Catalunya, terra cooperativa

  • Noel Eduardo (amb el suport del Museu d'Història de Catalunya)
  • dimarts, 27 novembre 2018
  • Comenta
  • General

Un dels plafons de l’exposició, el dedicat a les cooperativa agrícoles / MHC

Una exposició del Museu d’Història de Catalunya, produïda en col·laboració amb la Fundació Roca i Galès, explora els orígens del cooperativisme a Catalunya i parla de la seva vigència avui i del seu potencial per construir la Catalunya del futur. La mostra s’ha fet de forma coral, gràcies a la col·laboració de diverses cooperatives en la recerca de material, la redacció i la coordinació.

Al llarg de la seva història, Catalunya ha estat un territori fèrtil per a les pràctiques d’autogestió i de cooperació social. De l’autoorganització popular, la solidaritat i el suport mutu en va resultar una terra de cooperatives, sindicats, mútues, escoles i ateneus, una institucionalitat obrera extraordinàriament rica i plural, que catalitzà la resolució material col·lectiva de necessitats en molts àmbits de la vida. Aquestes formes d’autoorganització s’actualitzen ara sota el paraigües de l’economia social i solidària, que beu directament d’aquella tradició per tal de construir nous horitzons comunitaris i populars. Unes pràctiques socials centenàries que, lluny d’esgotar-se, encaren el demà indagant fórmules organitzatives per transformar i transitar cap a una societat més equitativa i amb més justícia social i ecològica.

Des del passat 22 de novembre i fins el 17 de febrer de 2019, el Museu d’Història de Catalunya acull l’exposició ‘Catalunya, terra cooperativa’ que, comissariada per l’historiador i antropòleg Marc Dalmau, dóna veu a l’ahir i a l’avui del moviment cooperativista i ens planteja reflexions per a un futur que ja és present. Iniciativa de diferents cooperatives, la mostra exposa diferents peces i elements de col·lectius de treballadors auto-organitzats que permeten filar la història d’un moviment que va començar amb el sorgiment de múltiples formes associatives dins de la classe treballadora per tal de defensar-se de les dures condicions de vida que imposava el règim fabril.

Ahir, origens a finals del XIX, esplendor durant la Segona República

A la dècada del 1860, a Catalunya, com a Europa, s’havia configurat un discurs cooperativista com a camí per a l’emancipació obrera. Les primeres cooperatives catalanes, nascudes a finals del segle XIX, tenien un origen informal. Sorgides de la sociabilitat informal als cafès, hibridaven el seu funcionament entre la necessitat i les prohibides societats de resistència. Pretenien alliberar els treballadors de l’explotació i la tutela del patró, mitjançant l’autogestió i la mancomunió dels sabers professionals.

Les Cristalleries de Mataró durant una visita del president Francesc Macià el 18 de març de 1933 / Fons Sagarra i Torrents – ANC

Després de dècades en que va anar a poc a poc guanyant força i presència, el moviment cooperativista va tenir el seu moment de màxim esplendor durant la Segona República, amb predomini de les cooperatives de consum. L’any 1936 formaven part de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya 241 societats amb 84.300 socis. La Flor de Maig, fundada el 1890 al Poblenou de Barcelona, va passar dels 16 fundadors a estar formada per 1.700 famílies, amb més d’un centenar de treballadors en plantilla i 8 seus. Primera cooperativa que va acceptar dones com a sòcies, La Flor de Maig va crear ajudes d’auxili a la vellesa i als impossibilitats per al treball, a la vegada que oferia classes nocturnes per a adults, posant l’educació i la cultura de la classe obrera al centre. De fet, la major part de les cooperatives dels diferents sectors destinaren fons col·lectius a l’escolarització o bé crearen escoles pròpies, així com ateneus, biblioteques i centres d’estudi.

En aquests anys el cooperativisme va servir d’inspiració per cercar fórmules col·lectives de provisió d’un habitatge digne i assequible per a les classes populars. De les societats obreres a les cooperatives de consum i treball; dels sindicats agrícoles als pòsits de pescadors; de les mútues de salut a l’habitatge cooperatiu; de la comunalització de la cultura a la de l’educació… l’associació cooperativa va ser una eina d’emancipació socioeconòmica que reivindicava una distribució més equitativa dels recursos comuns.

