Anàlisi crítica del 26-J

Al País Valencià el PP puja 2 escons i a les Illes Balears tot queda igual

El mapa polític del País Valencià és una mica més blau, ja que el Partit Popular ha recuperat dos dels 9 diputats que va perdre l’any passat, un dels quals l’ha pres al PSPV-PSOE i l’altre l’ha guanyat perquè la circumscripció de València ha tornat a tenir 33 escons (com el 2011) i no 32 (com el 2015). Però en percentatge de vots, ha pujat significativament, del 31,26% al 35,49% (gairebé 80.000 vots més), mentre que la confluència de Compromís, Podem  i EUPV s’ha mantingut en percentatge (ha guanyat el 0,25%) i en nombre d’escons (9), tot i haver perdut vots (uns 18.000) en relació al resultat del 2015 de Compromés-Podem sense EUPV (si sumem els 111.000 que va obtenir el partit de Garzón el 20D, n’haurien perdut uns 128.000). El PSPV-PSOE s’ha mantingut en percentatge i vots, però ha perdut un escó per Alacant, i Ciutadans, tot i baixar lleugerament, ha conservat els seus 5.

 

A les Illes, tot ha quedat igual: 3 escons per al PP, 2 per a Units Podem Més, 2 per al PSIB-PSOE i 1 per a Ciutadans, exactament com havia passat fa sis mesos. Les tres primeres formacions han pujat en vots i percentatge (espectacular el 6% de creixement dels populars), mentre que Ciutadans ha baixat lleugerament, però sense veure perillar el seu escó.


El PP passa a ser la tercera força de la ciutat de Barcelona

Amb el 100% escrutat, dels resultats de la capital catalana, en destaca la recuperació del Partit Popular, que ha passat de sisena a tercera força política, ja que ha pujat del 12,7% al 15,21% i supera així Ciutadans, CDC i PSC. Només ERC, que ha pujat més de dos punts percentuals (del 15,18% al 17,37%), i En Comú Podem, que ha tornat a guanyar les eleccions a Barcelona amb claredat (25,68%, gairebé un punt per sota de l’any passat, quan va obtenir el 26,55%), estan ara per ara per sobre dels populars. Aquest ‘sorpasso’ s’explica perquè les diferents forces polítiques al marge d’En Comú Podem estan gairebé empatades, entre el 12 i el 17 % dels vots i qualsevol petit canvi fa canviar la correlació numèrica. Però en qualsevol cas, l’augment de gairebe 12.000 vots del PP a Barcelona en uns comicis marcats per la baixa participació, és prou significatiu. Si ho mirem per districtes, els augments més significatius de la candidatura encapçalada per Jorge Fernández Díaz han estat a Sarrià-Sant Gervasi (+ 5,75% i gairebé atrapa a CDC com a primera força en el districte) i a Les Corts (+3,94%, on és primera força), però ha pujat a tots els districtes, tant en percentatge com en vots absoluts (en una forquilla que va de l’1,61% de Gràcia al 2,34% de Nou Barris, deixant de banda els dos districtes ja esmentats).


PSC i CDC no aixequen el cap

Els dos partits que han protagonitzat les darreres dècades de la política catalana, CDC i PSC, no acaben de remontar, després de patir baixades espectaculars en percentatge de vots en les eleccions del 2015. El PSC, que va patir la baixada més forta el 2011, quan va perdre gairebé 20 punts percentuals (i en va perdre 10 més el 2015), s’ha recuperat lleugerament, passant del 15,67 al 16,12% (i tot i això ha perdut un diputat, de 8 a 7 -en la circumscripció de Lleida-). En canvi, CDC, que va tenir el seu pitjor resultat el 2015, amb només el 15,08 % del vot català, ha continuat baixant lleugerament, fins al 13,92% (en canvi, ha mantingut els 8 diputats d’ara fa sis mesos). En qualsevol cas, tots dos partits han perdut l’hegemonia a Catalunya, quedant clarament per sota de les dues forces en ascens, En Comú Podem (24,51%) i ERC (18,17%).


