Cinc amenaces urgents contra el medi natural a Catalunya

Els béns comuns són aquells béns materials o immaterials que són d’usdefruit d’una comunitat humana sense ser propietat de cap persona i, alhora, es tracta de bens d’accés limitat a escala humana. Partim de la base que hi ha una sèrie de béns que han estat, són o poden ser d’ús comunal. Són béns de caràcter natural però inserits en el sistema econòmic i social. Ens movem en la interfase entre béns naturals, béns mercantils i drets o serveis públics, sota la llum de la justícia social i ambiental. Una perspectiva minoritària en una societat on les relacions econòmico-monetaristes regeixen les relacions entre persones; i entre aquestes i la matriu de la qual depenem, anomenada Terra.

Avui a Catalunya identifiquem cinc casos de béns naturals que veuen amenaçat el seu caràcter comú.

Riu Llobregat a Monistrol de Montserrat / DAVID

Riu Llobregat a Monistrol de Montserrat / DAVID

1.- Privatització de l’aigua dels rius i aqüifers

Les aigües dels rius, llacs i aqüífers són un recurs estratègic de primer ordre, aquí i arreu, imprescindible per a la vida. L’ús insostenible de les masses d’aigua ha portat a una degradació d’aquests ecosistemes amb diverses i complexes formes de contaminació. Al mateix temps, i en l’escenari d’escassetat i demanda creixents en el futur immediat, el seu control ha esdevingut una aposta clau per part d’algunes corporacions empresarials. Els intents de privatització (en una primera fase) i de mercantilització (en una segona) han generat múltiples resistències des de la societat civil. Les lluites en defensa dels rius Ebre, Ter o Llobregat, l’oposició a la privatització d’Aigües Ter-Llobregat o l’aposta per la remunicipalització dels serveis d’aigua potable en són exemples prou evidents.

2.- Sobreexplotació pesquera i contaminació al mar

El mar, per la seva pròpia idiosincràsia inabastable, és un exemple clar de bé comú difícil de privatitzar. Tanmateix els mercats neoliberals segueixen avançant en l’apropiació dels seus recursos. La sobreexplotació dels recursos pesquers està prou documentada a nivell científic, en una tendència mundial molt perillosa. A Catalunya, i la nostra Mediterrània, al voltant del 80% de les espècies d’interès pesquer estan sobreexplotades i està en perill el proveïment d’aquest component de la nostra dieta (ja avui, hem de pescar lluny prop de la meitat del peix i marisc que mengem). Altres impactes preocupants són la contaminació, tant per residus sòlids (una immensitat de partícules de plàstics i altres materials), químics (metalls pesants, substàncies , disruptores endocrines, partícules radiactives, etc.) com acústica (soroll eixordador dels motors que altera les pautes etològiques de dofins, balenes, tortugues…).

Per últim, la costa és un territori singular, a cavall del mar i la terra, molt poc extens i, per tant, vulnerable. L’espai costaner (“domini maritimoterrestre”) és legalment públic i es pot considerar un bé comú de gran interès i elevat grau d’amenaça. L’artificialització de la costa, ja sigui per urbanització o construcció d’infraestructures litorals (ports, espigons, dics) i les formes de contaminació d’origen industrial, urbà o agrícola tenen uns impactes dràstics sobre aquests ecosistemes i els serveis ambientals que proveeixen a la societat.

3.- Crisi energètica, fracking i petroli al mar

Les societats contemporànies hem assolit un nivell de benestar material gràcies, entre altres factors clau, a l’ús més intensiu de diverses fonts d’energia, fonamentalment els combustibles fòssils. Tanmateix, l’accés als recursos energètics planteja greus problemes degut a les condicions desiguals i, sovint, profundament injustes d’aquest accés. Una part petita de la població usa l’energia no renovable d’una manera desmesurada mentre una societat sostenible a llarg termini ha de garantir que les seves fonts d’energia no s’esgoten, i la seva població pot accedir-hi en condicions justes, atès que es tracta d’un bé bàsic, un bé comú.

Això ens situa en debats sobre l’apropiació privada dels recursos fòssils (el subsòl és públic segons la legislació, però el carbó, el gas o el petroli que hi ha els exploten empreses privades per al seu lucre). Paral·lelament, l’ús privat lucratiu d’aquests recursos energètics planteja greus conflictes quan pot resultar en un perjudici cap a la població que viu al territori. Avui a Catalunya, les iniciatives d’exploració i extracció d’hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica (fracking), o la prospecció de petroli i gas a alta mar generen incerteses, riscos i, sens dubte, una oposició social contundent.

Com a derivada, un aspecte de l’ús de l’energia fòssil a gran escala és l’ús, o la ocupació de l’espai ambiental atmosfèric. Des del començament de la industrialització, els països rics hem emès grans quantitats de gasos que avui sabem que provoquen un efecte d’hivernacle artificial, l’anomenat Canvi climàtic antropogènic, a més de crear una massa d’aire verinosa al voltant sobretot de les grans ciutats. Les conseqüències per al clima global es fan i es faran sentir a Catalunya, si no hi ha un canvi dràstic en les polítiques públiques i l’actuació privada.

Protesta contra Eurovegas / JAUME GRAU

Protesta contra Eurovegas / JAUME GRAU

4.- La diversitat biològica

La diversitat de formes de vida és una de les característiques del nostre planeta. La seva riquesa ha crescut al llarg de la història. La biodiversitat, la vida, és part inherent a l’entorn natural. Ens proveeix d’incomptables serveis ambientals i, per tant, és un bé comú a conservar. Avui la vida està en procés de privatització. Les patents sobre gens o varietats d’éssers vius i la disseminació d’organismes modificats genèticament (OMG) són potser la forma més evident de privatitzar la vida amenaçant altres organismes, i la pròpia humanitat. Però hi ha altres amenaces, com ara el procés de desmantellament de la gestió del medi natural per part de l’Administració o la intenció de crear “bancs d’hàbitats” com a mercats secundaris on es negociarien títols de conservació que servirien per a compensar impactes sobre espècies i ecosistemes en un lloc diferent. A efectes pràctics, es posaria preu a cada espècie i cada ecosistema, i la vida silvestre entraria al mercat capitalista.

5.- Especulació capitalista de la terra fèrtil

Cada dia mengem aliments que surten de la terra. Les formes de propietat de la terra poden canviar al llarg de la història, però el dret a menjar sa és un dret humà indiscutible. L’ús de la terra per a conrear-la i fer-hi créixer aliments ha estat una causa de conflicte al llarg dels segles. L’aspiració a la sobirania alimentària topa frontalment amb els processos d’especulació capitalista amb el sòl i l’habitatge. La pèrdua de sòls fèrtils i la bombolla immobiliària i les seves conseqüències macro i microeconòmiques i socials, són fets d’enorme preocupació a la nostra societat i que generen mobilització i propostes innovadores.

L’intent, frustrat, de construir el macro-complex de casinos Eurovegas en un dels indrets més agredits però alhora més rics a nivell de producció agrícola, el delta del Llobregat, n’és un cas paradigmàtic. Però hi ha altres operacions, potser més subtils, amb resultats finals similars: expulsió de la població agrària de la terra, abandonament del món rural, banalització del paisatge i concentració de la riquesa en poques mans. Aquest fenomen succeeix per diversos mecanismes, però el que als països del sud s’ha anomenat land grabbing, també s’està donant a Catalunya de manera creixent: l’adquisició de grans extensions per part de grups especuladors, amb la connivència o tolerància de les oligarquies dominants.

Per tots aquests casos, i d’altres de similars, volem aixecar la veu contra el procés de venda del país als mercats. La nostra natura, el patrimoni col·lectiu, els béns comuns, estan sent liquidats, i la societat ha de tenir informació per tal de posicionar-se davant d’aquesta aposta.