Avui, moviment socioeconòmic dinàmic i emergent

El cooperativisme d’avui és un moviment socioeconòmic dinàmic i emergent que ha sabut actualitzar-se per adaptar-se als canvis del present. La pràctica cooperativa ha ampliat el camp de batalla amb l’anomenada ‘Economia social i solidària’, que genera noves cadenes de distribució de valor i d’erradicació del lucre i es diversifica en pràctiques que posen la cura i les persones al centre de la resolució col·lectiva de necessitats i la gestió dels recursos.

Interior del dispensari de queviures de la seu central de la cooperativa Flor de Maig del Poblenou, 1924 / Lucien Roisin, FRG

El cooperativisme de consum segueix essent una forma d’autoorganització col·lectiva de les necessitats de les persones. Ja durant el tardofranquisme aparegueren nous projectes per donar resposta a les necessitats socials emergents, com Abacus (1968) per cooperativitzar material escolar; la Societat Cooperativa d’Instal·lacions Assistencials Sanitàries (SCIAS) (1974) i l’Hospital de Barcelona (1989), en l’àmbit sanitari, o Coop 70 (Caldes de Montbui, 1970), en el camp de l’alimentació local.

En l’actualitat, amb la creixent desigualtat social derivada de l’hegemonia neoliberal capitalista, la cooperació de consum ha sabut, més enllà de l’alimentació, crear noves formes d’autoorganització de sectors i recursos clau. Som Energia neix el 2010 per promoure un canvi de model energètic i comença a comercialitzar i produir energies renovables. Seguint la seva embranzida, Som Connexió (2014) i Som Mobilitat (2015) resolen de manera democràtica i sostenible dos pilars de la societat actual: les telecomunicacions i la mobilitat.

Des de la fi del franquisme, el cooperativisme ha anat reviscolant-se. La cooperativa de treball associat, aquella en què les persones sòcies mancomunen la seva capacitat productiva, esdevé el tipus de cooperativa més habitual. S’estima que de les 4.150 cooperatives existents a Catalunya, més de 3.000 són de treball. Fins als nostres dies, el cooperativisme de treball s’ha nodrit bàsicament d’obrers que recuperen fàbriques en crisi, de professionals del camp social, d’activistes amb una forta vocació de canvi social i de persones aturades que s’autoocupen en forma cooperativa pels avantatges que comporta.

A més de les cooperatives de treball i de consum, d’altres sectors han anat ocupant esferes importants de l’economia mitjançant la cooperació. Des del “Volem viure de la terra!”, ja reinvindicat pel sector agrari des del final de la dictadura franquista, lligat a la irrupció sindical de la Unió de Pagesos, que defensa un futur ecològic, fins a les cooperatives d’habitatge, que parteixen del propòsit que les famílies amb menys recursos puguin accedir a un dret essencial com és l’habitatge a un preu menor que el del mercat. Les finances ètiques —que advoquen per un sistema ètic, orientat a desenvolupar un model econòmic transformador, democràtic, equitatiu i sostenible— o l’educació també han estat àmbits en els que el cooperativisme ha penetrat amb força, amb la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (FeCEC) com a element aglutinador d’una seixantena d’escoles cooperatives que treballen per defensar el model cooperatiu, mantenint el cultiu de l’esperit crític, l’autogestió i l’autonomia, i participant en la revolució educativa associada a les noves propostes de l’escola lliure.

Un exemple de la vitalitat de l’economia social i solidària a Catalunya: la darrera edició de la FESC el passat octubre, que van visitar més d’11.000 persones / XES

Demà, generar una cultura cooperativa més àmplia

Algunes de les tendències actuals en matèria de cooperativisme apunten cap a la cura i les persones com a element central, comptabilitzant també les malanomenades tasques reproductives. Són algunes de les tesi que sosté l’economia feminista. La perspectiva ecologista defensa que les societats prenguin només allò estrictament necessari del planeta per a la reproducció, sense depredació ni extractivisme (defensa, per exemple, canviar la concepció de l’ús del transport privat cap a fórmules més col·lectives). L’economia comunitària, de la seva banda, defensa que les experiències econòmiques han de ser territorialitzades i amb vinculació amb el territori d’una forma plural, hortizontal i descentralitzada. Una altra de les tendències és l’economia del procomú, que vindica els drets públics sobre els recursos comuns i col·lectius (energia, aigua, comunicacions, equipaments comunitaris, mobilitat…), amb noves formes de gestió aprofitant les noves tecnologies. La idea és trencar l’esquema estatal-privat per un de públic-comunitari-cooperatiu en la gestió dels recursos comuns.

