2.500 peticions de dret d’accés a la informació pública: transparència i apoderament ciutadà

  • Joan Vila i Triadú / Contingut amb patrocini de la Generalitat de Catalunya
  • dimecres, 10 octubre 2018
  • Comenta
  • General

Un fragment del vídeo elaborat per Transparència i Govern Obert amb motiu del Dia Internacional del Dret a Saber / GENERALITAT DE CATALUNYA

En els tres anys que porta funcionant la Llei catalana de Transparència, s’han presentat 2.420 peticions d’accés a la informació pública per part de la ciutadania. En els darrers mesos, hi ha hagut un increment de peticions, en concret durant el primer semestre de 2018 se n’han comptabilitzat 550, la qual cosa demostra que aquest dret cada vegada és més conegut i utilitzat a Catalunya.

Totes aquestes dades es recullen en l’informe presentat públicament aquesta setmana per la Secretaria de Transparència i Bon Govern de la Generalitat. L’estadística arrenca l’1 de juliol de 2015, sis mesos després d’aprovada la Llei 19/2014, de 29 de desembre, que regulava tots els àmbit de la transparència de les administracions. L’increment d’aquest primer semestre de 2018 és significatiu, perquè la xifra de sol·licituds sempre s’havia mogut entre 300 i 430 per semestre.

“La capacitat que té la ciutadania d’accedir a la informació que genera l’administració pública és ara molt superior a quan no existia aquesta llei”, valora Jordi Foz, secretari de Transparència i Bon Govern. “Només per això ja valia la pena, però ens queda encara molt a fer perquè l’instrument sigui més conegut i els tràmits que es demanen siguin més senzills”. Tota persona física major de 16 anys, a títol individual o en representació d’una persona jurídica (entitat, empresa, associació…) té dret a presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública, sigui telemàticament o presencialment.

La Generalitat admet el 77% de les sol·licituds

La Llei estableix que l’administració ha de resoldre les sol·licituds en el termini d’un mes i que, si la petició és admesa, s’ha de subministrar la informació a la persona interessada en el termini de trenta dies més. Segons l’Informe de Transparència, el 77% de les sol·licituds (1.864) s’han estimat totalment o parcialment, mentre que el 23% restant (556) han estat desestimades, no admeses, acumulades o desistides. La llei estableix algunes matèries per les quals pot ser limitat el dret d’accés. Per exemple, quan les dades sol·licitades fan referència a matèries de seguretat ciutadana, per preservar el dret a la intimitat o el dret dels menors.

Quan una sol·licitud no és admesa, el ciutadà que l’ha fet pot recórrer de manera gratuïta davant d’un organisme independent de l’administració, que s’anomena Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). En aquests tres anys de funcionament de la Llei, s’han presentat 249 reclamacions a la GAIP. El 90% de les reclamacions es resolen per aquesta via.

Pel secretari de Transparència, Jordi Foz, “el nombre de recursos a la GAIP, tenint en compte el volum global de sol·licituds, és raonable. Però el que és més important és que quan la GAIP ha resolt en contra de la inadmissió d’una petició per part de la Generalitat, en el 100% dels casos hem complert amb les instruccions d’aquest organisme independent i hem acabat subministrant la informació que se’ns demanava. No totes les administracions poden dir el mateix”. Si voleu saber més coses sobre com exercir el dret d’accés a la informació pública, les trobareu aquí.

Objectiu: apoderar la ciutadania

La Llei de transparència també estableix tot un seguit d’obligacions a les administracions (la de la Generalitat i la dels ens locals -ajuntaments, consells comarcals, diputacions, etc-, així com tots els organismes i entitats depenents d’elles) pel que fa a la publicació en webs o ‘portals de transparència’ de totes aquelles dades de què disposin. Les polítiques de Govern Obert de la Generalitat persegueixen una comunicació bidireccional, permanent i transparent entre l’Administració i la ciutadania. Jordi Foz no té cap inconvenient a parlar d’ “apoderar la ciutadania” com a objectiu final de la seva actuació. “Aspirem a una ciutadania activa que utilitzi la informació no només com a mecanisme de control i d’avaluació dels qui prenen les decisions, sinó també amb la finalitat de participar-hi i contribuir a millorar les polítiques públiques”.

El Pla de Govern Obert 2017-18 estableix un mecanisme de visualització que permet fer el seguiment del grau de compliment de les directrius establertes en la llei. Amb data de 30 de juny de 2018, el percentatge de compliment se situa en el 64%. Foz creu que, “superada l’aplicació del 155, que va retardar la implementació de moltes mesures, en aquest últim trimestre de l’any podrem fer un salt qualitatiu per situar aquest percentatge força més amunt”.

Portada de la Guia presentada aquesta setmana / GENERALITAT DE CATALUNYA

Aquesta mateixa setmana, en el decurs d’una Jornada sobre la transparència i el dret d’accés a la informació a Catalunya, amb motiu del Dia Internacional del Dret a Saber (28 de setembre), es va presentar la ‘Guia de transparència per a les entitats del Sector Públic de l’Administració de la Generalitat’. Aquesta guia té com a objectiu traslladar a instituts, patronats i empreses públiques depenents de l’administració catalana les pautes d’aplicació de la Llei de Transparència, adaptant-se a les característiques de les naturaleses jurídiques de cadascun d’ells.

També fa pocs dies el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va presentar al Parlament els informes dels anys 2017 i 2018 sobre el compliment de la Llei de Transparència, ja que aquesta estableix que en sigui la institució avaluadora. Ribó va dir que observa un cert alentiment en el desplegament de la llei i va recomanar a les administracions que reforcin les eines de col·laboració i plataformes compartides, perquè això beneficiaria el conjunt de les institucions públiques, especialment les més petites.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Espai Crític és una secció on CRÍTIC produeix continguts amb fonts de tercers. Aquestes fonts d'ingressos ens permeten reforçar el projecte i explorar temes d'interès per a la nostra comunitat. La presentació del contingut deixa clar com s'ha encarregat i produït, i també qui l'ha finançat, especificant-ho al costat de la signatura i al peu de l'article.

Tots els continguts publicats a 'Espai Crític' són produïts per la redacció de CRÍTIC a partir de criteris periodístics i s'adequen als criteris del codi ètic comercial de la cooperativa.

A Espai Crític hi trobareu recomanacions i continguts d'interès per a la 'comunitat crítica'. És un espai obert a propostes, idees i reflexions, amb el suport de 'partners' i col·laboradors que contribueixen a fer possible el projecte de CRÍTIC.

Cerca al blog