Guillem Llorens: “L’esport i el cooperativisme comparteixen molts valors”

guillem01

Guillem Llorens / Foto: Belén Funes – Marçal Cebrian

El president i soci-fundador de Sepra, una cooperativa de serveis de prevenció de riscos laborals amb una gran presència en el sector de l’economia social i solidària, opina que els valors del cooperativisme són similars als que va trobar en la pràctica de l’handbol durant gairebé tres dècades. “Són els valors que li ensenyen a la meva filla petita al parvulari i que, després, no sabem perquè, anem oblidant quan ens fem grans”, diu Guillem Llorens. En aquesta entrevista, parlem sobretot de salut laboral i cooperativisme amb unes pinzellades finals d’esport i il·lusió política col·lectiva.

Sepra és una cooperativa amb gairebé 13 anys de trajectòria. El teu contacte amb el cooperativisme va començar en fundar-la o ja et venia d’abans?

Jo sóc més aviat un cooperativista tardà. No tinc familiars o un ambient previ cooperativista… de fet és mig per casualitat que entro en aquest món. Quan muntem Sepra, l’any 2003, els quatre socis fundadors, la Roser Martí, que ara és la Directora Tècnica, l’Oriol Jané, director del Departament d’Equip i Gestió, i l’Antoni Lacueva, que s’ha jubilat aquest any, i jo mateix, decidim crear també una cooperativa perquè l’Oriol i l’Antoni ja eren socis de Formatec, una altra cooperativa del sector, més centrada en la formació, però sense gaire criteri previ per part meva. Ha estat després, amb la participació, amb l’experiència i la vivència, l’anar coneixent gent… que m’he adonat del que suposa tot el món cooperativista. Ara bé, crec que aquest tarannà ja el tenia adquirit d’una altra banda, segurament de la meva estreta vinculació al món de l’esport… Hi veig moltes similituds, entre esport amateur i cooperativisme, pel que fa als valors que els regeixen.

Quina diferència hi ha entre una empresa de prevenció de riscos laborals que sigui societat limitada i una altra que sigui cooperativa, com la vostra?

La diferència està en la gestió. Des del moment que vam néixer ens vam plantejar afrontar la gestió d’una manera diferent, de fer una prevenció real, de mimar el client, de no ser merament una assegurança… Nosaltres tenim molt clar que els clients ens ingressen uns diners i que aquests diners són seus, fem molts esforços per comprovar que estem donant un bon servei, que estem per a ells, que els estem atenent correctament i que els seus diners reverteixen en ells. Evidentment, com qualsevol empresa, cooperativa o no, tenim uns criteris de rendibilitat que ens permeten sobreviure i guanyar-nos la vida…

guillem02

En plena feina de prevenció de riscos laborals / Foto: Belén Funes – Marçal Cebrian

Ara sou 10 socis i 8 treballadors més, no socis, a Sepra. La crisi econòmica dels darrers anys us ha afectat gaire? Vau haver de reduir personal?

Va haver-hi un moment on va ser necessari que reduïssim l’equip en una persona i que la resta ens baixéssim el sou. Estàvem acostumats a una ràtio de renovació de contractes entre el 98% i el 103-104% del volum de facturació. És a dir, el client renova els serveis cada any i si ell creix en treballadors, puja una mica el preu del servei. Però el 2012-13 aquesta ràtio va baixar al 89-91%, és a dir, que el volum de facturació es va reduir un 10%. Va ser un copet d’atenció que ens va obligar a fer alguna reestructuració. No va ser fàcil, perquè quan estàs acostumat a que tot vagi bé… ens vam haver d’asseure, re-estudiar les despeses, mirar com ho fèiem per tirar endavant…

I ja us n’heu sortit del tot d’aquest petit sotrac?

Sí, sí, ara estem molt bé, l’any 2015 va ser bo i les perspectives d’aquest 2016 també són bones. Estem tranquils…

“Ens vam plantar i vam haver de dir al client que no podíem abaixar més els preus”

És un sector amb molta competència en els preus?

El que ha passat és que el sector, que ja no era gaire ben valorat, fruit en gran part de la mala praxi de molts serveis de prevenció, que no tenen com a prioritat el benestar dels treballadors als quals atenen, amb la crisi encara s’ha depreciat més. Hi ha hagut una guerra de preus que s’ha ajuntat, a més, amb un canvi legal que obligava les mútues de treball a despendre’s dels serveis de prevenció que en depenien, les anomenades ‘societats de prevenció’. Les mútues són organismes que formen part de la Seguretat Social i, per tant, reben diners públics, i s’han hagut de desvincular completament de la prevenció de riscos laborals. Aleshores hem empalmat la crisi econòmica amb el fet que els serveis de prevenció més potents han estat venuts, i tot això ha provocat un rebentament de preus molt, molt significatiu. Al final, nosaltres ens vam plantar i vam haver de dir al client: “no puc abaixar-te més el preu, perquè jo valoro la meva feina; podem re-estudiar la manera amb què et donem el servei per dedicar-hi menys hores… però aquestes hores, han de ser de qualitat, no et puc donar un mal servei a canvi de menys diners”. La filosofia és aquesta: superposar la nostra qualitat a aquesta baixada de preus, negociant-la, parlant-la, però amb coherència i no desvalorant la nostra feina…

La majoria de gent pensa que riscos laborals és igual a accidents laborals, però hi ha molt més que això, és una qüestió de salut personal i psicològica, de bon ambient de treball… d’això vosaltres en dieu “l’empresa saludable”, oi?

Correcte. Entenem que la salut no és només seguretat. Cal tenir en compte que hi ha milers d’activitats laborals diferents i que, a cada activitat, la prevenció de riscos laborals també és diferent i s’ha de tractar diferent. Has de ser molt coherent, saber el que has de donar i el que t’estan demanant. No pots tractar-ho tot de manera igual… Si te’n vas a una gran fàbrica, la seguretat és cabdal, però si tens un client que es dedica a l’atenció a persones -que en tenim molts, d’aquests-, l’aspecte psico-social és prioritari. Has de saber llegir el client que tens i saber el que necessita, pel seu benestar, que al final és la paraula en majúscula, el benestar per a uns serà una cosa i l’hauràs de tractar d’una manera, i per a uns altres serà una cosa diferent.

Quan a una empresa el treball no és gaire físic, ni hi ha maquinària, com abordeu la prevenció de riscos laborals? Em refereixo a empreses que són bàsicament oficines, gent asseguda davant dels ordinadors…

En aquest cas, estaríem parlant sobretot de riscos ergonòmics, és a dir, posicionament del cos, visualització correcta de les pantalles…, després evidentment hi ha una part legal a la qual li has de donar resposta. Partim de la base que nosaltres no ens volem cenyir a fer aquells papers legals indispensables, sempre volem anar una miqueta més enllà… però tampoc hem de perdre el nord, si una empresa és molt petita i té una activitat d’oficina, doncs tindrà una dedicació adequada, com també al final seran proporcionals les quotes que ens pagarà. Hem de ser molt coherents, perquè aquesta inversió sigui la lògica per a les seves necessitats de prevenció de riscos laborals.

guillem03

Durant una reunió de treball amb alguns companys de la cooperativa / Foto: Belén Funes – Marçal Cebrian

Estem fent aquesta entrevista en una aula. També feu formació com a Sepra o la fa l’altra cooperativa amb qui compartiu l’espai?

Compartim la seu amb Formatec, una cooperativa participada pels mateixos socis de Sepra i que està orientada a la formació, però hi ha una part de formació de prevenció de riscos laborals que la fan els tècnics de Sepra. Una de les grans intervencions en matèria de prevenció és la formació, a tots els nivells. Fem moltes hores de classes aquí. Hi ha una gran part de la formació que està inclosa dins dels concerts anuals que les empreses paguen. Després hi ha formació que deriva de convenis específics, com el sector de la construcció, que té uns cursos de 20 o de 60 hores, que són especialitzats, i que les empreses paguen a part.

