Un nou impuls a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

  • Joan Vila i Triadú (amb el suport de la FCTC)
  • dilluns, 23 juliol 2018
  • Comenta
  • General

Raquel León i Gemma Garcia, a la seu de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, al barri de Sants de Barcelona / JORDI BORRÀS

Gemma Garcia, en representació de la cooperativa Delta, i Raquel León, de la cooperativa Barabara Educació, com a representant de la Sectorial d’Iniciativa Social, formen part del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya que va ser escollit en la darrera assemblea general de l’11 de maig. Eren membres de la candidatura conjunta que, amb un programa de renovació, va aconseguir 17 dels 20 llocs a elecció. Ara ens expliquen quins són els reptes i objectius d’aquesta nova etapa que s’obre a la Federació.

Per què vau impulsar la candidatura conjunta?

Raquel León: Unes quantes cooperatives vèiem que calia continuar la feina que havia fet l’anterior Consell Rector, però anant cap a un model més cooperativitzat, amb una visió cap endins i també amb una visió cap enfora, de donar a conèixer el cooperativisme i de fomentar aquest model en tots els àmbits socials.

Crèieu que no s’havia fet prou en l’anterior mandat? Perquè algunes de vosaltres ja éreu membres de l’anterior Consell Rector presidit per Perfecto Alonso…

Gemma Garcia: Mai es fa prou. Moltes coses es van fer de forma correcta, però n’hi ha d’altres que eren millorables. Calia anar cap a un nou model de governança a la Federació, més transversal, més participatiu, més democràtic… Això surt de la inquietud d’unes quantes cooperatives, que ràpidament fan extensiu a la resta de cooperatives federades, tant a les que érem dins del Consell Rector com a d’altres que no hi eren. Es va obrir un procés participatiu en el qual hi va arribar a haver entre 40 i 50 cooperatives i, finalment, es decideix que siguin 17 cooperatives les que formin la candidatura, escollides per diferents criteris, de mida, de sector, de procedència territorial, de paritat de gènere…

Per què us vau presentar conjuntament? No era més lògic que cada cooperativa es presentés de forma individual i fos l’assemblea qui decidís quines hi havien de ser i quines no? Això de fer una candidatura conjunta es va entendre en el si de l’assemblea?

R: Sí, sí que es va entendre, perquè va ser un procés molt treballat des de feia força temps, no era una llista feta d’un dia per l’altre. Disset van ser les que finalment s’hi van presentar, però com dèiem, n’hi havia més de 40 que van participar en el procés. Volíem que aquestes disset fossin molt representatives del sector, amb criteris de paritat, de diversitat, de realitats diverses -mides petites, mides grans-, de sector, de trajectòria, d’expertesa, d’arrelament al territori -no solament existeix Barcelona-, i això es va fer en un procés participatiu de quasi un any.

G: En realitat, hi havia més cooperatives interessades a formar part del Consell Rector. És un èxit que per primer cop hi hagués més cooperatives que volien entrar-hi que llocs dins d’aquest òrgan de gestió. Anant cadascuna pel seu compte, segons quina cooperativa, si és de fa pocs anys i no és prou coneguda per la resta, potser hauria tingut dificultats per ser escollida. Presentant una candidatura conjunta, ens asseguràvem que hi hagués una gran diversitat.

Per què no vint, si són els llocs que hi ha al Consell Rector? Vau pensar que calia deixar lloc per cooperatives que es presentessin fora de la candidatura conjunta?

G: L’assemblea va decidir ampliar el nombre de membres del Consell Rector fins a vint. Segons els Estatuts, són quinze. Nosaltres vam demanar de sotmetre a l’assemblea la decisió d’ampliar-ho en cinc llocs més. Les altres tres cooperatives que han entrat també havien participat en aquest procés, però finalment van decidir no secundar la candidatura conjunta sinó anar per lliure, per criteris que respectem, però van estar també en el debat previ amb nosaltres.

R: De fet, jo estic al Consell Rector en qualitat de representant de la Sectorial d’Iniciativa Social, o sigui que no vaig formar part de la candidatura conjunta, tot i que hi estic en plena sintonia.

Vist des de fora, d’una persona que no ha viscut aquest procés de debat, dóna la impressió que el que volíeu era fer una sacsejada, que això estava una mica adormit i que necessitàveu un toc d’atenció. És així?

R: Si. De vegades, amb els anys, les entitats adopten inèrcies i dinàmiques que cal revisar amb profunditat. Segur que aquest grup també necessitarà una sacsejada d’aquí un temps. És un altre repte, treballar molt la participació per procurar que això no passi.