Resultats molt similars al Principat

Els resultats de les eleccions estatals al Principat han estat gairebé els mateixos que fa sis mesos, amb un únic canvi en la distribució de diputats: el PSC ha perdut l’escó que tenia a Lleida que ha anat a parar al PP. Així En Comú Podem ha estat la primera força del Principat, amb 12 diputats; seguida d’ERC, amb nou; CDC, amb vuit; PSC, set; PP, sis; i Ciutadans, cinc. En termes relatius, les millores més destacades les protagonitzen ERC, que guanya més de dos punts i arriba al 18,2% -tot i no guanyar cap escó- i PP, que també puja més de dos punts i ha sumat més de 30.000 vots més, tot i el descens de la participació. CDC i C’s pateixen retrocessos sensibles que no els han penalitzat en la distribució d’escons, mentre que ECP es queda gairebé estable, amb una lleugera tendència a la baixa. Us deixem l’històric de resultats de les eleccions espanyoles a Catalunya. La sacsejada del 20-D no s’ha repetit el 26-J.

Al global dels Països Catalans, el PP recupera terreny

Encara no tenim les dades al 100% escrutat, però amb els resultats que tenim, el Partit Popular recupera 3 escons i passa de 19 a 22 diputats al global dels Països Catalans (un el guanya a Catalunya i 2 al País Valencià). Podem i els seus aliats es mantenen amb 23 diputats i per un de sol, continua sent la força política amb més implantació a tot el país. Els socialistes baixen de 17 a 15 (ja havien baixat molt des dels 27 del 2011). Ciutadans amb 11, ERC amb 9 i CDC amb 8, es mantenen igual que l’any passat. El conjunt dels Països Catalans escull 88 diputats, igual com ho va fer el 2011 (en canvi, el 2015 se’n van elegir només 87, perquè la circumscripció de València havia perdut un escó, que ara ha recuperat).


El PP supera la suma de PSOE i Ciutadans

Amb l’escrutini gairebé finalitzat comença el moment de fer sumes i restes per parlar de possibles escenaris postelectorals. El que de moment és segur és que en aquesta ocasió Pedro Sánchez no podrà presentar-se com a alternativa de govern amb el suport de Ciutadans. I és que la suma dels dos partits -ara mateix 118 diputats- és clarament inferior als 136 escons del PP, a diferència del que passava fa sis mesos. Sánchez si vol arribar a la Moncloa hauria de tenir el suport d’Units Podem i les confluències (88 diputats del PSOE i 71 d’Units Podem i les confluències), el d’ERC (nou) i el de CDC (8). En total obtindrien 176 diputats, un per sobre de la majoria absoluta. L’alternativa, ara mateix més factible, és un govern del PP, que seria viable en segona votació només amb l’abstenció del PSOE.


Blocs quasi idèntics als de fa sis mesos

Ja amb el 71% escrutat a l’Estat espanyol els resultats són molt similars als de fa sis mesos si tenim en compte els blocs. Ara mateix, la suma de PP i Ciutadans és de 164 diputats, un més dels que tenien el 20-D. El partit de Rajoy en guanya 12, mentre que la formació de Rivera en perd 11. Així mateix, la suma de PSOE i Units Podem és de 161, la mateixa xifra que van obtenir socialistes, Podem i les confluències i Esquerra Unida el desembre. El PSOE perd un diputat, mentre que Units Podem en guanya un.


Resultat gairebé calcat al 20-D a Catalunya

Amb més del 65% del vot escrutat el resultat del 26-J a Catalunya és gairebé calcat al de sis mesos enrere. Més enllà de petits canvis percentuals, el repartiment d’escons és quasi idèntic. En Comú Podem, ERC, PSC i CDC claven la mateixa representació, és a dir, 12, 9, 8 i 8 diputats, respectivament. L’únic canvi es dóna a PP i C’s. Els primers pugen un diputat, de cinc a sis, mentre que els segons en perden un, de cinc a quatre.


