07/09/2015 | 06:33
Un informe de la Sindicatura de Comptes sobre Aigües Ter Llobregat (ATLL) alerta d’excessos en el pagament de dietes als càrrecs del consell d’administració d’aquesta empresa durant els anys 2010 i 2011. ATLL, avui privatitzada i en mans d’Acciona, era llavors una empresa pública amb un consell de 22 membres en què participaven tant representants del Govern de la Generalitat com de les diverses corporacions locals destinatàries de l’abastament d’aigua des de la xarxa Ter-Llobregat. Així, hi prenien part representants polítics a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR), que depèn de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona, i els consells comarcals del Maresme o del Vallès, entre altres institucions.
Segons l’informe de la Sindicatura, ATLL va abonar durant el període analitzat 66.900 euros més en concepte de dietes que el topall màxim que preveu la llei. En total, durant l’exercici de 2010 Aigües Ter Llobregat va abonar 135.850 euros en aquest concepte, i 135.720 durant el 2012. L’informe de la Sindicatura no detalla la quantia de les dietes cobrada per cada representant del consell d’administració, sinó que dóna només el volum total. Tots assistien a les reunions de l’empresa pública d’aigües com a part de les obligacions del seu càrrec públic.
L’informe de la Sindicatura afirma que la dieta unitària abonada per ATLL en el primer exercici impugnat va ser de 650 euros per assistent fins al juny del 2010, data a partir de la qual, d’acord amb un decret del Govern, es va reduir en un 10%, i va quedar en 585 euros. ATLL va aplicar correctament el percentatge de reducció; però, segons la Sindicatura, la dieta unitària que atorga “supera la màxima prevista per a les empreses de la Generalitat incloses en la categoria primera, que és la categoria que correspon a ATLL”. L’informe afirma que “no s’ha disposat de cap autorització aprovada per acord de Govern que permetés a ATLL aplicar una dieta unitària que superés el límit establert per a la categoria primera”.
Càrrecs de Convergència i del tripartit
Entre els que entre el 2010 i el 2011 haurien cobrat dietes en excés hi ha alts càrrecs de l’actual Govern de Convergència, així com veterans polítics de Barcelona i la seva àrea metropolitana, molts dels quals avui retirats de l’activitat pública. Destaquen els noms d’Imma Mayol, excap de files d’ICV-EUiA a la capital; Jesús Maria Canga, exalcalde de Sant Adrià pel PSC; Assumpta Escarp i Francesc Narváez, històrics regidors del PSC a Barcelona, o Joan Puigdollers, que fins a la legislatura passada va ser l’edil més antic de CiU a la capital. Tots van ocupar un seient al consell d’administració d’ATLL arran del seu càrrec de l’AMB. En l’àmbit dels representants de les corporacions locals també hauria cobrat dietes excessives Paco Bustos, regidor de Sabadell imputat pel ‘cas Mercuri’ i germà de l’exalcalde de la localitat Manuel Bustos, entre d’altres.
La presidència del consell d’administració d’ATLL requeia en el president de l’Agència Catalana de l’Aigua, i en el consell prenien part representants dels departaments de Medi Ambient, de Territori, d’Economia, de Salut, d’Agricultura i de Governació. Fins al gener de 2011, la presidència va ser ocupada per Manuel Hernández i Carreras. L’arribada de CiU al Govern després de les eleccions del novembre de 2010, però, no va suposar cap canvi en aquesta política i la nova presidència, que va assumir Leonard Carcolé, no va corregir la situació.
Entre els que les haurien percebut i que encara ostenten càrrecs de responsabilitats en el Govern actual, presidit per Convergència, hi destaquen l’actual directora de Polítiques Ambientals de la Generalitat; Marta Subirà; Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient; Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus i alcalde de Riudecanyes per CiU, i Francesc Sancho, secretari de Participació Local del Departament de Salut i diputat durant tres legislatures.
Durant el període analitzat corresponent a la gestió del Govern d’esquerres a la Generalitat, haurien cobrat dietes Frederic Ximeno, director general de Medi Ambient durant el mandat de Francesc Baltasar (ICV-EUiA); Genoveva Català, gerent de l’Agència de Residus amb ICV; Antoni Plasència, director general de Salut Pública amb Marina Geli (PSC), i Carles Bassaganya (ERC), director general d’Administració Local i exalcalde de Sant Joan de les Abadesses.
