Els quatre motius del Podem d’Albano Dante per dir ‘no’ als Comuns

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dimecres, 15 març 2017

La confluència d'esquerres dels Comuns està en risc. Apareix una possibilitat nova: que BComú, ICV i EUiA conflueixin en un nou subjecte i es negociï després una coalició electoral amb Podem

Albano Dante, diputat de CSQP. Foto: Xavi Herrero

Albano Dante, secretari general de Podem / XAVI HERRERO

La confluència d’esquerres dels Comuns està en risc. Podem Catalunya ha fet saltar totes les alarmes. L’aposta de la nova direcció capitanejada per Albano Dante Fachin és ara per ara dir ‘no’ a la confluència amb Barcelona en Comú, ICV i EUiA, i així ho demana a les bases del partit en una votació electrònica que comença aquest dijous i acabarà dissabte, 18 de març. El resultat d’aquesta consulta interna, a un cens d’uns 50.000 inscrits, marcarà el futur de la unitat d’aquest sector de les esquerres catalanes. La majoria de votants d’aquests partits assisteixen incrèduls a un xoc que ningú no esperava. Pocs entenen què ha passat. Però per què Podem es desmarca ara de la confluència? Quins són els seus arguments? CRÍTIC ha parlat amb Albano Dante i amb alguns dels màxims dirigents dels partits en confluència per intentar entendre el conflicte. Us exposem, aquí, els quatre arguments oficials del ‘no’ de Podem a la confluència dels Comuns.

La consulta de Podem a Catalunya pregunta a les seves bases si consideren imprescindibles les condicions de codi ètic, el sistema proporcional amb llistes obertes per a l’elecció dels òrgans i si volen que totes les persones inscrites ja al partit puguin participar en la plataforma Un País en Comú tal com ho fan ja a Podem sense haver-se d’inscriure de nou. Aquesta és la pregunta: ¿Creus que aquestes condicions són imprescindibles per a la participació de Podem en l’assemblea fundacional del nou partit amb ICV, Barcelona en Comú i EUiA?”. La consulta permetrà dues respostes, “Sí són imprescindibles. No podem continuar en el possible nou partit amb ICV, BeC i EUiA sense aquestes condicions” i “No són imprescindibles. Podem continuar en el nou partit polític amb ICV, BeC i EUiA sense aquestes condicions”.

Hi ha una probabilitat alta que els inscrits de Podem donin la raó a Albano Dante i, per tant, es trenquin les negociacions. Aleshores, s’entraria en una fase desconeguda. Fonts dels Comuns asseguren que caldria seguir negociant amb Podem passi el que passi fins al 8 d’abril, quan es farà l’assemblea fundacional del nou espai polític, i fins i tot confien a trobar una solució de consens ‘in extremis’. Tanmateix, moltes veus consultades per aquest digital ja apunten a una possibilitat nova: que Barcelona en Comú, ICV i EUiA conflueixin en un nou subjecte polític sota la marca Comuns i es negociï en els mesos previs a les eleccions catalanes una coalició electoral amb Podem com han estat Catalunya Sí que es Pot o En Comú Podem. Segons un dirigent barceloní dels Comuns consultat per a aquest article, “si tots tenim el mateix objectiu, totes les qüestions són salvables i podem arribar a un consens”.

El que és clar és que alguna cosa s’ha trencat en la confiança entre els actors principals de la confluència. La direcció de Podem ha enviat a la seva militància per correu electrònic un informe amb un to molt crític amb el procés de negociació. Els Comuns van assegurar, a través de la premsa, que l’informe contenia mentides i inexactituds. Us exposem, aquí, els quatre arguments oficials del ‘no’ de Podem a la confluència dels Comuns.