G: Som nou persones les que repetim, jo sóc una d’elles. Penso que és bo tenir capacitat d’autocrítica, de fet, jo porto dos mandats al Consell Rector i, insisteixo, s’han fet coses bé, però altres requerien un gir. Això no és un trencament, és un canvi, un canvi cap a la transformació i cap a la millora continua.

Una altra cosa que costa d’entendre és això que heu decidit que la presidència sigui bicèfala, que no sigui una sola persona la que l’assumeixi. En general, aquestes entitats amb molt socis acostumen a ser força presidencialistes… per què heu trencat aquesta línia?

G: Tenim un president [en Guillem Llorens, de la cooperativa SEPRA] i una presidenta, jo mateixa. Penso que això va en sintonia amb la proposta de governança, més participada, més democràtiva i menys personal. Fins al moment, per Estatuts hi ha d’haver una persona que ostenti la presidència, que és el Guillem, però la proposta organitzativa és que hi hagi dues persones visibles de cara a la representativitat externa i de cara a participar en determinades plataformes. Inclús se sumen altres cares del Consell Rector en alguns espais, on tothom té la seva responsabilitat i àrea de treball. No hi havia una inquietud, ni per part del Guillem ni per part meva, de liderar la Federació a nivell individual, sinó que això és la conseqüència del procés participatiu que vam fer: hi ha d’haver unes persones al capdavant, però som un equip de treball. El que volem és fer de taca d’oli, és a dir, empapar la resta de les organitzacions que hi ha al nostre voltant, explicant que hi ha una altra manera de governar les entitats més tranversal, més democràtica i més participativa.

Us heu plantejat canviar els Estatuts per adaptar-los a aquestes noves circumstàncies?

G: De moment, no ens ho hem plantejat, perquè el que volem és que es vegi això en el dia a dia, que les cooperatives federades comparteixin aquest model i, si més endavant, es considera convenient, ja es canviarà a nivell legal. Ara per ara, oficialment, sóc la vicepresidenta primera.

Gemma Garcia és psicòloga, és de Martorell i porta deu anys al capdavant de la cooperativa Delta, especialitzada en atenció a la infància i amb seu a Viladecans/ JORDI BORRÀS

Gemma Garcia: “Volem ampliar a la Confederació els criteris d’una governança més participada”

Passem a parlar de temes concrets del vostre programa. Vau presentar un llistat de deu raons per fer aquesta llista conjunta. Quines són les prioritats, ara que ja esteu en funcionament en la nova etapa? Què és més urgent, més imprescindible de tirar endavant en aquests primers mesos?

G: Dels deu punts, els quatre primers parlen dels criteris de transparència, de la presidència col·legiada, del consell recotr plural i representatiu i de l’equip tècnic empoderat. Aquests quatre punts són clarament Federació endins, de treball intern i de governança, i per tant, aquí ja hi hem posat ‘fil a l’agulla’. Els altres sis punts són més de cara enfora, d’incidència, de treball per àrees i sectors, cadascun des resposnables té la seva feina… aquí tot just estem començant, fa poquet que estem al capdavant de la Federació.

R: L’encàrrec que tenim com a Consell Rector és fer efectiu un Pla Estratègic que ja es va aprovar l’any passat. En un primer moment, hem de conèixer bé de què estem parlant, hem de conèixer quina és la realitat del sector, de sentir-lo més proper i alhora veure com la Federació ha d’estar al servei de les cooperatives. Aquesta és la tasca que intentarem fer durant un any, fins a la pròxima assemblea en què donarem compte del que s’ha fet.

El fet de tenir un Pla Estratègic aprovat prèviament a la vostra entrada us limita excessivament?

R: No, no, el Pla Estratègic marca les grans línies, pel que fa a visibilitat, enfortiment, representativitat, creació i comunicació. Assenyala camins, la diferència és com executar-los.

Pel que fa a la relació de la Federació davant les administracions públiques, com es pot millorar?

G: Crec que estàvem tenint una bona relació amb l’administració, però que hem de continuar treballant-hi i establir una forma de treball més conjunta de la que fèiem fins ara, establir línies comunes a nivell estratègic en defensa del cooperativisme i l’economia social en general. Cal estar el màxim de presents en espais de representativitat i generar espais de confiança i de treball conjunt.

