Rànquing dels llibres més venuts del Sant Jordi crític i independent

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dilluns, 25 abril 2016

El rànquing s'ha elaborat amb les aportacions de les llibreries La Ciutat Invisible, Contrabandos, Rocaguinarda, Taifa, La Caníbal, La Capona i L'Odissea

Paradeta davant la Catedral de Barcelona de Contrabandos per Sant Jordi / @EditorialArrela

Paradeta davant la Catedral de Barcelona de Contrabandos per Sant Jordi / @EditorialArrela

El rànquing de Sant Jordi del llibre crític independent, una mena de rànquing alternatiu al del Gremi de Llibreters de Catalunya, està encapçalat per autors com l’uruguaià Eduardo Galeano —amb ‘El cazador de historias’— i els catalans Roc Casagran —amb ‘L’amor fora de mapa’—, Valero Sanmartí —amb ‘Los del sud us matarem a tots’— i Gustavo Duch —amb ‘Mucha gente pequeña’. Aquest rànquing alternatiu ha estat elaborat per CRÍTIC amb la col·laboració en el recompte de vendes fet per les llibreries barcelonines La Ciutat Invisible, Taifa, Contrabandos, La Caníbal i Rocaguinarda, la tarragonina La Capona i L’Odissea, de Vilafranca del Penedès.

Cada diada de Sant Jordi es repeteix el ritual. Quan s’apropa el vespre, arriba l’hora dels rànquings dels més venuts, que ajuden els mitjans a dictaminar qui són els ‘triomfadors’ d’una jornada en què, per un cop l’any, el llibre és el gran protagonista. Dividits en quatre categories —ficció i no-ficció en català i les mateixes en castellà—, desfilen noms d’autors i autores, alguns de molt mediàtics i d’altres més aviat poc. Tant és que les llistes definitives no es tanquin fins alguns dies després i que els títols més venuts tot just representin el 8% de les vendes, segons ha insistit el Gremi de Llibreters de Catalunya. Toca donar medalles, i aquest any els honors han estat per a Víctor Amela, Empar Moliner, Paula Hawkins, Júlia Navarro, Almudena Grandes, Sergi Pàmies, Risto Mejide, Marie Kondo… i alguns autors ‘locals’ a les demarcacions de Girona, de Lleida i de Tarragona.

Però què passa si posem el focus en llibreries més o menys especialitzades en obres de pensament crític (en el sentit més ampli del terme)? Doncs que les llistes canvien notablement i apareixen noms que durant el 23 d’abril han tingut una menor quota mediàtica o, directament, no n’han tingut gens. CRÍTIC inicia enguany l’elaboració d’un rànquing que vol ajudar al foment de la lectura crítica després d’una setmana plena de recomanacions, sobretot gràcies a la col·laboració de les persones responsables del blog ‘Llibres de Contraban’.

El cazador de historias‘El cazador de historias’, Eduardo Galeano

El 13 d’abril de 2015 va morir l’escriptor uruguaià, tot un referent del pensament de l’esquerra llatinoamericana. ‘El cazador de historias‘, editat per Siglo XXI, és la seva obra pòstuma i els incondicionals de l’autor no han fallat a la cita del llibre, que forma part dels més venuts de les llibreries Contrabandos, Rocaguinarda, L’Odissea i La Caníbal. Galeano, un mestre del relat curt, mostra el món en què vivim, alhora que també dóna pinzellades del seu recorregut vital.

‘L’amor fora de mapa’, Roc Casagran

Ja consolidat com un dels grans autors joves del país, el sabadellenc Roc Casagran va tenir un Sant Jordi ple de vendes, que va celebrar ell mateix a Twitter.