“Hem crescut molt a partir de la feina ben feta i del boca-orella dins del sector cooperativista”

El 62 % de la vostra facturació prové del sector de l’economia social i solidària. Per què?

Crec que és pel tarannà, perquè al final t’acabes movent en uns cercles concrets… nosaltres hem treballat molt la nostra presència social, perquè ens ha vingut de gust: quan ens han necessitat per fer difusió del cooperativisme els ajuntaments, l’hem fet, quan hem hagut d’anar a les fires i tenir relació i donar-nos a conèixer, també… i al final perquè també creixem molt a partir de la feina ben feta i del boca-orella. Això fa que aquest sector de l’economia social, on les cooperatives i entitats tenen molta relació entre elles, es vagin passant el nostre contacte i anem fent nous clients d’una forma natural…

Veig que teniu una delegació a Madrid… Això és part d’una estratègia d’expansió territorial fora de Catalunya?

No, no, nosaltres no teníem cap previsió d’obrir delegació a Madrid, però fa un parell d’any, a la Fira d’Economia Social i Solidària de Catalunya van venir un parell de nois de Madrid, molt vinculats amb el Mercado Social de la capital espanyola i, com que allà no hi havia cap servei de prevenció acreditat com a cooperativa, ens van preguntar si ens podia fer gràcia operar allà. I vam decidir que sí, ens han cedit un espai que comparteixen diverses cooperatives i, de moment, ho estem cobrint des d’aquí, però això és provisional; l’objectiu del 2016 és consolidar un lloc de treball a Madrid. Com a cooperativa, no podem enganyar i vendre com a servei de proximitat un que estem conduint des de 500 kilòmetres, el normal és que el servei el faci gent d’allà. A través del Mercado Social, ja hem iniciat la recerca de persones, i segurament començarà algú a mitja jornada i mirarem d’anar creixent i anar reproduint una mica un model que aquí ens ha funcionat molt bé. Hem hagut d’adequar els prospectes de promoció i el web, perquè fins ara només treballàvem pel mercat català.

Parla’m ara de la teva tasca dins la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Crec que fa relativament poc que ets membre del Consell Rector…

Inicialment, va ser l’Antoni Lacueva que en va ser membre uns anys, i ara feia 4 ó 5 anys que no hi érem. Fa poc que vaig entrar-hi jo. La veritat és que m’hi trobo molt a gust, al principi em vaig dedicar a escoltar, perquè hi havia gent que duia molt de temps al Consell Rector, aleshores s’estava discutint la nova llei de cooperatives, que per a mi era un tema una mica farragós… però ara, a poc a poc, hi vaig tenint més implicació, ara estem fent el pla estratègic de la Federació…

“El pla estratègic de la Federació incideix molt en la idea de fer-nos-la més nostra, de les 500 cooperatives”

Parlant de pla estratègic, quin creus que és el paper que ha de tenir la FCTC dins del sector, creus que té el pes que li correspon?

Crec que ja té un pes, però que n’ha de tenir més, que tots ens hem de sentir la Federació més nostra, identificar-la com un punt de concentració del cooperativisme, ja que agrupats farem molt més a l’hora de negociar davant de l’administració o davant de qualsevol altre interlocutor. Ja té aquest paper de lobby des de fa temps, però el pla estratègic incideix molt en això que deia, de fer-nos-la més nostra, i em refereixo no només als membres del Consell Rector, sinó de totes les 500 cooperatives federades, que hi hagi més voluntat de participació i tot sigui més fluid…

foto_guillem_llorens_web

Guillem Llorens, al seu despatx / FCTC

Creus que el cooperativisme és alguna cosa més que un sistema d’organització empresarial, és a dir, és una concepció de la vida?

Per a mi, és una manera d’entendre la vida, són aquells valors que li ensenyen a la meva filla petita al parvulari, que després no sé perquè, a la vida els anem perdent, és això de“comparteix”, “lidera amb moderació”… a tots ens agrada créixer i guanyar, però no s’hi val tot, això s’ha de fer de determinada manera, amb qualitat… No totes les cooperatives són així, la majoria sí que compartim aquesta filosofia, però tampoc sóc dels que creuen que, si no ets una cooperativa, si ets una SL, ja ets una empresa dolenta per naturalesa… A més, el teixit empresarial català està ple de petita i mitjana empresa que té aquesta essència, crec que és una essència molt nostra. Si Sepra fos una SL, crec que jo seria la mateixa persona i tindria els mateixos valors, però entenc que el cooperativisme és el màxim exponent d’aquests valors.