La Confederació de Cooperatives de Catalunya (que inclou aquesta Federació i cinc més) és un lloc clau per incidir sobre l’administració. Quan l’abril del 2015 vam entrevistar l’aleshores president de la FCTC, Perfecto Alonso, ell encara parlava d’integrar-se totes en una única entitat, però sabem que després això va quedar avortat i no es va fer. Quin paper té la Confederació, que a més a més presidiu?

R: El moviment cooperativista no pot entendre de compartimentacions. La Confederació, precisament, el que intenta és integrar els diferents àmbits, les cooperatives agràries, les cooperatives de consum, les d’educació, les d’habitatge, les de serveis, les de treball… Ens permet aquest espai de representativitat d’un moviment de forma conjunta, de capacitat d’incidència davant l’administració. Volem reforçar això i ampliar a la Confederació els criteris d’una governança més participada.

G: Una de les primeres decisions que vam prendre, i tothom hi estava d’acord, era la de continuar amb la presidència de la Confederació. Però això havia de ser ratificat, ja que els canvis a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ho feien necessari i la resta de famílies del cooperativisme hi havien d’estar d’acord. I així va ser al darrer Consell Rector de la Confederació, fins acabar el mandat iniciat, per dos anys més. És una decisió que va en sintonia amb la voluntat d’aglutinar, de cooperativitzar la Federació, però també la societat, més enllà d’un sector concret. I la resta de les Federacions se sumen a aquesta visió social de canvi.

Hi ha una altra confederació (COCETA), aquesta d’àmbit espanyol, que agrupa federacions de cooperatives de treball de diferents comunitats. En aquesta, quin paper hi jugueu?

G: Estem en el Consell Rector de COCETA. En Jaume Oller [de la cooperativa Tàndem] hi serà el nostre representant. Crec que és una organització on també hi hem de ser, hi ha el debat sobre la futura llei d’economia social, hi ha un pla director general de l’economia social que s’està discutint… El cooperativisme és el màxim exponent de l’economia social, per tant, hem d’estar seguint tots aquests temes, per l’impacte que poden tenir en el nostre país.

El concepte d’economia social i solidària, la Federació el fa seu?

R: La Federació viu en el marc de l’economia social, el model cooperatiu és el model de gestió que l’economia social integra en la seva manera de ser. Si hi afegim el concepte ‘solidari’, cap problema en afegir-lo, però també podríem afegir-hi el concepte ‘feminista’, ‘col·laboratiu’… que són diferents maneres d’entendre l’economia. I en l’àmbit cooperatiu, ens podem trobar amb la mateixa realitat, cooperatives que treballen en determinades línies que anomenem de les ‘altres economies’. En el fons, el que voldríem és eliminar la paraula ‘altres’, visualitzant-les com a economies possibles i factibles.

G: Estem disposats a tenir una relació més activa i intensa amb totes les plataformes que representin l’economia social al territori català. I pel que fa a l’economia social i solidària, per descomptat, la relació fluïda i de complicitat amb la XES o altres plataformes és bàsica. Creiem que el cooperativisme és el model que sí o sí és economia social i solidària, però dins d’aquest paraigües genèric que és la Federació.

Raquel León és sòcia fundadora i responsable pedagògica de la cooperativa Barabara Educació, amb seu al barri del Clot de Barcelona / JORDI BORRÀS

Raquel León: “Quan surts al carrer te n’adones que el cooperativisme no és tan conegut com ens agradaria”

Pel que fa a la capilaritat del territori, que això també en parlàveu a la vostra llista de deu raons (‘una Federació més present i arrelada al territori’), com ho penseu arreglar? Perquè, és clar, tots sabem que la concentració de cooperatives a l’àrea de Barcelona és molt alta…

R: Hi ha unes cooperatives dins del Consell Rector que es dedicaran exclusivament a aquest treball, a acompanyar l’equip tècnic, en el territori. Necessitem fer aquest pas, d’anar a buscar més que no pas esperar que vinguin les cooperatives cap a la nostra seu. Som conscients que ara estem enmig del procés de creació dels ateneus cooperatius, que és un espai territorial que s’està obrint, i per tant, la Federació ens hem de posar al servei d’aquests ateneus, que és el que hem fet i farem.

Fins ara la relació de la Federació amb els ateneus cooperatius com ha estat?