Amb gairebé el 50% escrutat, ni ‘sorpasso’ ni descens del PP

L’escrutini oficial avança ràpidament i quan estem a punt d’arribar a la meitat, les dades no s’assemblen gens a les del sondeig de les televisions públiques. El PP guanyaria escons i percentatge de vot respecte el 20D, el PSOE també sembla que puja i en canvi, Podem i les confluències no aconseguirien gaire més escons que els que ja tenien (ni tant sols sumant els d’EU). En canvi, sembla confirmar-se el descens notable de Ciutadans, que passaria de 40 a menys de 30 diputats.

A Catalunya, sobrepassat el 50% de vot escrutat, no canviaria res respecte el 20D excepte un diputat de C’s que passaria al PP, de manera que el resultat seria gairebé calcat.


Catalunya, País Basc, País Valencià i Andalusia, territoris hostils al PP

El sondeig de TV3 dóna algunes claus més sobre el que pot haver passat el 26-J. Òbviament encara és d’hora per treure conclusions -que hauran d’esperar al recompte-, però segons l’enquesta a peu d’urna podria ser possible que Units Podem i PSOE sumessin una majoria de 176 diputats. El sondeig dóna entre 117-121 diputats al PP, que es mantindria com a primera força però baixaria respecte els 123 del 20-D; Units Podem s’enfilaria als 91-95 (Podemos i les confluències en tenien 69 més els dos d’Esquerra Unida); el PSOE baixaria de 90 a entre 81-85; mentre que Ciutadans cauria dels 40 a 26-30. A banda dels catalans (11 o 12 ERC i 5 CDC), el PNB en sumaria 5-6, EH Bildu 3-4 i Coalició Canària 1. El PP guanyaria a totes les autonomies menys a Catalunya, no repetiria En Comú Podem; el País Valencià, on perdria, a diferència del 20-D, amb la confluència A la valenciana; Andalusia, País Basc i Navarra. Per demarcacions, el partit de Mariano Rajoy perdria en 16 províncies, quan el 20-D va fer-ho en 12.

Cl5b8BqWIAAePnk
Cl5b8xQXEAAoRxQ

Què va dir el sondeig de TV3 el passat 20-D?

Ja tenim sondeig de TV3! Però… què van dir les enquestes a peu d’urna el passat 20-D? Doncs no la van encertar gaire. L’enquesta de TV3 va donar més diputats a En Comú Podem i ERC dels que finalment acabarien tenint. En canvi, Convergència va acabar tenint més bon resultat. Sempre cal prendre’s les enquestes amb cautela :). Per demarcacions, En Comú Podem revalidaria la victòria a Barcelona i Tarragona, mentre que ERC s’imposaria a Lleida i Girona, on el 20-D va guanyar Democràcia i Llibertat, la marca amb què va concórrer CDC.

La participació cau per igual en feus ‘indepes’ i dels Comuns

El descens de la participació sembla afectar per igual a localitats que són feus independentistes i a municipis amb forta implantació dels Comuns. A Girona, per exemple, la participació ha caigut 10,1 punts respecte el 20-D.  A Berga, la caiguda ha sigut de 8,12 punts, i a Vic, de 10,1 punts. El mateix passa en ciutats de l’àrea metropolitana on En Comú Podem va registrar bons resultats a les eleccions de desembre: la participació cau 10,6 punts a El Prat de Llobregat, 11,5 punts a Montcada i Reixach i 10,6 punts a Sant Boi de Llobregat.


Catalunya lidera la caiguda de la participació: qui en pot sortir perjudicat?