1) Un malestar de les bases que ve de lluny: de CSQEP a la Marea Morada

Albano Dante, en les primàries de Podem a Catalunya, va ser percebut teòricament com la candidatura més favorable a la confluència amb els Comuns en comparació de les posicions de les llistes de Jéssica Albiach i de Raimundo Viejo. Així es va dir i es va publicar. Durant les primàries, hi va haver acusacions contra Albano Dante de voler dissoldre Podem dins la confluència. Tanmateix, l’enfrontament entre ell i el grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, sobretot contra Joan Coscubiela (ICV), va tensionar molt les relacions amb Iniciativa per Catalunya. Va estar a punt de trencar el grup parlamentari en un parell d’ocasions. De fet, Fachin va escriure un dur article sobre aquest enfrontament a CRÍTIC: “Reflexions crítiques sobre el futur de CSQEP: què hem vingut a fer al Parlament?”.

Després de vèncer les primàries, Albano Dante va obrir l’operació Marea Morada, una iniciativa interna amb desenes de debats amb els cercles de Podem, per definir el futur del partit. El document de ‘Conclusions’ de la Marea Morada concloïa que la majoria d’inscrits acceptava participar en la confluència dels Comuns, però ja s’hi entreveien qüestions que ara resulten clau com l’obligació de mantenir el mateix codi ètic que té el partit, que Podem havia de continuar existint amb la seva sigla i que el procés polític havia de ser “democràtic, amb primàries i fet des de la base”. En aquell moment, pocs van fer cas de l’avís.

Les bases de Podem Catalunya sempre han tingut una sensació agredolça sobre la construcció amb presses i quotes de partits sense un procés real de primàries de la candidatura de CSQEP per a les eleccions del 27-S amb un pacte entre ICV, EUiA i l’aterratge a Catalunya de Pablo Iglesias des de Madrid. Albano Dante al·ludeix sovint a la recança d’alguns cercles de Podem. De fet, en un acte a Sant Feliu de Llobregat amb el líder estatal de Podem, el dirigent català va ser xiulat pel seu públic quan va dir: “Podem tiene una oportunidad histórica de construir una herramienta para hacer frente a un momento complejo”. Aleshores, un petit grup va xiular-lo i va cridar: “Somos Podemos” o “¡Activa ya los círculos!”.

2) Hi haurà una llista per quotes o unes primàries obertes per decidir la direcció?

El nou espai dels Comuns a Catalunya ha creat dos òrgans principals per a la presa de decisions polítiques: un, que és format per 30 persones que seria com una executiva, i un altre, per 120 persones, que seria representatiu de territoris i d’eixos temàtics. Els seus membres es triaran, en principi, en unes eleccions primàries entorn de l’assemblea fundacional del 8 d’abril. Qualsevol militant s’hi pot presentar. Hi hauria un sistema d’elecció amb llistes obertes, tot i que la lletra petita s’ha d’acabar de pactar. El més probable seria que el nucli impulsor dels Comuns, d’acord almenys amb ICV i EUiA, presenti una llista encapçalada per Xavier Domènech.

Podem, però, critica el sistema de tria de la direcció. En un informe enviat als militants, avançat per ‘Nació Digital’ fa uns quants dies, la direcció podemita assegura que no existeix “la possibilitat de fer una tria d’òrgans que sigui feta des de baix i sense quotes de partits”. Albano Dante, en una de les últimes reunions dels equips negociadors de cada partit, va defensar que “la gent de Podem no acceptaria que Podem s’unís a una llista conjunta” dissenyada prèviament o en part pels partits. La seva idea inicial era que Domènech es presentés per liderar —i la direcció de Podem l’avalaria sense cap dubte perquè és una figura de consens— i que la resta dels 30 membres de la direcció es presentés individualment a unes primàries obertes. Tanmateix, en el procés de negociació i davant del desacord entre els partits pel mètode de primàries, Podem i la resta dels partits han presentat diferents sistemes. Ara mateix, però, no hi ha acord en aquest punt.