G: En alguns ateneus hi estàvem més presents, i en d’altres, menys, però hi ha una voluntat clara d’incidir més en el territori. S’ha de millorar la coordinació amb els ateneus, estar molt més presents en aquells ateneus on fins ara no hi érem, però també hem de consolidar un projecte propi de la Federació, que és el dels municipis cooperatius. Ara n’hi ha 35 que ja estan en marxa, és un exercici de coordinació, d’aproximació… Tots tenim la tendència a focalitzar i centralitzar a Barcelona i hem fet un esforç, amb la composició del Consell Rector mateix ja es veu que volem diversificar i no quedar-nos a la capital i voltants. El tant per cent de cooperatives que tenen la seu en aquesta àrea de Barcelona és altissim, això no treu que hem de fer l’esforç d’aproximar-nos a les cooperatives que estan a les Terres de l’Ebre o a la Vall d’Aran, per posar els dos exemples més allunyats geogràficament.

Visibilitat i comunicació són dos àmbits del Pla de treball. Què passa amb la comunicació dins la Federació? No comunica prou bé? No s’explica prou?

R: Ens passa sempre, volíem dir moltes coses, però quan surts al carrer te n’adones que el cooperativisme no és tan conegut com ens agradaria. Existeix una comissió, que hem obert a totes les cooperatives especialitzades en el sector comunicatiu, per reflexionar al voltant d’això: quin ha de ser el nostre missatge comunicatiu cap enfora, sigui des del marc de la Federació o de la Confederació. Hem de pensar-hi bé… és la nostra gran assignatura pendent, hi anem aprenent i ens agradaria aprendre de qui en sap.

G: En realitat, aquesta línia estratègica ja la tenia com a encàrrec el Consell Rector anterior, que ja va iniciar un treball obrint aquest procés de debat. Ara això ho entoma el nou Consell per tal de continuar millorant… sí que és una assignatura pendent.

I això s’arregla amb més diners per fer comunicació, o no n’hi ha prou amb més diners?

G: Els diners hi ajudarien, és clar, però no crec que sigui només un tema de recursos, sinó d’enfocar clarament quins objectius del Pla Estratègic de la Federació volem comunicar, a qui volem arribar i com volem arribar, i això es pot fer optimitzant els recursos que tenim.

Parlem de l’atracció cap a les cooperatives. El ritme de creixement de la Federació ha estat del 15% en els últims deu anys (2007-2017), però encara hi ha moltes cooperatives no federades: només un 15% de les 3.500 que hi ha a Catalunya en són membres). Què s’ha de fer per atreure aquelles que no veuen la necessitat de federar-se? Si em permeteu que torni a recordar el que em deia Perfecto Alonso en l’entrevista de fa tres anys i mig, ell em reconeixia que no és una Federació basada en donar serveis, sinó que té un perfil més de lobbi, d’estructura, de representativitat, i això fa que algunes cooperatives no li vegin la utilitat. Hi esteu d’acord?

G: Sí, ho compartim, penso que encara continuem sent una federació que no oferta directament serveis a les cooperatives membres, però sí que és veritat que hem de reforçar el missatge. Crec que la cooperativa que no s’afilia és perquè no té clar quin és el benefici que pot trobar a estar federat. Hi ha un programa d’afiliació i hi ha una persona de l’equip tècnic que té l’encàrrec d’aproximar-se a les cooperatives… potser no donem serveis, però sí que fem acompanyament, assessorament, ajudem a trobar recursos econòmics,… Potser tampoc s’aproximaríem simplement per un retorn de serveis. S’aproximen per sentir-se formar part de quelcom que els representa, de quelcom que els pot donar un cop de mà en un moment determinat, encara que no sigui la prestació directa de serveis. Penso que hem d’enfortir el missatge de cara a les cooperatives, què podem fer per elles i quins beneficis tenen pel fet de ser federades. Jo sempre ho dic: la meva cooperativa [Delta] està profundament agraïda a la Federació. Només els espais d’intercooperació, de treball, de confiança que es generen amb altres cooperatives afins, ja compensa el fet de ser-hi.

Se sol dir que la Federació és més útil per a l’acompanyament d’un projecte abans de la creació com a cooperativa, que no pas un cop aquesta cooperativa ja s’ha posat en marxa…

R: És possible, però cal pensar que si les cooperatives estan pendents que la Fedeació els ofereixi alguna cosa, al final potser també tu has d’oferir alguna cosa a la Federació com a representant del col·lectiu, el que intentem és generar un procés de compromís mutu. Participar en els diferents espais de la Federació suposa invertir temps, hores, però això permet un ‘donar’ i un ‘rebre’. Ens agradaria, per exemple, i aquesta és una reflexió que fem des de la Sectorial d’Iniciativa Social, la possibilitat de poder oferir espais de reflexió, de treball més especialitzat. Al final, no és tant el servei com a producte que jo t’ofereixo, sinó la facilitació d’un espai de treball amb altres cooperatives del teu sector, que t’ajuden a crèixer, t’adjuden a compartir, que t’ajuden a construir i a tirar endavant el teu propi projecte.

