L’Oasi (fiscal) català

  • Roger Palà
  • dimarts, 29 juliol 2014

Des de l’any 2011, una desena de destacades personalitats catalanes han estat investigades amb relació a presumptes casos de frau

Foto: CDC/Jordi Play

Foto: CDC/Jordi Play

La confessió de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que ha admès haver enganyat Hisenda amb comptes a l’estranger durant 34 anys, ha caigut com una bomba en un moment d’alt voltatge polític. Al marge de les conseqüències que pugui tenir el cas Pujol per a CiU, per al president Mas o per al mateix procés sobiranista, el cert és que el frau que ha sortit a la llum –que, segons La Vanguardia, podria ascendir fins als 4 milions d’euros– posa de nou en relleu una sèrie de pràctiques que no semblen excepcionals. Des de l’any 2011, una desena de destacades personalitats del país han estat investigades en relació amb presumptes casos de frau fiscal. En alguns casos han arribat a acords amb la Fiscalia i en d’altres resten pendents de judici. Aquests són els protagonistes de l’oasi (fiscal) català.

Els Carceller: cervesa i paradisos fiscals

El passat 16 de juliol transcendia que el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz havia decidit dur a judici el president de la cervesera Damm, Demetrio Carceller Arce; el seu pare, Demetrio Carceller Coll, i dos imputats més per delictes contra la hisenda pública i blanqueig de capitals. Segons el jutge, els imputats van crear una trama per defraudar els impostos sobre la renda, de patrimoni i de societats. Durant els vuit anys investigats (del 2001 al 2009), el frau superaria els 72 milions d’euros segons Hisenda. En aquests moments és la investigació oberta per frau fiscal amb un volum més quantiós.

El clan Sanahuja: 15,4 milions no declarats d’impost de societats

Els Sanahuja són una de les nissagues històriques del totxo a l’Estat espanyol. El febrer de 2014 transcendia que la Fiscalia demanava quatre anys de presó per a quatre dels membres de la família, propietària del grup immobiliari Sacresa. Tots quatre estan acusats d’un delicte contra la hisenda pública per un presumpte frau de 15,4 milions d’euros en no declarar les plusvàlues d’una venda d’accions en l’impost de societats en l’exercici de 2007. El cas està encara pendent de judici.

Els Carulla i un acord de 6,4 milions

L’abril de 2014, els germans Carulla, propietaris d’Agrolimen i una de les grans fortunes del país, van arribar a un pacte amb Hisenda per posar punt final al procés per frau que tenien obert des del 2011. Els Carulla acceptaven pagar 6,4 milions d’euros a Hisenda –a més d’una multa de 3 milions– per evitar el judici. El cas va néixer el 2011 per una querella de la Fiscalia, que acusava la família Carulla d’haver ocultat 61 milions en beneficis a través d’una operació de compravenda d’accions.

Mecenes de l’art amb comptes a Suïssa

La inversora i empresària Liliana Godia, hereva de l’industrial, col·leccionista i pilot de Fórmula 1 Francisco Godia, està acusada d’haver defraudat conjuntament amb el seu marit, Manuel Torreblanca, la quantitat de 5,7 milions d’euros. El juny de 2013 transcendia que la Fiscalia acusa aquesta mecenes d’art de “burlar sistemàticament” el pagament de l’IRPF i de l’impost sobre el patrimoni entre el 2007 i el 2011. La fiscal considera que la presidenta de la Fundació Francisco Godia va ocultar a Hisenda comptes bancaris a Suïssa i les obres d’art del seu domicili.

Cuatrecasas, l’assessor fiscal imputat

L’advocat Emili Cuatrecasas està acusat d’haver evadit 3,7 milions d’euros mitjançant l’ocultació de la renda real obtinguda dels exercicis empresarials a través dels impostos de societats, de patrimoni, d’IRPF i d’IVA.
 Cuatrecasas és precisament un expert en assessoria fiscal i president d’un dels despatxos més influents de l’Estat espanyol. Si bé el jutjat d’instrucció va decidir en primera instància arxivar la denúncia el novembre de 2012, l’Audiència de Barcelona va reobrir la investigació el setembre passat després d’un recurs de la Fiscalia, la Generalitat i l’Agència Tributària.

