Crític Cerca
Notícies

#MomentCrític (2): les 10 claus del memorial de greuges sobiranista

Els governs catalans fa anys que negocien amb l’Estat un encaix de Catalunya dins (o, ara ja, fora) d’Espanya. El memorial de greuges de la Generalitat i de la societat civil catalanista ha anat augmentant any rere any malgrat el traspàs de competències o les millores en el finançament aconseguides les darreres tres dècades.

04/09/2014 | 11:11

FOTO: Jordi Borràs
FOTO: Jordi Borràs

Els governs catalans, des de la CiU de Pujol fins a la d’Artur Mas passant pel tripartit tant de Maragall com de Montilla, fa anys que negocien amb l’Estat un encaix de Catalunya dins (o, ara ja, fora) d’Espanya. El memorial de greuges de la Generalitat i de la societat civil catalanista ha anat augmentant any rere any malgrat el traspàs de competències o les millores en el finançament aconseguides les darreres tres dècades. La corda s’ha tensat tant que ara ja el debat més important de l’agenda política catalana no són les competències o l’Estatut, sinó directament la batalla sobre la independència. En matèria nacional, Catalunya passarà aquesta tardor per un #MomentCrític crucial per al seu futur.

Però l’auge sobiranista no apareix del no-res. Les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) fa anys que mostren un canvi de tendència en el trànsit de l’autonomisme al sobiranisme. Primera foto: al juny de 2005, el CEO preguntava “Quina fórmula d’Estat prefereix per a Catalunya?”. Només un 13,6% preferia la independència. La majoria preferia seguir sent una comunitat autònoma (40%) o un Estat federal (31%). Segona foto: l’opció federal sempre va ser la favorita i, si se sumava a l’autonòmica, va superar durant l’última dècada el 60% i el 70% de suport. A l’últim baròmetre es queden al 40%. Tercera foto: el terratrèmol sobiranista es deixa sentir amb força a la primavera de 2012, quan per primera vegada la independència va superar el federalisme: 34% a 28%. Des de llavors, l’opció de tocar el dos s’ha disparat. La pregunta sobre sí o no a la independència que el CEO fa només des de l’arribada de Mas al Govern el 2011 s’ha estabilitzat: 54% pel sí, 22% pel no, 15% per l’abstenció i 5% d’indecisos.

El Govern català va aprofitar l’última trobada entre Mas i Rajoy per plantejar un document amb 23 demandes concretes –entre les quals, la consulta sobre la independència– que es podrien solucionar a curt i mitjà termini. Els greuges, però, vénen de lluny. La llista és llarga i, aquí, només us oferim un resum en 10 punts crítics.

1. La retallada de l’Estatut

Gairebé tots els partits polítics coincideixen a situar l’origen de l’auge sobiranista en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia, les campanyes del PP i la desídia del PSOE. Després de ser aprovat per majoria al Parlament, al Congrés i a les urnes, els jutges, a petició del PP, hi van posar el fre de mà. Catalunya, segons els 881 folis de la sentència del TC, no és una nació (sinó una nacionalitat), està integrada en la “indissoluble unitat de la nació espanyola”, no pot fer referèndums, no té dret a un sistema judicial propi i la llengua catalana no pot ser preferent a l’administració o l’escola.

2. Dret a decidir prohibit per llei

El Govern català ha demanat oficialment al Govern espanyol fer una consulta sobre la independència de Catalunya el pròxim 9 de novembre. El PP, i acompanyant-lo el PSOE, han reiterat que no permetran cap referèndum a Catalunya emparant-se en la Constitució.

3. Problemes per arribar a final de mes

El finançament de la Generalitat es va situar el 2012 per sota de la mitjana per tercer any consecutiu. El model es va pactar entre el Govern tripartit –amb el PSC, ERC i ICV-EUiA– i el PSOE de Zapatero amb l’objectiu de millorar la situació de la Generalitat, però a la pràctica, segons la conselleria d’Economia, la despesa per habitant ha caigut dels 2.320 a 2.133 euros. Catalunya seria, segons dades de la Generalitat, la tercera comunitat que més aporta a l’Estat i la desena que més rep de l’Estat. El 2012 hauria ingressat un 98,7% de la mitjana d’euros per habitant que reben les comunitats autònomes. CiU reconeix que, malgrat que Catalunya té la taxa de funcionaris per 1.000 habitants més baixa de totes les comunitats autònomes, és una de les que tenen més problemes financers per arribar a final de mes. Per això el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, tot i haver-se mostrat sempre partidari del dèficit zero, demana ara augmentar el marge de dèficit públic de la Generalitat.

