Rumors i estereotips: els mitjans de comunicació davant la diversitat sociocultural a Catalunya

  • Mar Romero (amb el suport de la Xarxa Antirumors)
  • dilluns, 24 octubre 2016
  • Comenta
  • General
unir-esforcos

Una imatge d’un vídeo de la Xarxa BCN Antirumors

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) defineix la paraula estereotip com a “conjunt d’idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts”. Rumor, també segons el DIEC, és “notícia que corre de boca en boca”. En principi, tot allò que el periodisme no hauria de ser.

La professió periodística té una cita aquest dimecres 26 d’octubre. La Xarxa BCN Antirumors organitza la jornada Periodismes diversos, periodismes transformadors amb l’objectiu de crear un espai de debat i reflexió sobre com els mitjans tractem la diversitat sociocultural i combatre’n els estereotips. Un ‘spoiler’: no ho fem bé.

I les dades ho confirmen. La població estrangera a Catalunya era el 13,69% del total al 2015 -segons l’Idescat-, i això només comptant les persones estrangeres empadronades. La proporció podria ser encara més alta. Tot i ser quasi el 14%, les persones migrades tenen menys del 3% del temps de paraula als programes informatius, segons un estudi de la Mesa per la Diversitat en l’Audiovisual (MDA). Un informe del CAC afegeix que els seus inserts a les notícies són de mitjana quatre segons més curts que els de les persones no migrades, i apareixen més sovint sense identificar. Quasi la meitat de les informacions amb persones migrades són d’àmbit policial o judicial, i quasi el 70% de les vegades que es parla d’immigració no es dóna un paper protagonista als mateixos migrats.

L’altra cara d’aquest tractament esbiaixat és la societat que el rep. El mateix estudi de l’MDA recull que tres de cada quatre espanyols consideren que el nombre d’immigrants és “excessiu”, i la meitat pensa que la immigració és la causa de que la sanitat i la educació perdin qualitat. També la meitat de la població espanyola creu que les persones migrades prenen la feina a les autòctones i considera que reben més ajudes escolars.

Tal com explica la mateixa Xarxa BCN Antirumors, aquestes creences són falses. La impressió de col·lapse de la sanitat pública per la immigració es desmunta si comprovem les dades del Departament de Salut de la Generalitat (2012), que corroboren que les persones migrades visiten menys especialistes, prenen menys medicaments i són hospitalitzades menys vegades. Una causa podria ser que només un 2% de la població estrangera és major de 65 anys, mentre que el 24% de la població autòctona sobrepassa aquesta edat.

Qui diu que les persones d’altres orígens culturals copen les ajudes públiques tampoc té raó. Per començar, no hi ha cap llei ni cap servei social que estableixi la nacionalitat com a un dels criteris de selecció. Segons dades del 2012 de l’Ajuntament de Barcelona, aproximadament el 17% de les ajudes s’havien donat a persones estrangeres. Si tenim en compte que al 2012 la població estrangera a Catalunya era del 15,6%, no hi ha cap raó per dir que les persones migrades reben més ajudes que les autòctones.

lucia-mbomio

Lucía Asué Mbomío, periodista d’origen guineà, és la protagonista de la xerrada inaugural.

L’objectiu de la jornada ‘Periodismes diversos, periodismes transformadors’ és precisament fer front a aquesta inèrcia per evitar que els mitjans reforcem i reproduïm els rumors i els estereotips. Les claus de l’acte són el debat i la interacció: obre la jornada una entrevista de Carme Colomina a Lucía Mbomio, “dona, periodista, i negra” per abordar la diversitat dins les mateixes redaccions. Al llarg del matí es desenvoluparan quatre xerrades que busquen posar sobre la taula alternatives al discurs mediàtic actual amb periodistes no occidentals, col·lectius d’aquí com la ‘Directa‘ o ‘SomAtents‘ i entitats que viuen en primera persona i lluiten contra la discriminació mediàtica, com la Fundacio Arrels o la FAGIC (Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya). La jornada es clou al migdia amb una taula rodona per discutir tots els altres factors que influeixen en els relats mediàtics sobre la diversitat, com ara la formació, la precarietat laboral o els interessos empresarials.

Però a banda de les xerrades hi haurà un altre espai que, sota el nom d’’Off the record’, pretén posar en contacte directe a professionals de la comunicació amb les entitats de la ciutat que treballen en àmbits relacionats amb les diversitats socioculturals. Segons l’anàlisi d’aquestes mateixes entitats, moltes vegades part de la invisibilització dels col·lectius diversos als mitjans parteix de la dificultat de les fonts directes per arribar als mitjans, però també dels mitjans per posar-se en contacte amb aquestes fonts.

Amb ‘Periodismes diversos, periodismes transformadors’, la Xarxa BCN Antirumors posa fil a l’agulla a combatre els rumors i els estereotips. L’Ajuntament de Barcelona, que forma part de la Xarxa, dóna suport tècnic a aquesta iniciativa nascuda, dissenyada i organitzada per les entitats d’una xarxa que, a hores d’ara, ja suma prop de 500 membres, a més de quasi 500 persones a títol individual.

Ara és el torn dels mitjans de comunicació.

banner_antirumors

Deixa el teu comentari