La Generalitat demana milions d’euros a la Comissió Europea per afavorir multinacionals com Endesa, Vodafone, Telefónica i Indra

  • Sergi Picazo
  • dijous, 19 febrer 2015

Un document secret del Govern, que ha publicat a Internet ICV-EUiA, revela les bones relacions entre el Govern de CiU i les multinacionals

Artur Mas, amb els consellers de Salut Boi Ruiz i d'Economia Andreu Mas-Colell, al Biocat celebrat a Boston / BIO BOSTON

Artur Mas, amb els consellers de Salut, Boi Ruiz, i d’Economia, Andreu Mas-Colell, al Biocat celebrat a Boston / BIO BOSTON

La Generalitat ha presentat al Govern espanyol una llista dels seus grans projectes d’infraestructures a Catalunya que opten a ser finançats per la Comissió Europea. Una part de les inversions proposades per CiU acabaran beneficiant grans multinacionals espanyoles i catalanes. Endesa (769 milions), Vodafone (308 milions), Telefónica (218 milions) i Indra (91 milions) són les que podrien rebre més diners de l’anomenat ‘pla Juncker’. També hi destaquen Fujitsu, HP-Ricoh, IBM o T-Systems. Aquesta llista de peticions, que el Govern ha elaborat en les últimes setmanes amb propostes d’agents privats i públics del país, estava amagada en un calaix del Departament d’Economia. Tot i això, el conseller Mas-Colell va accedir a les peticions d’ICV-EUiA i els va donar el llistat. Poc després, els ecosocialistes van publicar el document sencer a Internet.

Després de veure la filtració d’aquest document a la xarxa, el Departament d’Economia va subratllar que el llistat d’inversions per accedir al ‘pla Juncker’ és “provisional” i la proposta definitiva actualment està en elaboració. La conselleria també matisa que va ser elaborat al mes de novembre passat.

El llistat de peticions de la Generalitat , que fins ara era secret i que s’ha negociat sense publicitat ni concursos públics, detalla projecte a projecte les peticions que la Generalitat ha fet ja a l’Estat espanyol. Tanmateix, com matisa Economia, no és definitiu i ha de passar encara el sedàs del PP. Només alguns d’aquests projectes aconseguiran finançament de l’anomenat pla Juncker’. El projecte europeu mobilitzarà 315.000 milions d’euros en tres anys per assignar-los a projectes d’inversió. Gairebé la meitat de les demandes espanyoles van a plans energètics: una mica més de 25.000 dels 52.971 milions de les sol·licituds de l’Estat fins al 2017. D’aquests 25.000, 15.000 milions es volen destinar a la connexió elèctrica (a través dels Pirineus) amb Europa i en menor mesura a la connexió del gas natural. El pes de l’energia en els projectes sol·licitats per Espanya, segons un informe publicat al diari ‘El País‘, és molt superior al dels socis europeus. Al ‘pla Juncker’ es podien presentar projectes d’infraestructures mediambientals, educatives i de salut.

Grans projectes com el corredor ferroviari, TIC i la línia 9

CiU, en la mateixa línia que l’Estat, concentra les seves peticions en grans projectes energètics i d’infraestructura elèctrica i telefònica. La llista d’inversions demana un total de 6.800 milions d’euros. El projecte més car que es presentaria serà el sempre demanat corredor ferroviari mediterrani. Es demanen 1.585 milions d’euros d’inversió per l’execució d’obres pendents, entre les quals es destaquen “el nou traçat per a doble via entre Vandellòs i Tarragona” i la variant de Martorell” i “el nou accés del port de Barcelona”. El segon projecte amb més diners, que, segons la Generalitat, tindria gestió “público-privada”, seria per fer el desplegament de serveis TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) a Catalunya, amb un cost de 344 milions d’euros a invertir en vuit anys. També es demanen grans inversions per acabar la línia 9 del metro, una obra inacabable amb milions d’euros de sobrecost.

