08/05/2017 | 20:00
La vaga lingüística, el debat sobre les pilotes de goma, tuits sobre ‘Ciutat Morta’, un cap sindical fent un vídeo amb Jordi Cañas en plena campanya per a les municipals a Barcelona, la manifestació contra la CUP, les reivindicacions dels treballadors, la pugna entre sindicats, les acusacions de frau electoral… El món dels sindicats de Mossos d’Esquadra no es limita només a la tasca en benefici dels treballadors com en altres empreses públiques. La qüestió de la seguretat pública és un tema de debat dins i fora dels cossos policials. De fet, els sindicats de Mossos han rebut últimament fortes crítiques des de mitjans de comunicació, partits polítics i organitzacions socials. CRÍTIC fa una radiografia d’algunes de les principals polèmiques entorn de la policia catalana: des del seu posicionament respecte a la independència i el referèndum… fins als casos de repressió social i de morts sota custòdia dels últims anys.
No tots els sindicats de Mossos d’Esquadra són iguals. Ni molt menys. El periodista de la ‘Directa’ Jesús Rodríguez, que ha publicat diversos articles al voltant de l’afiliació sindical dels Mossos d’Esquadra, defensa que no tothom dins aquest cos actua de la mateixa forma. “El SAP-UGT és el bloc que vol mantenir-se més distant de polèmiques polítiques”, opina. De fet, aquest és el sindicat majoritari i, alhora, el que menys polèmiques ha obert. Mai no ha fet cap posicionament en favor de cap formació política ni ha entrat en grans debats mediàtics. Manté les seves reivindicacions, també al carrer, però sempre de cara a la institució i sense acusacions a partits concrets.
“En canvi, l’anomenada Trisindical ha tingut en els últims anys alguns posicionaments contra els moviments socials”, apunta Rodríguez. La Trisindical és una unió temporal de tres forces sindicals formada pel Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME), pel Col·lectiu Autònom de Treballadors (CAT) i pel Sindicat de Policia de Catalunya (SPC) que va néixer abans de les darreres eleccions. Actualment, però, l’SME se n’ha desmarcat. És justament aquest sindicat el que més polèmiques ha protagonitzat últimament. Ells van ser, per exemple, els autors de la piulada en què acusaven el documental ‘Ciutat Morta’ de ser “fantasia” quan es va emetre a TV3 al gener del 2015.
Bona nit per anar al cinema. Tot i que si us agrada la fantasia amb C33 teniu prou.
— SME (@smemossos) January 17, 2015
Però, a més, l’SME, a través dels seus mitjans de difusió, i de vegades de la mà d’altres sindicats, ha posat en dubte l’efecte nociu de les bales de goma, fins i tot després que Ester Quintana perdés un ull per l’impacte d’un d’aquests projectils durant una manifestació. També van participar de la protesta del 2012 per la qual, com a forma de pressió al Departament pel deteriorament de les seves condicions de treball, els agents feien ús preferent del castellà –només la USPAC se’n va desmarcar, si bé l’acció va perdre tirada quan el 14 de gener el sindicat majoritari va decidir fer marxa enrere.
El portaveu de l’SME, Toni Castejón, segons va afirmar Jesús Rodríguez en un article a la ‘Directa’, va participar en una roda de premsa al Parlament de la mà d’Albert Rivera, de Ciutadans, el 2011, mesos abans de la protesta lingüística. El mateix Castejón va participar el mateix any, tal com ja va explicar CRÍTIC en una radiografia de l’espanyolisme a Catalunya, en un vídeo fet pel llavors alcaldable dels taronja a Barcelona, Jordi Cañas. Publicat només cinc dies abans dels comicis, el polític i el mosso, acompanyats d’un altre representant sindical, passegen pels carrers del Raval, “zona zero de la delinqüència a la ciutat”, per parlar de mesures de seguretat a aplicar a la capital catalana. “Suposo que el sindicat no el va autoritzar a fer-ho”, valora Rodríguez davant l’estranyesa de la participació d’un representant sindical en promocions partidistes.
CRÍTIC ha demanat parlar amb els representants de l’SME en les últimes setmanes, però amb data de la publicació d’aquest article encara no han respost a la petició.
El referèndum i la doble legalitat de les lleis de desconnexió
El procés independentista ha portat el debat sobre els Mossos a una nova esfera fins ara inèdita. Els representants polítics asseguren que, a través del Parlament, Catalunya crearà un nou ordenament jurídic sobre la base de la legitimitat aconseguida en els comicis del 27 de setembre. Seran les anomenades lleis de desconnexió, fruit de la Llei de transitorietat jurídica que el Govern de Junts pel Sí i de la CUP té previst aprovar en els pròxims mesos. Això hauria d’implicar un canvi de legalitat per passar del marc autonòmic al postautonòmic. En aquest marc, se situa la policia catalana en una dicotomia: arribat aquest moment, quina legalitat obeiran, l’espanyola o la catalana?
Els sindicats de Mossos defensen que no poden saltar-se la Constitució i que seguiran ordres dels seus superiors
“No hi ha cap posicionament favorable a la independència”, enraona Rodríguez; “el perfil sindical dels Mossos tendeix cap a l’unionisme”. Al gener, en una entrevista a RAC 1, el portaveu de l’SPC, David Miquel, i del SAP-Fepol, Valentín Anadón, van deixar clar que els agents segueixen ordres sobre la base de l’estructura jeràrquica del cos. Tot i així, indiquen que, si una ordre és expressament il·legal, l’agent està obligat a incomplir-la. Pel que fa a la doble legalitat, Miquel i Anadón coincideixen a dir que és una fal·làcia, ja que els Mossos es regeixen per una llei aprovada pel Parlament, complint l’Estatut i la Constitució. D’aquesta manera, els agents no poden saltar-se l’acatament de la carta magna espanyola, ja que el seu règim ho considera com una falta molt greu.
A l’abril del 2015 es va crear un Sindicat Independentista de Mossos com a branca de la Confederació Sindical Catalana (CSC), després de la dissolució de la històrica Unió de Policia de Catalunya (UPC), si bé mai no ha tingut representació al Consell de la Policia. Igualment, existeix la plataforma de Mossos per la Independència, vinculada a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Tot i això, segons explica Rodríguez, es tracta d’agrupacions poc representatives dins del cos de la policia autonòmica catalana.
Manifestació contra la CUP: “All perroflautas are bastards”
El 17 de gener es va fer una manifestació conjunta de diverses forces sindicals de l’àmbit de la seguretat ciutadana per reivindicar punts relacionats amb el desenvolupament de la seva feina com ara la protecció jurídica o la dotació de mitjans. Cap dels participants d’aquesta marxa –a excepció de l’SME– no va acudir al Parlament el dia 8 de març; i cap dels altres sindicats no va acudir a aquesta convocatòria de l’anomenada Plataforma Professional de Forces i Cossos de Seguretat i Vigilància Duanera.
Grups de la policia catalana van fer una manifestació al gener on es van fer proclames contra la CUP
La mobilització del gener va ser una de les darreres grans polèmiques. La USPAC, que hi va participar activament, va fer una piulada a Twitter abans de la manifestació en què deia “All perroflautas are bastards”, tot i que posteriorment va rectificar. La CUP en va demanar explicacions. Els mitjans van explicar que, entre els 1.500 manifestants que va agrupar la marxa, s’hi van escoltar proclames contra els cupaires. De fet, la convocatòria criticava una suposada persecució política, amb referència a aquesta formació, que finalment ha portat a la Fiscalia la manifestació tot considerant que es tractava de forces sindicals vinculades a l’extrema dreta. El SAP-UGT, com a sindicat majoritari, se’n va desmarcar i va acusar els convocants de “populistes” i incoherents en demanar neutralitat als dirigents polítics mentre es concentren fent referència a una formació concreta.
Tot i això, el sindicat majoritari no renuncia a la unitat d’acció en aquells temes de reivindicació comuna de les organitzacions. “Esperem que en les properes mobilitzacions, com la que vam fer al Parlament, la resta de sindicats s’uneixin”, reivindica Imma Viudes, del SAP-UGT i representant dels grups mobilitzats al Parlament; “els altres que reivindiquen el mateix ho faran”. Tot i aquesta mostra de voluntat d’entesa, la trobada és complicada per les grans diferències que han sorgit entre ells. Bona mostra d’això ha estat el trencament de la Trisindical per part de l’SME, que se n’ha desmarcat per “certs fets i discrepàncies” i dient que la unió “no s’ha traduït en els resultats esperats i favorables”. De fet, ja el 2014 l’SME va trencar la seva coalició amb CCOO, segons explica Rodríguez, en part davant del posicionament del sindicat sobre les pilotes de goma i altres polèmiques.
Tot i així, Costa, del CAT i únic representant d’una de les forces de la Trisindical que ha atès CRÍTIC abans de la publicació d’aquest article, valora que la unió de forces “ha estat una experiència positiva” però “acabada de manera inesperada i sense el suficient rigor per marxar”. Considera que “hi ha sindicats que es preocupen més pels seus serveis que per la lluita conjunta” i assegura que el treball continuarà per part de les dues altres organitzacions i no descartant la incorporació d’alguna de nova. Però, què defensa cadascun? Tan diferents són les reivindicacions?
Pilotes de goma i morts sota custòdia policial
En els darrers anys, però, els Mossos han estat al punt de mira no tant pels drets laborals, sinó per la proporció de la força en manifestacions i per les morts de ciutadans detinguts o sota custòdia policial com el cas de l’empresari del Raval Juan Andrés Benítez o de l’actor Alfonso Bayard, entre altres casos. Des del desallotjament de la plaça de Catalunya del Moviment del 15-M el 2011, s’ha seguit una onada de protestes en què la policia ha intervingut i, en molts casos, s’ha posat en dubte la seva actuació. El cas més sonat probablement va ser el d’Ester Quintana, que va perdre un ull en rebre l’impacte d’una pilota de goma. Posteriorment, el debat sobre l’ús de pistoles elèctriques per reduir persones ha tornat a situar les pràctiques dels cossos de seguretat al punt de mira.
Els sindicats que formen la Plataforma són els que han fet una reivindicació més sonada del material que utilitzen. Entre els punts del manifest de la mobilització que van fer al gener, s’hi inclou l’adquisició de “pistoles elèctriques i altres eines necessàries per desenvolupar amb seguretat i professionalitat la nostra tasca diària”. També plantejaven una regulació sobre la proporcionalitat en l’ús de la força.
“Per culpa d’alguns polítics s’ha deteriorat la visió de la policia per part de la ciutadania”, opinen els sindicats
Els quatre sindicats que han atès CRÍTIC s’espolsen responsabilitats i mantenen que és el Departament d’Interior qui ha de determinar quins utensilis es poden utilitzar tenint en compte la seguretat de l’agent i del ciutadà, si bé aquestes decisions han d’escoltar aquells que acaben sent els portadors de les armes i han d’estar pensades sobre la base del sistema policial que es vol seguir.
“La policia s’ha de dotar de cert material en funció del sistema”, argumenta Costa (CAT); “o tenim material per repel·lir un atac o tenim el triple de policia que manifestants per poder-ho fer”. Per això considera positiva l’existència de ‘mecanismes de contingència’, ja siguin pilotes de goma, llançadores –el sistema actual– o gasos i aigua de pressió, sempre que es tinguin en compte les possibilitats i els efectes negatius que poden portar lligats aquests mecanismes.
Milagros (USPAC), per la seva banda, planteja que tan important és l’eina com l’ús que se’n fa. Ambdós representants coincideixen en el cas de les pilotes de goma: fins ara, diuen, era impossible apuntar, mentre que amb les llançadores, sempre segons la seva opinió, és possible fer-ho. Sense pèls a la llengua, el portaveu de la USPAC considera que s’ha d’actuar davant dels “individus que violenten” i que hi ha altres opcions, fins i tot les unitats a cavall, si bé considera que, en lloc d’obrir el debat sobre les eines, “per culpa d’alguns polítics s’ha deteriorat la visió de la policia per part de la ciutadania“.
“Hi ha una mitologia postfranquista que diu que la policia ens dediquem a torturar els detinguts”, lamenta Alsina (SAME), que, tot i formar part del bloc sindical oposat al CAT i a la UPSAC, coincideix a dir que la clau es troba en la proporcionalitat de la força que utilitzen els agents. Alhora, recorda que la majoria dels mossos segueixen ordres i que qui determina quines eines s’utilitzen és el Departament i, per tant, el poble a través del seu vot. L’SME, però, ha estat el sindicat més directe en la defensa de les pilotes de goma.
Unitat a favor de les pistoles elèctriques
Tots els sindicats coincideixen en l’ús de les anomenades, amb referència a la marca més coneguda, Taser o pistoles elèctriques. Creuen que és l’eina intermèdia entre la pistola ordinària i el cos a cos, cosa que permet evitar el contacte directe o l’ús d’una arma de foc en cas que la persona que s’ha de reduir estigui armada. Tot i que políticament i social hi ha hagut un debat sobre els mals col·laterals que pot provocar l’eina sobre persones amb problemes cardíacs, el Parlament va aprovar al juliol passat la introducció d’aquesta eina després d’haver creat un grup de treball respecte a això i amb els únics vots contraris de Catalunya Sí que Es Pot i de la CUP.
