L’economia crítica busca lloc a l’aula

  • Jordi de Miguel Capell / @jordidemiguel
  • dilluns, 16 abril 2018
  • Comenta
  • General

Pocs centres educatius tenen tallers que qüestionen l’economia hegemònica. Foto: FETS

Avui, a Mataró, els alumnes dels mòduls professionals de l’IES Miquel Biada tenen visita. Els seus companys de 4t d’ESO han vingut per convidar-los a pensar en els criteris ètics que empraran en el seu projecte final d’empresa: contractaran la llum a Endesa o a Som Energia? Els productes que s’hi vendran seran de comerç just? Reservaran una quota per a treballadors a l’atur? Amb les respostes, s’obre el debat. Els alumnes de cicles formatius reflexionen sobre les conseqüències socials i ambientals de les seves apostes. Després, amb el projecte acabat, acudeixen a les noves oficines del banc ètic que han obert els companys de 4t. Aquests avaluen el compromís ètic de la futura empresa i, en funció del seu grau, atorguen un o altre crèdit per fer-la possible.

El ventall d’accions educatives que incorporen una visió crítica sobre l’economia és cada vegada més ampli, però experiències com la de l’IES Miquel Biada de Mataró segueixen sent una anomalia del sistema educatiu català. De secundària a la universitat, l’hegemonia del model neoclàssic dominant és pràcticament absoluta. El mur és sòlid. Es pot esquerdar?

Justament aquest pròxim cap de setmana (20 i 21 d’abril) se celebra a Barcelona la trobada ‘Per una educació econòmica transformadora. Impulsem les finances ètiques a l’aula‘, organitzada per FETS i la Fundació Fiare, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu d’aquest encontre d’àmbit estatal és plantejar alternatives per a una educació econòmica crítica i plural i impulsar un espai de trobada entre professorat i entitats interessades en treballar les finances ètiques a l’aula.

Emprenedoria i status quo

“És un escàndol, una deformació”. L’economista Arcadi Oliveres ho té clar. Creu que les assignatures sobre economia que s’imparteixen avui dia a la majoria de centres educatius donen una visió esbiaixada, per indiscutida, de la matèria: “A ‘Economia de l’empresa’, que és una de les que té més recorregut a batxillerat, es donen a conèixer els grans lemes del capitalisme: l’especulació, la banca tradicional… Naturalment, quan acaben, els alumnes diuen que volen estudiar Empresarials. A mi em van ensenyar que l’economia estava al servei de les necessitats humanes i col·lectives”, lamenta.

Segons Pedro Gozalbo, president de l’Associació d’Ensenyants d’Economia i Empresa, l’arrelament d’una visió monolítica de l’economia a l’educació secundària es va començar a gestar el 2012, amb la introducció de l’assignatura d’Emprenedoria a 3r d’ESO. “Aleshores, junt a les retallades, es va impulsar la idea de l’emprenedoria com a solució a la crisi: es responsabilitzava els ciutadans de la crisi i se’ns deia que ens calien competències. Lluny de solucions col·lectives, s’establia l’emprenedoria com a motor de transformació social”, explica Gozalbo. Tres anys més tard, l’economia arribava a cursos ulteriors a través d’una discutida reforma del currículum escolar. “El problema és que no es va comptar amb la comunitat d’especialistes”, afirma Gozalbo. “Via decret es van dissenyar uns continguts que estan al servei dels interessos de la banca tradicional i que parteixen del supòsit que l’alumne ha de consumir, endeutar-se i fer ús d’assegurances en el marc del model de finances hegemònic”.

El programa d’Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC), que segons les seves pròpies dades ha arribat ja a 75.000 alumnes de 362 centres escolars, és l’altre gran focus de crítiques. Des que es va implantar, el mateix 2012, de la mà d’un partenariat publicoprivat format, entre d’altres, per la Generalitat, l’Institut d’Estudis Financers (IEF) i entitats financeres com BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell i Banco Santander, aquesta sèrie de tallers adreçats a alumnes de 4t d’ESO i d’escoles d’adults, i impartits en bona part per treballadors dels mateixos bancs, ha congregat les crítiques de diverses associacions, sindicats i moviments socials reunits a la Plataforma per a una Educació Econòmica Crítica (PLEEC). Entre d’altres, la PLEEC considera que “l’educació sostinguda amb fons públics no es pot alinear amb el discurs de les entitats financeres que han estat un dels elements responsables de la crisi” i reclama que s’aposti per la incorporació de les “perspectives de l’economia crítica, la solidària, la feminista i l’ecològica” al currículum oficial. Per a Gozalbo, membre també de la Plataforma, “des de l’EFEC s’intenta transmetre als joves que no tindran una pensió pública digna i que sota aquesta creença han de planificar el seu futur amb un pla de pensions, amb plans d’estalvi i consum, amb ús de préstecs i una visió molt individualista de l’economia. Tot amb amb materials elaborats per l’Institut de Estudis Financers, creat per les mateixes entitats del sector”.