Al principi, m’has dit que tenies un tarannà que et venia una mica heretat del món de l’esport… Quin esport en concret has practicat?

Des del 7 fins als 34 anys, he jugat a handbol d’una forma regular, entrenant i competint a un nivell semiprofessional. Hi he dedicat moltes hores i moltes ganes, he arribat a jugar a la Primera Nacional -equivalent a la Segona B del futbol, per entendre’ns-, he estat a diversos equips, el Sant Adrià, el Gavà… De fet, segueixo vinculat al Club Handbol Gavà, ara sóc el coordinador dels sèniors del club i formo part de la Junta Directiva. També participo en el dia a dia de l’equip de l’Associació de Veterns d’Handbol del FC Barcelona.

“Sóc en un moment de replanteig de motivacions… necessito fer coses, sóc una persona molt activa”

I ara que l’handbol s’ha acabat, a què et dediques fora de la feina?

Sóc en un moment de replanteig de motivacions… quan deixes l’handbol, després de 27 anys dedicant-hi, notes un petit buit de costums i de motivació… i ara estic en aquesta fase de tenir més temps del que tenia i de buscar coses que m’omplin aquest temps. Per meravelloses que siguin la meva dona i les meves filles (en tinc dues, una de 9 anys i una de 4), no puc sortir sempre de la feina i anar-me’n a casa i prou. Necessito fer coses, sóc una persona molt activa. Aquest estiu he estat a Guatemala un mes, en un voluntariat per ajudar a abastir d’aigua potable set comunitats del nord del país, en una zona selvàtica. Recorda que, de professió, sóc arquitecte tècnic. Ha estat una grandíssima experiència i continuo vinculat amb l’ONG amb la qual vaig viatjar, l’Associació Manabí. D’altra banda, ja tinc dos ‘hobbies’ més: he començat a cantar en una coral i faig regularment senderisme per la muntanya… La muntanya m’ajuda molt a relaxar-me, a trobar aquests moments de tenir la ment en blanc, moments que abans trobava en l’handbol.

Què en penses de la situació política i social que viu Catalunya? Ets actiu política o socialment? O t’ho mires des de lluny?

M’ho miro, m’agrada, ho segueixo… però no sóc actiu políticament. Això sí, sóc independentista gairebé des de naixement, el meu germà gran me’l va inculcar -jo sóc el petit de tres germans- aquest sentiment. De joves vam arribar a militar políticament, però ho vam deixar al cap de poc. Penso que tampoc fa falta transformar tota la teva vida en recrear-se amb la injustícia de la relació Catalunya-Espanya, però dit això, la política la segueixo i ara estic molt interessat en com van les coses, perquè la independència és un objectiu que políticament sempre m’ha atret i m’ha fet il·lusió. I crec que construir alguna cosa nova, en aquests moments, fa molta il·lusió… Gran part de l’èxit de la suma independentista dels últims anys, a part de la crisi econòmica, que també pot haver ajudat, es basa en la il·lusió. I alhora ho visc amb respecte, perquè hi ha un alt grau d’incertesa, de no saber què passarà, i això provoca un cert respecte. Socialment, crec que hi ha canvis, que hi ha una lenta transformació, que allò que semblava intocable, ja no ho és tant. Però, sens dubte, queda molt camí per endavant.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Elaborat conjuntament per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i CRÍTIC, aquest blog ens presenta experiències personals del món cooperatiu. Són entrevistes o reportatges breus amb persones que, amb el seu esforç, tiren endavant iniciatives empresarials molt diverses, però amb un denominador comú: l'aposta per un model econòmic més just i equitatiu. Són les qui anomenem les 'cooperactives'.

Cerca al blog