Les principals propostes de Junts pel Sí a la CUP ja sortien al seu programa electoral o han estat aprovades al Parlament

  • Sergi Picazo / Marc Font
  • dimecres, 23 desembre 2015

La CUP va proposar fer revertir una desena de privatitzacions, però l'última proposta de CDC i d'ERC només obre la possibilitat d'explorar en un futur el cas d'Aigües Ter-Llobregat

Roda de premsa de Raül Romeva, acompanyat pels diputats de Junts pel Sí / PARLAMENT

Roda de premsa de Raül Romeva, acompanyat pels diputats de Junts pel Sí / PARLAMENT

La majoria de punts de la proposta d’acord que va presentar ahir Junts pel Sí a l’Assemblea de la CUP ja apareixen detallades al seu mateix programa electoral per al 27-S o, fins i tot, ja han estat aprovades pel Parlament. Ni rastre de fer revertir les privatitzacions ni de canvis estructurals de model econòmic. La major part dels 270 nous milions d’euros que proposa la candidatura d’Artur Mas va a finançar projectes amb els quals ja s’havien compromès CDC i ERC. Proposar-les ara és, bàsicament, complir el seu propi programa.

Només destacarien dues novetats importants en l’última oferta de Junts pel Sí, però en totes dues els cupaires hi veuen matisos. D’una banda, l’abandonament de Barcelona World tot i que aquest projecte de joc i immobiliari era mig mort després de la retirada de l’empresari Bañuelos, les discrepàncies d’ERC i que el mateix Raül Romeva hagués dit en campanya que el projecte estava congelat. I, d’altra banda, la polèmica privatització, encara empantanegada als jutjats, d’Aigües Ter-Llobregat. La proposta que es fa a la CUP és revisar-la durant la legislatura següent en el marc d’un hipotètic procés constituent: “Vindrà determinada per allò que s’hagi acordat sobre el model de gestió de l’aigua al si del procés constituent, en el marc del qual es defensarà el model públic de gestió”, diu JxSí.

Les principals mesures del Pla de Xoc presentat ara per la candidatura d’Artur Mas i d’Oriol Junqueras com un apropament a les demandes de la CUP ja formaven part dels compromisos electorals de Junts pel Sí. L’única diferència és que aquells compromisos electorals del programa de Junts pel Sí es concreten ara en la proposta actual amb una dotació pressupostària extraordinària. El fet d’aprovar un nou Pla de Xoc amb noves partides econòmiques implica necessàriament que la CUP no solament hauria d’investir Mas, sinó també aprovar els propers Pressupostos de la Generalitat que elabori la conselleria d’Economia del Govern.

Junts pel Sí vol incrementar en 270 milions d’euros les aportacions a inversió social. Però fonts de la CUP expliquen a CRÍTIC que la dotació del Pla de Xoc que van plantejar ells durant les negociacions era d’un mínim de 3.000 milions d’euros.

Propostes que ja apareixen al programa electoral

Incrementar les beques de menjador i ampliar-les a l’estiu. Un punt del programa electoral de JxSí, a la pàgina 68, ja deia explícitament que “s’augmentaran les partides per atendre les sol·licituds de les beques de menjador”.

Salari mínim de 1.000 euros d’acord amb els estàndards europeus. Un punt del programa electoral de JxSí, a la pàgina 63, expressa de forma clara el compromís següent: “Fixació del salari mínim català d’acord amb els estàndards de la Carta Social Europea”. La Carta Social Europea proposa un salari mínim interprofessional (SMI) per a l’Estat espanyol superior als 800 euros. Tanmateix, actualment, la Generalitat no pot aplicar-ho, ja que és una competència estatal.

Captura de pantalla 2015-12-22 a la(s) 19.27.24

Punt sobre l’SMI català al programa electoral de JxSí

Ampliar la renda mínima d’inserció, en 70 milions addicionals. Després de les retallades en l’RMI realitzades pel primer Govern de Mas, el programa electoral de JxSí, a la pàgina 57, considerava necessari un “canvi real i substancial en relació amb la migrada política de renda mínima actual” i proposava fins i tot una reforma més ambiciosa que vagi cap a una renda garantida de ciutadania en el futur.

Captura de pantalla 2015-12-22 a la(s) 19.37.22

Reclam d’un major esforç en favor de la renda mínima al programa electoral de JxSí

Prestacions de la llei de dependència, amb una inversió de 50 milions. El programa electoral de JxSí denunciava el mal finançament de les polítiques de dependència i reclamava explícitament, a la pàgina 56, la “revisió de les polítiques de suport a la dependència i del seu finançament adequat”. Per tant, ja demanaven augmentar la inversió en polítiques de dependència.

Suport als centres educatius de zones desfavorides, d’uns 5 milions d’euros. Aquest és un dels compromisos del programa de JxSí per millorar el sistema educatiu. En concret, el programa deia que “cal impulsar una educació competencial que possibiliti la igualtat d’oportunitats a les persones d’entorns més desafavorits” i, en concret, es comprometia de forma explícita a augmentar “el suport als centres, a l’alumnat i a les famílies que més ho necessitin per assegurar la igualtat d’oportunitats”. En canvi, tal com va reconèixer el president Artur Mas la setmana passada, no hi haurà cap proposta per eliminar concerts educatius a escoles d’elit ni a escoles religioses que segreguen nens i nenes.