L’informe intern de Podem assegura que els Comuns estarien confeccionant una “llista de partits” amb quotes on quatre persones siguin de Podem, quatre de Barcelona en Comú, quatre d’ICV i quatre d’EUiA. Les 14 restants serien, sempre segons la versió de Podem, proposades per Xavier Domènech. D’altra banda, fonts dels Comuns asseguren a CRÍTIC que no és així. “No es farà cap llista per quotes. No existeix cap llista de 30 noms. De fet, el mètode de les primàries no està tancat ni decidit, ja que hi ha hagut moltes propostes diferents, i estem buscant el més democràtic possible”, prometen. El que sembla bastant clar, segons totes les fonts consultades, és que hi hauria algun sistema obert de votació d’on sortirien escollits els 30 més votats.

Unes primàries amb elecció individual dels càrrecs podrien resultar ‘a priori’ més beneficioses per a Podem gràcies al seu elevat nombre d’inscrits. Però, segons reconeixen tant des de Podem com des dels Comuns, ICV o EUiA, no és clar quin seria el seu vot en unes primàries on es presentés Xavier Domènech. Primer, perquè tota la militància de Podem porta poc temps militant en el nou partit, i això no garanteix cap tipus de disciplina de vot. Segon, perquè pot haver-hi molts “inscrits” a Podem que siguin militants o votants d’ICV, d’EUiA o de la Barcelona en Comú d’Ada Colau.

3) Poden participar els ‘inscrits’ a Podem directament o cal apuntar-se a un nou cens?

L’altra gran discrepància és si els ‘inscrits’ a Podem, en teoria uns 50.000 però dels quals només 15.000 van participar en el congrés de Podemos en l’elecció entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, poden votar directament o s’han d’inscriure en el nou cens que està elaborant. Podem Catalunya insisteix que el sistema de votació que és sobre la taula negociadora és “inassumible” perquè no garanteix la màxima participació dels seus militants. Fins ara, els ciutadans que volien participar, debatre i, per tant, també votar en la confluència s’han d’apuntar al cens de la web ‘Un país en comú’, on ara hi ha uns 3.000 inscrits.

Podem porta setmanes discutint amb la resta dels partits de la confluència qui pot votar i qui no. S’han anat negociant diferents mètodes: des de votar només un sol dia a l’assemblea constituent del 8 d’abril fins a obrir-se al vot electrònic. Però la direcció encapçalada per Albano Dante s’ha plantat perquè creu que s’estan demanant als seus inscrits “requisits extres” per votar la direcció dels Comuns que no van tenir per votar al congrés de Vistalegre de Podem.

“Enteníem que organitzacions com EUiA o ICV, acostumades durant dècades a prendre decisions en espais més reduïts, es podien sentir incòmodes amb una allau de gent que, des de casa seva, pogués triar els seus representants”, critiquen des de Podem al document tal com va informar ‘Nació Digital’. “Vam expressar públicament que no s’estaven donant les condicions que les nostres bases ens van marcar per tal que Podem pogués participar en el nou subjecte polític”, segueix el dur informe intern.

Fonts dels Comuns posen tres arguments sobre la taula per defensar la necessitat de crear un nou cens de votants: primer, que, si s’ha de crear un nou espai polític, seria bo tenir un cens dels militants; segon, que, per qüestions legals i per seguretat, el nou sistema ajudaria a evitar vots duplicats o possibles piratejos dels resultats, i, tercer, que una comissió de garanties unitària controlaria el cens, perquè, si no, cap dels actors no té ara accés al cens de cada organització, ICV, EUiA, BComú o Podem. A més, aquestes mateixes fonts asseguren que s’han posat tot de facilitats perquè els inscrits a Podem, però també els militants d’ICV o d’EUiA, puguin entrar al nou cens amb 85 punts de validació per tot el territori, la possibilitat de fer-ho per Internet enviant un DNI escanejat o simplement assistint a l’assemblea del 8 d’abril.

4) Hi ha o no hi ha un codi ètic consensuat?

L’últim desacord ha estat pel codi ètic dels nous Comuns. Cada organització tenia ja aprovat el seu propi codi ètic, però ara tots estan d’acord a negociar un codi ètic de consens. Segons Podem, però, la resta dels partits han retardat “deliberadament” la negociació del nou codi de comportament. Tanmateix, fonts dels Comuns asseguren que ja se’n parla des del gener, s’hi ha estat treballant i ara ja hi ha un esborrany de codi ètic pendent d’aprovació.

El codi ètic proposat pel grup impulsor, segons va publicar ‘Nació Digital’, “limitarà els sous i els mandats dels seus càrrecs públics, prohibirà que la formació s’endeuti amb entitats bancàries i establirà els mecanismes necessaris per evitar les ‘portes giratòries'”, entre altres qüestions. El que hi ha sobre la taula, segons ha sabut CRÍTIC, és “un principi d’acord de tres o quatre pàgines” i que ara s’haurà de fer “un reglament més concret de totes les qüestions que s’apunten”.

Podem, però, segueix insistint que se’ls va dir que sobre el codi ètic ja es negociaria amb la nova direcció dels Comuns i, a hores d’ara, no hi ha cap acord sobre aquesta qüestió. Segons ells, “només es va filtrar a la premsa un esborrany de codi ètic després que Podem denunciés que no hi havia codi ètic”. Els Comuns, en canvi, es reafirmen en el fet que sempre han volgut tenir un codi de comportament i salaris dels seus càrrecs electes com de fet ja tenen Barcelona en Comú, ICV i EUiA. Ara per ara tampoc no hi ha acord en aquest punt.

Una crisi de confiança

Més enllà dels arguments dels uns i dels altres, la reacció d’Albano Dante i de la direcció actual de Podem ha irritat com mai el món dels Comuns i ICV. Ho va deixar clar en unes dures declaracions a ‘El Periódico’ la portaveu de Barcelona en Comú, Susana Segovia, aquest dilluns: “Podem ha de tenir clar que la porta d”ens veurem més endavant’ no existeix. El nou espai no farà una coalició amb Podem, no reeditarem Catalunya Sí que es Pot, d’on tots hem après la lliçó. És clar que volem que Podem hi sigui, però no al preu de posar en risc el que volem construir. No pot ser que tothom cedeixi i ells no. Volem fer tot el procés junts; no hi haurà negociacions 15 dies abans d’unes eleccions, que això sí que és una negociació entre cúpules”.

Albano Dante afirma que no entén aquesta contundència dels Comuns. En declaracions a CRÍTIC, el líder de Podem creu que és un error plantejar les discrepàncies actuals com “una qüestió d’ara o mai”. Ell ho veu diferentment: “Per a nosaltres no és així. Podem, passi el que passi a la votació, seguirà treballant per construir eines polítiques per tirar endavant objectius compartits. Ara som en un punt en què discutim. Però no és la fi del món. Hi ha moltes opcions sobre la taula”, afirma.

El resum d’Albano Dante és que “el debat sobre com es construeix i com es prenen les decisions és decisiu” tot i que “puguin semblar batalletes típiques de l’esquerra que sempre està dividida”. Ell opina que “aquest debat sobre els espais de decisió serà després fonamental per prendre decisions polítiques sobre la qüestió social, sobre el tema del referèndum, sobre la Unió Europea o sobre els pactes polítics postelectorals”. Tot el que es decideixi ara marcarà les decisions dels Comuns fins després de les properes eleccions catalanes que s’esperen per a la tardor vinent. De fet, Albano Dante referma a CRÍTIC que, si perd la votació, es plantejarà deixar el càrrec de secretari general i fer unes noves primàries al juliol. Tanmateix, fonts dels Comuns, contràries al posicionament de Podem, asseguren que és un simple “debat metodològic” que es podria solucionar si tothom cedeix de la seva part tot i que no amaguen que “hi ha un conflicte polític de fons”.

10 comentaris
  • Subscriptor Toni Lodeiro Zas 15 de març de 2017 - 23:35

    Sóc gallec i la cosa em sona a com ho va fer Podem a Galiza a l´agost a les primàries de En Marea, d´una forma tremendament partidista i nociva per la confluència.
    A darrere un discurs i uns arguments “democraticistes” i “anti-quotes”, crec que no és menor el desig d´aprofitar que Podem té milers de persones inscrites i unes potents “eines de partit” per treure com més part del pastís millor i ficar com més gent pròpia. Que és el que normalment fan tots els partits, però vendre el partidisme disfressat d´arguments democràtics…

    A Galiza Podem va enviar a l´agost dues rondes de SMS´s a totes i cadascuna de les persones inscrites (cosa que val una pasta) amb una campanya per que la gent votés a dins de les primàries de En Marea a les “candidatures morades”. Recordem que a Galiza la cosa (en teoria) anava també de crear un subjecte polític comú, per tant es podria haver dit… “vota a qui més t´agradi de diferents llistes, anem en comú, vota plural” i no anar tant a sac en clau de partit…

    Inclús va haver-hi una nefasta campanya gràfica ( #MareaMorada ) amb un cartell amb el desafortunat dibuix d´una caravel•la (per tant de reminiscències colonialistes) que va aixecar polseguera (us recomano molt mirar el dibuix http://www.europapress.es/galicia/noticia-miembro-consello-cidadan-podemos-galicia-carga-contra-echenique-20160816181739.html) i de la que crec recordar que havia paròdies divertides (ara no trobo cap imatge).

  • Subscriptor Guillem Galera i Léger 16 de març de 2017 - 8:03

    Benvolgut Amic Picazo,
    Confesso que he entès ben poc els motius que exposes probablement perquè, al meu parer, oculten altres motivacions no publicades ni publicables.
    Simptomàtic que, en plena legislatura del nostre parlament, des dels Comuns s’impugni amb tanta rotunditat l’artefacte CSQP, admetent d’arrel el seu fracàs, la convivència difícil entre els seus integrants, i un discurs que emana de l’úlcera d’estómac del seu portaveu (això darrer ho afegeixo jo).
    Sense tenir-ne ni idea, entenc que una (neo)formació que afirma tenir 50.000 inscrits, capacitat mobilitzadora i propostes que responen a certes demandes populars, no tingui ganes de diluir-se a l’interior d’un nou subjecte amb la mateixa representativitat que IC (Quina és la militància d’IC? És un secret tan ben guardat com la d’allò que es conegué com UDC?) que ja no és ni un partit de quadres progres, sinó un arcaisme sepultat per les incapacitats manifestes dels seus representants públics.

  • Subscriptor tequila_9 16 de març de 2017 - 11:10

    Quan els catalans voten aquesta coalició, ho fan pensant en la Colau…la candidatura que tingui el seu suport, és la que s’emportarà aquests vots “inestables” de l’esquerra. El sr. Dante i el sr.Domènech no importen a ningú…sol movilitzen les seves bases…però amb les bases solament no es guanyen unes eleccions…

  • Subscriptor Josep Maria Camps Collet 16 de març de 2017 - 18:06

    En tot això que explica en Sergi Picazo hi veig els reflexes de la creació de Barcelona en Comú, l’artefacte polític l’èxit del qual ha portat a l’altre èxit d’En Comú Podem i a la idea de fer Un País en Comú. I aquí és clau veure que BComú va partir d’un pacte molt publicitat sobre uns principis molt lloables -el codi ètic-, i d’un altre pacte ja menys lloable i més fosc i opac -la llista tancada amb quotes per partits-. En aquest segon cas, els primers llocs de la llista, els que tenien possibilitats de convertir en regidors les persones que hi fossin -em sembla recordar que van ser 21-, van ser fruit d’un ‘acord entre cúpules’ que ha estat el pecat original que sembla que ha motivat bona part dels problemes interns de BComú des de la victòria electoral.
    Ara, en el procés per repetir l’èxit però de manera pausada i meditada, amb temps per parlar-ho i treballar-ho bé resulta que, paradoxalment, aquests problemes que havien quedat soterrats precisament a causa de la relativa rapidesa amb què es va treballar les dues vegades anteriors i a l’èxit que van tenir, passen a primer terme i bloquegen el procés.
    Es pot responsabilitzar l’Albano Dante Fachín del bloqueig, però potser el seu plante permetrà que superin les desconfiances que ara els impedeixen l’acord. També podria ser que la seva actitud fos el raig que farà vessar el got i impedirà que puguin pactar, però això també voldria dir que els falta el que cal per fer-ho. De moment tot plegat suggereix que tots plegats pateixen del mal habitual: cadascú procura pels seus perquè són els que tenen la raó. Potser són massa galls per un sol galliner.

    • Subscriptor Toni Lodeiro Zas 17 de març de 2017 - 13:40

      Doncs tot i que sigui “contraintuïtiu”, Josep Maria, crec que no necessàriament les primàries obertes són sempre millor que les candidatures de consens.
      El cas de la confluència a Galiza i el dels “Vistalegres” de Podem són bons exemples de primàries que van provocar extrema competitivitat i acarnissades lluites de partits i/o corrents que van provocar enfrontament i divisió.
      El consens, en canvi, pot ser mostra de diàleg, flexibilitat i cooperació, i provocar entesa i apropament.
      Crec que és “més científic” observar les realitats i treure conclusions de les experiències que posar sempre els principis teòrics pel davant. Els principis han de demostrar en la pràctica que funcionen… A més a més que, com deia en un comentari anterior, crec que sovint els principis declarats oculten interessos menys “poètics”…
      Ai, els partits i les corrents, quanta guerra donen…

      • Subscriptor Josep Maria Camps Collet 21 de març de 2017 - 9:53

        He trigat a respondre’t i se m’ha avançat l’actualitat, amb la immensa majoria d’aquesta massa de 50.000 que han passat olímpicament de la crida del Fachín. Et dono la raó en tot, jo només volia remarcar que l’origen de BComú amagava un pacte de quotes, i que precisament el líder del Podem català ho denunciava per reclamar-ne una de més gran, per això la referència als galls i als galliners. El pragmatisme de BComú és evident i notori, i també els seus resultats electorals, però no deixen de ser uns èxits parcials, almenys fins que no es concretin de debò els resultats polítics. Mentrestant el nou subjecte polític també té bon pronòstic electoral si finalment hi ha un pacte amb Podem -jo estic convençut que n’hi haurà-, però, insisteixo, la traducció a la política efectiva, que és en definitiva, el que importa de debò, no la veig amb tant d’optimisme.

      • Subscriptor Josep Maria Camps Collet 21 de març de 2017 - 19:31

        Ja està: l’Albano Dante ja ha baixat del burro. No ha trigat gaire, però havia apostat massa fort i ja s’ha vist que no tenia tan bones cartes com es pensava.

  • Subscriptor Josep Sala i Cullell 16 de març de 2017 - 19:26

    Una crítica, si m’ho permeteu. Quin sentit té fer un article on es presenten bàsicament les opinions del líder oficial? No és el “periodisme de declaracions” que critiquem quan se li fa a CiU o el PSC? Jo voldria saber què es cou a la base de Podem, fonts anònimes i tot això. El que digui Dante ja ho coneixem via comunicats.

  • Subscriptor Manel Bou Beltran 17 de març de 2017 - 12:22

    Alguns coneixem a les bases de Podemos del pobles. Militants antics de PSOE,PSUC,PCC, IU, gent cremada més la nova gent que de repent han descobert la política com a mitjà de lluita o de col·locació. De nova política res de res. Creuen que tot comença ara i que ara que hi son ells si que hi haurà política de la bona. No hi crec gens amb ells. Son un bluf. El temps dirà. Millor que no formin part de la confluència, no aporten res més que protagonisme i manipulació.

  • Subscriptor Pau 18 de març de 2017 - 9:14

    Als factibles votants d’aquests nous projectes o coalicions de l’esquerra, fets així ens tornen a dur cap a l’abstenció. Com a mínim parlo per mi. Els 4 motius trobo que són xorrades si tenim en compte el projecte global. Però el partidisme és el que té, tothom vol la seva quota de protagonisme. Pel meu gust, molt patètic tot plegat.

Deixa el teu comentari