Joana Puig: “Fer cohabitatge no és només compartir casa, implica afavorir uns valors ètics”

Parlem amb la vicepresidenta de la cooperativa coHousing Barcelona SCCL, que impulsa una campanya de venda de títols participatius per al seu primer projecte d’habitatge col·lectiu, ‘Llacuna 39’, al barri del Poblenou de Barcelona.

Què és coHousing Barcelona?

Cohousing vol dir ‘cohabitatge’ en anglès. La cooperativa neix el 2016 per fomentar les iniciatives d’habitatge col·lectiu. T’explico el meu cas concret: després de 40 anys de treballar d’administrativa, em concedeixen la invalidesa permanent per la ‘pòlio’ i em plantejo fer alguna cosa per lluitar contra els problemes que tothom té per accedir a l’habitatge. Jo mateixa em vaig veure fora de casa meva per no poder fer front a la hipoteca. Un grup de vuit persones amb inquietuds compartides ens ajuntem i creem coHousing Barcelona. Des de llavors, hem fet desenes de xerrades per centre cívics, biblioteques, entitats… per donar a conèixer el nostre projecte.

Amb quin objectiu? Es tracta d’impulsar col·lectius concrets que tirin endavant iniciatives de cohabitatge?

Exacte, al cohabitatge tot neix del grup. Primer cal trobar un grup de persones que vulguin viure col·lectivament amb un estil de vida semblant, en un territori semblant, en un barri o en una ciutat, però que tinguin clar que això no és el mateix que anar a comprar un habitatge individualment, sobre plànol. El cohabitatge és un projecte en el qual el grup s’implica amb el desig de tenir el seu propi habitatge, però sap que passaran dos o tres anys fins que podran entrar a viure-hi i, a més, durant aquest temps han d’implicar-se en tots els detalls del projecte, això sí, ajudats per professionals, en l’aspecte jurídic, en la part tècnica…

Aquí és on juga un paper coHousing Barcelona com a cooperativa? Perquè si es van creant col·lectius, res no els impedeix funcionar pel seu compte…

Sí, coHousing és una llavor, tot i que ja tenim un projecte actiu, el de Llacuna 39, al Poblenou. I volem que a partir d’aquest en neixin d’altres.

Explica’ns què voleu fer al Poblenou: esteu en plena campanya de venda de títols participatius, oi?

Sí, ens trobem en un moment clau del projecte, perquè hem llençat una campanya de títols participatius, oberta fins al 31 de desembre. El que més encareix una construcció a Barcelona és la compra del solar. A Llacuna 39 només podem edificar habitatge protegit, és a dir, el valor final de la finca ja construïda no pot passar de 3.000 € per metre quadrat. Això vol dir que amb aquests habitatges, en els pròxims 20 anys, ningú no podrà especular per llei. Però a més a més, la cooperativa, en els seus estatuts, blindarà aquest edifici perquè no entri mai en l’espiral de l’especulació, ni passats els primers 20 anys. Qualsevol unitat de convivència que visqui a Llacuna i que hagi de marxar, sempre recuperarà tot el que ha invertit més l’IPC de cada any, però no podrà especular amb el seu pis, perquè la cooperativa en té el dret de tanteig i retracte. El cohabitatge té valors afegits al fet de comprar-te una llar individualment, per exemple, enfortir el col·lectiu i conviure en els espais comunitaris. L’habitatge serà propietat de cada unitat de convivència, però les zones comunes, uns 200 metres quadrats del local col·laboratiu de la planta baixa i de la terrassa, sempre seran de la cooperativa en el seu conjunt.

Els títols participatius, quin objectiu tenen? Que hi participi gent que després no hi viurà, com una ajuda externa?

En qualsevol projecte d’habitatge, el que l’encareix més és haver de dependre d’un finançament bancari. Tan de bo totes les unitats de convivència que volem viure a Llacuna tinguéssim els diners que calen per comprar el solar i edificar-lo. Però això no és així. Creiem que és important que existeixi un altre tipus de finançament, que no passi per les entitats financeres. Si finalment ho hem de fer, intentarem que sigui mitjançant la banca ètica. Però amb els títols participatius volem fer un tipus de finançament més personal, més directe. Què obté la persona que inverteix en títols participatius? Donarem un interès, que no és per fer-se rics, però donarem una mica més que tenint els diners en un banc. El primer any, un 3%; el segon, un 4%; i el tercer, un 5%. Aquests diners es destinaran exclusivament a Llacuna 39. La persona que inverteix sap on van a parar els seus diners, podrà participar en les assemblees de la cooperativa, podrà escoltar i opinar, però no tindrà dret a vot. Cada títol val 500 €. En posem 1.600 a la venda. És una cosa nova, tot i que altres cooperatives ja ho han fet. Ja tenim força títols venuts, és de gent que vol col·laborar, li estem molt agraïts. Pots pensar que 500 euros és una ajuda molt petita, però entre totes i tots ho podrem fer…

A quants anys vista teniu previst tenir l’edifici de Llacuna 39 acabat?

