenzo Acuña; va continuar perdonant el comandant i el capità mèdic responsables que van falsejar la identificació dels cadàvers a l’accident del Yak-42, i no es va oblidar dels de casa: aquell fructífer 2012 va indultar un alcalde i tres regidors del PP. L’any va acabar amb 534 indults, entre els quals també destaca el doble perdó a quatre mossos d’esquadra condemnats per tortures o el que van concedir a un conductor kamikaze que va matar un home quan circulava en sentit contrari. L’any 2013 va arribar amb menys indults (la pressió popular era cada vegada més potent), entre els quals podem trobar una treballadora pública del PSOE condemnada per malversar fons i el de Miguel Ángel Ramírez Alonso, president de l’equip de futbol UD Las Palmas i habitual al BOE com a contractant de l’Administració. La xifra continuà baixant el 2014, amb 87 indults, com el d’un guàrdia civil que va decidir gravar una agressió sexual amb el seu mòbil i no fer res per impedir-la. Aquest 2015 portem 67 indults. Sumen un total de 892 durant tota la legislatura de Rajoy. Els finals de legislatura són molt profitosos. Que ho diguin a Alfredo Saénz, exconseller delegat del Santander.

2. Publicitat institucional il·legal i sense control

La llei estatal sobre publicitat institucional prohibeix campanyes que destaquin victòries de gestió o que parlin de com de bé governa el Govern. És a dir: vendre la moto amb diners públics és il·legal. Però Rajoy no va dubtar a gastar dos milions i mig d’euros en una campanya per defensar l’efectivitat de la seva reforma laboral. Aquesta no és l’única vegada que aquestes campanyes contenen irregularitats o es fan servir per a objectius no molt lloables. Com argumenta el Tribunal de Comptes, que destaca que el ministre Soria va destinar quasi tot el seu pressupost de 2012 per a publicitat institucional en campanyes sobre la seva terra, les illes Canàries, la falta de planificació i de control és norma. Dos exemples: el Ministeri de Defensa va decidir, en dues ocasions, inserir els anuncis als mitjans sense tenir en compte l’audiència, i l’exministra de Sanitat Ana Mato va licitar un contracte que, a la seva lletra petita, deixava clar que el repartiment dels anuncis contra la violència masclista el decidia ella, independentment d’audiències, ‘targets’ o altres criteris objectius.

3. El pressupost de Defensa sempre engreixa

Els Pressupostos Generals de l’Estat de 2015 destinaven al Ministeri de Defensa 5.786 milions d’euros. A aquestes alçades d’any, la xifra ja ha pujat fins als 7.726 milions, quasi 2.000 milions extres. Però això no és nou. Aquest creixement del ministeri que dirigeix Morenés –un ministre que prové de la indústria armamentística– és un clàssic que es repeteix any rere any. Això sí, el desviament de 2015 ja és superior als que es van registrar el 2014 i el 2013, quan va vorejar els 1.800 milions en dos anys. El 2012, va créixer uns 2.700 milions. I el 2011, any encara de Zapatero, més de 1.000 milions. Bona part d’aquests increments són culpa del també tradicional crèdit extraordinari destinat a pagar els programes especials d’armament (PEA) que, encara que estan programats i es repeteixen sempre, s’aproven cada estiu via reial decret llei i d’urgència.

Roda de premsa després del consell de ministres amb Sáenz de Santamaría, Montoro i Catalá / POOL MONCLOA / D. CRESPO
Roda de premsa després del consell de ministres amb Sáenz de Santamaría, Montoro i Catalá / D. CRESPO / PRESIDÈNCIA GOVERN

4. ‘Decretazos’ a dojo

Si fer créixer els números de Defensa és un clàssic, no ho és menys la publicació de ‘decretazos’ en dissabte i, si és possible, a l’estiu. Encara que els més populars –en negatiu, és clar– van ser els decrets llei de les retallades, com el d’Educació, n’hi ha hagut molts i tan diversos que els conceptes d’urgència i excepcionalitat que exigeix la normativa per poder aprovar aquests decrets amb rang de llei sense haver de passar pel Congrés dels Diputats s’han quedat en paraules buides. Són grans (mai no baixen del centenar de pàgines), ningú no els coneix fins que no arriben al BOE (amb un “Kinder sorpresa”) i ho barregen tot com una macedònia de matèries. El 2012 se’n va aprovar un que, al llarg de les seves 172 pàgines, regulava registres, dipòsits bancaris, noves places a l’Exèrcit, becaris o preus del gas natural, tot en un. El 2015, se n’ha aprovat un que barrejava IVA, cotitzacions d’autònoms i esmenes als pressupostos, i un altre que incloïa taxes judicials, bonificacions per a empreses després d’un ERO i el mecanisme de la dació en pagament.

