Onades, assalts, allaus… i dades

  • Sergi Picazo
  • dilluns, 18 agost 2014

Que intentin entrar 3.000 subsaharians aquest agost seria una xifra alta o baixa?

Immigrants atesos per serveis socials. Foto: Jordi Borràs

Immigrants atesos per serveis socials. Foto: Jordi Borràs

Una “allau” de migrants subsaharians “assalta” els darrers dies les fronteres de l’Estat espanyol. Les entrades de subsaharians, com cada estiu, han tornat a encendre les alarmes del Govern i d’alguns mitjans de comunicació. Aquesta suposada allau és formada per, segons dades oficials, els 1.338 subsaharians que han arribat amb pastera des del 4 d’agost o uns 1.000 que estarien intentant aquests dies superar la doble tanca a Ceuta i Melilla. Sumarien, en total, unes 2.500 persones. Representen, doncs, unes de les xifres més elevades de l’última dècada. El 12 d’agost passat es van rescatar del mar 835 immigrants: la major quantitat en un sol dia de la història d’Espanya segons el diari El País. L’agència Frontex va anunciar que el 2014 serà un dels anys rècord d’arribada d’immigrants a les costes europees procedents de l’Àfrica, superant els 140.000 que es calcula que van arribar l’any 2011 durant les primaveres àrabs. Segons l’agència de fronteres de la UE, en el primer semestre de l’any s’haurien interceptat 3.476 estrangers intentant entrar a l’Estat espanyol per qualsevol via. La xifra suposa un 35% més respecte al 2013.

El goteig de notícies als mitjans sobre salts a la tanca i pasteres arribant a les costes pot provocar la sensació que la xifra d’immigrants és altíssima. Allaus, onades, assalts o rècord són llocs comuns de la premsa. El Govern espanyol va anunciar que enviaria uns 475 policies més a Ceuta, Melilla i Algesires per controlar una situació qualificada d’emergència. Però… es tracta d’una allau inassumible? Són un problema d’Estat? És impossible per a un Estat de 46 milions de persones refugiar-ne uns quants milers procedents de l’Àfrica? O 40.000? O, fins i tot, 100.000? Posem aquestes dades en context. Comparem, doncs, la xifra de prop de 5.000 immigrants que podrien entrar per la frontera sud amb cinc xifres relacionades amb la immigració i els refugiats.

1. 80.000 subsaharians esperant?

El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va assegurar al mes de març que uns 80.000 subsaharians esperaven al Marroc i a Mauritània per saltar a Ceuta i Melilla. Des d’aquell moment només n’haurien entrat per la frontera sud, segons fonts policials, uns 5.000. Segons va assegurar el ministre al març, els 75.000 restants “són [des d’aquell dia] als voltants de Ceuta i Melilla esperant l’ocasió per fer el salt a través del perímetre fronterer”.

2. Només un 6,5% entra a la UE per Espanya

Segons Frontex, l’entrada no legal de migrants i sol·licitants d’asil a Espanya va ser del 6,5% del conjunt de la Unió Europea el 2013. En els primers cinc mesos de 2014, les entrades irregulars van arribar a 42.000 a tota la UE, de les quals només 3.476 van ser via Espanya. Grècia, Itàlia i Bulgària reben moltes més entrades. A més, la majoria de treballadors estrangers continua viatge i encara prefereix quedar-se a Alemanya, a França o al Regne Unit que no pas a l’Estat espanyol. La taxa d’atur a Espanya és del 25% i la de Catalunya voreja el 22%.

3. L’Estat espanyol i els Països Catalans perden població, sobretot estrangers

Són 3.000 subsaharians –o fins i tot 80.000, segons Fernández Díaz– una allau inassumible en un país que perd població? La població dels Països Catalans s’ha reduït durant els darrers cinc anys i, sobretot, el 2013. A Catalunya, hi ha un total de 72.000 estrangers menys: el descens és el doble que el de l’any anterior. La majoria han marxat, tot i que alguns poden haver-se nacionalitzat. La població catalana en general va disminuir en 40.000 persones. El País Valencià va ser la tercera comunitat autònoma amb major descens de població en termes absoluts: 24.901 menys que un any abans, dels quals 23.809 eren estrangers. La població empadronada a les Illes va patir un saldo negatiu de 9.880 persones a causa de la marxa de 22.283 estrangers inscrits.

El conjunt de l’Estat també va perdre població per segon any consecutiu. Al gener de 2014, segons dades de l’INE, hi havia 220.130 persones menys que a principis de 2013. El saldo migratori (diferència entre els que arriben a Espanya i els que en marxen) va ser negatiu: n’hi van arribar 291.041 procedents de l’estranger i en van marxar 547.890. La xifra d’emigrants va pujar un 22,7% en un sol any.

4. Espanya necessita immigrants

Segons els últims càlculs de la Comissió Europea, l’Estat necessita rebre almenys set milions d’immigrants en els pròxims 20 anys per mantenir l’Estat del benestar actual. Fan falta immigrants en edat de treballar per tal que la taxa de dependència (que mesura el nombre de pensionistes respecte dels actius) es quedi en el 34%, és a dir , que per cada 100 persones que treballen hi hagi 34 jubilats.

5. L’Estat només acull un 0,4% dels refugiats de la UE

La Unió Europea tampoc no brilla per l’acollida de refugiats: durant el 2013 van tramitar la petició d’uns 435.000, cosa que suposa només el 3% dels refugiats a tot el món. I l’Estat espanyol només va acollir-ne un 0,4% dels que van demanar asil a la UE. L’any passat, malgrat la guerra de Síria, la tensió als països àrabs i conflictes armats arreu del món, va donar refugi a 206 exiliats.

Tres mil migrants –o deu mil– creuant l’estret de Gibraltar poden ser una xifra alta o baixa segons la perspectiva de cadascú. Però el que sembla clar és que el repte de la immigració és un dels drames humans més greus que afronta –i seguirà afrontant– Europa mentre les relacions econòmiques Nord-Sud no canviïn. El Mediterrani, tal com recordava aquests dies la periodista Cristina Mas en un article al diari Ara, “és la frontera del món on l’abisme entre rics i pobres és més profund: la renda per càpita a la UE és d’uns 25.000 euros, i la de l’Àfrica no supera els 1.700. Ni tan sols la frontera entre Mèxic i els Estats Units concentra tanta desigualtat”.

Milers de persones aconsegueixen creuar-lo i arribar als Països Catalans cada any. Quedaria per saber, però, quants migrants moren a causa de les lleis de la Unió Europa durant tota la travessia des dels seus països d’origen. L’única xifra aproximada la va aportar un recent treball de periodisme d’investigació, The migrant files: va calcular en 23.000 els morts africans ofegats al mar Mediterrani entre els anys 2000 i 2013.

P. D.: La majoria d’estrangers no entren, però, amb pastera o saltant tanques sinó per l’aeroport i amb visats de turista. La xifra no es pot calcular. Segons AENA, un total de 68,9 milions de passatgers van aterrar als aeroports espanyols només en els primers sis mesos de l’any.

Deixa el teu comentari