Membres del consell afirmen que no eren conscients del sobrecost
En una conversa amb CRÍTIC, Bassaganya explica que no tenia coneixement que les dietes d’ATLL excedien el límit fixat per la legislació, i que com a director general només va percebre dietes de dos organismes públics: ATLL i l’Agència Catalana de l’Aigua. En una línia semblant s’expressa Frederic Ximeno, que també va prendre part en el consell d’administració durant l’etapa del Govern tripartit: “Si hagués sabut que la dieta era més alta que l’estipulada, no només no l’hauria acceptat en cap cas, sinó que ho hauria denunciat al mateix consell d’administració i al Departament d’Economia”. En l’informe de la Sindicatura pot consultar-se la relació completa de membres del consell d’administració durant el període fiscalitzat.
La Generalitat, tal com va explicar CRÍTIC en un extens reportatge, dedicava anualment 1,7 milions d’euros a pagar dietes per a alts càrrecs. Per anar a una reunió es podien arribar a cobrar 627 euros. El sou més habitual d’un alt càrrec de la Generalitat voreja els 76.000 euros anuals, 8.000 euros menys de mitjana per a les dones, i, tot i això, la remuneració per dietes pot arribar a suposar un augment màxim de sou d’entre un 20% i un 30%. El Parlament de Catalunya va aprovar al gener passat per unanimitat instar el Govern a “eliminar amb caràcter immediat” les dietes i retribucions que els membres de l’Executiu, alts càrrecs i treballadors de la Generalitat percebien per “assistència a òrgans col·legiats”.
Deutes d’ATLL, per a la Generalitat
A més, la Sindicatura de Comptes denuncia en el mateix informe que el Govern presidit per CiU va assumir 795 milions d’euros de deute de l’empresa abans de la seva privatització. El conseller d’Economia, Andreu Mas–Colell, ja havia admès al març de 2013 que la Generalitat s’havia fet càrrec del deute d’Aigües Ter Llobregat, que ascendia a 850 milions, abans de vendre-la al grup Acciona. L’informe verifica, doncs, que la Generalitat, malgrat la seva delicada situació financera i els seus deutes amb l’Estat i la banca, va assumir l’endeutament bancari d’ATLL, que al tancament de 2012 era de 623 milions, i també l’import pendent de pagar a proveïdors per 86 milions d’euros més.
La Generalitat esperava ingressar 1.000 milions d’euros (300 milions ja rebuts i 700 milions més al llarg dels 50 anys de concessió) per la venda de la ‘joia de la corona’ de l’aigua. El futur cobrament està pendent dels tribunals en l’espera d’un pronunciament definitiu sobre si la seva adjudicació a Acciona va ser legal o no.
El sindicat CGT va denunciar a l’abril passat, tal com va anunciar en exclusiva CRÍTIC, a l’Oficina Antifrau una sèrie d’estranys moviments en els comptes de la privatitzada Aigües Ter Llobregat. Acciona, que té el control de la companyia, va pagar a través d’ATLL 7,4 milions d’euros a una empresa propietat seva. Els pagaments van ser el 2013 en concepte de factures per serveis de manteniment tot i que l’empresa receptora no tenia cap treballador ni l’autorització de la Generalitat per ser contractada. Després, però, ATLL va assegurar que havia cancel·lat i tornat a facturar aquells 7,4 milions a una altra empresa del grup Acciona que sí tenia permisos.
Una privatització recorreguda als tribunals
Aigües Ter Llobregat va ser fins a la seva privatització una de les empreses públiques més rellevants de la Generalitat. Durant el període 2007-2010, ATLL va posar en marxa infraestructures com les connexions del dipòsit de la Fontsanta i la Trinitat o la dessalinitzadora del Prat, que garanteixen l’abastament d’aigua de cinc milions de persones en cas de sequera. A l’abril de 2011, ATLL va guanyar el segon premi com a millor empresa pública de subministrament als Global Water Awards.
Fonts de l’alta direcció de l’empresa en temps del Govern tripartit afirmen que “el consell d’administració, en aquell temps, va saber suportar les pressions per la privatització d’ATLL i es van realitzar obres que feia molts anys que estaven pendents i que eren imprescindibles per garantir l’abastiment d’aigua”. Les mateixes fonts afirmen que, en canvi, “durant el període 2011-2012, el nou consell d’administració l’únic que va fer va ser acabar les obres que hi havia en marxa i preparar l’empresa per privatitzar-la. A més, de males maneres”.
Sobre l’endeutament de l’empresa, que té l’origen en gran part durant la gestió del Govern tripartit, aquestes fonts esmenten que “ATLL es va haver d’endeutar perquè el Govern de Montilla no va invertir pressupostos públics en la imprescindible infraestructura hídrica que calia”.