5. Ajudes per a les fundacions dels partits

No solament els partits polítics reben subvencions, sinó també les fundacions que tenen vinculades. Han arribat des de dues vies diferents. El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport els concedeix cada any subvencions per al seu funcionament, és a dir, per existir. L’any passat es van repartir un milió i mig d’euros, i el 2015 la xifra serà una mica menor, 1,3 milions d’euros, per a fundacions de partits polítics extretes de la despesa en política cultural. Encara que han tingut retallades, són molt menys dràstiques que les que han patit la resta dels capítols del pressupost, com les ajudes a l’edició de llibres o de revistes culturals. L’altra via de finançament a les fundacions dels partits polítics surt del pressupost de Cooperació Internacional. Es tracta de subvencions per realitzar projectes sobre la consolidació de la democràcia i del sistema de partits, normalment en països en desenvolupament. Per exportar la democràcia espanyola. Des del 2012, aquestes ajudes s’han mantingut, sense retallades, sobre els 900.000 euros. En el repartiment de 2015, les fundacions del PP –FAES– i del PSOE –Pablo Iglesias– es van emportar 700.000 euros entre totes dues.

6. Esportistes, 49 – Científics, 6

Del 2000 al 2013, governs del PP i del PSOE han concedit unes 1.000 nacionalitats per decret. Aquesta via ràpida per esdevenir ciutadà espanyol, però, no és igual per a tothom. La majoria dels beneficiats han estat sefardites (749). Entre la resta trobem 49 esportistes d’elit i, en canvi, només sis científics, entre altres professions. Durant aquesta legislatura que ja acaba trobem casos singulars, com el de quatre familiars d’un empresari i banquer maurità que ja havia estat nacionalitzat el 2011. La llei exigeix que aquests decrets només s’aprovin quan existeixen “raons excepcionals”.

7. Els medicaments per a malalts crònics, de pagament

El Ministeri de Sanitat va publicar una resolució al BOE, sense previ avís, que va incloure en el copagament els medicaments que es dispensen a les farmàcies hospitalàries a pacients no ingressats. Es tracta de fàrmacs que, fins en aquell moment, eren gratuïts, que requereixen un tractament mèdic especial i que estan destinats al tractament de malalties greus o cròniques, com l’hepatitis C, el càncer o el VIH, entre d’altres.

8. Contractació pública, el ‘colador’

Les irregularitats en la contractació pública són quotidianes. I no ho diem nosaltres: ho diu el Tribunal de Comptes. En un informe recent, publicat al BOE, destacava irregularitats en la contractació pública en tots els ministeris durant l’any 2012: ús del negociat sense publicitat per tancar acords previs amb un empresari, falta de justificació i de publicitat, falta de control a les adjudicacions… Més enllà d’aquesta llarga llista d’irregularitats, sobresurten dades com la que ens demostra que el 60% dels contractes dels ministeris el 2014 es van adjudicar sense concurs.

9. Nomenaments de gent propera

La secció segona del BOE, on es recullen els nomenaments, també ha donat compte de les relacions entre bona part dels càrrecs escollits pel Govern de Rajoy. El darrer exemple ha estat el nomenament del germà del Ministre d’Educació, Cultura i Esports com a director de gabinet del secretari d’Estat de Defensa.

Però hi ha hagut molts més casos. Només posem alguns exemples: el del concunyat d’Ana Botella, exalcaldessa de Madrid i dona de José María Aznar; o el del porter de Soraya Sáenz de Santamaría triat per lliure designació, o el clàssic ball de la cadira als organismes independents, que acaben pintats dels colors dels partits majoritaris o de gent propera i afí, ja siguin els patronats dels museus (Ana Patricia Botín va aconseguir cadira al patronat del Museu Reina Sofía), els comitès fets a mida per prendre decisions (un comitè de bioètica a mida per jutjar la reforma de l’avortament del ministre Ruiz-Gallardón) o fins i tot en organismes encarregats de qüestions tan sensibles com la seguretat nuclear (consellers de Seguretat Nuclear: dos pel PP, dos pel PSOE i un de CiU).

10. Degoteig diari de despeses polèmiques

Alguns exemples: el Ministeri de l’Interior va decidir repetir la seva presència al Festival de la Infància de Barcelona, aquest mateix any, doblant el seu pressupost; la Seguretat Social va contractar una consultora externa i privada per analitzar la reforma de les pensions; serveis insuficients sanitaris als centres d’internament d’estrangers a càrrec d’una mútua privada, o l’aprovació contínua de sobrecostos a les grans obres públiques (només un exemple: el cost de les obres de l’Audiència Nacional es va ampliar de 13 a 20 milions d’euros).

El Ministeri de Defensa, que també subvenciona l’estiueig dels membres de l’Exèrcit, va doblar la quantitat destinada al càtering de l’avió que transporta el rei i el president: Felip VI i Rajoy, els sotasignats de bona part d’aquests 10 ‘hits’ de la legislatura que acaba.

Eva Belmonte és periodista i autora del blog ‘El BOE nuestro de cada día’  impulsat per la Fundación Civio.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies