Els Mossos i l’extrema dreta: 78 investigacions judicialitzades en 5 anys

Entre els anys 2012 i 2017, els Mossos d’Esquadra han dut a terme un total de 78 investigacions judicialitzades “per fets delictius presumptament realitzats per l’extrema dreta i la ultradreta”. Són dades fetes públiques pel Departament d’Interior de la Generalitat arran d’una pregunta parlamentària del diputat d’En Comú Podem Joan Josep Nuet. Setanta-vuit investigacions… són moltes o poques? Des d’En Comú Podem denuncien que la informació és incompleta: “Hi ha moltes més agressions racistes i d’extrema dreta que no es consideren com a tals”.

Entre els anys 2012 i 2017, els Mossos van registrar un total de 1.726 atestats relacionats amb delictes d’odi de tota mena, segons es desprèn de l’anàlisi de les dades disponibles a la memòria de la Fiscalia sobre aquesta mena de delictes. Però és impossible determinar, a partir de les dades facilitades pels Mossos, la ideologia dels autors dels delictes d’odi: en la resposta parlamentària, el conseller d’Interior, Miquel Buch, explica que la policia no detalla en les dades que fa públiques “la ideologia de l’autor”, atès que, segons afirma la Generalitat, “únicament es pretén determinar la motivació del delicte”.

La pregunta de Nuet feia referència a les accions del Govern per combatre les agressions feixistes i al nombre d’agressions comeses per l’extrema dreta relacionades amb delictes d’odi, i va ser presentada en un context de creixement de les agressions ‘ultres’ durant la primera meitat del 2018. Segons la resposta d’Interior, entre aquestes 78 investigacions judicialitzades n’hi ha que fan referència a delictes com lesions, amenaces, danys, usurpació d’estat civil, contra el patrimoni històric, desordres públics, furts, robatoris, contra els drets fonamentals i les llibertats públiques i contra la integritat moral. Interior no especifica, però, quin ha estat el resultat d’aquestes investigacions obertes, si hi ha hagut condemnes o han estat arxivades.

Nuet: “Les dades no són suficients; hi ha més agressions”

En declaracions a CRÍTIC, el diputat d’En Comú Podem Joan Josep Nuet afirma que “aquestes dades no són suficients”. “Hem d’aprofundir encara més en aquest tema, perquè hi ha moltes agressions que no estan tipificades com a violència racista ni com a agressions d’ultradreta; però, en canvi, sí que ho són. Estic convençut que hi ha d’haver moltes més manifestacions racistes, xenòfobes i feixistes que les dades oficials que maneja el Govern”, afirma Nuet.

No obstant això, el diputat dels Comuns assegura que “falten més de 2.000 mossos i, per tant, estan absolutament desbordats amb les seves competències, amb les de trànsit i, evidentment, les de seguretat”. Nuet creu que “no hi ha un operatiu en aquest moment ni una capacitat seriosa d’intervenció en tot el que significa l’augment i la propagació de les idees d’ultradreta, el racisme i el feixisme”.

Els Mossos controlen els concerts de ‘rock anticomunista’

En la seva resposta al diputat Nuet, el Departament d’Interior també detalla els protocols d’actuació dels Mossos en relació amb l’extrema dreta. El Govern afirma que la policia catalana “té coneixement que persones de l’àmbit de l’extrema dreta o de la ultradreta poden protagonitzar accions delictives de caràcter violent per motivacions d’odi o de discriminació” i duu a terme “una tasca proactiva per planificar els dispositius policials i minimitzar els riscos”.

Com a exemple de l’activitat dels Mossos d’Esquadra en aquest àmbit, Interior afirma que en els darrers anys s’ha fet “una tasca preventiva” sobre els concerts de música RAC (sigla de ‘rock anticomunista’) “en què es poden cantar cançons amb contingut xenòfob”. Al desembre passat va transcendir que el líder del grup de RAC Batallón de Castigo va ser condemnat a un any de presó per un delicte d’odi.

La resposta parlamentària també explica que els Mossos realitzen tasques “preventives” sobre les activitats de “grups de ‘hooligans’ ultradretans vinculats al món del futbol”, sobre els “continguts delictius” publicats a Internet, sobre “punts de distribució de publicacions que difonen materials que inciten a la violència contra col·lectius vulnerables” o sobre campanyes engegades per grups d’extrema dreta contra els immigrants o l’obertura d’oratoris musulmans.

Així mateix, els Mossos també duen a terme un control sobre les mobilitzacions en què poden participar “persones radicalitzades d’aquest àmbit que puguin protagonitzar incidents o agressions”. Interior també explica que ha dut a terme una tasca “reactiva”: “Quan hi ha hagut una acció presumptament delictiva en relació amb els delictes d’odi, s’ha iniciat la coordinació immediata entre els Mossos i el Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de les fiscalies provincials”.

Els delictes d’odi amb motivació racista segueixen creixent

La resposta parlamentària també permet constatar que els delictes amb motivació racista continuen liderant el rànquing de delictes d’odi i segueixen creixent. Segons les dades facilitades pel Govern, extretes de la memòria de delictes d’odi i discriminació dels Mossos, 419 persones van ser víctimes de delictes d’odi a Catalunya durant el 2017. En 134 casos, les víctimes ho van ser com a conseqüència de la seva procedència ètnica, nacional o racial.

El nombre d’atestats policials relacionats amb delictes d’odi va augmentar un 24% respecte al 2016, si comparem les dades facilitades pel Govern amb la informació que recull la memòria anual de la Fiscalia de Catalunya. Més enllà dels delictes d’odi amb motivació racista, les dades d’Interior mostren que la segona tipologia delictiva té a veure amb l’orientació política de la víctima (124), un àmbit en què s’ha més que duplicat si ho comparem amb els casos recollits durant el 2016 per la memòria de la Fiscalia (54). Aquest increment podria derivar de l’auge de les actuacions de l’extrema dreta espanyolista arran dels fets de la tardor del 2017, però la informació facilitada per Interior no permet concretar-ho.

També ha crescut el nombre de procediments instruïts per motius religiosos, que són els que més van augmentar percentualment, amb un increment de 13 a 34 casos. També es van registrar dos atestats relacionats amb delictes d’odi contra persones amb discapacitat física o sensorial, un àmbit que el 2016 no s’havia registrat.. A més, el 2017 també van augmentar el nombre de procediments instruïts —encara que amb una diferència sensiblement menor— en relació amb l’aporofòbia (▲50%), la LGTBI-fòbia (▲44%) i l’origen ètnic/nacional/racial (▲24%).