Carles Sastre (Intersindical): “La vaga del 21-F hauria de ser el punt de partida d’un procés de mobilització molt més gran a Catalunya”

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dimarts, 19 febrer 2019

"Fer una vaga general sense CCOO i la UGT sí que és possible; ho demostra la vaga del 3 d’octubre”

La Intersindical-CSC ha convocat una vaga general per al pròxim 21-F a Catalunya amb el suport d’entitats i partits independentistes, de l’Associació de Municipis per la Independència i dels sindicats CGT-Ensenyament, USTEC, SEPC i la Unió de Pagesos. Parlem sobre la vaga, sobre el context polític català i sobre la demanda de la patronal Foment contra ells amb Carles Sastre, històric de l’independentisme i secretari general de la Intersindical des del 2013.

El secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre / MAR VILA – ACN

Quins són els motius per fer vaga aquest 21-F? Per què cal ara una vaga?

Perquè sense drets no hi ha llibertats. D’una banda, ens trobem en un moment de regressió important de drets i de llibertats, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, i, d’altra banda, en l’àmbit laboral, estem patint les conseqüències de la reforma laboral en forma d’empobriment i de precarització laboral. El PSOE de Pedro Sánchez es va comprometre a derogar-la quan arribés al Govern, però no ha fet absolutament res. CCOO i la UGT han fet una campanya contra la reforma laboral, i ara la Intersindical no podia quedar-se al marge d’aquesta reivindicació.

Però, evidentment, el context polític del judici contra mig Govern independentista al Tribunal Suprem té alguna cosa a veure amb la vaga, oi?

Catalunya, com deia, està patint una regressió de drets i de llibertats. L’Estat espanyol té un problema perquè està dinamitant el que hauria de ser un Estat social, democràtic i de dret. I també Europa té un problema si se li obren fronts amb governs autoritaris i demòfobs en diversos països del continent. La Intersindical no defuig el context que vivim. Jo ja tinc una edat, i a mi em sembla que estem tornant al franquisme.

La Intersindical afirma en un comunicat que “la vaga ha de suposar un impuls a les lluites socials i laborals del país”. Amb una vaga d’un sol dia n’hi ha prou o demaneu una escalada de mobilitzacions independentistes en les pròximes setmanes?

Aquesta vaga del 21-F hauria de ser el punt de partida d’un procés de mobilització molt més gran que un sol dia de protesta. Caldrà fer seguiment de la casuística de la vaga i quin grau de seguiment té. Però el problema és que això no va  d’independentisme, sinó de democràcia. L’agressió que patim és contra la mateixa democràcia. Això interpel·la tothom. Si no entenem això, tenim un problema.

“La gent del carrer ja és capaç de mobilitzar-se massivament sense el suport de la UGT i de CCOO”

Fer una vaga general sense el suport de CCOO, de la UGT o dels obrers dels grans centres de treball neuràlgics del país des de SEAT fins a Mercabarna és impossible?

En la teoria, sí que és possible, és clar. Un bon exemple és la vaga general del 3 d’octubre, dos dies després de l’1-O, que va aturar el país sense que CCOO i la UGT donessin suport a la vaga general. Amb això no vull dir que siguem ara en un escenari similar al de l’octubre passat. La capacitat negociadora sindical de CCOO i de la UGT es basa en el monopoli de la pau social, és a dir, que, des de la Transició fins fa pocs anys, els únics que havien aconseguit mobilitzacions massives al carrer eren els grans sindicats. Els partits polítics es van atrinxerar a les institucions, i el carrer es va quedar en mans dels sindicats. Però… què passa a partir de l’any 2010 aproximadament? Que la gent del carrer ja és capaç de mobilitzar-se massivament sense el suport o la convocatòria de la UGT i de CCOO. Les coses estan canviant. Jo crec que ara sí que és possible una gran mobilització laboral i cívica sense la seva implicació. Cal dir que el dret a seguir una vaga el tenen tots els treballadors: no és només per afiliats o no d’un sindicat concret; un cop es convoca legalment la vaga, tothom hi pot participar.

Camil Ros, secretari general de la UGT i que és conegut pel seu posicionament independentista, explicava fa poc a la premsa el seu recel a secundar la vaga. “Perdem una oportunitat si la mobilització la convoca només l’independentisme perquè s’ha de visibilitzar de manera àmplia el rebuig a les penes de presó o la presó preventiva que genera entre la societat catalana”. 

Em sembla bé. Quan vulgui ell, quedem, ens veiem i en parlem. Però insisteixo que això ja no va només d’independentisme: va de democràcia.

Javier Pacheco, de CCOO, també deia que aquesta vaga només apel·lava un sector de la societat, i “no el conjunt de la població catalana”

És una lectura errònia. Això va de drets, va de democràcia, va contra la precarietat laboral que pateixen els treballadors. O obrim el diafragma una mica o ens estem reduint al mínim nosaltres mateixos.