L’amor fora de mapa‘, de l’editorial Sembra Llibres, figura als rànquings de La Ciutat Invisible, de La Capona i de Rocaguinarda. El llibre reivindica altres formes d’estimar i de viure. El Llull, personatge que comparteix amb l’autor la passió per la poesia i alguns trets més, escriu una novel·la perquè la llegeixin les altres dues potes del seu tamboret vital. L’una és la Clàudia, la seva companya, dona forta i activista que sempre mira cap al futur, i l’altra és l’Eldar, el seu amic de l’ànima i guitarrista d’origen bosnià, amant de viure el present. En Llull, en canvi, més avesat a remenar el passat, relata en el llibre la ruptura amb la Clàudia i la relació entre tots tres. Els tres personatges són trentins que experimenten l’amor i l’absència de diferents maneres. La trama discorre fluida i àgil, i s’hi intercalen fins a 14 poesies, algunes ja musicades per Mireia Vives i Borja Penalba en un disc.

Los del sud us matarem a tots

‘Los del sud us matarem a tots’, Valero Sanmartí

L’humor descarnat de Valero Sanmartí també ha rebut l’atenció de moltíssimes persones. Males Herbes ha editat una obra ambientada a l’any 2032, en una Catalunya postapocalíptica. El llibre, que funciona sota el format ‘tria la teva aventura’, és una crítica ferotge, corrosiva i sanguinària de la realitat catalana, amb caricatures salvatges dels personatges del món polític, cultural i econòmic del país. La bandera ‘sudista’ de Sanmartí ha conquerit nombroses places aquest Sant Jordi i s’ha fet forta a La Ciutat Invisible i a La Capona. Publicar Sanmartí, que no ha revelat qui s’amaga rere el pseudònim, és tota una aventura, com expliquen els seus editors.

‘Mucha gente pequeña’, Gustavo Duch

No solament de les novetats viu Sant Jordi. El periodista i activista Gustavo Duch és l’autor de ‘Mucha gente pequeña’, publicat per Pol·len el 2013, una obra que beu de l’herència de Galeano i de la necessitat d’explicar la història a través de la gent de baix i els seus petits gestos i lluites quotidianes. A través de relats curts, Duch —coordinador de la revista ‘Soberanía Alimentaria’— mostra la saviesa de la terra. Tant a Contrabandos com a la cooperativa La Caníbal, el llibre ha estat un dels èxits de la diada.

‘Camins per l’hegemonia’, Xavier Domènech i Sergi Picazo

El llibre entrevista entre el portaveu d’En Comú Podem, Xavier Domènech, i el periodista de CRÍTIC Sergi Picazo també ha tingut una bona acollida entre els lectors, fins al punt que figura entre els més venuts a Contrabandos i a Rocaguinarda. Editat per Icaria, l’obra vol fer reflexionar sobre l’hegemonia, la cultura, la política i el poder que amaga la nostra història. Un petit avançament del llibre, de 175 pàgines, el podeu trobar aquí.

Tries molt diversesQuan perdem la por

Com passa amb tot el Sant Jordi, la llista de més venuts canvia notablement d’un establiment a un altre i, per exemple, entre els més venuts de La Ciutat Invisible hi figuren ‘Hay clases sociales’, d’Equipo Pimentel i Joan Negrescolar (Media Vaca), ‘La revolta que viurem’ (Tigre de Paper), del sociòleg i cooperativista Ivan Miró o ‘El curt estiu de l’anarquia’, editat per Virus i escrit per Hans Magnus Enzensberg. Entre els més venuts de l’Espai Contrabandos hi trobem ‘Un plan para Europa’, l’obra d’Icaria que recull la conversa entre l’economista grec Iannis Varufakis i el primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello; ‘En el futuro víviamos mejor’ (El Serbal), d’Antonio Martínez Conesa; ‘Mis besos no son de cualquiera’ (Egales), de Marta Garzás, i ‘Quan perdem la por‘ (Pol·len), el conte inspirat en la lluita de la PAH escrit per Lúa Todó i il·lustrat per Joan Turu.

La llista de les obres recollides seria gairebé inacabable, però per destacar alguns títols més es poden citar ‘El minotauro global’, també de Varufakis i editat per Capitán Swing; ‘Voces críticas ilustradas’, de Josep Antoni Pimentel i editat pel Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny; ‘Otegi, la força de la pau‘ (La Campana), d’Antoni Batista, o ‘Work: capitalismo, economía, resistencia’, del col·lectiu CrimethInc i editat per Aldarull

Deixa el teu comentari