Captura de pantalla 2015-12-22 a la(s) 19.46.47

Propostes en educació del programa electoral de JxSí.

Suport a les escoles bressol de tot Catalunya, amb 15 milions d’euros més. Exactament això és el que ja deia el programa electoral de JxSí en una de les tres mencions que hi apareixen sobre l’escola bressol: “Potenciar la inversió pública en l’educació de 0 a 3 anys per cobrir la demanda insatisfeta existent d’escoles bressol”.

Recuperar el pla de barris del Govern tripartit, amb una inversió de 10 milions d’euros. El compromís electoral de JxSí, en un apartat del programa titulat ‘Un nou país des dels barris: la intervenció social integral’, reclamava “endegar una acció de
recuperació de barris i rescat de persones i famílies vulnerables en risc d’exclusió social” i, a més, concretava que calia “millorar la inversió realitzada amb la Llei de barris, dotant un fons plurianual de barris durant la propera legislatura”.

Perseguir el frau fiscal. Junts pel Sí promet ara a la CUP lluitar contra el frau fiscal. Exactament el que posa al seu propi programa electoral: “Perseguir el frau fiscal i l’elusió fiscal, especialment la realitzada a través de l’enginyeria fiscal, evitant que grans empreses amb seu tributària en països amb molt baixa tributació deixin de
tributar per les vendes dins del país”.

Captura de pantalla 2015-12-22 a la(s) 19.52.48

Compromís contra el frau fiscal al programa electoral de JxSí.

Proposta d’una fiscalitat ambiental i nous impostos. No hi ha un aprofundiment en noves figures impositives moltes de les quals, bloquejades pel Tribunal Constitucional, tot i que en teoria s’haurien de desobeir les seves sentències, segons la Declaració de Ruptura ni en l’ampliació dels tributs actuals per poder ampliar els recursos de la Generalitat. Només apareix un punt poc concret i no calendaritzat: “Aprofundir en la fiscalitat ambiental mitjançant la defensa de l’aplicació de les actuals figures impositives contra les quals s’ha recorregut al Constitucional”.

Creació d’un banc públic. JxSí ofereix a la CUP “accelerar i completar la reconversió de l’ICF (Institut Català de Finances) en banc públic de desenvolupament, inserit en l’entramat del suport institucional financer europeu”. Però resulta que aquesta proposta també apareix exactament amb les mateixes paraules a la pàgina 44 del seu mateix programa electoral. Pràcticament, han copiat i enganxat el text.

Propostes ja aprovades al Parlament

Altres propostes que fa ara Junts pel Sí ja havien estat aprovades pel Parlament durant l’última legislatura i, per tant, només es necessitaria posar-les en pràctica.

Aturar el Consorci Sanitari de Lleida. Junts pel Sí es compromet a paralitzar el Consorci Sanitari de Lleida. Però resulta que el 30 d’abril de 2015 el Parlament ja va aprovar, amb els vots de CiU, d’ERC, del PSC i del PP, instar el Govern a aturar la creació del consorci sanitari de Lleida “mentre no hi hagi consens al territori que pugui avalar aquest projecte”. Aleshores la CUP va votar-hi en contra pels dubtes sobre si l’aturada era enganyosa.

Aplicar la llei contra la pobresa energètica i contra els desnonaments. La proposta de Junts pel Sí per aturar els desnonaments i els talls de llum i d’aigua per lluitar contra l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i de la pobresa energètica tracta bàsicament d’implementar la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica que va ser aprovada per unanimitat al juliol passat al Parlament. JxSí reforçaria la línia d’ajuts urgents per pagar el lloguer social, augmentaria el parc públic d’habitatge (10 milions d’euros més) i obligaria els bancs a cedir els pisos buits.

Però l’oferta de JxSí és la concreció pressupostària de mesures que, en línies generals, ja estaven aprovades. Gairebé tot ja apareix al text de la ILP impulsada per la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC; estaven aprovats els supòsits per oferir un “lloguer social” per un mínim de tres anys a ciutadans que s’han quedat sense habitatge, i també les situacions per les quals les institucions hauran de procedir al reallotjament de persones en risc d’exclusió residencial durant els processos de desnonament. La llei preveu que s’obri un procediment extrajudicial abans d’iniciar un procés d’execució hipotecària o desnonament, i que les administracions hauran de garantir el ‘reallotjament adequat’ de les famílies desnonades al seu habitatge habitual.

Almenys la proposta de JxSí per aplicar la dació en pagament reconeix que només han d’aprovar “amb la màxima urgència el reglament de la comissió de sobre­endeutament per tal d’iniciar el sistema de cancel∙lació de deutes per sobre­endeutament previst a la Llei 24/2015” aprovada al Parlament.