“Els partits independentistes estan més preocupats pel judici a Madrid que no pel que passa a Catalunya”

Lluny del suport explícit que hi han donat la CUP o sindicats com el SEPC o la USTEC, el suport de partits com ERC o el PDECat ha estat més aviat tímid, aquest cop. No ho penses?

No ho sé; diria que estan més preocupats pel que passa a Madrid a hores d’ara que no pel que passa a Catalunya.

Et refereixes al fet que estan més preocupats pel judici contra els líders independentistes al Tribunal Suprem?

Sí, sí. Ja veurem si hi ha moviments per part seva durant el dia de la vaga del 21-F. Però sembla que els seus focus estan posats al Tribunal Suprem.

Però entenc que tu creus que haurien d’estar més pendents de les mobilitzacions a Catalunya que no tant del judici als líders polítics independentistes?

Sí. Perquè la defensa dels drets i de les llibertats es juga als jutjats, però també es juga al carrer.

“Catalunya és el laboratori polític més important d’Europa: el ‘No pasarán’ passa per Catalunya”

Després de l’1-O, de la DUI, del 155, de les eleccions del 21-D i del retorn a la Generalitat dels independentistes… on som ara políticament?

El problema més gran que tenim és que no hem digerit la situació després del que va passar a la tardor del 2017. No s’ha acabat d’entendre. Falten explicacions sobre el que va passar. No hi ha un relat clar sobre què va passar realment aquella tardor… i, com no hi ha cap explicació, tenim dificultats per fer la digestió del que va passar.  Què vol dir això? Que no hi ha una gran mobilització ni una iniciativa política decidida perquè estem encara digerint i replantejant-nos què va passar. Això genera desconfiança i recels. El més important és explicar què va passar, assumir-ho i tornar-se a activar. O ens posem les piles o tindrem problemes seriosos. Si no fem alguna cosa, prendrem mal no només nosaltres: això comença aquí, però pot acabar en qualsevol lloc de l’Estat espanyol. Ara mateix, el ‘No pasarán’ d’avui dia a l’Estat espanyol passa per Catalunya. De fet, Catalunya s’ha convertit en el laboratori polític més important d’Europa i gairebé del món.

Creus que hi ha hagut una relativa paràlisi en les mobilitzacions independentistes al carrer avui a Catalunya?

Hi ha, sobretot, desconcert. El fet de no saber què va passar genera desconcert. T’acaba paralitzant perquè no saps, perquè et falta informació. Per això cal canviar el xip i positivar.

“Una part de la patronal vol tornar a posar en qüestió el dret de vaga alineant-se amb la dreta més reaccionària”

Foment, la patronal catalana, va denunciar precisament davant els jutjats un sindicat com el vostre per l’última crida a la vaga general després de l’1-O. A què respon aquesta querella?

Ells ens van plantejar una demanda judicial per la crida a la vaga del 8-N. Van perdre la demanda en primera instància al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Però, aleshores, Foment ha posat un recurs al Suprem i ara estem pendents encara del que diguin els tribunals. Estem en l’espera.

Però, què n’opines: està en joc encara un dret històric com el dret a la vaga?

Entenc que hi ha un intent d’una part de la patronal de tornar a posar en qüestió el dret de vaga alineant-se amb les posicions més reaccionàries de la dreta política. Aquí hi ha dues qüestions de context importants: primer, cal entendre quina era la línia política de la direcció anterior de Foment, i aquí hi ha elements personals rellevants, i, segon, sembla que cal seguir reivindicant que el dret de vaga està reconegut per una llei del 1977, fins i tot abans de l’aprovació de la Constitució.

2 comentaris
  • VSM55 20 de febrer de 2019 - 9:31

    El dia 3 d’Octubre de 2017 , UGT i CCOO també van convocar vaga. Per tant, el títular no és correcte.

  • Subscriptor VicGB 20 de febrer de 2019 - 16:18

    No, el 3 d’octubre UGT i CCOO fa fer una crida a “aturada de país” juntament amb moltes organitzacions, entre elles associacions de comerciants i algunes patronals. El 3 d’octubre però hi havien altres sindicats amb més força sindical , al menys en la industria i els transports, com la CGT o IAC que convocaven la vaga general. Tot s’ha de dir que ara , com el 8 N, la I-CSC no ha interpel·lat als altres sindicats convocants de la vaga del 3 d’octubre que potser si que es podrien haver afegit. Amb això demostra que no te voluntat de fer una convocatòria unitària i inclusiva cap a les altres organitzacions sindicals alternatives a CCOO i UGT. Potser en realitat només pensin en els rèdits electorals…

Deixa el teu comentari