Cures contra el capitalisme: ‘Rebomboris’, un espectacle molt singular al Grec 2018

  • Noel Eduardo (amb el suport de l'Antic Teatre Espai de Creació)
  • diumenge, 8 juliol 2018
  • Comenta
  • General

Un moment de l’espectacle ‘Rebomboris’ / FOTO: GREC 2018

Fa més d’una setmana que ha començat el Grec 2018, l’anomenat Festival d’Estiu de Barcelona. D’entre les moltes propostes escèniques que s’hi poden veure, n’hi ha una que crida especialment l’atenció per la seva idiosincràsia, el seu punt de partida, les múltiples qüestions que ens planteja. ‘Rebomboris’ (26 i 27 de juliol a la sala de La Bonne -Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, en el marc de la programació de l’Antic Teatre al Grec Festival 2018) és un espectacle que porta a escena una extensa xarxa de cures compartides i suport mutu entre dones que qüestiona ni més ni menys que els fonaments mateixos de les societats actuals. Societats avançades, en diuen. I ho fa de manera col·laborativa, participativa, en xarxa… Tota una declaració d’intencions.

“La tesi de l’espectacle és que les cures, majoritàriament al càrrec de les dones, són les que sostenen la vida, i no el capitalisme”, afirma Marta Vergonyós, una de les artistes acompanyants del projecte i actual directora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison de Barcelona, ‘partner’ imprescindible per a un projecte com aquest en què la dona es posa al centre. I en el qual és tant o més important el procés de treball com el resultat final.

‘Rebomboris’ és l’espectacle resultant del projecte ‘Xarxa de cures, ahir i avui’, vinculat a ART i PART, un programa de creació artística comunitària als barris de Barcelona -iniciativa de l’Ajuntament, a través de l’Institut de Cultura- englobat en el marc del programa Barcelona Districte Cultural. ART i PART proposa diferents creacions comunitàries en cinc barris de la ciutat. Una d’aquestes creacions, la dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, és ‘Rebomboris’, que pren com a punt de partida i material de referència aquesta xarxa de cures que ja va existir al barri i que recuperen en les seves investigacions les historiadores Isabel Segura i Milagros Rivera.

Són les cures les que sostenen la vida, no el capitalisme

Creació comunitària a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera / FOTO: CENTRE DE CULTURA DE DONES LA BONNE

“El primer pas va ser dibuixar una xarxa, com la que hauria teixit una aranya desorganitzada, per recordar el treball fet per les dones que durant segles han viscut al barri”, continua explicant Vergonyós. El segon va servir per mostrar els vincles que es creen en una xarxa de cures: la confiança que has de demostrar si vols cuidar i ser cuidat, si acceptes posar-te en mans d’un altre i deixar que et guiï i que t’orienti. El tercer pas té a veure amb el record, amb el lloc fins al qual et transporten les olors, especialment les dels remeis que cuinaven les nostres àvies i les àvies de les nostres àvies per guarir-nos el cos i l’ànima. Per acabar el viatge, la realització del dibuix conjunt del mapa que s’ha explorat, un dibuix construït peça a peça amb els fragments que els participants en els laboratoris han creat, un dibuix fet a imatge i semblança de com desitgem que sigui aquesta xarxa de cures: compartida entre tots, teixida per tots, sostinguda per tots per ajudar-nos a tots.

A partir de les dones que van viure a la Barcelona preindustrial, però també de les dones d’avui, l’espectacle explora com s’han anat reconfigurant aquestes xarxes per prendre-li el pols al lloc que ocupen les cures a les societats capitalistes i patriarcals. Inspira el muntatge, una proposta escènica col·laborativa, el concepte de rebombori, de moviments de revolta, amb els quals les dones han lluitat per mantenir la vida i per exigir les condicions materials d’existència per a elles i les seves comunitats. El passat mes d’abril, al Festival TUDANZAS, es va veure un tast, en format de ruta per carrers de Barcelona, del que aviat veurem a l’escenari.

El projecte, doncs, vol posar en valor la narrativa històrica d’aquesta xarxa de cures que ja existia a l’Edat Mitjana, i a la vegada pretén fer reflexionar sobre què es comptabilitza en l’àmbit econòmic, què no, com s’hauria de comptabilitzar, quin valor econòmic tenen aquestes cures… Un altre dels eixos importants del projecte és el de la salut. “Nosaltres parlem”, diu la directora de La Bonne, “de malalties polítiques, que són les dolències que genera en els cossos d’aquestes dones aquest treball de cures”. “L’espectacle serà diferent al que es va veure al festival TUDANZAS”, segons Vergonyós. Si a l’abril el format va ser el d’una ruta, un recorregut que mapejava alguns dels indrets del barri on tenen lloc les cures d’allò qüotidià, “la idea per al Grec és que els carrers entrin a escena”.

