Participació ciutadana: primeres passes d’un canvi radical de model

  • Joan Vila i Triadú / Contingut amb patrocini de la Generalitat de Catalunya
  • dijous, 8 novembre 2018
  • Comenta
  • General

Gent votant en una assemblea / Foto: MUHAMMAD ZHARFAN

El dilluns 5 de novembre passat es va presentar públicament el portal ‘Participa Gencat‘, mitjançant el qual la Generalitat unifica en un sol espai els diferents àmbits de la participació ciutadana. D’una banda, els processos participatius o experiències de participació puntuals que coincideixen amb la decisió d’una política pública per part d’una Administració, sigui local o autonòmica. En segon lloc, els consells de participació, és a dir, els espais fixos de trobada entre l’Administració i la ciutadania per articular debats regulars a l’entorn de polítiques sectorials. I, finalment, tots aquells tràmits participatius que cal seguir per llei en el procés d’elaboració de les normes, des de l’oportunitat de regular alguna matèria fins a col·laborar en la seva redacció final.

Aquest portal és només una primera mostra d’un canvi radical de model que es planteja des de la Generalitat en aquesta legislatura i que ha rebut un impuls decidit amb el nomenament d’Ismael Peña-López com a director general de Participació Ciutadana, al juny del 2018, dins la Secretaria de Transparència i Govern Obert. Peña-López, professor de Dret i Ciència Política de la UOC i exdirector del projecte d’Innovació Oberta de la Fundació Jaume Bofill, és autor de diversos estudis sobre l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’educació i en l’apoderament ciutadà i democràtic.

“La concepció clàssica de la participació ciutadana, entesa com la concurrència dels ciutadans per millorar les polítiques públiques que decideixen les institucions, creiem que ha d’evolucionar atesa la revolució digital i l’emergència dels nous moviments socials”, explica Peña-López. “La institució que dissenya, executa i avalua actuacions i que, de tant en tant, obre finestres a la ciutadania, però sempre mantenint el monopoli sobre les decisions finals, ja no s’adequa a les necessitats i possibilitats del segle XXI”, hi afegeix. Creu que cal trencar amb aquest esquema i anar cap a una nova fase, on la diagnosi, la deliberació i la negociació sobre qualsevol afer siguin compartides entre la societat civil i l’Administració.

Aturar el populisme i apoderar la ciutadania

Isamel Peña-López, director general de Participació Ciutadana de la Generalitat

Ismael Peña-López explica que “la participació de caràcter deliberatiu podria constituir una mena de tercer estadi de la democràcia, que pren el millor de la democràcia grega (directa) i de la democràcia moderna (representativa), a la vegada que contribueix a suplir les cada cop més manifestes carències de totes dues: d’una banda, el cost de participar; de l’altra, la creixent complexitat de les decisions públiques”.

Aquest canvi de paradigma de la participació requereix que l’Administració pública adopti maneres molt diferents de funcionar respecte a aquelles a què està acostumades fins ara, tant en el seu interior com en la manera de relacionar-se amb els administrats, la ciutadania. “Això vol dir canviar transversalment tots els departaments de la Generalitat”, explica Peña-López, “perquè tothom faci participació en el seu àmbit, i des de la nostra direcció general els oferim el coneixement, la metodologia i les eines tecnològiques necessàries per poder fer-ho”. El pressupost per implementar aquest salt és previst que es multipliqui de forma significativa l’any 2019. “Ja no es tracta de fer millors polítiques públiques”, diu el director general de Participació; “es tracta de contribuir a aturar el populisme i a apoderar la ciutadania perquè entengui la complexitat de les polítiques públiques“.

Sis eixos per dur-ho a la pràctica

La concreció d’aquestes idees en una acció política eficaç es basa en sis eixos d’actuació. El primer és l’anomenat Programa de participació deliberativa i inclou tots aquells processos participatius que, sobre temes concrets, es puguin posar en marxa. En aquest sentit, l’adopció del programa informàtic de codi lliure Decidim per part del portal ‘Participa Gencat’ és un pas important per obrir la metodologia dels processos a qualsevol institució o grup organitzat. El projecte “La contribució de Catalunya al desenvolupament global”, l’elaboració de l’Agenda Urbana de Catalunya o el procés participatiu per repensar els Punts Òmnia són exemples de processos actualment en actiu a participa.gencat.cat.

Una imatge extreta del vídeo de presentació del portal ‘Participa’ / GENCAT

Un segon eix és l’anomenat Programa de participació interna, que implica transformar la manera de treballar de l’Administració, a través de formació, xarxes de suport i treball, comunitats de pràctiques obertes, etc. Ismael Peña-López posa com a exemple la decisió que cal prendre sobre com modificar i millorar la formació dels ensenyants, avui en qüestió. “Estem treballant amb el Departament d’Ensenyament per crear un espai compartit de reflexió i decisió sobre aquest problema que tindrà per protagonistes els mateixos mestres i professors”, detalla.

Un dels eixos innovadors és el Programa d’intermediaris, facilitadors i infomediaris, que consisteix a consolidar un sector capacitat i/o professionalitzat en l’àmbit de la participació, especialment plataformes ciutadanes sectorials. Per fer-ho, s’aportaran a aquests intermediaris les eines, el coneixement i els recursos en general perquè siguin autònoms en els seus processos de participació. “Això és crucial per poder concretar la nostra política”, explica Peña-López. “Plataformes com la PAH o els periodistes de dades, per posar dos exemples ben diferents, són crucials perquè la ciutadania i l’Administració interlocutin de forma més eficaç. Avui dia són aquests nous col·lectius els que tenen més credibilitat pública respecte a mecanismes més tradicionals, com els partits o els sindicats.”

Els altres tres eixos fan referència a la participació electoral i la democràcia directa (incloent-hi les “consultes no referendàries” que inclou la llei aprovada en el seu dia pel Parlament), a la cogestió o col·laboració (planificació i estructuració d’iniciatives no formals i informals de participació democràtica) i, finalment, a l’e-participació, votació electrònica i tecnopolítica (accelerar l’adopció de les TIC en l’àmbit de la participació per contribuir a fer possible el vot electrònic, el govern electrònic i la democràcia electrònica en general). “Es tracta de passar de les pràctiques ciutadanes basades principalment en actors passius o merament responsius cap a un paradigma tecnopolític basat en actors actius, apoderats i en xarxa“, conclou Peña-López.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Espai Crític és una secció on CRÍTIC produeix continguts amb fonts de tercers. Aquestes fonts d'ingressos ens permeten reforçar el projecte i explorar temes d'interès per a la nostra comunitat. La presentació del contingut deixa clar com s'ha encarregat i produït, i també qui l'ha finançat, especificant-ho al costat de la signatura i al peu de l'article.

Tots els continguts publicats a 'Espai Crític' són produïts per la redacció de CRÍTIC a partir de criteris periodístics i s'adequen als criteris del codi ètic comercial de la cooperativa.

A Espai Crític hi trobareu recomanacions i continguts d'interès per a la 'comunitat crítica'. És un espai obert a propostes, idees i reflexions, amb el suport de 'partners' i col·laboradors que contribueixen a fer possible el projecte de CRÍTIC.

Cerca al blog