Vodafone i Telefónica: 526 milions

Tanmateix, la Generalitat no amaga els grans projectes d’inversió que haurien de ser executats i gestionats per grans multinacionals privades catalanes i espanyoles. Una altra gran empresa afavorida pels reclams de la Generalitat és Vodafone. El Govern català demana 300 milions d’euros explícitament pel “desplegament de la xarxa de comunicacions mòbil de Vodafone a Catalunya”. Però la seva competidora, Telefónica, no es queda enrere. CiU demana 190 milions d’euros per a dos projectes d’inversió que serien gestionats per l’empresa espanyola amb l’objectiu de “millorar la xarxa de Telefónica a Catalunya”.

Endesa: 769 milions

Un altre dels projectes més cars que presenta la Generalitat, que gestionaria l’empresa Endesa, és un pla de 167 milions d’euros en inversions en l’automatització per millorar la qualitat del subministrament elèctric i reduir la durada de les interrupcions. Aquest només és un de la vintena de projectes gestionats de forma “privada” per Endesa que ha proposat CiU per ser finançats pel ‘pla Juncker’.

Indra: 91 milions

La conselleria d’Economia també demana 120 milions d’euros per finançar directament el desenvolupament de projectes d’R+D+I fets al centre d’Indra a Catalunya. A més, demana fins a 70 milions d’euros més en altres projectes on darrere hi ha la multinacional tecnològica.

VISC+: 16 milions

També es demanaven diners per al projecte VISC+ tot i que teòricament està aturat després de les protestes dels moviments en defensa de la sanitat pública i de l’oposició d’ICV-EUiA i de la CUP al Parlament. El llistat de Mas-Colell, però,  reclama a la Comissió Europea 16 milions d’euros amb l’objectiu d’iniciar els treballs per tirar endavant un projecte que proposava la comercialització de dades sanitàries que genera el sistema de salut per entitats privades amb finalitats científiques com els centres de recerca, les empreses farmacèutiques o les asseguradores. Ahir mateix, però, la Generalitat anunciava que el Consell d’Administració de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya havia acordat la continuïtat del projecte VISC+ amb el seu disseny original.

Mobile World Capital: 15 milions

Mas-Colell també va demanar 15 milions d’euros per al Mobile World Capital, un consorci público-privat amb presència de la Generalitat però també d’empreses privades de telefonia, per a un projecte força ambigu que, segons consta al document fet públic, faria “aplicacions en diversos àmbits com eLearning, eHealth, eTransport, Smart City, emprenedors“.

 

4 comentaris
  • Subscriptor VIAFORA 19 de febrer de 2015 - 22:48

    El govern dels millors!!
    amb il.lusió!!!!

  • Subscriptor Manel Ballester 20 de febrer de 2015 - 17:30

    No acabo d’entendre si l’article és una crítica o un simple resum d’informació…, i llavors tampoc entenc quina és la funció exacta a Crític.
    No sóc precisament de CiU, més aviat al contrari, però alguns d’aquests projectes, no interessen molt a Catalunya governi qui governi: el corredor, els accessos al port, la 9, la R+D+I, etcètera?
    Sobretot tenint en compte quin és el context en què ens movem (avui i demà).
    Apa, salut.

    • Sergi Picazo 23 de febrer de 2015 - 0:11

      Manel, gràcies pel teu comentari, que ens esperona a millorar.

      Es tracta d’una informació en favor de la transparència de les Administracions públiques, un dels objectius de Crític, i de pas hi ha una crítica implícita a la falta de concurs públic, participació de la ciutadania i d’altres empreses privades catalanes que no han estat consultades. És una informació que considerem noticiosa. Ens sembla un fet molt destacat. La part d’inversions referida al Corredor i altres infraestructures públiques no resulta criticada a l’article, sinó que destaquem que una part no menor va a parar a mans d’importants multinacionals espanyoles.

      En tot cas, prenem molt en compte el comentari.

      salutacions,
      sergi

  • Subscriptor Pere Ruiz Trujillo 22 de febrer de 2015 - 21:50

    Més enllà de si els projectes interessen o no i de quines són les butxaques concretes que en sortiran beneficiades, una cosa queda clara: les grans infraestructures segueixen sent un dels un dels sistemes preferits per transferir diner públic a mans privades. Al final, la privatització d’empreses públiques és només la punta de l’iceberg. Sota la superfície, la quantitat de finançament públic cap a les grans multinacionals adquireix dimensions estratosfèriques.

Deixa el teu comentari