Raquel León i Gemma Garcia, en un moment de l’entrevista / JORDI BORRÀS

Gemma Garcia: “Ens agradaria tenir una dependència menor de diners públics, però ara per ara els necessitem”

Passem a un altre tema. La Fundació Seira, creada el 2008 per iniciativa de la Federació, quin paper voleu que tingui en el suport financer a les cooperatives?

G: La Fundació Seira és un instrument a disposició de la Federació que neix de la dotació de fons d’unes cooperatives de treball. És útil quan s’han necessitat eines específiques per fer front a situacions complicades i que està a disposició de les necessitats de les cooperatives en relació al tema financer i econòmic: avals, impagaments… L’objectiu és enfortir i promoure el cooperativisme des d’una àrea més financera. Seira coordina i dinamitza la Xarxa Financoop, amb altres organitzacions i entitats financeres afins al cooperativisme, per generar recursos. Ara mateix han entrat noves conselleres al patronat de Seira i, juntament amb la persona que en porta la direcció, s’estan estudiant les línies d’actuació actuals i com fer més efectius els recursos econòmics dels que disposem a la Fundació.

El pressupost de la Federació per al 2018 és de més de 700.000 euros. La meitat d’aquest pressupost es fa servir per pagar l’estructura humana i això implica que queden pocs diners per fer projectes concrets. El considereu equilibrat?

R: Penso que sí, que està equilibrat. Fins i tot, en alguns espais, en alguns projectes, caldrien més mans i ara això no és possible. La Fundació Seira se suporta amb una sola persona, per exemple. Que ens agradaria poder disposar de més diners per poder tirar endavant més projectes? Sí, també. Però moltes vegades l’administració et limita el seu suport a disposar d’estructura, és un peix que es mossega la cua: no pots tirar endavant segons quins projectes si no tens l’estructura suficient per fer-ho.

G: Crec que el pressupost està ben dimensionat, perquè crec que tenim l’estructura necessària per desenvolupar el Pla de treball. Si no tinguéssim la despesa directa en estructura, no tindriem els recursos personals necessaris per tirar endavant totes aquelles accions que duem a terme. És més, ens agradaria poder disposar encara de més recursos personals en estructura per desenvolupar línies en les quals ens agradaria incidir més directament, i no podem perquè tenim els recursos que tenim.

Pel que fa als ingressos, el 38% venen de les quotes de les cooperatives federades, i el 48% (tot i que ha baixat una mica respecte el 2016) de subvencions públiques. Això no és una dependència excessiva de les administracions? Sé que és difícil funcionar sense els diners públics…

G: Sí que ens agradaria tenir una dependència menor de diners públics, però ara per ara els necessitem. La direcció general d’Economia Social ha fet una aposta ferma pel moviment, per totes les federacions representatives i perquè es treballi des de totes les famílies del cooperativisme. Crec que podem estar satisfets de l’actual estructuració del pressupost..

Parlem de la sectorial d’Iniciativa Social… per què és l’única sectorial diferenciada dins la Federació?

R: La nostra sectorial va néixer fa més de vint anys perquè hi havia una necessitat per part de les cooperatives. Les sectorials neixen per una necessitat, no per imposició o caprici.

G: Faig un incís. Històricament, s’han intentat constituir altres sectorials dins de la Federació, però no ho hem aconseguit. Recordo que es va intentar amb la de transports i vam fracassar. Vam intentar la de sanitat, conjuntament amb la Federació de cooperatives de serveis, i no ho vam aconseguir tampoc. Potser pel que diu la Raquel, la d’iniciativa social va néixer d’una inquietud compartida, d’una necessitat d’espai de trobada i de representació conjunta. I en canvi, les altres, quan hem intentat dinamitzar-les des de la pròpia Federació, no ens en hem sortit. La d’Iniciativa Social persisteix, s’enforteix, continua… i la formem gairebé el 25% de les cooperatives federades.

Quin paper té la Sectorial dins la Federació? Té un pressupost propi diferenciat?