Un dels conceptes clau és el de posar les necessitats humanes a la base de l’economia (la producció al servei del consum i no a l’inrevés com passa en les societats occidentals), reconnectar consumidors i productors com ho fa per exemple l’agroecologia. Per poder dur a terme un canvi com aquest, que implica transformar el model econòmic basat en la propietat privada per un altre basat en la propietat mancomunada tant dels mitjans de producció com dels béns immobiliaris, caldria generar una cultura cooperativa més àmplia que la que hi ha actualment, on l’educació juga un paper fonamental per tal de formar persones socialment responsables, especialment pel que fa al consum, amb l’objectiu de construir cadenes productives solidàries on tots els proveïdors comparteixin criteris de l’economia social i solidària, on s’elimini el lucre i l’explotació, canviant l’enfocament del model productiu.

Preguntat per CRÍTIC, el comissari de l’exposició Marc Dalmau, membre de la cooperativa La Ciutat Invisible, afirma que “des d’un punt de vista general, és necessari canviar l’orientació general de l’economia, de la crematística a un mecanisme col·lectiu de satisfacció de necessitats, sense explotació ni generació de plusvalor arrencat de forma privativa. Eliminant el lucre i els beneficis de totes les operacions econòmiques, col·lectivitzant els possibles excedents a tota la societat”.

Activitats complementàries a l’exposició

Marc Dalmau, historiador, antropòleg i comissari de l’exposició ‘Catalunya, terra cooperativa’

En el marc de l’exposició, s’aniran realitzant en les properes setmanes diferents activitats sobre cooperativisme. El mateix Marc Dalmau presenta al desembre un llibre escrit per ell, ‘Gràfica cooperativa a Barcelona. Iconografia del cooperativisme obrer (1875-1939)’, com també se n’ha presentat un sobre la biografia d’Albert Pérez Baró, polític, sindicalista i cooperativista català, militant de la CNT i un dels fundadors del Partit Comunista d’Espanya. Al gener es projectarà el documental ‘Peiró42’, sobre la vida de Joan Peiró, sindicalista assassinat pel règim franquista després que es negués a prestar els seus serveis per dirigir els sindicats verticals. Taules rodones, presentacions d’estudis o una ‘Ruta per la memòria cooperativa de la Barceloneta’, són algunes de les activitats organitzades en paral·lel a la mostra.

“Cal generalitzar les experiències d’Economia Social i Solidària per convertir Catalunya en un referent mundial en aquest tipus d’economia, lluny del model actual del turisme depredador, l’extractivisme sobre el territori i l’especulació immobiliària”, sentencia Dalmau, que al febrer participarà, junt amb d’altres historiadors i historiadores cooperativistes d’arreu d’Europa, en una trobada internacional que tindrà lloc a Barcelona per posar en valor el paper que ha jugat l’economia social i solidària en la història social del nostre país i d’alguns països veïns. “Es tracta de generar un marc i un espai de trobada i confluència entre diferents persones del mediterrani per intercanviar perspectives, metodologies i conceptes. Pel sector és important perquè es tracta de fixar conceptes i un marc conceptual transnacional per ampliar el camp de batalla, visibilitzar i estendre les pràctiques de cooperació social, interpretant els orígens, fortaleses i debilitats del propi moviment”, explica Dalmau.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Espai Crític és una secció on CRÍTIC produeix continguts amb fonts de tercers. Aquestes fonts d'ingressos ens permeten reforçar el projecte i explorar temes d'interès per a la nostra comunitat. La presentació del contingut deixa clar com s'ha encarregat i produït, i també qui l'ha finançat, especificant-ho al costat de la signatura i al peu de l'article.

Tots els continguts publicats a 'Espai Crític' són produïts per la redacció de CRÍTIC a partir de criteris periodístics i s'adequen als criteris del codi ètic comercial de la cooperativa.

A Espai Crític hi trobareu recomanacions i continguts d'interès per a la 'comunitat crítica'. És un espai obert a propostes, idees i reflexions, amb el suport de 'partners' i col·laboradors que contribueixen a fer possible el projecte de CRÍTIC.

Cerca al blog