7 comentaris
  • peppuigiboix 5 d'octubre de 2014 - 19:22

    Com és que entre les cinc amenaces urgents contra el medi natural a Catalunya heu ‘oblidat’ l’enverinament radioactiu de la biosfera, degut a les emisiones radiactives a l’aire i a l’aigua que habitualment fan els tres reactors nuclears en funcionament a Catalunya? No ho considereu una greu amenaça al medi natural?
    Parleu també de ‘crisi energètica’, Quan haurieu de ser més precisos, i dir clarament CRISI DE COMBuSTIBLES FÒSSILS I NUCLEARS, que són una forma d’energia molt concreta (que requereix la crema de les matèries per alliberar l’energia que contenen). No són l’energia, com ens han volgut fer creure els incendiaris del clima, doncs hi ha moltes altres formes d’energia que no es basen en cremar res de res o poden proveïr els serveis necessaris a tota la humanitat per poder fruïr d’una vida digna.

  • Jaume Grau Lopez 6 d'octubre de 2014 - 12:25

    Gràcies pel comentari, Pep.
    Tens raó que hi ha altres amenaces, i tant. La nuclear és una amenaça que vivim des de fa dècades i que lluny de minvar, augmenta amb l’envelliment dels reactors. Com saps, estem commemorant els 25 anys de l’accident de Vandellós I, i és un bon moment per tornar a parlar-ne.
    Aquest article no pretenia ser un catàleg exhaustiu d’atacs o amenaces al medi ambient i la societat, sinó una alerta sintètica d’algunes noves amenaces o lluites en defensa dels bens comuns sòcio-ambientals, sense ànim d’exhaustivitat. El format senzill (5 blocs), també és restrictiu, però això no vol dir que no ens preocupin altres problemes.
    Si ens hi posem, podríem haver inclòs moltes altres qüestions: contaminació electromagnètica, reforma món local, incompliments legals i manca de normativa de conservació d’espècies, espais naturals i ecosistemes, desenvolupament industrialitzat de la biomassa, desertització, i un llarg etc.
    Poc a poc, intentarem anar tractant tots aquests temes des d’aquest humil blog que vol ser una contribució més a l’ambientalització i politització (no partidista) de la societat catalana.
    Salut!

  • Javi 6 d'octubre de 2014 - 15:23

    Celebro que Crític inclogui una secció d’ecologia política, bens comuns, etc. Crec que aquests temes són cabdals i que cal fer molta pedagogia per fer arribar aquests missatges al conjunt de la societat catalana perque practicament només es tracten “seriosament” en entorns molt tècnics i especialitzats. Endavant i bona sort.

  • Marc Cerdà i Domènech 6 d'octubre de 2014 - 19:38

    En primer lloc, felicitats per aquest espai. Per coneixement propi, crec que és molt complicat intentar sintetitzar i transmetre un món dominat pels tecnicismes a la societat, tecnicismes altrament necessaris per entendre científicament els diversos processos i sinergies del sistema Terra.
    Respecte a la qüestió de l’energia nuclear, si bé estaríem d’acord que els riscos associats no són acceptables, l’aspecte clau actual recau sobre la construcció del Centre d’Emmagatzematge de Residus d’Alta Activitat i que és clau perquè, malgrat tanquem les centrals actuals, els residus generats per les nostres centrals (Catalunya i Espanya) han de ser tractats i emmagatzemats fins a la fi dels temps. Actualment aquests residus d’Alta Activitat s’envien a França amb un elevat lloguer i que han de retornar un cop es construeixi la planta de tractament. El paper de la societat civil ha de garantir el correcte control i gestió de la planta per evitar l’entrada de les estratègies de cost-benefici neoliberals en aspectes tant transcendentals per a la seguretat del país.
    Per altra banda, si els sistemes terrestres són a voltes de significativa complexitat, els oceans i els sistemes costaners probablement encara esdevenen ambients amb una major multiplicitats de factors i alhora per tant, els més desconeguts. Afegeixo alguns aspectes d’interès en aquest àmbit com són els experiments de fertilització oceànica per augmentar les taxes de fixació de CO2, el paper dels oceans en l’escalfament global, l’alteració antropogènica dels cicles biogeoquímics o de més propers com la contaminació marina i l’efecte dels temporals sobre els sistemes costaners.