Les dades de participació que s’han fet públiques a les 18h indiquen un descens general en el global de l’Estat espanyol, al voltant de set punts percentuals. La participació, però, baixa encara més a Catalunya, on ha caigut més de 10 punts. A l’espera que tanquin els col·legis electorals, aquesta podria ser la tendència clara de la jornada. Cal tenir en compte, però, que el vot per correu s’ha doblat respecte les anteriors convocatòries, i que s’afegirà al global de la participació a partir de les 20h, fet que podria matisar la xifra final.

Cal anar amb compte, però, amb extreure conclusions precipitades sobre qui podria veure’s més afectat per l’abstenció. Si mirem per barris a Barcelona, veurem que la participació baixa 10,5 punts a Sarrià Sant Gervasi, però també hi ha un descens molt notable a Nou Barris (-10,15%). La caiguda és generalitzada. A Gràcia, -9,7%, a Sant Martí, -9,5%. Ciutat Vella presenta un dels millors registres (-6,8%) però cal tenir en compte que és un dels districtes on la participació del 20-D ja va ser més baixa (47,7%).


Les ‘andorranes’ pronostiquen frec a frec entre albergínies i maduixes

La llei espanyola prohibeix la publicació d’enquestes durant la darrera setmana de les eleccions. Però els ‘ionquis’ de la demoscòpia tenen una alternativa: les anomenades ‘andorranes’, un ‘tracking’ que publica ‘El Periódic d’Andorra’ de forma diària en base a 900 enquestes i que sempre permeten detectar algunes tendències interessants. Les ‘andorranes’ pronostiquen un frec a frec en el “mercat de la fruita i les hortalisses” (ehem) entre “albergínia” i les “maduixes”.


Mai els partits a Catalunya havien estat tan frec a frec

Mentre esperem els resultats d’avui, mireu aquest gràfic, on hem situat el nombre de diputats a Catalunya per partits en totes les eleccions legislatives espanyoles celebrades des del 1977. Les línies segueixen una evolució més o menys continuada, amb alts i baixos, però amb unes posicions clarament definides, fins arribar al 2011, on ja va començar el Dragon Khan, amb el canvi dels dos primers partits, però que sobretot es va evidenciar el 20 de desembre de 2015, amb un terratrèmol considerable: ‘sorpasso’ de les dues formacions tradicionalment petites (En Comú Podem -abans ICV- i ERC) respecte de les tres considerades principals (CDC, PSC, PP) i aparició d’una sisena força (Ciutadans), si bé sense la pujada que les eleccions catalanes del 27-S feien preveure. Què passarà avui?


Participació electoral a Catalunya, a la baixa

Prudència amb les dades de participació electoral a Catalunya a les 14 hores. Què sabem fins ara?

A Catalunya, en general,  la participació baixa respecte les dades del 20-D i és la dada més baixa des de 2004. Però aquest descens depèn molt del barri o del municipi. No es poden treure conclusions precipitades.

A Barcelona ciutat: la participació baixa 4,5 punts a Sarrià-Sant Gervasi (on va guanyar Convergència)mentre que a Nou Barris (on va guanyar En Comú Podem) baixava només 1 punt.

Però si obrim focus, veiem que a l’Hospitalet de Llobregat o Cornellà (on va guanyar En Comú) la participació també baixa entre 3 i 4 punts, i en canvi a Sant Cugat (on va guanyar CDC) només baixa un punt.

Tot això podria canviar durant les pròximes hores.

 


[Bitllet de Roger Palà]

Eleccions inèdites i amb tensió política: no és l’11-M, però pot passar de tot

Escenari electoral inèdit a l’Estat espanyol. Les noves eleccions del 26 de juny, producte de la legislatura fallida sorgida del 20-D, arriben en un moment de gran tensió política. La polèmica per la conspiració per combatre el sobiranisme protagonitzada pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, marca la jornada electoral. Les eleccions arriben dos dies després que el Regne Unit decidís sortir de la Unió Europea. Quina influència tindran aquests esdeveniments d’última hora?