4. Balances fiscals negatives

El dèficit fiscal de Catalunya es calcula, segons les últimes dades de la Generalitat, les de 2011, entre 11.087 i 15.006 milions d’euros, és a dir, que equival a entre el 5,7% i el 7,7% del PIB català. Tanmateix, les xifres del grup d’experts del Ministeri d’Hisenda situen el dèficit en 8.455 milions d’euros, el 4,35% del PIB català. La diferència del càlcul és de 2.600 milions anuals, però el dèficit fiscal és un problema que, fins i tot, han reconegut partits no independentistes com el PSC i el PP.

5. Greuge comparatiu en infraestructures

Una de les peticions històriques dels darrers anys, que també s’inclou al memorial de greuges de Mas, és el compliment de l’addicional tercera de l’Estatut entre el 2008 i el 2013, és a dir, el compromís de l’Estat d’invertir a Catalunya en infraestructures el mateix percentatge que la participació catalana en el PIB espanyol. Actualment ja s’acumulen, segons CiU, 3.960 milions d’euros pendents. Entre el 2004 i el 2014, la inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya ha arribat a caure un 50% per les retallades; però, segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, la caiguda catalana és el doble de la mitjana autonòmica. Les queixes per inversions que no arriben o arriben amb retard van des dels trens de Rodalies fins al doblament promès de carreteres –com l’N-2– passant pels accessos al port de Barcelona o el futur de l’aeroport del Prat.

6. Ús polític del català per part del PP

Els greuges, però, no són només de caràcter econòmic. Els partits de l’arc catalanista i bona part de la societat civil s’han manifestat sovint els últims anys contra les lleis i normatives del PP contràries a la promoció del català o als noms catalans dels municipis dels territoris de parla catalana on governa com les Illes Balears i el País Valencià. A més, en concret a Catalunya, les sentències judicials contra el model d’immersió lingüística a les escoles han provocat contínues protestes i, fins i tot, el Govern ha insinuat que les desobeirà si s’arriben a imposar definitivament.

El reclam de poder expressar-se en català tant al Congrés com al Parlament Europeu ha estat en va. Tot i ser una llengua cooficial, el PP i el PSOE no s’hi han mostrat favorables. El català encara està en situació minoritzada respecte al castellà en àmbits de la vida quotidiana com els mitjans de comunicació (televisions, per exemple), el cinema o el món judicial. Per exemple, només un 12,3% de les resolucions judicials dictades l’any 2013 es van redactar en català, segons les dades de Justícia.

7. Pèrdua de competències?

L’Estat, sobretot arran de l’onada recentralitzadora iniciada pel Govern de Mariano Rajoy, també ha plantejat suprimir organismes o competències catalanes. La reforma de les administracions preveia eliminar “per evitar duplicitats” el Centre d’Estudis d’Opinió, el Síndic de Greuges, l’Institut Cartogràfic de Catalunya o el Servei Meteorològic, entre d’altres. Tampoc les oficines a l’exterior, les ambaixades de la Generalitat a París, Londres, Nova York, Brussel·les o Berlín, no han estat mai benvistes pel Govern del PP. Mas, i en això coincideix amb ERC, ICV-EUiA i la CUP, demanava també la transferència de les beques i compensar la Generalitat per haver bloquejat l’impost als dipòsits bancaris.

8. Menys despesa social de l’Estat

La Generalitat reclama des de fa anys que l’Estat es comprometi a finançar la Llei de dependència aprovada pel Govern de Zapatero. Com a mínim, CiU demana que financi el 50% de la inversió necessària per atendre les persones dependents, ja que actualment només en paga el 20%.

9. Traves a TV3

La Generalitat i Acció Cultural del País Valencià es queixen que s’impedeix la possibilitat que TV3 es pugui veure al País Valencià malgrat l’acord per a la reciprocitat que hi havia amb l’extint Canal 9. A més, es reivindica que l’Estat no retiri el múltiplex a Televisió de Catalunya.

10. Guerra de banderes

Els ajuntaments i edificis del Govern de la Generalitat estan obligats per llei a penjar la bandera espanyola monàrquica al costat de la catalana a la façana. Si només hi ha una bandera, es pot penjar la rojigualda –com passa als edificis militars i de l’Estat a Barcelona.

 

‘Història d’un terratrèmol’ és una sèrie en tres capítols sobre la Catalunya en un #MomentCrític. Podeu llegir els especials dedicats a les 10 claus sobre la crisi econòmica i a les 8 claus sobre la crisi del règim democràtic del 1978.

 

 

 

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies