Trias adjudica la nova Oficina d’Atenció a l’Empresa a la Cambra de Comerç de Barcelona per 2,1 milions d’euros

  • Isabel Martínez / @isabel_m_r
  • dimarts, 18 novembre 2014

La Comissió d'Economia de l'Ajuntament debatrà dimecres la privatització del servei d'ajuda a les empreses davant les queixes d'ICV-EUiA

L'alcalde Trias i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, signen l'acord a les oficines de la Cambra / CAMBRA DE COMERÇ

L’alcalde Trias i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, signen l’acord a les oficines de la Cambra / CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

L’Ajuntament de Barcelona va adjudicar a la Cambra de Comerç la gestió de la nova i flamant Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE) per 2,1 milions d’euros en un procés ple de dubtes i que, segons ha pogut saber CRÍTIC, podria ser denunciat als tribunals. La comissió d’economia municipal debatrà justament dimecres aquesta nova privatització que fa temps que aixeca suspicàcies: no solament pel procediment d’adjudicació —un concurs negociat sense publicitat i amb una única empresa participant—, sinó també per la injecció de diners que suposa aquest pacte per a un dels principals lobbies de la ciutat, una Cambra de Comerç de Barcelona que encadenava anys de pèrdues.

Sota el paraigua de l’agència Barcelona Growth, el servei d’ajuda a l’empresa privada que acaba d’obrir les portes al districte 22@ està pensat per ser una finestreta única empresarial que afavoreixi l’activitat econòmica i atregui la inversió estrangera, seguint la promesa de Xavier Trias de convertir la ciutat en “un lloc fàcil per fer negocis”.

CiU ha volgut repetir la fórmula de partenariat publicoprivat que ha aplicat en altres àrees de gestió municipal i ha adjudicat a la Cambra de Comerç de Barcelona l’explotació del servei en detriment d’altres opcions, com podria haver estat Barcelona Activa, empresa pública dedicada a la promoció econòmica, la formació i l’ocupació. L’equip de Trias va reestructurar el funcionament d’aquest ens públic amb l’argument de la “sostenibilitat financera” –amb reducció de plantilla inclosa— un any després d’arribar a l’alcaldia. Fonts municipals també creuen que es podria haver buscat altres empreses privades amb potencialitat per poder-ho gestionar per participar en el concurs.

Contractació directa de la Cambra

El primer contracte a favor de la Cambra tenia vigència fins al 31 de desembre d’enguany, però inclou la possibilitat de pròrroga de dos anys addicionals. Tanmateix, el procés que envolta la posada en marxa de l’OAE ha generat dubtes. L’alcalde Trias i el president de la Cambra, Miquel Valls, van anunciar la creació d’aquesta oficina al març del 2013, però no va ser fins al desembre que Barcelona Activa, a petició de l’Ajuntament, va licitar el contracte (16 de desembre) i el va adjudicar de manera directa a la Cambra (23 de desembre).

El govern es va emparar aleshores en una excepció legal que permet convidar només una empresa si es considera que per raons tècniques és l’única que pot desenvolupar el projecte. I així ho identifica el conseller delegat de Barcelona Activa en un informe amb data 31 d’octubre de 2013 quan assegura que la Cambra és “l’única persona jurídica amb els recursos i mitjans adients” per desenvolupar el projecte. En el mateix document s’enumeren els mèrits que justifiquen l’elecció de la Cambra com són, entre d’altres, la trajectòria en el suport de la tasca empresarial o el fet de posseir, en exclusiva, un cens públic d’empreses radicades a Barcelona.

Un dels grups municipals que més han protestat contra aquest projecte, ICV-EUiA, considera que aquestes raons són “més subjectives que objectives” encara que el procediment sigui lícit i vincula l’adjudicació a una maniobra per reflotar la Cambra de Comerç de Barcelona. De fet, el govern no se n’amaga i reconeixia aquest mes de febrer en la Comissió d’Economia que, més enllà dels motius de solvència professional, existeix una “voluntat política” per tenir una Cambra “forta i potent” que faci possible “la creació d’ocupació i garanteixi la reactivació econòmica”. Els números, no obstant això, evidencien que la seva situació econòmica és delicada: aprima la plantilla —de 171 persones el 2011 a 126 l’any següent—, els seus ingressos cauen 10 milions en l’exercici 2011-2012 i tanca aquell any, el 2012, amb 3 milions d’euros de pèrdues. Les del 2013 arriben als 4,8 milions. En aquesta situació hi té a veure el canvi de model de finançament de les cambres, que, des de fa alguns anys, les està obligant a dissenyar noves relacions amb les administracions.

Cobrar abans de l’adjudicació oficial

Un altre aspecte que presenta incògnites és el calendari de desenvolupament del projecte i els pagaments associats. Segons el contracte d’adjudicació, l’Ajuntament realitza el pagament dels 2,1 milions en quatre factures, dues el 2013 i les altres dues el 2014. La primera, per valor de 400.122,80 euros i en concepte de posada en marxa, es va liquidar dies després d’haver adjudicat de manera oficial el contracte a la Cambra però en referència a la suposada feina realitzada abans de l’adjudicació. “És estrany que s’hagin pagat uns serveis pels quals encara no s’estava contractant ningú”, assegura la regidora d’ICV-EUiA Janet Sanz.

L’acord també preveu una remuneració variable de fins a 514.250 euros condicionats al grau d’acompliment d’uns objectius “quantitatius i qualitatius”. Sònia Recasens, segona tinenta d’alcalde de l’àrea d’Economia, ha assegurat que aquest import variable s’abonarà sempre que la Cambra atengui un “mínim el 10% de l’univers total d’empreses que hi ha a la ciutat”, però ha deixat sense resoldre de quina manera s’avaluaran els resultats qualitatius, limitant-se a dir que estaran vinculats “al grau de satisfacció dels serveis prestats”. L’explicació, però, no convenç ICV-EUiA, que tornarà a preguntar aquesta setmana al ple de l’Ajuntament sobre un procediment que al seu parer s’ha fet amb “total opacitat”.