“Com a docent”, pensa Gozalbo, “crec que hem d’ajudar a confrontar els alumnes amb diferents punts de vista. Que puguin reflexionar sobre les conseqüències individuals, col·lectives i mediambientals dels diferents models econòmics o sobre la situació de la dona a l’economia. Ha de ser una matèria present en tot el tram de secundària, però partint del principi que l’economia ha de servir per a l’emancipació, no per a l’alienació”.

Elaborar una petita història en forma de còmic permet als alumnes entendre alguns conceptes importants de les finances ètiques / Foto: FETS

En busca de pluralitat

La mateixa demanda de pluralitat es fa sentir a les universitats catalanes. Pol Guillaumes és alumne de 3r curs d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i forma part de Post-Crash Barcelona, una de les 19 associacions d’estudiants d’economia de tot el món que el 2014 van fer una crida per “retornar a les aules el món real, així com el debat i la pluralitat de teories i mètodes” amb l’objectiu de “renovar la disciplina i crear un espai on es puguin generar les solucions a les problemàtiques socials”. “No pot ser que seguim estudiant amb les mateixes eines d’abans de la crisi, com si no hagués passat res“, afirma Guillaumes. “El nostre objectiu no és dir quin és el model econòmic bo, sinó que es generi debat sobre models teòrics alternatius al neoclàssic, sigui el keynesià, el marxista o el de l’escola austríaca, però també que es parli sobre altres aspectes com l’economia pública, que malgrat representar un 50% del PIB no s’estudia. Cal tenir totes les eines a l’abast per incidir en el món, que al capdavall és l’objectiu de l’economia”. Per a Arcadi Oliveres, qui el 1980 va començar a exercir de professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), “aconseguir la pluralitat de visions seria un primer pas; després caldria valorar quines conseqüències socials i mediambientals té cada model”. Per ara, però, només se sent amb força una veu: “Es va començar a imposar a mitjans dels 80, amb la crisi de l’estat del benestar promoguda per Thatcher al Regne Unit i la caiguda del bloc de l’est. Avui no es debat sobre la mala distribució de la renda ni sobre els paradisos fiscals, el creixement indefinit segueix sent una paraula sacrosanta i la disciplina s’ha matematitzat. Jo vaig estudiar economia durant el franquisme, i també fèiem història i sociologia: teníem una visió acadèmica fins i tot més àmplia que ara“.

Des de Post-Crash també es reclama més interdisciplinarietat i metodologies qualitatives en els estudis. Segons l’’Informe de la enseñanza de la economía en las universidades españolas’, publicat per l’entitat el 2015, només el 5% dels crèdits tenen un caràcter interdisciplinar, “i la majoria d’aquests estan vinculats a Dret”, puntualitza Pol Guillaumes. Per a ell, l’esquerda més immediata es troba en els professors que van introduint a l’aula els resultats de les seves recerques (sovint ignorades pels alumnes per manca de publicitat) i en el camí que poden obrir les mateixes activitats que organitza l’entitat. Per exemple: del debat sobre fiscalitat i gènere celebrat el passat 6 de març (a càrrec de la professora Montse Ballarín i del membre d’Ekona Sergi Cutillas), se n’extreuran una sèrie de conclusions que a mode de recomanacions s’intentaran incorporar a l’assignatura de Fiscalitat.

Com la feminista (“sense cap tipus de presència a la facultat”, diu Guillaumes), altres perspectives crítiques de l’economia són tractades en escadusseres assignatures (a la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona, per exemple, s’ha introduït la banca ètica en l’assignatura de microeconomia de l’empresa de primer curs) i en postgraus de recent aparició. Sense anar més lluny, aquest any la UAB acull la primera edició del postgrau en Economia Social i Solidària: Desenvolupament Local, Cooperativisme i Transformació Social, sorgit de la cooperació entre la universitat, l’Ajuntament de Sabadell i la xarxa d’economia solidària del territori representada al Teler Cooperatiu. Arcadi Oliveres reconeix la vàlua d’aquests nous estudis, però lamenta que no deixin d’ocupar un espai “marginal”.