No és, com alguns han dit, una situació excepcional comparable al l’11-M. Però tot i això, el resultat electoral segueix sent imprevisible. Des de 1978 mai s’havien repetit eleccions a l’Estat espanyol per la impossibilitat de formar govern. La campanya d’Units Podem ha generat grans expectatives arreu de l’Estat, però a hores d’ara és molt improbable que superi un PP que totes les enquestes donen com a guanyador. La confluència entre Podem i Izquierda Unida aspira, això sí, a superar el PSOE al global de l’Estat, el que suposaria un esdeveniment històric.

A Catalunya En Comú Podem vol reeditar i consolidar la victòria de desembre, enmig d’una forta pugna amb ERC. L’efecte mobilitzador que pugui tenir el cas Fernández Díaz entre els votants independentistes, desmotivats durant els últims mesos, serà clau per determinar qui guanya la batalla, tot i que les enquestes assenyalen que En Comú Podem té assegurada la victòria. Una altra incògnita és el resultat de Convergència (les enquestes auguren una desfeta important) o el paper del PSC (que sembla resistir). ROGER PALÀ


CRÍTIC i La Klau organitzen un debat televisiu la nit electoral del 26-J

CRÍTIC i el programa La Klau presenten novament un debat televisiu durant la nit electoral del diumenge 26 de juny per analitzar, amb calma i sentit crític, els resultats de les eleccions al Congrés i al Senat. El debat comptarà amb la participació a l’estudi de l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet Núria Parlon, el primer tinent d’alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello, l’exconseller de Cultura Joan Manuel Tresserras i la diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant amb l’objectiu de reflexionar a fons sobre els escenaris polítics de futur que s’obriran tant a l’Estat espanyol com a Catalunya. El programa serà presentat pel periodista Sergi Picazo.


Orriols, politòleg: “Els indecisos han pujat per una campanya de baix perfil”

Primeres conclusions del politòleg Lluís Orriols, doctor per la Universitat d’Oxford i professor de ciència política a la Universitat Carlos III de Madrid, sobre la campanya electoral i les previsions sobre la participació/abstenció.


El sondeig de tots els sondejos: victòria del PP i ascens de Podem

L’editor de Politikon i professor d’Enginyeria, Kiko Llaneras, publica un model d’agregador d’enquestes electorals per intentar preveure el resultats més possible aquest 26-J. Utilitza més de cent enquestes i dades històriques per fer 15.000 simulacions del resultat electoral. El model, que apareix publicat a la web d’El Español, considera els sondejos publicats a Espanya fins al 20 de juny, dóna més valor als més recents. L’últim gràfic mostra com han evolucionat els percentatges de vot de cada partit.

enquestesespañol

 


La clau del 26J, els indecisos

Una de les claus d’aquestes eleccions al Congrés la tindran els indecisos. Hi hauria uns 2 milions d’indecisos a l’Estat espanyol. Els que més dubten fins a última hora, o almenys això afirmen a les enquestes, són dones, joves, exvotants del PSOE i exvotants de Ciutadans. Això ho explica la politòloga María Ramíres en un article a 20 Minutos.

indecisos20minutos

L’esquerra de les Illes i Compromís, en profunditat

En les setmanes prèvies al 26-J també ens hem submergit en dues de les realitats polítiques més interessants i emergents dels Països Catalans: Compromís i l’esquerra sobiranista de les Illes Balears. En Jordi Pascual va desgranar a fons les cinc claus que expliquen el fort creixement de Compromís al País Valencià. Entre les raons fonamentals de l’enlairament del partit de Mònica Oltra hi ha la lluita contra la corrupció i les polítiques del PP. Compromís, a més, és l’única formació que defensa el valencianisme polític. Aquesta mateixa setmana, l’Antoni Trobat ens ha apropat a l’esquerra mallorquina amb un retrat enciclopèdic, molt documentat: ‘L’esquerra mallorquina per a ‘dummies’ catalans: claus abans i després del 26-J‘. Aquest espai viu un bon moment, però això sí necessita autoestima i bastir relat. Una lectura imprescindible per entendre-la.

