Urgències als equipaments urbans: escoles bressol, residències de gent gran i centres de dia

Barcelona té un dèficit important d’equipaments urbans. Les associacions de veïns calculen que, pel cap baix, hi ha uns 200 projectes aprovats i no construïts. Cada barri té les seves necessitats específiques, però al conjunt de la ciutat hi ha una demanda uniforme de tres equipaments que són molt urgents: les escoles bressol, les residències de la tercera edat i els centres de dia.

Tot i que l’administració no ha donat resposta a aquestes necessitats, el teixit associatiu vol iniciar un debat amb l’Ajuntament que se centri, no tant en les mancances, sinó en el futur dels equipaments urbans. “No hi ha prou amb agafar el manual i dir que per tants habitants toquen tants projectes”, explica Juan Camilo Ramos, responsable d’Urbanisme de la FAVB, “i el diàleg també ens ha de servir per centrar-nos en el que és prioritari”.

Aquesta mirada cap al futur serà l’eix vertebrador de l’acte ‘L’espai urbà i els equipaments urbans, catalitzadors socials’, que la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona organitza el proper 17 de novembre en el marc del Congrés d’Arquitectura 2016. El motiu d’aquestes jornades, impulsades pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, és identificar els nous reptes de l’arquitectura vinculats al dret a l’habitatge digne o a la transformació de la ciutat, entre d’altres, i establir les bases per superar-los. Al llarg de sis mesos que acaben aquest novembre, professionals, institucions i veïns han posat en comú les seves perspectives per tal de construir conjuntament una visió de futur sobre l’arquitectura que reflecteixi el interès general dels ciutadans.

La FAVB ha volgut participar d’aquestes jornades per posar la qüestió dels equipaments urbans al centre del debat i destacar la seva importància com a eines impulsores de la vida comunitària. “Anys enrere era la burgesia barcelonina la que tenia els seus propis equipaments, com el Club de Polo o el Cercle d’Economia”, explica l’arquitecte i vocal de Medi Ambient del Col·legi d’Arquitectes, Sergi López-Grado Padreny, “després, la societat va fer-se seva la xarxa d’equipaments per trobar-se i tenir capacitat d’organitzar-se”. Un exemple únic a nivell mundial són els mercats de Barcelona, “que tenen uns elements socials importantíssims perquè s’hi estableixen relacions, generen molta ocupació i promouen el comerç local”, emfatitza Joan Vitòria Codina, membre del col·lectiu d’arquitectes ‘El Globus Vermell’.

La cultura d’equipaments ha canviat i en aquest context és necessari, a criteri dels impulsors de l’acte, “tendir ponts entre l’administració, el moviment veïnal i els professionals de l’arquitectura” per abordar aspectes com la coproducció dels equipaments tenint en compte la perspectiva dels usuaris, un objectiu molt reivindicat pel teixit associatiu i amb el qual l’actual govern municipal sembla convergir. “La nostra voluntat és fer una reflexió conjunta amb el veïnat i les entitats per donar una resposta a les demandes que actualment té cada territori”, assegura la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz.

Però tenint en compte el dèficit d’equipaments, perquè segueixin complint la funció de catalitzadors socials, cal repensar com es poden barrejar els seus usos, reutilitzar-ne els espais i treure’n més rendiment. Aquest nou enfocament passaria, per exemple, “perquè alguns poliesportius gestionessin també dos o tres patis que es podrien aprofitar com a equipaments esportius o perquè algunes àrees de les escoles funcionessin com a espais de trobada per als joves fora de l’horari lectiu”, proposa Juan Camilo Ramos. Sobre això, Joan Vitòria Codina afegeix que les gestions mixtes així com l’autogestió d’espais d’usos diversos que han estat impulsats per la societat, com Can Batlló o la Nau Bostik, s’han de posar en valor, sobretot perquè “molts cops les entitats i els veïns van per davant dels polítics i fan possible aquests equipaments, que és molt difícil que els impulsi l’administració”.

I si un dels temes de la jornada serà el de repensar els usos i la gestió dels equipaments, també és important tornar a plantejar la seva distribució per la ciutat. Sobre això, la crítica ja no només se centra en fet que els equipaments estan massa centralitzats en una zona concreta de Barcelona, sinó en el tipus d’equipaments que acullen els diferents barris. Els que no agraden, com una presó o una incineradora, es traslladen a zones perifèriques com la Zona Franca o Sant Adrià, mentre que “els positius”, com el Liceu, el MACBA, i els grans equipaments de ciutat i culturals estan tots concentrats en barris cèntrics. “Diem que els problemes de la ciutat els volem dins la ciutat, però posem la Model a la Zona Franca, que no la vegi ningú”, sentencia Juan Camilo Ramos. Com a temptativa de reequilibrar la distribució dels equipaments, el consistori barceloní recorda que a l’eix del Besos hi destinarà “un esforç important per tal de satisfer les mancances i oferir als veïns i veïnes uns serveis públics de qualitat”.

En essència, el debat entre tots els agents al voltant dels equipaments urbans era una fita que el moviment veïnal arrossegava de lluny i que finalment es materialitzarà el proper dijous. 17 de novembre. L’objectiu final és clar: crear un escenari de relacions que doni resposta a les necessitats vigents i augmenti les possibilitats de futur dels seus usuaris.