Els objectius del projecte són, segons fonts de la organització, d’una banda “reconèixer les entitats vinculades al territori i convertir-les en actors del projecte”. D’altra banda, a partir de la memòria col·lectiva invisibilitzada de les dones i gràcies a les aportacions de les investigadores Isabel Segura i Milagros Rivera, “també es vol travar el procés creatiu amb la història de les cures al barri des d’una perspectiva de gènere, i així facilitar el lligam entre les dones que hi vivien abans i les que l’habiten avui”. Després d’un any d’investigació conjunta, la proposta escènica final vol mostrar aquesta cartografia del passat i el present del treball de cures que sostenen les dones. “Mantenir i tenir cura de la vida i les vides i posar-les al centre, en aquest cas, de l’escenari”. Aquest és el propòsit fonamental.

L’Antic Teatre, un exemple de vincle real amb la comunitat

Des de l’Antic hi ha la voluntat de reivindicar el valor històric-cultural de l’edifici on desenvolupa l’activitat; un palau residencial neoclàssic, construït el 1650, declarat patrimoni cultural de la ciutat i antiga seu del “Círculo Barcelonés de Obreros San José” / FOTO: ALESSIA BOMBACI

El projecte ‘Xarxa de cures, ahir i avui’ està impulsat per l’Antic Teatre en col·laboració amb associacions i entitats del territori: La Bonne – Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, TUDANZAS, Mescladís i Sindillar/Sindihogar. Però no és, ni de bon tros, el primer ni l’últim projecte vinculat al barri i als veïns per a un centre cultural que es defineix, com ho fa l’Antic, per l’aposta “per un model on l’arrelament a la comunitat territorial té un paper fonamental i vertebrador”. Amb un ull sempre posat al barri, als problemes propis d’un dels eixos turístics més importants de la ciutat, a la gentrificació que ha provocat que un barri tradicionalment popular com el de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera es vagi convertint en una mena d’àrea de luxe, amb un increment desorbitat del preu de la vivenda que provoca, de facto, l’expulsió de molts dels veïns de tota la vida.

Ja fa anys que l’Antic Teatre es va proposar obrir-se al barri per tal de donar cabuda als veïns i veïnes, amb qui sovint comparteixen problemàtiques i inquietuds. A l’Antic hi ha una mena de lema, o potser hauria de dir una reivindicació: art i política. A través de diversos projectes artístics es busca la participació activa de la gent del barri, que “practiquin, desenvolupin i arribin a gestionar de manera autònoma el seu natural artístic, la pròpia creativitat, aportant pensaments, interessos, emocions, materials elaborats amb diferents llenguatges artístics…“.

Al llarg de tot l’any hi ha una programació estable -on, per cert, hi tenen cabuda espectacles d’alguns dels grups de veïns- i activitats en dates assenyalades que ja són gairebé clàssics, com l’Off Sant Jordi que organitzen els últims cursos. El de 2018, per exemple, va estar dedicat a la Llibertat d’Expressió, i hi va participar, entre d’altres, el raper Valtònyc, condemnat pel Tribunal Suprem a tres anys i mig de presó pel contingut de les seves cançons. Tallers, jocs per als nens o per fer en família, manualitats… A més al llarg de l’any s’organitzen tot tipus d’activitats, que es fan a la terrassa o al bar, dos dels espais socials més emblemàtics de l’Antic.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Espai Crític és una secció on CRÍTIC produeix continguts amb fonts de tercers. Aquestes fonts d'ingressos ens permeten reforçar el projecte i explorar temes d'interès per a la nostra comunitat. La presentació del contingut deixa clar com s'ha encarregat i produït, i també qui l'ha finançat, especificant-ho al costat de la signatura i al peu de l'article.

Tots els continguts publicats a 'Espai Crític' són produïts per la redacció de CRÍTIC a partir de criteris periodístics i s'adequen als criteris del codi ètic comercial de la cooperativa.

A Espai Crític hi trobareu recomanacions i continguts d'interès per a la 'comunitat crítica'. És un espai obert a propostes, idees i reflexions, amb el suport de 'partners' i col·laboradors que contribueixen a fer possible el projecte de CRÍTIC.

Cerca al blog