Els Manel encapçalen un gran cartell musical al festival vilanoví El Tingladu, que celebra 10 anys

  • Joan Vila i Triadú (amb el suport d'El Tingladu)
  • dimecres, 12 juliol 2017
  • Comenta
  • General

Un dels moments àlgids de l’edició del 2016 d’El Tingladu, amb el recinte ple d’assistents / EL TINGLADU

Fa poques hores que s’ha confirmat: el grup Manel serà el cap de cartell de la desena edició d’El Tingladu, el festival musical de Vilanova i la Geltrú, que se celebra enguany del 20 al 23 de juliol. I als Manel cal afegir-hi una vintena llarga de grups i d’artistes de primera divisió: Mala Rodríguez, Talco, Zoo, Adrià Puntí, Aspencat, Smoking Souls, Oques Grasses, Quimi Portet, Tomeu Penya… amb una especial atenció a la música en català feta al nostre país. Totes aquestes actuacions tenen lloc en un recinte obert i amb entrada gratuïta per a tothom, per segon any consecutiu al parc de Baix a Mar de la capital del Garraf. “És el cartell més important de la nostra història”, explica Pau Ramon, responsable de Comunicació del festival.

El Tingladu és organitzat per Can Pistraus, una entitat cultural i festiva molt arrelada a la vida cultural vilanovina, fins al punt que participa des del 2007 activament en els actes del seu característic Carnaval. Oriol Cruells, president de l’entitat, explica com va néixer la idea d’organitzar El Tingladu, a partir d’una Jornada Cultural Canpistrauenca feta aquell mateix any 2007: “Aquella Jornada ja tenia les bases que han caracteritzat El Tingladu: era una activitat gratuïta, en un espai públic i hi havia música i també altres activitats culturals. No s’hi restringia l’entrada ni la participació de ningú i incloïa un caràcter reivindicatiu que sempre des d’aleshores també ens ha acompanyat”. Cruells admet que no va néixer com a festival musical, “sinó que més aviat eren un seguit de jornades d’activitats diverses. Amb el pas del temps, l’organització vam anar apostant cada vegada més per la música i l’evolució ens ha portat fins al que som avui en dia”.

Pel que fa a l’evolució des d’aquells primers anys, Raimon Ràfols, membre de l’organització, opina que “és a partir del 2011 quan hi ha un canvi notable, en passar d’una a dues nits de música, i sobretot el 2013, en avançar les dates per allunyar-les de la Festa Major local, i passar a tres nits seguides de concert”. Ràfols explica que el gran salt es va fer l’any passat, ja que es “va muntar un gran concert el 7 de maig, amb 10.000 entrades venudes i amb Manu Chao com a principal cap de cartell. Després, a l’estiu, el festival va haver de deixar la plaça de les Neus per motius relacionats amb la política de soroll i es va traslladar al parc de Baix a Mar, on repetim enguany”.

El lema “No fem soroll, fem cultura” va ser una iniciativa de la coordinadora d’entitats per contrarestar les crítiques d’alguns veïns / EL TINGLADU

“No fem soroll, fem cultura”

Carles Renyer, un altre membre de l’organització, explica que el conflicte del 2016 es va encetar amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que donava la raó a un grup de veïns queixosos pel nivell de soroll de diversos concerts. L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va establir que s’havia de limitar el nivell acústic a 85 decibels i això va fer perillar la continuïtat d’El Tingladu tal com s’havia celebrat fins en aquell moment. “La coordinadora d’entitats de Vilanova va engegar la campanya “No fem soroll, fem cultura”, per tal de conscienciar sobre la convivència d’activitats culturals al centre i la vida normal dels veïns. Malgrat haver demostrat que el criteri fixat per l’Ajuntament era polític i que la sentència no obligava a establir uns límits tan rígids, finalment vam decidir traslladar-nos a un espai amb més distància entre l’escenari i les cases”.

El lema de l’edició d’enguany és un eslògan manllevat del PSUC dels anys setanta: “Les nostres mans, el nostre capital”. “Aquest lema s’ajusta molt al que som”, explica Pau Ramon: “un festival que no seria possible sense la inversió en treball i en hores que fem tant des de l’organització com des del conjunt de voluntaris que ens ajuden. Darrere no hi tenim cap negoci ni cap projecte empresarial ni cap gran capital inversor ni tampoc un ajuntament o un partit polític, sinó que és amb les nostres mans, amb les dels voluntaris, com aconseguim que sigui una realitat”.

Respecte a la política de no fer-hi pagar entrada, com sí que fan la majoria dels grans festivals musicals, Carles Renyer diu: “És un model atrevit, perquè altres festivals ho tenen tot més o menys cobert quan obren portes. Nosaltres confiem en la gent i creiem que la gent ha entès que, encara que no hi pagui entrada, això no vol dir que hi estigui tot pagat ni de bon tros. Segons les possibilitats i les ganes de cadascú, hi haurà qui deixarà 3 € al festival i qui n’hi deixarà molts més, però d’entrada no tanquem la porta a ningú per gaudir de la música”.

Els Manel són el cap de cartell de l’edició d’enguany / CATERINA BARJAU

Música parida al territori

Un altre aspecte que fa d’El Tingladu un festival diferent és la preponderància de la música feta als Països Catalans i en la nostra llengua. Sempre l’ha tinguda, en les edicions anteriors, però enguany, amb els valencians Aspencat, Zoo i Smoking Souls, el mallorquí Tomeu Penya i els principatins Oques Grasses, Lluís Gavaldà, Quimi Portet o Adrià Puntí —sense oblidar els vilanovins de La Brigada—, encara es fa més evident l’aposta. “Posem la mà al foc per la plenitud que va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, que és permanentment mestissa i diversa en accents”, explica Pau Ramon. “Des del principi, El Tingladu és un festival multigènere que no es basa en un sol tipus de música, sinó que té la intenció d’aconseguir portar els grups més interessants i populars d’arreu dels Països Catalans, que puguin agradar a un públic divers i intergeneracional”.

El Tingladu rep aquest any la col·laboració directa de l’Oficina Jove de Vilanova i la Geltrú per junts impulsar una campanya dirigida al jovent. Ens ho explica Berta Belaskoain, membre de l’organització: “El suport escollit és el dels gots del festival, que portaran tres missatges diferents que reflexionen sobre les drogues, el sexe i la violència: “Jo decideixo quan i amb qui” (amb relació a la prevenció de la violència masclista), “Jo decideixo dir prou” (amb relació a prendre decisions responsables sobre consum de drogues en nits així) i “Nosaltres decidim com acaba la festa” (amb relació que la pressió de grup no influeixi a deixar de decidir sobre un mateix)”.

Una organització diferent

En definitiva, es tracta d’un festival musical amb molta personalitat, diferent del que se sol veure a la costa catalana a l’estiu, amb un component reivindicatiu molt alt i una concepció de la música com a element d’unió i de solidaritat entre persones. Com diu Pau Ramon, en el desè aniversari d’El Tingladu, “reivindiquem que un festival de música, un lloc principalment lúdic i festiu, també serveix per demostrar que es pot funcionar amb una organització de base assembleària, independent, i que una estructura piramidal i jeràrquica, que compti amb un gran finançament extern, no és l’única possible”.

Deixa el teu comentari