Obrir l’esquerda

Incorporar l’estudi de les finances ètiques és una primer però petita esquera al mur / Foto: FETS

Visitar i conèixer les cooperatives del barri barceloní de Sants, crear-ne una d’alumnes al mateix centre, contraprogramar l’EFEC amb una obra de teatre de l’oprimit que el critica, hackejar el sistema a través d’Hazte banquero, acollir xerrades d’entitats de finances ètiques: també des del món de l’escola s’intenta trencar el cèrcol de l’economia dominant amb múltiples i variades accions. Des de fa quatre anys, per exemple, Oikocredit, en col·laboració amb el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, promou aquesta metodologia per estimular les visions crítiques sobre l’economia. Per a Martí Boneta, membre de l’entitat, “les finances ètiques i l’aprenentatge servei comparteixen punts de partida: parteixen de les necessitats del seu entorn, busquen la col·laboració amb altres entitats, treballen amb valors i en un procés continu d’acció i reflexió”. El cas de l’IES Miquel Biada de Mataró no és una anècdota. Altres centres com l’Institut Quatre Cantons o l’Escola Tecnicoprofessional Xavier de Barcelona, que també compten amb la col·laboració de FETS i Fiare, incorporen el treball sobre les finances ètiques com un servei a la comunitat: durant un trimestre els estudiants no només n’aprenen les seves virtuds, també organitzen campanyes de sensibilització adreçades a familiars, companys i altres espais del territori. “Amb l’aprenentatge servei potser no s’arriba a tants centres, però la incidència és molt més gran. També entre el professorat”, afirma Boneta.

Malgrat que des de les entitats del sector s’està impulsant la creació de grups d’estudi de professors que, entre d’altres, debaten i revisen guies pedagògiques amb esperit crític, segons Maria Antònia Bartolí, presidenta de FETS i referent de l’àrea mediterrànea de Fiare, “el coneixement de les finances ètiques encara està poc estès”. Tot i això, com Boneta, creu que al currículum oficial de la Generalitat hi ha prou esquerdes per treballar l’economia des d’una altra perspectiva. “A diferència de l’emprenedoria, les finances ètiques gairebé no són esmentades, però el currículum diu que s’educarà en sentit crític”, afirma Bartolí. “Es fa de forma molt genèrica”, complementa Boneta: “es parla de crear un món diferent i són els mestres els que han d’acotar la matèria. Una altra cosa són els llibres de text”. Allà, la visió crítica és encara més exígua. Per això, creu Bartolí, les entitats de finances ètiques haurien de treballar les alternatives en diversos àmbits: des de la formació de professorat i la creació recursos propis fins a la participació en plataformes com la PLEEC, entre d’altres. “Cal una altra educació en economia”, rebla, “és necessària i és possible”.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Diners a contrallum és un espai de debat i anàlisi sobre el paper de l'economia en general i de les finances en particular en relació a la societat que ens envolta.

Un lloc per mostrar les diferents iniciatives, novetats i articles d'opinió sobre les finances ètiques i solidàries.

Volem presentar experiències i visibilitzar realitats que ja existeixen a través d'entrevistes i de reportatges.

Un fòrum de debat per aquelles persones que pensen que les finances són una eina de canvi i que creuen en unes relacions econòmiques ètiques, justes i sostenibles.

Volem promoure un consum conscient a través del pensament crític, l'anàlisi, la denuncia i la reflexió compromesa.

Quines entitats impulsem aquest blog

FETS és una entitat que té com a objectiu de fons la transformació social en positiu buscant realitats més justes, sostenibles i més humanes. FETS hi pretén contribuir a través de donar a conèixer i fer créixer el projecte de les finances ètiques i solidàries.

Web: www.fets.org
Twitter: @banca_etica
Facebook: www.facebook.com/fets.finances.etiques

La Fundació Fiare és una entitat vinculada al Grup Banca Etica que té per objectius l'impuls de les finances ètiques, l'educació crítica en les finances, les activitats de sensibilització, l'activisme econòmic (accionariat crític, participació en xarxes i campanyes), així com la promoció d'activitat parabancària en suport a l'economia alternativa i a les persones en risc d'exclusió financera.

Aquest bloc s’emmarca dins del projecte “Impulsem les finances ètiques i solidàries a les aules”, coordinat per FETS en col·laboració amb la Fundació Fiare, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament i la Direcció de Cooperació Internacional i Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona.

FETS / Fundació Fiares

Cerca al blog