    Crec que serà un bloc molt interessant així que molts ànims!!

    Salut!

    • Jaume Grau Lopez 9 d'octubre de 2014 - 0:09

      Gràcies, Marc.
      Efectivament, temes a tractar no ens en faltaran.
      Precisament alguns que esmentes (agrupats en conceptes com la “geoenginyeria” o els Organismes Modificats Genèticament), seran tractats en un proper article sobre els riscos de la tecnologia, en aquesta cas, la tecnologia per alterar les formes de vida i els equilibris ecològics, així com la temerària inaplicació del principi de precaució.
      Amb les vostres aportacions, sens dubte aquest espai serà molt més enriquidor!
      Salutacions a tothom!

  • Calundo 8 d'octubre de 2014 - 16:37

    Hola, jo soc de la noguera i no se gaire coses del mar ni de la platja, però trobo aquest espai molt adient per la gent que vulguem informar-nos. Aprofito doncs per recalcar que amb el tema de les llavors, les especies autòctones de cada poble, s’estan fent lleis per retirar-les. Actualment, el nostre benvolgut estat espanyol ha retirat i prohibit mes del 60 % de les llavors locals arreu de la península que “li pertoca”. Algunes zones el 100% (suposo que alguna coincidència hi haurà amb la estupidesa de la població) . Això implica que haurem de plantar plantes de fora i mai s’adaptaran al nostre espai ja que, com es ben sabut, aquestes llavors que fan per comercialitzar no tenen segona generació. Per tant estan trencant la evolució. Moltes gràcies per compartir la informació i ànims perquè aixo segueixi creixent. La responsabilitat es de totes les persones que vivim al territori i les conseqüències afectaran a tothom

  • Jordi Ortiz Gil 9 d'octubre de 2014 - 17:41

    Bones,
    M’agrada que obriu aquest espai i la primera entrada m’ha semblat una molt bona presentació.
    Vull també destacar les iniciatives per combatre de forma individual i col·lectiva les amenaces que comenteu.
    A més de les iniciatives que comenteu pel manteniment públic i la gestió de qualitat de l’aigua, crec que són de destacar totes les cooperatives de consum que van directament al petit productor de proximitat i agroecològic per evitar la privatitzacio de les llavors i la resta de xacres del model de l’agroindústria. Animo a la gent a participar-hi i consumir-hi.
    També està la gent de Som lo que Sembrem, que van promour una ILP per prohibit els OMGs a Catalunya. Aquesta ILP va ser tombada, entre d’altres per CiU (Calundo, no tot el mal ve d’Espanya).
    També hi ha realitats molt interessants en el camp de la producció i comercialització elèctrica (www.somenergia.coop ; viure de l’aire …), en què la ciutadani podem participar de forma molt senzilla des del consum per un altre model energètic sostenible i democràtic. Així mateix, està la Xarxa per la sobirania energètica com a forma d’incidència social i política.
    I d’iniciatives n’hi ha moltes més.
    Molta gent ja estem construint alternatives viables a les amenaces a la vida que porta amb si el sistema capitalista.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Eloi Badia, Jaume Grau i Quim Pérez Espai dedicat a l'anàlisi de l'ecologia política des d'un punt de vista crític amb els grans lobbies, corporacions i administracions públiques.

Eloi Badia, enginyer industrial, membre d'Enginyeria Sense Fronteres, d'Aigua és vida i de la Xarxa per la Sobirania Energètica.

Jaume Grau, biòleg, fitoterapeuta, activista socioambiental. Especialista en biodiversitat i espais naturals protegits. Membre d'Ecologistes en Acció, de la Plataforma Delta Viu i del moviment per la sobirania alimentària.

Quim Pérez, ha estudiat humanitats, membre d'Ecologistes en Acció, d'Aigua és Vida i membre convidat del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua.

Cerca al blog