Míting de Més per Mallorca de cara a les eleccions del 24 de maig de 2015 / MÉS PER MALLORCA

‘El neomasclisme de Ciutadans’

Les propostes i alguns posicionaments del partit d’Albert Rivera parteixen de la premissa que no existeix una desigualtat de gènere estructural a la societat. És el que es coneix com a neomasclisme, que ha trobat en la formació taronja el seu màxim exponent polític a l’Estat espanyol. En Marc Font, amb el suport de la directora de l’Observatori de l’Institut per a l’Estudi i la Transformació de la Vida Quotidiana (IQ), Maria de la Fuente, n’ha fet una anàlisi amb cinc exemples que constaten el neomasclisme de Ciutadans.


L’escàndol de les conspiracions entre Fernández Díaz i el director d’Antifrau

Els darrers dies de la campanya electoral del 26-J han estat marcats per l’escàndol de les converses secretes entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso. Les converses, revelades pel diari ‘Público’, han posat de manifest una conspiració per intentar combatre l’independentisme, amb dirigents d’ERC i CDC en el punt de mira del ministre, cap de llista del PP a Catalunya el 26-J, i de De Alfonso. A CRÍTIC hem tractat el tema amb dos continguts. Primer les ‘10 claus per entendre l’escàndol de les converses secretes de Fernández Diaz i l’Oficina Antifrau‘, una anàlisi d’urgència d’en Sergi Picazo.  I, posteriorment, en Marc Font va fer un repàs històric pels diversos casos de guerra bruta protagonitzats per l’Estat espanyol en les darreres quatre dècades.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz

Entrevista a Xavier Domènech: “ERC ha decidit que el seu principal adversari no era el PP, sinó En Comú Podem”

També hem entrevistat Xavier Domènech, el cap de llista d’En Comú Podem, la formació que va guanyar les eleccions a Catalunya el 20-D i que, segons les enquestes, parteix com a favorita el 26-J. Durant la campanya, Domènech ha hagut de respondre a moltes preguntes sobre el referèndum d’independència i a CRÍTIC ha dit això: “No hi haurà Govern de canvi a Espanya si no hi ha un referèndum per Catalunya”. Podeu llegir l’entrevista sencera.

Foto: Jordi Borràs

Foto: Jordi Borràs


Entrevista a Gabriel Rufián: “Podem és un adversari electoral. Però em sembla que Colau, Domènech, Iglesias o Errejón són aliats”

Com el 20-D, Gabriel Rufián encapçala la candidatura d’ERC al Congrés. Fa unes setmanes va passejar amb en Sergi Picazo pel barri del Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, on va créixer. El resultat és  una crònica-entrevista ideal per conèixer què pensa el polític independentista. El titular ja dóna pistes clares: “La independència és un procés revolucionari; no és una qüestió identitària ni econòmica

Rufián Fondo


Context per entendre les eleccions del 26-J

Durant tota la jornada electoral, CRÍTIC oferirem continguts propis -i aliens- per aprofundir en una cita decisiva, a l’espera que a partir de les 21h es comencin a conèixer els resultats de les urnes. D’entrada, us proposem la lectura de tres anàlisis que hem publicat les darreres setmanes sobre algunes qüestions decisives del 26J a Catalunya:

Què votaran els ‘indepes’ d’esquerres en les eleccions espanyoles?‘, de Roger Palà, amb dades del Centre d’Estudis d’Opinió.

L’esquerra té un problema: “Els pobres no voten”‘, una crònica-anàlisi de Sergi Picazo sobre la participació als barris populars.

El gran dilema d’En Comú Podem: governar amb el PSOE o defensar el referèndum?‘, de Roger Palà.


Anàlisi crítica elaborada pels periodistes Roger Palà, Sergi Picazo, Marc Font i Joan Vila.