Implicació ciutadana per contribuir a la integració dels refugiats

  • Redacció | Contingut amb patrocini de la Generalitat de Catalunya
  • dijous, 12 juliol 2018
  • Comenta
  • General

Imatge del rescat de centenars de refugiats la matinada del dissabte 9 de juny del 2018 al diumenge 10 amb el vaixell Aquarius. Foto: Kenny Karpov/SOS MEDITERRANEE/ACN

L’atenció mediàtica entorn de la crisi dels refugiats sovint està centrada en l’arribada de migrants en pasteres a les platges andaluses o en els vaixells humanitaris que els rescaten a les costes de Líbia. N’hem tingut un exemple recent amb l’arribada de l’Open Arms al port de Barcelona. Però… Què passa quan els focus mediàtics s’apaguen? La implicació ciutadana lluny dels grans titulars juga un paper cabdal. Per això des de gener de 2017, la Generalitat, a través del Programa Català del Refugi, impulsa un programa de mentoria per contribuir a dinamitzar la implicació social de la ciutadania a l’hora d’integrar socialment i laboralment els refugiats que visquin a Catalunya.

Les mentores són persones voluntàries distribuïdes per tot el territori català en grups d’acollida de tres a cinc persones, que acompanyen i donen suport a una persona refugiada o grup familiar refugiat pel període d’un any. La mentoria consisteix a facilitar-los l’aprenentatge de la llengua ajudar-los a fer gestions davant de l’administració, en la recerca de feina i permetre’ls establir vincles amb persones i entitats del seu municipi i comarca. Les persones voluntàries que s’impliquen en el programa es comprometen a dedicar-hi de 2 a 4 hores a la setmana durant un any.

Al Programa Català del Refugi impulsat per la Generalitat hi participen 210 persones refugiades i 330 mentores actives

Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, explica que “el programa de mentoria impulsa la implicació de la ciutadania activa, fent un servei pràctic i útil de suport a unes persones molt vulnerables, que quan arriben aquí no saben com desenvolupar-se en una societat que els és totalment nova i estranya”. Al programa hi participen actualment 210 persones refugiades i 330 persones mentores actives, tot i que se n’han format unes 1.300. Per dissenyar aquest pla s’ha pres com a referència les experiències d’integració del Canadà, el Quebec o Islàndia.

El programa el lidera la Generalitat a través del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades de Catalunya i ha comptat amb la participació de diferents entitats socials, com ara Càritas de Barcelona, Creu Roja, Accem, CEAR-CCAR, Fundació Apip-Acam, Fundació Cepaim, Fundació Ficat, Fundació Dianova i Coordinadora de Mentoria Social.

El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós. Foto: ACN

Acompanyament, habitatge i renda garantida

La Generalitat treballa per incrementar la dotació econòmica destinada a l’acolliment i inserció de les persones que demanen asil. El Programa Català de Refugi és l’eina principal d’aquesta actuació. Amorós, fa un balanç positiu d’aquesta iniciativa, que permet incidir en tres àmbits bàsics per a les persones refugiades: l’acompanyament i suport, l’habitatge i la renda garantida.

L’objectiu del Programa Català de Refugi és que els ciutadans demandants de protecció internacional puguin assolir l’autonomia social i laboral, així com la plena ciutadania. En aquest sentit, l’habitatge és un primer pas bàsic. Segons Oriol Amorós, s’ha donat suport a les entitats que treballen a favor d’aquest col·lectiu i això ha permès sufragar fins al 30% de les places d’habitatge posades als servei dels refugiats. Pel que fa al suport a la renda mínima garantida, el secretari d’Igualtat destaca que “aquesta actuació no la fa ningú més a tot l’Estat, i és oferir aquesta prestació econòmica amb les mateixes condicions que a la resta de ciutadans”.

Camp de refugiats a prop de la ciutat d’Idomeni, al nord de Grècia, el març del 2016. Foto: Natzaret Romero / ACN

Increment de la dotació econòmica de la Generalitat

La Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania té una dotació econòmica de 500.000 euros anuals per a aquest àmbit de les persones refugiades, però enguany hi haurà dues aportacions extraordinàries, una per fer front a la situació d’emergència per l’increment de joves adolescents arribats a Catalunya (el 2017 van ser 800 però enguany poden arribar a 3.000) i una altra per fer front a la situació creada per l’arribada puntual de migrants provinents de la frontera sud i dins del vaixell d’Open Arms al port de Barcelona.

En relació a la política del nou govern socialista de Pedro Sánchez, Amorós hi veu una millora pel que fa a gestos i paraules respecte a l’anterior govern del PP, però està a l’espera que s’acabi concretant en fets i actuacions destinades a millorar l’atenció immediata dels migrants arribats a les costes andaluses. “Des de Catalunya hem ofert places d’emergència humanitària”, explica Amorós, “però també hem demanat que se’ns informi millor i amb més antelació de quan són traslladades cap aquí, per poder preveure l’operatiu d’acollida”.

Aquest article és possible gràcies al suport de

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Espai Crític és una secció on CRÍTIC produeix continguts amb fonts de tercers. Aquestes fonts d'ingressos ens permeten reforçar el projecte i explorar temes d'interès per a la nostra comunitat. La presentació del contingut deixa clar com s'ha encarregat i produït, i també qui l'ha finançat, especificant-ho al costat de la signatura i al peu de l'article.

Tots els continguts publicats a 'Espai Crític' són produïts per la redacció de CRÍTIC a partir de criteris periodístics i s'adequen als criteris del codi ètic comercial de la cooperativa.

A Espai Crític hi trobareu recomanacions i continguts d'interès per a la 'comunitat crítica'. És un espai obert a propostes, idees i reflexions, amb el suport de 'partners' i col·laboradors que contribueixen a fer possible el projecte de CRÍTIC.

Cerca al blog