R: No, pel que fa al pressupost està integrada en el de la Federació, però sí que tenim una dinàmica pròpia, autònoma. Es constitueix per assemblea una comissió gestora, formada per deu cooperatives, que són les encarregades d’executar el pla de treball aprovat en l’assemblea. L’assemblea va tenir lloc fa uns mesos, l’encàrrec que ens formulàven era el de crear més espais de reforç en àmbit temàtics concrets: trobades per parlar d’infancia, per parlar d’atenció precoç, per parlar del lleure… També estem impulsant una proposta de treball, anomenada ‘valor social’, amb el desig de crear una eina informàtica que ens permeti visualitzar l’impacte que tenim les cooperatives d’iniciativa social en el context de la societat.

Aquesta eina seria al marge del Baròmetre del cooperativisme?

R: No, precisament ara estem ajuntant les dues eines, per evitar que les cooperatives hagin de duplicar la feina. Al final estan perseguint els mateixos objectius: visibilitzar i donar valor a la feina que estem fent…

Foto: JORDI BORRÀS

Raquel León: “Treballar des dels feminismes serà una prioritat en aquesta nova etapa de la Federació”

Com a sectorial, teniu presència en la Confederació empresarial del Tercer Sector i a la Taula del Tercer Sector. Quina diferència hi ha entre aquestes dues entitats?

R: La Confederació és la patronal del sector. N’ostentem actualment la presidència, en la figura del director de la Sectorial, Joan Segarra

G: La Confederació és qui defensa i vetlla pels interessos de les organitzacions i les entitats que estan presents en els serveis d’atenció a les persones a Catalunya, i la Taula del Tercer Sector és qui defensa els drets dels usuaris dels serveis d’aquest sector.

Una mica complicat d’entendre tot plegat, oi?

R: Sí, és complicat d’explicar perquè és un sector molt complex. De vegades vetllar pels interessos comuns no és fàcil, es barregen interessos polítics i econòmics, i s’han de crear diferents plataformes. I el que deia la Gemma, una cosa és vetllar pels interessos de les persones treballadores i una altra cosa és fer-ho pels de les persones usuàries dels serveis.

G: Per sort, sovint la Confederació i la Taula treballen conjuntament, però no sempre. Qui ha de negociar un conveni laboral és la Confederació i, en aquest cas, la Taula no hi participa activament, perquè és un afer més dels sindicats, les empreses… i la Taula té uns altres interessos. Però en moltes altres coses anem de la mà. El mapa és complex, perquè des d’allò concret i particular, fer les coses pensant en el col·lectiu és difícil, però de vegades també cal defensar i mantenir certs espais de representativitat des de les particularitats del sector o de la forma jurídica.

Hi ha alguna organització o sigla més del sector que ens haguem deixat?

G: Sí. Com a part de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, ens han ratificat a la presidència de l’Associació d’Economia Social a Catalunya (AESCAT), que és una organització que es va constituir l’any passat. Està integrada per la Confederació de Cooperatives, la Taula del Sector Social, la Confederació Empresarial del Tercer Sector, la Xarxa d’Economia Solidària i la Federació de Mutualitats. L’AESCAT ha de definir el concepte d’economia social, ha de treballar en la futura llei de l’economia social, ha d’aglutinar les persones i entitats de l’economia social i solidària i generar eines comuns. I sent en Guillem Llorens la persona designada a la presidència de la Confederació, també ho és a la presidència de l’AESCAT. Hem decidit ser a tot arreu on es parli de cooperativisme, on es parli d’economia social i on volem tenir una clara incidència política en tots els espais.

Algun altre punt que volgueu destacar de la vostra proposta d’acció dins de la Federació?

R: Doncs sí, hem d’explicar la idea que tenim de visibilitzar les dones en aquest context. Veníem d’un Consell Rector en què els homes eren majoria i teníem una necessitat vital de ser més dones i de visibilitzar la seva presència, no només pel fet d’ocupar cadires -ara ja som gairebé paritàries-, sinó també com a línia de treball: cal incorporar des de la perspectiva de gènere aquest treball en el context de la Federació. Tant important com treballar des de la sectorial o des del territori, és treballar des dels feminismes. I serà una prioritat. Crec que aquest també és un fet diferencial de la nostra candidatura.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Elaborat conjuntament per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i CRÍTIC, aquest blog ens presenta experiències personals del món cooperatiu. Són entrevistes o reportatges breus amb persones que, amb el seu esforç, tiren endavant iniciatives empresarials molt diverses, però amb un denominador comú: l'aposta per un model econòmic més just i equitatiu. Són les qui anomenem les 'cooperactives'.

Cerca al blog