Sis escenaris possibles per a la (no) investidura de Puigdemont

  • Laura Aznar i Sergi Picazo
  • dimarts, 6 febrer 2018

CRÍTIC explora les diferents opcions que hi ha sobre la taula en l'actual atzucac polític català

El cap de llista de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, a Brussel·les / JOSÉ SOLER – ACN

La política catalana torna a la cruïlla. Es respira alta tensió. Els mitjans de comunicació catalans anuncien pactes que hores després són desmentits. Els partits independentistes negociaran fins a l’últim minut una sortida a la investidura (impossible?) de Carles Puigdemont. Davant d’una situació política complexa, CRÍTIC planteja sis escenaris possibles davant l’espinosa qüestió de la investidura i la negociació d’un nou Govern català.

1) La via italiana: “presidència legítima” a Brussel·les i “Govern tècnic” a Catalunya

Emular els quatre executius de competència tècnica que ha tingut Itàlia els darrers 25 anys. Aquesta és l’aposta que inicialment havia plantejat Andreu Mas-Colell i que ara ha agafat entitat. “És una tipologia de Govern que pot ser útil en circumstàncies excepcionals, i les nostres ho són”, escrivia l’exconseller d’Economia en un article d’opinió a l”Ara’.

En aquest sentit, la darrera proposta que s’ha posat sobre la taula suposa un desenvolupament de la tesi de Mas-Colell. La trobada entre Puigdemont i una delegació d’Esquerra durant el cap de setmana i la reunió de l’expresident amb els diputats de Junts per Catalunya, aquest dilluns, hauria servit per avançar cap a aquesta fórmula. Consistiria que l’Assemblea d’Electes, un òrgan creat el 2016 per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que inclou representants polítics independentistes, investís Puigdemont des de Brussel·les, reconeixent-lo així com a president legítim incapaç d’exercir com a tal per la repressió de l’Estat. Paral·lelament, se celebraria un debat d’investidura al Parlament amb un candidat que pogués governar de manera efectiva. La via d’una “presidència legítima” des de Brussel·les i una altra d'”operativa” a Catalunya tindria la virtut que –en principi– evitaria incórrer en responsabilitats penals i que podria generar un impacte internacional. Podem estar segurs, però, que el Govern de Rajoy es mirarà amb lupa qualsevol acció d’aquestes característiques per buscar-hi escletxes legals: qui finançarà l’Executiu de Brussel·les? Puigdemont cobrarà un sou? D’on sortiran els fons per pagar-lo?

2) La via de la desobediència: la investidura de Puigdemont

Una de les opcions que segueixen sobre la taula és que els partits independentistes decideixin investir Puigdemont com a president de totes totes, encara que ell no sigui present a l’hemicicle durant el ple d’investidura. Això implicaria, molt probablement, un nou escenari de desobediència, però sembla que la investidura telemàtica hauria de superar més obstacles dels que inicialment preveia JxCat. El fet que el reglament del Parlament no la prevegi i que, per tant, no la invalidi explícitament, havia donat peu a diversitat d’opinions entre els juristes sobre la possibilitat de fer efectiva aquesta opció. Tot i així, el Tribunal Constitucional ha vetat la investidura a distància i ha amenaçat fins i tot la Mesa del Parlament de les “responsabilitats penals” en què podria incórrer en cas que ignorés aquesta suspensió.

També comportaria desobeir l’alt tribunal que es donés llum verd a l’altra opció que hi havia sobre la taula per investir Puigdemont. Consistiria que a l’inici del ple un membre de la Mesa llegís el discurs d’investidura del candidat de Junts per Catalunya, que se sotmetés a votació i que fos aprovat gràcies a la majoria que tenen JxCat, ERC i la CUP. Els juristes consultats pel bloc independentista consideraven que aquesta era, segurament, l’única escletxa que permetia el reglament del Parlament, però el TC també ho ha tombat.

La Mesa del Parlament és la que té l’última paraula per permetre o no una acció d’aquest tipus. El seu president, Roger Torrent, no s’ha negat encara ni a la investidura telemàtica ni a cap altra fórmula que permeti que Puigdemont sigui investit. Es podria optar per la desobediència i per una presidència des de l’exili, que molt probablement comportaria noves querelles i caldria veure si també nous empresonaments. Torrent, això sí, va decidir suspendre el ple la setmana passada i va argumentar que se celebraria quan pogués ser efectiu i tingués totes les garanties. També Marta Rovira va insistir en la qüestió de les garanties per assegurar que la celebració del ple no impliqui “conseqüències penals” per als diputats, membres de la Mesa i dirigents polítics. Però aquestes conseqüències seran difícilment evitables si s’aposta per la via de la desobediència, a la qual, fins ara, han donat suport la CUP i el nucli dur de Puigdemont.

Una altra qüestió és si seria factible una presidència des de Brussel·les, com dificultaria el projecte polític del Govern i com es duria a terme el “desplegament de la República” en cas que els acords d’investidura ho preveiessin.

Carles Puigdemont, Elsa Artadi, Lluís Puig i Clara Ponsatí, a Brussel·les / LAURA POUS – ACN

3) Un nou president de Junts per Catalunya amb el suport de l’independentisme d’esquerres

Davant les dificultats que Puigdemont pugui ser escollit president, s’han començat a pensar “plans B” dins l’òrbita de Junts per Catalunya. Encapçalaria la llista de possibles candidats alternatius el número dos de la llista i expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, que fa més de 100 dies que es troba a la presó de Soto del Real. La seva eventual presidència no resoldria les dificultats a l’hora de governar sense ser present a la cambra amb què també es trobaria un president a l’exili, però permetria mantenir en certa manera un escenari de conflicte institucional.

Podria Sànchez ser investit president des de la presó? El precedent de Juan Carlos Yoldi podria jugar a favor seu. El 1987, el Tribunal Superior de Justícia de Navarra va permetre que Yoldi, membre en aquell moment d’Herri Batasuna i empresonat per presumpta pertinença a ETA, recollís la seva acta de diputat, fos candidat a president i participés en les sessions parlamentàries. Tot i això, la situació de Sànchez no és exactament la mateixa, perquè el jutge Llarena podria argumentar que, essent investit, l’expresident de l’ANC podria incórrer en una reiteració dels suposats delictes pels quals està empresonat preventivament. Una circumstància que no es donava en el cas de Yoldi.

Tot i això, la hipotètica candidatura de Jordi Sànchez podria fer revifar el conflicte entre JxCat i ERC sobre qui hauria de ser el candidat per presidir la Generalitat, ja que el precedent que empararia Sànchez com a presidenciable també serviria perquè Oriol Junqueras pogués postular-se com a candidat a la presidència. De fet, des de l’òptica del legitimisme, Junqueras tindria més arguments que Sànchez.

Una altra opció seria optar per una via de ‘Realpolitik’ independentista i apostar per algun candidat que no sigui ni a la presó ni a l’exili. S’ha posat sobre la taula el nom del conseller de la Presidència, Jordi Turull, però tant ell com qualsevol altre imputat –com Josep Rull, també possible candidat alternatiu a la presidència– correria el risc de ser inhabilitat o eventualment empresonat quan se celebri el judici per la causa del referèndum. Aquesta estratègia serviria per reforçar el discurs que la repressió de l’Estat impedeix el funcionament normal de les institucions catalanes. Però també hi hauria l’opció de buscar un candidat o candidata ‘net’: després de les eleccions del 21-D, va agafar força la hipòtesi que Elsa Artadi, cap de campanya de JxCat, podria acabar esdevenint una eventual aposta de la formació per agafar el relleu a Puigdemont. Tanmateix, ja en aquell moment Artadi se’n va desmarcar i es va afanyar a explicar que el seu únic objectiu era el de “restituir el president i el Govern legítims”.

4) Un president d’ERC avalat per Junts per Catalunya… i pels Comuns?

Hi ha una possibilitat, tot i que ara mateix remota, que passaria pel fet que ERC i la CUP aprofitessin que tenen més escons que Junts per Catalunya per forçar l’elecció d’un president independentista d’esquerres en cas que ni Puigdemont, ni Sànchez, ni Rull, ni Turull poguessin ser investits. Fins i tot, l’elecció d’un president d’ERC podria arribar a tenir el vistiplau de la Catalunya en Comú de Xavier Domènech, tot i que és molt complicat, ja que els Comuns sempre han dit que es negaven a donar suport a un Govern amb presència de l’antiga Convergència. Els vots dels neoconvergents serien necessaris, ja que només ERC, la CUP i els Comuns no sumen. Aquest, però, és un escenari que reactivaria la pugna i tensió entre ERC i el nucli dur de Puigdemont.

Qui podria ser el candidat a una presidència d’esquerres i independentista? Difícilment podria ser Junqueras, ja que ell mateix en una entrevista recent va admetre que actualment és tan complicat exercir realment la presidència des de l’exili com des de la presó. Un escenari diferent seria si Junqueras pogués sortir de la presó preventiva, però és una eventualitat improbable a hores d’ara. Tanmateix, ja en campanya, ERC va deixar clar que la seva diputada i número 2, Marta Rovira, estava “preparada” per assumir la possibilitat de la presidència si Junqueras no havia sortit encara de la presó.

Cal dir, però, que tant aquest escenari com l’anterior dependrien en gran mesura del suport de la CUP. Els cupaires han dit que estan disposats a investir Puigdemont per “restablir” el Govern. Però estaran disposats a investir un altre candidat o candidata independentista si no és en un context de desobediència institucional?

El president d’ERC, Oriol Junqueras, amb Marta Rovira, secretària general del partit / NORMA VIDAL – ACN

5) Segones eleccions catalanes a l’abril

L’escenari d’unes segones eleccions és sobre la taula. Si els partits independentistes no es posen d’acord en la investidura, no quedaria més remei que convocar eleccions novament. Els malentesos i la mala maror que es respirava entre ERC i JxC durant la setmana d’investidura frustrada podria fer inviable la formació de Govern. Però, si es llimen les tensions, també hi podria haver un acord JxC-ERC en pro d’un candidat alternatiu o a favor del mateix Puigdemont, tot i que la CUP podria decidir no votar-hi a favor si el nou Executiu no apostés per la implementació de la República.

Si hi ha noves eleccions, a qui beneficiarien? No se sap. El diputat de Junts per Catalunya Josep Rull va assegurar fa alguns dies que tornar a convocar eleccions és una possibilitat que és sobre la taula, tot i que just després va matisar que no hi estaven treballant ni era l’escenari ideal. Va ser una mena d’advertiment públic cap a ERC i la CUP. Dies després, l’encara líder del PP català, Xavier García Albiol, assegurava davant dels mitjans que Puigdemont “només busca la convocatòria de noves eleccions i derrotar amb més força Esquerra”. Tanmateix, uns segons comicis no sempre compleixen les expectatives prèvies. Hi ha un exemple recent: Podemos va preferir anar a segones eleccions abans que avalar un pacte entre el PSOE i Ciutadans que fes fora el PP del Govern, creient que podria superar el PSOE gràcies a la seva aliança amb Izquierda Unida. Al final hi va obtenir els mateixos diputats i es va situar per darrere dels socialistes, malgrat el que preveien les enquestes.

6) Inhabilitacions ‘exprés’ de mig Govern

Aquest és un escenari que està fent el seu camí judicial en paral·lel a la resta dels escenaris possibles. La Llei d’enjudiciament criminal podria comportar un cop molt dur contra la cúpula dels partits independentistes catalans i, si no hi ha desobediència judicial, provocaria un terratrèmol polític a Catalunya. Els jutjats inhabilitarien els càrrecs públics de tot el Govern anterior –des de Puigdemont fins a Junqueras passant per Comín, Romeva, Rull i Turull–, però aquesta mesura també podria arribar a afectar, en un cas extrem, polítics encausats com Marta Rovira, per exemple. De moment, però, i tal com està ara mateix la situació judicial, les inhabilitacions només afectarien Oriol Junqueras, que és l’únic acusat de rebel·lió que està en presó provisional. Per tant, no es descarta la possibilitat que es formi un nou Govern de JxCat i ERC i que, d’aquí a un o dos mesos, el Suprem inhabiliti un part dels membres d’aquest nou Executiu.

De fet, el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, creu que la cúpula de l’independentisme podria ser inhabilitada d’aquí a pocs mesos, a finals de març. En tot cas, fos llavors o fos abans de l’estiu, això passaria quan el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que porta la causa per sedició i rebel·lió, acabés la instrucció del cas. Tanmateix, per ser inhabilitats abans de judici, els polítics catalans haurien d’estar processats, amb ordre de presó i acusats concretament del delicte de rebel·lió.

I, mentrestant, un 155 de llarga durada

Si la situació no es desencalla, no és descartable una prolongació indefinida del 155. Això podria donar-se en cas que hi hagués un bloqueig des del punt de vista jurídic: per exemple, a hores d’ara, no queda del tot clar si han començat a córrer els 2 mesos que preveu la llei per investir president de la Generalitat després de la votació d’investidura, o si hem entrat en un algun tipus de buit legal. De fet, la llei estableix aquest marge de temps a partir del primer debat d’investidura, però és que, ara per ara, aquest debat no s’ha produït. El precedent de la Comunitat de Madrid podria indicar que el rellotge ha començat a córrer, però no és clar.

‘A priori’, prorrogar el 155 no és gaire desitjable per al Govern del PP, que necessita el suport del PNB per aprovar els pressupostos, i aquest suport està condicionat a la retirada del 155. La data límit per donar llum verd als comptes és el març. Ara bé, si aquest termini expira i el bloqueig a Catalunya impedeix que s’aprovin, al Govern espanyol li podria interessar mantenir indefinidament la seva intervenció sobre les institucions catalanes. Aquesta jugada li serviria per donar una imatge de duresa davant l’auge de Ciutadans. De fet, tampoc no està escrit enlloc que, si es forma un nou Govern a Catalunya, el PP decideixi retirar del tot el 155.

Deixa el teu comentari