Barcelona Pensa: dos dies de reflexió filosòfica ‘non stop’ oberta a tots el públics

Per cinquena vegada, la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona convoca el festival ‘Barcelona Pensa‘, que enguany tindrà lloc els dies 14 i 15 de novembre. Es tracta d’una mena de marató d’activitats relacionades amb la filosofia, fetes a diversos llocs de la ciutat, amb l’objectiu de treure-la de l’acadèmia i portar-la als carrers per tal que tota la ciutadania hi tingui accés. Experts de reconegut prestigi com ara Remedios Zafra, Donatella di Cesare, Miguel Morey, Josep Maria Esquirol o Fina Birulés participen al ‘Barcelona Pensa’ d’aquest any.

Hi haurà dues conferències centrals. D’una banda, la filòsofa i escriptora andalusa Remedios Zafra analitzarà el treball precari que acompanya la competitivitat cultural i la hiperproducció. Segons Zafra, els treballs culturals, creatius i acadèmics instrumentalitzen la vocació i l’entusiasme de les persones creadores i les ofeguen en la burocràcia. Com a resultat, hi ha tota una generació de persones frustrades que naveguen entre la precarietat laboral i la passió creativa. Això serà dijous 15, a les 19 hores, a l’Ateneu Barcelonès.

L’altra conferència central serà la de la italiana Donatella di Cesare, catedrática de filosofia teorètica a la Universita La Sapienza de Roma i gran experta en hermenèutica, que reflexionarà sobre com la filosofia pot recuperar el seu paper central en les ciutats contemporànies. Di Cesare és coneguda també per la seva recerca sobre l’Holocaust. La seva disertació serà a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia el mateix dijous 15, però a les 12 del migdia.

Una activitat de l’edició de 2017 / BARCELONA PENSA

Visita a la Model, cafès filosòfics i audioguies

Entre les novetats més interessants de l’edició 2018 del ‘Barcelona Pensa’, hi ha una visita a la presó Model de Barcelona, a càrrec de l’Associació Conèixer Història – Memòria BCN, que s’acabarà amb una taula rodona titulada “Donar forma a l’oblit”. Hi intervindran José Miguel Gastón Aguas (Govern de Navarra), Núria Ricart (Facultat de Belles Arts de la UB) i Jordi Guixé (EUROM), moderats per Ricard Conesa (EUROM). Tots ells parlaran sobre polítiques públiques de memòria i la seva repercussió social, així com del paper de la ciutadania en les associacions memorials i les institucions. L’activitat finalitzarà amb un concert comentat de guitarra clàssica amb Nora Buschmann.

El festival no oblida els ‘cafès filosòfics’, que tan bon resultat van donar en les edicions anteriors. Enguany se’n fan cinc: Antonio Castilla i Miguel Morey debatran sobre si existeix l’art de masses; Marcel Cano, Anna Sarsanedas i Ignasi Ribas plantegen què passaria si descobrim que hi ha vida extraterrestre; Laura Llevadot i Virginia Trueba analitzaran des de diferents perspectives la relació entre cos i desig; Sergi Oms i Genoveva Martí exploraran les diferències entre saber i creure; i, finalment, Jordi Alsina i Jordi Beltran es preguntaran com de greu és la pèrdua de la identitat.

Les ‘audioguies filosòfiques’ també són una activitat clàssica d’aquest festival. Es tracta d’obrir un espai de pensament crític en diversos museus barcelonins a partir de les obres que s’hi exposen. Se’n fan dues, aquest 2018, una al Palau Robert, a l’exposició de Raimon Panikkar, que va a càrrec d’Ignasi Moreta, comissariat de l’any Panikkar; i una altra a la Fundació Tàpies, amb Camil Ungureau, que parlarà de la política i la religió en l’obra d’Antoni Tàpies.

Activitats per a totes les edats

El festival ‘Barcelona Pensa’ està destinat a totes les persones en general. Atès que la vocació del festival és fer del pensament filosòfic un bé comú i compartit, i per tal de millorar el grau de llibertat i igualtat de la ciutadania, alhora de contribuir a les sinergies entre centres educatius, culturals i d’entreteniment, les activitats es dissenyen per seccions específiques. Així, els infants entre 3 i 12 anys són els destinataris de l’activitat ‘Les nenes i els nens fan filosofia’, en forma de tallers per grups d’edat.