De fet, la majoria dels representants es remeten a aquest grup de treball per dir que tècnicament se n’ha avaluat l’ús i s’ha determinat que no és perjudicial. “És la malaltia la que pot provocar la mort, no la Taser”, explica el representant de la USPAC; “és com si en una persecució corrent al carrer el ciutadà sofreix un atac al cor perquè havia consumit cocaïna”. Així defensa Milagros una eina que “evita lesions amb el cos a cos” i que, diu, no és insegura. Ell mateix va gravar un vídeo en què es deixava ‘tasejar’. Per això demana que s’augmenti el nombre d’aquest tipus d’arma que té el Departament.
Costa, del CAT, defensa que, a més de les Taser, hi ha altres eines que poden ser útils per al treball dels agents com ara les càmeres unipersonals. Enregistrant les actuacions, s’aconsegueix, al seu parer, que el possible detingut actuï millor, ja que sap que se l’està gravant i, alhora, s’aconsegueixen proves tant per a la defensa dels agents com dels ciutadans. Considera que una modulació del vídeo és fàcilment perceptible.
Els sindicats de Mossos defensen les pistoles elèctriques: “Són el mal menor”, diuen
El SAME, tot i centrar-se en drets laborals, també arriba a defensar que les pistoles elèctriques són el “mal menor”, ja que eviten situacions de risc. Alsina posa d’exemple el cas d’un intent de detenció en què la persona portava un pic a la mà per atacar els policies. Finalment, els agents van acabar disparant perquè no podien reduir-la de cap altra manera. Amb les Taser, la descàrrega elèctrica immobilitza la persona durant uns cinc segons, de tal manera que els agents tenen temps per emmanillar-la, defensa.
Des de fa molts anys, segons alerta l’advocat i activista pels drets humans Andrés G. Berrio, “els sindicats policials estan pressionant els comandaments policials i polítics dels Mossos d’Esquadra perquè les introdueixin dins l’arsenal d’armes del cos”. L’article “Què són les pistoles Taser i per què neix una campanya en contra seu?”, publicat per l’advocat a ‘El Diario.es’, explica que més de 40 entitats, entre les quals destaca la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, així com la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats o l’Institut de Drets Humans de Catalunya, van iniciar una campanya que té com a objectiu eradicar l’ús d’aquestes armes a Catalunya. De fet, el 2009 el Comitè contra la Tortura de l’ONU recomanava a l’Estat Espanyol que prohibís l’ús d’aquestes armes, ja que podrien ser emprades com a mecanisme per a la pràctica de tortura. La seva utilització ha causat 269 morts als EUA entre el 2001 i el 2007, segons l’informe ‘Volts sense control’, d’Amnistia Internacional.
Les retallades i els drets laborals
El SAP-UGT, el sindicat majoritari, té com a principal crida, en paraules de Viudes, “que la Generalitat incompleix els acords signats fa una dècada”. Es tracta, entre d’altres, de l’acord signat el 2008 perquè els Mossos tinguessin una escala salarial equiparable a la dels bombers, de tal manera que el càrrec més baix d’ambdós cossos tingui el mateix salari. La proposta va topar amb l’esclat de la crisi i la impossibilitat des del 2011 de fer augments salarials. Tot i que l’any passat es va apujar en un 1% el salari de tots els funcionaris, la desigualtat continua vigent.
Les condicions laborals dels Mossos, que CRÍTIC ja va exposar en un article titulat “Cinc coses que no saps dels Mossos d’Esquadra i que potser et sorprendran”, mostren que els salaris van des dels 2.444 euros per al rang més baix fins als 6.107 euros per al més alt.
Enric Alsina, secretari general del Sindicat Autònom de Mossos d’Esquadra (SAME) –que també participa de la unitat d’acció amb el SAP-UGT i l’SME–, assegura que, davant dels incompliments, “no queda més remei que sortir al carrer i picar de peus” tot i que creu que “no és saludable ni per a la policia ni per al Departament”. Alhora, també posa èmfasi en la reivindicació d’obtenir una compensació pel treball en cap de setmana i festius, que obliga els agents a treballar 12 hores seguides.