JxSí ofereix a la CUP fer un esforç pressupostari per pagar subministraments bàsics a famílies necessitades amb una partida de 10 milions d’euros l’any. Però és que l’article 3 de la llei ja diu que “les administracions públiques hauran de garantir el dret a l’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas de les persones en situació de vulnerabilitat mentre duri aquesta situació i com a mínim durant 3 anys”.

Privatitzacions que quedarien igual

La CUP va proposar fer revertir i aturar una desena de privatitzacions efectuades pel Govern de la Generalitat en els últims anys de crisi econòmica.

El document de Junts pel Sí ni tan sols menciona altres reclams que havia fet la CUP, com anul·lar el projecte VISC+ —un projecte sanitari que preveu la venda de dades sanitàries dels catalans— o retirar la T-Mobilitat —un nou sistema de pagament del transport públic que es va adjudicar al grup SOC Mobilitat, integrat per CaixaBank, Fujitsu, Indra i Marfina.

Les concessions a la CUP

Si bé el gruix de les propostes de Junts per Sí ja formava part del seu programa electoral, n’hi ha diverses que no hi apareixien i mostren “l’esforç d’aproximació” -en expressió d’ahir del diputat Benet Salellas- a les mesures del document ‘Fil a l’agulla‘, on la CUP fixava, en principi, els seus mínims per arribar a un acord. Entre d’altres, l’oferta de JxSí advoca per derogar el Decret llei 2/2014 referent a la cessió d’una part del cànon de l’aigua per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, mentre que els cupaires demanaven l'”aturada” del traspàs d’aquest cànon “cap a empreses mixtes o privades”.

Però si hi ha un àmbit on destaca la influència de la CUP sens dubte és en el sanitari, amb paràgrafs clarament inspirats en el ‘Fil a l’agulla’. Alguns exemples són:

La “reducció d’un 50% del temps mig de les llistes d’espera de primera visita a especialista i proves diagnòstiques”.

– “Garantir l’accés als tractaments mèdics i farmacològics de forma universal i gratuïta a totes les persones afectades per Hepatitis C”.

– “Garantir que la llista de centres hospitalaris integrats en el SISCAT només inclogui centres de titularitat pública o sense ànim de lucre i no centres hospitalaris privats amb ànim de lucre”.

– “Garantir l’accés als tractaments farmacològics de forma universal a totes les persones», o el Pla de rescat de les persones afectades per Síndromes de Sensibilitat Central”.

6 comentaris
  • Subscriptor M. Xosé González Fontela 23 de desembre de 2015 - 9:19

    La meva impressió és que tot és fum i q aquí es perdria la força de la CUP i de la independència en l’esquerra, que quedaria sense arguments per defensar-la.

  • Subscriptor marta ribas frias 23 de desembre de 2015 - 9:32

    L’accés universal a fàrmacs, l’accés a tractament de l’hepatitis C, la reducció de les llistes d’esper per a metges especialistes i l’increment de dotació per a beques menjador ja s’havia aprovat també al Parlament. I algunes d’aquestes coses en reiterades ocasions i amb molt més detall i amb compromisos més ambiciosos que els que consten en aquest document. Res de nou, vaja…

  • Subscriptor Bastida 23 de desembre de 2015 - 13:21

    Sembla que la intenció de les CUP només sigui garantir que es compleixi el programa de JxS aconseguint fer mes explicits els seus punts programatics que tenen mes incidència social. Vaja, poder garantir que hi hagi un 20 % que hi doni suport per facilitr dos vots positius i deixar-ne 8 de negatius que serien expressats en forma d’abstenció. Vaja, una mena de filigrana d’arquitectura parlamentària de disseny

  • Subscriptor Maria L. Sciascia 23 de desembre de 2015 - 20:50

    Sense comentaris!

  • Desde el cinturon con amor 24 de desembre de 2015 - 11:29

    Se acercan los Reyes y cada cual hace su lista, pero rara vez te traen todo lo que has pedido por muchas galletas que les dejes en el plato.

    La intención de los convergentes de cumplir su propio programa, no ya las propuestas de los cuperos, es nula y a los hechos me remito:

    La aprovación parlamentaria de la Ley contra los desahucios y la pobreza energética no ha obtenido los resultados que se esperaban, continuan los desahucios sin alternativa habitacional y los bancos todavía no han cedido ni un piso. La ley se aprovó, sí, pero no se aplica. Según la PAH, por falta de “voluntad política”, la misma que está frenando la ILP por la Renta de Garantía Social a las puertas de su entrada al Parlament. No deja de ser curioso que Juntsxsi lleven este tema en su programa y lo frenen cuando la voluntad popular lo lleva al Parlament. Visto esto, se puede deducir el calado social del futuro president del Govern si los cuperos no lo impiden.

  • Subscriptor Josep Maria Camps Collet 26 de desembre de 2015 - 17:29

    El que es “demana” -de fet, exigeix- a la CUP és un xec en blanc i, en el fons, és un xantatge, però potser és l’únic que pot desbloquejar la situació? Però no ho decidiran els polítics perquè la CUP no en té, de polítics, té representants polítics… però és possible això?  https://t.co/GBSVHpmCr6 #ANECUP

Deixa el teu comentari