Sete Gibernau, el pilot de motos que vivia a Suïssa

El pilot de Moto GP Sete Gibernau està acusat per la Fiscalia des del 2011 d’evadir 2,8 milions d’euros durant els anys 2005 i 2006. Gibernau defensa que no estava obligat a pagar impostos a l’Estat espanyol perquè la llei espanyola detalla que els ciutadans que resideixin més de 183 dies fora de l’Estat poden pagar els seus impostos allà on habiten (en el cas de Gibernau, segons ell defensa, a Suïssa). Així ho va afirmar davant del jutge el gener de 2013 la seva companya sentimental, la model Esther Cañadas. Hisenda, en canvi, afirma que vivia a la seva casa d’Esplugues de Llobregat. El cas segueix pendent de judici.

Ricardo Rodrigo, defraudant des de casa

El mes de juny de 2011, la Fiscalia denunciava el president del grup RBA, Ricardo Rodrigo, per un presumpte frau fiscal de 2,3 milions d’euros en concepte d’impostos de societats no pagats entre els anys 2005 i 2008, i que va evadir a través d’una empresa instrumental. El frau de Rodrigo consistia que, suposadament, hauria rebut fons de l’editorial a canvi d’un suposat assessorament (que feia des del seu domicili), un fons amb el qual la companyia pagava també els sous del personal de servei de la casa. Així, l’habitatge particular de Rodrigo estava a nom de l’empresa patrimonial a qui el president pagava un lloguer.

Daniel Osàcar, l’altre extresorer investigat per frau

El PP no és l’únic partit polític amb un tresorer investigat per presumpta corrupció. Daniel Osàcar, extresorer de CDC, afronta una petició de set anys i mig de presó en el marc del cas Palau per rebre presumptament comissions de Ferrovial a canvi de l’adjudicació de grans obres públiques durant l’últim Govern de Jordi Pujol. Per si això fos poc, des del passat mes de maig també s’enfronta a un procés per frau fiscal: el mateix jutjat que investiga el cas Palau ha decidit obrir una peça separada per esbrinar si és cert que disposa de comptes a Suïssa i a Gibraltar. El procés es basa en dos informes policials on s’afirma que l’exresponsable de finances del partit entre el 2005 i el 2010 hauria obert l’any 2002 un compte corrent a la Credit Suisse de Zuric, que actualment té un saldo d’1,28 milions d’euros. A més, Osàcar disposaria d’un compte a Gibraltar amb un saldo d’1,13 milions. L’extresorer ho nega tot.

L’hereva de l’imperi Chupa Chups i l’IVA de la mansió

Marta Bernat, una de les hereves de l’imperi Chupa Chups, està acusada d’un presumpte delicte de frau fiscal per haver-se llogat a si mateixa a través d’una empresa de la seva propietat el seu habitatge habitual, una mansió de 9,5 milions d’euros a l’avinguda Pearson de Barcelona. Bernat va voler deduir-se l’IVA per les despeses de l’habitatge i va demanar a Hisenda que li tornés un total d’1,3 milions. Hisenda va detectar el presumpte frau i s’hi va querellar. Marta Bernat va ser imputada l’octubre de 2012 i el cas està pendent de judici. La família Bernat és propietària d’una societat d’inversions que compta entre els seus actius amb la Casa Batlló de Gaudí.

Millet, Montull i l’IVA del Palau

El desembre de 2013, l’Advocacia de l’Estat va demanar penes de cinc anys i tres mesos de presó i multes de 3,4 milions per als exresponsables del Palau de la Música Fèlix Millet i Jordi Montull per un presumpte frau fiscal de gairebé 685.000 euros en les deduccions de l’IVA quan dirigien la institució cultural. En el seu escrit, l’Advocacia de l’Estat, que exerceix l’acusació particular en la causa per l’espoliació del Palau de la Música, acusa dels delictes contra la Hisenda Pública i falsedat documental tots dos imputats, així com l’exdirectora financera de l’entitat Gemma Montull i el qui va ser el seu assessor fiscal Edmundo Quintana.

Montserrat Caballé, desafinant des d’Andorra

La Fiscalia de Delictes Econòmics acusa la soprano de gestionar una sèrie d’esdeveniments i actuacions musicals a Europa a través d’una societat assentada a Andorra. D’aquesta manera, Caballé hauria evitat pagar l’IRPF corresponent al 2012. Tot i negar haver comès cap mena de frau, el passat mes de maig la soprano va retornar el total de mig milió d’euros que li reclamava Hisenda, amb l’objectiu d’arribar a un acord amb l’Agència Tributària i estalviar-se el judici.

Deixa el teu comentari