Els Mossos demanen augments salarials i la contractació d’uns 2.000 agents més
“El problema és que no tenim cap garantia de negociació col·lectiva i ens imposen el que volen”, diu Alsina. Els sindicats, apunta, no tenen capacitat d’incidència en les decisions que afecten els drets laborals dels Mossos i per això no poden participar en la determinació d’horaris, de sous i de vacances, entre d’altres. El SAME s’ha sumat al pacte d’unitat d’acció sindical justament per forçar una regulació que permeti establir la negociació col·lectiva i, de forma immediata, la compensació del treball en cap de setmana i festius i el compliment de l’acord d’equiparació salarial.
D’altra banda, els integrants de la Plataforma, tot i que s’han centrat, sobretot, en les condicions de treball, també plantegen propostes similars, complementàries i en cap cas contràries als plantejaments dels signants del pacte d’unitat d’acció. El CAT, explica Costa, també defensa la pujada salarial després d’anys de congelació per la crisi i una revisió de les hores extres. Planteja, a més, que hi ha una manca d’efectius després de tres anys sense promocions, 2.000 agents menys dels que hauria d’haver-hi. Per això demana que torni a haver-hi noves promocions i més grans que la de 500 agents anunciada pel Departament d’Interior. És l’única forma, al seu parer, d’evitar l’obligació de fer més hores, cosa que, considera, pot generar patologies.
Milagros, de la USPAC, va un pas més enllà i demana a la Generalitat atenció jurídica. Segons explica, ara per ara, si es condemna, per exemple, un ciutadà que ha agredit un agent amb costes però aquest és insolvent, l’Administració no ho paga de manera subsidiària. Alhora, és el mosso qui ha de buscar l’advocat, que normalment, diu, acaben facilitant els sindicats. Tot plegat, reivindica, ha d’anar acompanyat d’una lluita en contra de les retallades econòmiques i de drets.
Les crítiques per frau electoral
En les darreres eleccions sindicals, celebrades al juliol del 2015, el SAP-UGT va aconseguir sis representants d’agents i de caporals, als quals cal sumar-n’hi un de sergents i de sotsinspectors sota la marca SEIME; dos d’inspectors, intendents i comissaris amb la marca SICME, i un de facultatius i de tècnics amb la marca AFITCME. En total, 10 dels 16 representants socials del Consell de la Policia. Al darrere hi van quedar la Trisindical, formada pel CAT-ME, per l’SME i per l’SPC, amb cinc representants, i la USPAC, amb un.
Tanmateix, no tots els sindicats veuen clara la supremacia que ha obtingut el SAP-UGT en diverses eleccions sindicals. Així, l’SPC va arribar a denunciar el 2011 una possible irregularitat per la qual el sindicat majoritari hauria rebut fons públics i els hauria utilitzat per guanyar suports en els comicis. Segons els denunciants, haurien aconseguit 5.500 vots en regalar equips amb material policial. El Tribunal de Comptes va iniciar-ne la investigació el 2013.
Josep Miquel Milagros, de la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC), comparteix la visió de l’SPC i recorda que les trobades judicials eren per presumptes fraus electorals tot i que mai s’han arribat a demostrar. De fet, considera que l’Administració se sent còmoda amb el SAP-UGT i l’SME i, per això, ja li va bé que ambdós representin una majoria clara. El SAP-UGT i l’SME, amb el SICME, el SEIME, l’AFITCME i el SAME, han creat un marc d’acció conjunta amb reivindicacions principalment de matèria salarial. Bona mostra va ser la concentració que van fer el passat Dia de la Dona Treballadora al davant del Parlament tot aprofitant l’acte institucional.
Jordi Costa, director general del Col·lectiu Autònom de Treballadors (CAT), també valora que el sindicat majoritari és “el que li interessa a l’Administració” i va més enllà: posa en dubte la plataforma que va fer la concentració al Parlament el 8 de març, ja que, diu, “sempre acaben igual” i “han signat el que han volgut”. Ni ell ni Milagros no entenen la concentració, atès que consideren que no tenia sentit fer-la davant el Parlament perquè aquell dia no s’hi debatia res de relacionat amb els Mossos.
Aquests tres sindicats, l’SPC, la USPAC i el CAT, amb l’SME i altres d’altres cossos representen un contrapès a la força del sindicat majoritari. Estan constituïts en la Plataforma Professional de Forces i Cossos de Seguretat i Vigilància Duanera, on participen membres de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional, dels Mossos i de la Guàrdia Urbana.