 

 

 

 

3 comentaris
  • Beatriz 21 de novembre de 2014 - 12:38

    Una vergonya com el govern municipal del Trias adjudica directament un concurs a una empresa sense fer un concurs obert i donant prèviament milers d’euros. Aquesta Oficina d’Atenció a l’Empresa el podria gestionar l’Ajuntament directament amb el seu personal de servei públic o ho podria fer tb molt bé Barcelona Activa, que és empresa pública. Seria un procediment més transparent i econòmic i el servei estaria gestionat amb eficiència, eficàcia i cercant sempre el bé comú de la ciutadania i del món empresari i d’activitat econòmica de la ciutat. En canvi regalen la gestió d’un servei municipal a una cambra empresarial privada , escabullint-se del control econòmic municipal i d’avaluació dels objectius/indicadors.

  • Xavi Torrent Perarnau 27 de novembre de 2014 - 14:01

    perquè llegiu

  • Subscriptor joaquimroque 4 de desembre de 2014 - 15:40

    Penso que diu l’article i el comentari posterior no estan realitzats amb prou informació com per donar una opinió tant clara en contra d’aquesta contractació. Dir que l’Ajuntament i les administracions públiques implicades en aquest equipament ho fan bé i és millor que la iniciativa privada és molt dir.

    Sabeu el que ha costat construir aquest edifici, el MediaTIC, i el que val el lloguer del metre quadrat és superior a qualsevol despatx o edifici d’oficines a Passeig de Gràcia ?

    Construir-lo si que ha estat pagar més per l’aparador que pel que hi ha dins. Es va construir sense saber el que hi havia d’anar a dins. O potser si, però el que és cert, és ha costat molt emplenar-lo del tot. El Consorci de la Zona Franca és el propietari. I quasi bé tots els grans espais utilitzats al Mediatic són ocupats per entitats que una bona part dels seus ingressos provenen d’administracions públiques (UOC, Cibernarium, Centre Tecnològic Barcelona Digital…) Per què? Doncs perquè el consorci vol compensacions a canvi de les seves inversions. Només cal que feu una ullada a la seva composició i quins són els seus membres per veure-ho: http://www.elconsorci.net/ca/El_Consorci/Organs_de_govern
    Que per cert, hi ha polítics d’esquerres també, dels mateixos grups municipals que estan representats a l’Ajuntament.

    Segurament cercar un altre espai per aquestes entitats que depenen dels diners d’administracions públiques les farien més eficients i els nostres diners -els que posem entre tots- estarien més ben invertits.

    Barcelona Activa i la Cambra tenen algunes funcions que s’assemblen, però no sempre se sol·lapen ni són exactament el mateix. A banda cal dir que no tota la gestió de l’espai és de la Cambra, només una part, perquè Barcelona Activa segueix assessorant en una part de les activitats que s’hi realitzen. I ho dic jo amb pròpia pell perquè he i estic utilitzant els serveis que ofereixen a les empreses.

    Dubtar de la capacitat la Cambra perquè és una organització privada és fer donar una opinió de manera molt simple i sense tenir tots els fonaments de la raons que han dut a aquesta adjudicació. Perquè la Cambra és una entitat amb una gran trajectòria i coneix molt bé el que els empresaris necessiten. Sovint, et trobes que quan l’assessorament pública ve d’una administració pública, el que t’atén és un funcionari o treballador públic amb poca experiència en l’àmbit privat que té coneixements sobretot teòrics, que es compensa amb altres coses, per sort. Amb ganes, bona predisposició i moltes activitats dinamitzadores. Tanmateix, la feina que fa Barcelona Activa és molt bona, però no té perquè ser l’únic actor en aquest camp. Segurament el seu target és un ciutadà que comença les primeres fases de la seva empresa.

    Aquest edifici porta molts anys construit, i no s’ha pogut emplenar amb continguts i serveis que acreditin la seva construcció. I el servei OAE n’és un de molt digne, i a més amb molt bones intencions.

    La Cambra ha tingut un paper essencial per la revitalització de molts sectors econòmics i equipaments, com per exemple, la gran influència que van tenir per la potenciació de la nova terminal de l’aeroport de Barcelona, que actualment, ja és el de més moviment de l’estat.

    La Cambra està formada per moltes empreses, quasi totes de mida mitjana, i després d’un “decretazo” estatal, van cambiar de cop i volta les condicions de la manera de finançar-se. Abans eren totes les empreses i comerços que aportaven una quota i ara es fa de manera voluntària. No dic que estigui ni bé ni malament, ja que està bé que cada empresa o negoci triï qui el representa, tanmateix, el que va passar és que es va fer d’un dia per un altra sense que cap cambra de comerç tingués temps a reaccionar per canviar l’orientació dels seus serveis i la manera en què es finançaven per mantenir la seva estructura. Perquè no es pot reorientar cap aquest àmbit i col·laborar amb l’Ajuntament?

    Tantes coses els Ajuntaments contracten via convenis directes amb entitats consolidades per tirar coses endavant, no sempre hi ha d’haver una mà negre darrera.

    Amb aquest comentari, no vull defensar aquesta contractació ni a la Cambra en concret. El que vull dir és que hi ha molts més matisos que no es mencionen a l’article i que hi tenen molt a veure.

    Cordialment,

    Joaquim Roqué

    Res més,

Deixa el teu comentari