Pel que fa als adolescents i joves, tenim l’activitat anomenada ‘El Pati filosòfic’, que s’organitza com a diàleg informal. També hi ha el ‘Fotofilosofia’, obert a instituts de tot l’àmbit català, una activitat que l’any passat va comptar amb la participació de més de 300 joves. El festival té la voluntat d’enfortir el vincle entre l’educació secundària i la Universitat. Tampoc no s’oblida el públic sènior. Per això, una de les activitats estarà destinada específicament a la Universitat de l’Experiència i a qualsevol persona més gran de 55 anys. Vegeu la programació completa aquí.

Antecedents i direcció

La primera edició del ‘Barcelona pensa’ es remunta al 2014 i es fa coincidint amb el Dia Mundial de la Filosofia de la UNESCO, que se celebra, anualment, el tercer dijous de novembre. La resposta del públic va ser entusiasta i quasi totes les activitats van veure el seu aforament desbordat. Les edicions del 2015 i 2016, també en format setmanal, van permetre que continués creixent la participació de la ciutadania i el van consolidar com al festival filosòfic de referència a Catalunya i l’Estat espanyol. A partir del 2016 el festival es converteix en biennal, de manera que l’any que no se celebri es fa una ‘marató filosòfica’. La primera d’aquestes maratons, amb més de 24 hores seguides de filosofia, es va fer el 2017, assolint també màxims d’assistència de públic en totes les franges horàries.

José Diez i Núria Sara Miras, codirectors del festival / BARCELONA PENSA

Des de 2016, els responsables del festival ‘Barcelona Pensa’ són José Díez i Núria Sara Miras, ambdós professors de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. José Díez és especialista en filosofia de la ciència. Es va doctorar l’any 1992 amb una dissertació sobre les teories de la mesura a la ciència. La seva línia actual de recerca és l’anàlisi de teories, la explicació i la representació científiques. Més recentment, ha publicat, com a coautor, un assaig sobre epistemologia de l’amor romàntic. Pel que fa a Núria Sara Miras, es va doctorar el 2009 amb una tesi sobre el gir lingüístic i pragmàtic del segle XX. Posteriorment ha centrat la seva recerca en la crítica del discurs ètic i polític, filosofia del joc i filosofia contemporània de l’acció.

Igualtat de gènere com a prioritat transversal

El festival ha incorporat la igualtat de gènere com una línia d’actuació preferent, tant pel que fa a la seva estructura organitzativa, com als continguts i formats. Pel que fa al primer aspecte, ha aconseguit formar un equip plenament paritari. A banda d’una direcció col·legiada, la paritat s’ha respectat a tots els nivells d’acció i decisió: col·laboradors, estudiants i personal tècnic. L’expertesa en gènere ha estat present en el disseny d’activitats garantida per la seva direcció, atès que Núria Sara Miras és, a més, delegada d’Igualtat de la Facultat de Filosofia i membre de la Comissió d’Igualtat de la Universitat de Barcelona. S’han fomentat els canals, espais i temps de difusió i organització sensibles al gènere, privilegiant els mitjans digitals i xarxes socials. S’han organitzat activitats fent recomanacions pel que fa a la igualtat de gènere entre ponents i participants i la perspectiva de gènere en els continguts.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Espai Crític és una secció on CRÍTIC produeix continguts amb fonts de tercers. Aquestes fonts d'ingressos ens permeten reforçar el projecte i explorar temes d'interès per a la nostra comunitat. La presentació del contingut deixa clar com s'ha encarregat i produït, i també qui l'ha finançat, especificant-ho al costat de la signatura i al peu de l'article.

Tots els continguts publicats a 'Espai Crític' són produïts per la redacció de CRÍTIC a partir de criteris periodístics i s'adequen als criteris del codi ètic comercial de la cooperativa.

A Espai Crític hi trobareu recomanacions i continguts d'interès per a la 'comunitat crítica'. És un espai obert a propostes, idees i reflexions, amb el suport de 'partners' i col·laboradors que contribueixen a fer possible el projecte de CRÍTIC.

Cerca al blog