Any Fabra: el projecte republicà de modernització de la llengua

  • Redacció / Contingut amb patrocini de la Generalitat de Catalunya
  • dimecres, 12 setembre 2018
  • Comenta
  • General

Pompeu Fabra al seu despatx de l’Institut d’Estudis Catalans / ANC · ARXIU BRANGULÍ

Exposicions, conferències, rutes per llocs emblemàtics de la seva vida, publicacions, premis, recursos digitals o multimèdia… Durant tot aquest 2018 s’han multiplicat les iniciatives per reivindicar la figura i l’obra del lingüista Pompeu Fabra, nascut ara fa 150 anys. La Generalitat l’ha declarat oficialment Any Fabra i amb la col·laboració d’altres institucions, especialment l’Institut d’Estudis Catalans, on Fabra va exercir el seu mestratge durant les primeres dècades del segle passat, però també diputacions, ajuntaments i consorcis de normalització lingüística, ha estès la celebració arreu del territori.

El Palau Robert reivindica el llegat de Fabra

El Palau Robert de Barcelona és un dels espais on es recupera i reivindica l’obra de Fabra. L’aparador del vestíbul està dedicat a la seva figura i a la vitalitat del català avui. Atenent els centenars de persones que visiten l’Oficina de Turisme i les exposicions del Palau, el gran plafó explica la situació de la llengua catalana en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès). El títol de l’aparador, ‘Una llengua de futur: gràcies, mestre Fabra!’, es remunta al segle XIX, abans de Fabra, quan el català era una llengua molt usada a nivell oral, però que no tenia una gramàtica unificada ni era present a les institucions. Aquesta situació va començar a canviar amb les aportacions del lingüista. Avui dia, el català és parlat per més de 10 milions de persones.

Aparador dedicat a Fabra i la vitalitat del català al Palau Robert de Barcelona / PALAU ROBERT

Aquesta vitalitat de la llengua es visualitza clarament a l’aparador amb el mapa de territoris on es parla català. Un mapa que es complementa amb informacions concretes: el 94,3% de la població adulta de Catalunya entén el català i més del 82% el sap parlar, més de 20 cadenes de televisió l’usen regularment, més de 100 emissores de ràdio també, es publiquen més de 30 diaris i 150 revistes en català… Un apartat específic de l’aparador fa referència a les escoles i les universitats, i també s’hi remarca la seva gran presència en el món digital.

Una de les iniciatives amb més abast de l’Any Fabra és l’exposició ‘Pompeu Fabra. Una llengua completa’, de caràcter itinerant, que es va inaugurar a mitjan maig a l’Arts Santa Mònica de Barcelona i que durant el setembre es pot visitar a Girona, a Tarragona i a Balaguer, entre altres ciutats. La mostra presenta l’aportació de Fabra a la llengua catalana, el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya i l’impuls a la llengua que va suposar el seu treball. És previst que la itinerància d’aquesta exposició porti l’Any Fabra a una cinquantena de localitats catalanes. Vuit blocs expositius presenten de manera planera i amena les dimensions científiques i socials de l’obra de Fabra i els elements principals de la seva biografia.

El projecte republicà de modernització

Pompeu Fabra no solament modernitza la llengua. També s’implica en la modernització del país i assumeix càrrecs en diferents institucions catalanes per estendre i oficialitzar la implantació del nou model lingüístic. Durant la República (1931-1939), compta amb el suport dels presidents Macià i Companys, i junts aconsegueixen materialitzar el projecte que el país persegueix: posseir un codi formal funcional, modern i autònom.

Amb esperit autodidacte d’aprenentatge, que s’endinsa en el coneixement de les llengües amb la mirada analítica pròpia d’un científic (és enginyer químic de formació), Fabra forja un mètode lingüístic propi, però ben contrastat amb les teories lingüístiques del moment. Uns criteris que s’enriqueixen quan es relaciona amb altres intel·lectuals, que l’acullen amb respecte i comencen a anomenar-lo ‘el gramàtic’ i, més tard, ‘el Mestre’.

Pompeu Fabra i Josep Miracle corregint textos a la impremta per al ‘Diccionari general’ / ANC – CASAS I GALOBARDA

L’any 1939, amb la derrota republicana a la Guerra Civil espanyola, emprèn el camí de l’exili i marxa a la Catalunya del Nord. A l’exili, la vida no és fàcil per a Fabra. Els darrers anys sobreviu a Prada de Conflent gràcies al suport econòmic de gent que l’aprecia, entre els quals hi ha el músic Pau Casals. Malgrat tot, el seu compromís amb el país es manté ferm i ‘el Mestre’ continua treballant per la llengua catalana fins al final. Mor el 1948, tres anys després de ser investit doctor ‘honoris causa’ per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.

Però el seu projecte no mor amb ell. Al final del primer terç del segle XX, amb la gramàtica, el diccionari i les normes ortogràfiques de Fabra publicades, el català esdevé una llengua completa i de futur. Un estàndard apte per a tots els territoris de parla catalana i una llengua digna i preparada per encarar els reptes dels segles XX i XXI. L’herència i les aportacions de Fabra en tots els àmbits continuen vigents. El president de la Generalitat, Quim Torra, va citar una màxima de Pompeu Fabra en la seva conferència del 5 de setembre passat: “Només tindrem allò que sapiguem guanyar”.

Aquest article és possible gràcies al suport de

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Espai Crític és una secció on CRÍTIC produeix continguts amb fonts de tercers. Aquestes fonts d'ingressos ens permeten reforçar el projecte i explorar temes d'interès per a la nostra comunitat. La presentació del contingut deixa clar com s'ha encarregat i produït, i també qui l'ha finançat, especificant-ho al costat de la signatura i al peu de l'article.

Tots els continguts publicats a 'Espai Crític' són produïts per la redacció de CRÍTIC a partir de criteris periodístics i s'adequen als criteris del codi ètic comercial de la cooperativa.

A Espai Crític hi trobareu recomanacions i continguts d'interès per a la 'comunitat crítica'. És un espai obert a propostes, idees i reflexions, amb el suport de 'partners' i col·laboradors que contribueixen a fer possible el projecte de CRÍTIC.

Cerca al blog