Està previst per la primavera de l’any 2021. Des que vam iniciar el procés, seran tres anys i dos mesos. Hem tardat més del que ens pensàvem perquè el solar estava pendent de requalificació per poder aixecar cinc pisos, ja que anteriorment només se’n podien fer dos. Quan tinguem comprat el solar, a principis de 2019, començarem a enderrocar la construcció antiga que hi ha. I a buscar finançament per a l’obra.

Per què a Poblenou? Tots sou veïns d’aquest barri?

A coHousing ara som entre 90 i 100 socis, però entre tots els que vam començar vam fer una enquesta d’on volíem viure i majoritàriament va sortir el Poblenou. Ens vam presentar al concurs de l’Ajuntament de Barcelona per a un solar en cessió d’ús, el del carrer Espronceda 131, però no el vam guanyar nosaltres, el va guanyar Sostre Cívic. En no sortir això, però tenir el grup interessat ja format, vam buscar altres solars al Poblenou i vam trobar aquest, a la cantonada dels carrers Llacuna i Llull, que és un solar privat amb una casa antiga en desús. Vam decidir tirar endavant i comprar-lo.

Ja teniu el projecte constructiu, veig…

Sí, serà un edifici de cinc plantes, amb una coberta comunitària, on farem un hort urbà, un espai de barbacoa, una zona de bugaderia comuna i un espai de plaques solars. Volem fer un edifici sostenible. Els espais comunitaris seran de totes les 27 unitats de convivència. També hi ha un pati interior, que no és molt gran, però que és el pulmó de l’edifici, perquè volem que sigui verd, amb molta vegetació. A la planta baixa, hi haurà també un local col·laboratiu, per a activitats comunitàries del col·lectiu, i obert al barri, per fer-hi tallers de cuina o de dibuix, per exemple. Aquest és un altre dels valors de Llacuna 39, obrir-nos al barri i fomentar la vida veïnal. També hi haurà un párquing de bicicletes, i potser un traster comunitari i un petit coworking.

Els habitatges són molt petits?

No, n’hi ha de diferents mides, perquè no totes les unitats de convivència són iguals. N’hi ha de 50, 70 i 90 metres quadrats. Això sí, tenim la filosofia que tots els dormitoris siguin molt semblants de mides, no com passa a molt pisos, on la cambra de matrimoni és més gran i les altres més petites, aquí totes seran més o menys iguals. Ah! I tots els habitatges seran accessibles a persones amb problemes de mobilitat. Jo sóc la primera interessada, vaig en cadira de rodes, però qualsevol ho pot necessitar en qualsevol moment de la seva vida, per tant, per què no tenir-ho ja previst des del principi?

En quins altres municipis o barris esteu impulsant projectes?

Aviat sortiran a concurs set solars més de l’Ajuntament en diferents barris, nosaltres hem fet moltes trobades per intentar agrupar gent que vulgui tirar endavant algun d’aquests projectes. No tenim cap interès en crèixer en socis, ens interessa més que la gent s’agrupi i es vinculi amb un projecte concret, després Cohousing ja els ajudarà.

Els valors ètics i de solidaritat són bàsics en projecte d’aquest tipus?

Evidentment que sí. Fer cohabitatge no és només compartir casa, implica afavorir uns valors ètics. Per exemple, a Llacuna 39 hem establert un fons de solidaritat, és a dir, cada unitat de convivència aporta el 2% del valor del seu habitatge a un fons comú per si, més endavant, hi ha alguna unitat que no pugui fer front al pagament de la quota de la hipoteca. En aquest cas, la cooperativa durant un any es farà càrrec d’ella i ho treurem del que aquella unitat ja ha avançat. Si en un any no s’ha solucionat, donarem un marge de 5 anys, perquè aquesta persona pagui un mínim lloguer social, mentre pugui refer la seva unitat de convivència i tirar endavant. Si en cinc anys, no ho ha solucionat, aquesta persona no quedarà al carrer, sinó que el seu habitatge l’ocuparà un altre soci de coHousing que estigui en llista d’espera mentre que la primera recuperarà tot el que ha invertit.

Creus que el cohabitatge està en un moment d’expansió?

Sí, quan jo vaig començar amb aquesta idea, vaig trobar molt poca informació a Internet, i en dos anys i mig, la idea del cohabitatge ha crescut, se’n parla a les xarxes socials, les institucions també el comencen a tenir en compte. Em dona la sensació que estem pel bon camí, i que hem de continuar fent arribar aquest missatge a més gent. El model que proposem no és només per a la gent amb pocs recursos i fregant l’exclusió social, sinó també per altres capes de la societat, que, tot i tenir una feina i una posició més estable, tampoc ho tenen fàcil per accedir a un habitatge digne. Això és una altra eina per lluitar contra la gentrificació dels barris i contra l’especulació immobiliària. No podem permetre que s’expulsi a la gent dels barris on vol viure perquè els preus de compra o de lloguer dels pisos són innaccessibles a una majoria de la ciutadania.