L’esquerra i l’això no es pot dir

Un manifestant ensenya una portada de la revista "Charlie Hebdo" durant la manifestació de diumenge passat a París / Foto: Valentina Calà

Un manifestant ensenya una portada de la revista “Charlie Hebdo” durant la manifestació de diumenge passat a París / Foto: Valentina Calà

Comparteixo íntegrament l’article de Roger Palà La llibertat d’expressió segons els nous amics de ‘Charlie Hebdo’, on denuncia la hipocresia de molts polítics que s’han manifestat a favor de la revista, però que tenen una llarga trajectòria reprimint aquest dret fonamental. Ara bé, crec que Palà, que dóna nombrosos exemples de la dreta catalana i espanyola, oblida l’altra part d’aquest fenomen: la que té com a protagonista part de l’esquerra.

El bàrbar atac a Charlie Hebdo n’ha estat un magnífic exemple, amb part dels sectors progressistes buscant un element de comprensió o de mitja justificació als fets. Han titllat les caricatures de Mahoma com a “racistes”, afirmació que a banda de ser absurda (s’està criticant una religió i no una ètnia) i mostrar un desconeixement total sobre la revista, implica una clara voluntat censuradora. És, per cert, la posició que ha pres el diari britànic progressista The Guardian, inclosos els seus dos ninotaires.

Aquesta mateixa esquerra, imbuïda d’una ideologia anti-imperialista i reforçada per les teories post-estructuralistes dels darrers quaranta anys, intenta imposar la seva visió del món mitjançant l’alteració del discurs i d’allò que és políticament correcte (i per tant acceptable). Les seves armes no són ni la policia ni el codi penal, sinó el ràpid etiquetatge de l’adversari com a imperialista, racista, xenòfob, etcètera, amb la posterior eliminació de l’espai polític i mediàtic. Aquesta pressió, a més, es posa en marxa quan es mencionen certs temes, sense esperar a saber-ne l’opinió, i confonent la presentació d’un fet amb la seva defensa. És el regne de l’”això no es pot dir”.

Un exemple del món educatiu

Com que sóc mestre, permeteu-me que us en posi un exemple relacionat amb la consellera Irene Rigau, persona per la qual sento una nul·la simpatia política i que és a les antípodes de la meva visió de l’ensenyament. Quan es va publicar el darrer informe PISA, amb uns resultats molt mediocres per a Catalunya, la consellera ho va relacionar en part amb la gran arribada d’immigració d’aquests darrers quinze anys (quan vam passar d’un 4% a més d’un 16% de població immigrada).

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, a la tribuna del Parlament de Catalunya / Foto: CDC

La consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, a la tribuna del Parlament de Catalunya / Foto: CDC

La reacció de l’esquerra va ser furibunda, criticant que hagués dit això, i afirmant que s’estava “criminalitzant els immigrants”. Ara bé, la relació entre immigració i resultats acadèmics està ben estudiada i la trobem a tot el món occidental, perquè està ben documentat que el factor que més influeix en el rendiment acadèmic d’un alumne és la situació sòcio-econòmica dels pares i el seu nivell educatiu. Podem mencionar aquesta dada científica i objectiva, o l’apartem del discurs “acceptable”? Personalment em sembla que allò que realment perjudica els immigrants és fer veure que tot va bé, no assenyalar els problemes, i per tant no dedicar recursos a posar-hi remei.

Com li llegia fa poc a un articulista llibertari dels Estats Units, la llibertat d’expressió no és una qüestió de dretes i esquerres, sinó de drets de l’individu. I que l’amenaci un fonamentalista cristià embolicat amb la bandera, o un acadèmic amb pantalons de ioga que porta un llibre d’estudis culturals, té molt poca importància.

16 comentaris
  • Jaume Albaigès 13 de gener de 2015 - 15:29

    +1

  • Joan Vecord 13 de gener de 2015 - 17:47

    Havent llegit l’article, segueixo pensant que el comentari de la senyora Rigau va ser racista, perquè una cosa és relacionar els mals resultats acadèmics amb la immigració i una de ben diferent relacionar-los amb la situació socioeconòmica de pobresa de moltes famílies immigrants: aquesta —la situació socioeconòmica— n’és la causa directa, mentre que aquella —la immigració— n’és una d’indirecta.

    D’altra banda, és evident que la paraula “racista” apel·la, en sentit etimològic estricte, a la raça, però sovint s’usa també (i així ho recull el DIEC) a una ètnia, és a dir, a “una comunitat humana definida per criteris culturals o lingüístics”, de tal manera que podem considerar com a racistes els acudits que reforcen els prejudicis contra musulmans (o també, per la part que ens toca, sobre els catalans).

  • Ramon 13 de gener de 2015 - 17:53

    “…el factor que més influeix en el rendiment acadèmic d’un alumne és la situació sòcio-econòmica dels pares i el seu nivell educatiu…” Llavors no és la immigració mestre, sinó d’altres factors…

  • Pol 14 de gener de 2015 - 9:58

    El tema dóna molt de si i aquest article tot i que l’encerta a obrir aquest debat, queda coix, molt coix…

    • Josep Sala Cullell 14 de gener de 2015 - 12:18

      És una petita peça d’opinió, un desenvolupament més llarg crec que quedaria fora de Fem Crític.

      • Joan Ferrer 19 de gener de 2015 - 16:41

        Un article molt pobre i una justificació (més aviat, una excusa) d’encara menys nivell. Efectivament, queda MOLT coix.

  • Andreu 14 de gener de 2015 - 10:37

    Efectivament, està amplíssimament documentat que el factor que més influeix en els resultats acadèmics dels alumnes és el nivell socioeconòmic i cultural dels seus pares. La majoria d’alumnat d’origen estranger prové d’una família amb un nivell socioeconòmic i cultural per sota de la mitjana dels nadius, això també està amplíssimament documentat. Aleshores sí que hi ha una relació entre el creixement de l’alumnat estranger i una puntuació més baixa a PISA. Els alumnes estrangers de mitjana puntuen pitjor que els nadius, però NO per la seva condició d’estrangers (no perquè siguin de pell fosca, musulmans, d’un poble de Perú, etc.) sinó perquè solen tenir unes condicions socioeconòmiques i culturals més dolentes que els nadius.

    Aquesta és la explicació correcta i no té RES de racista. Si algú creu que en té, està caient en el que critica l’autor.

    • Joan Vecord 15 de gener de 2015 - 0:46

      A veure, és evident que l’explicació correcta no és racista, però… ¿l’explicació de la senyora Rigau va ser la correcta? Sincerament no recordo les paraules exactes de la seva declaració, però sí que recordo que, en el “debat” que en va sorgir els dies posteriors, alguns coneguts meus van comentar coses com ara “preferiria no dur-los a una escola amb gaire immigració” o “caldria començar a controlar seriosament la immigració”. És a dir, que van assumir que el problema era la immigració, no la pobresa (perquè si no la frase hauria estat “caldria començar a controlar seriosament la pobresa”). I en una societat amb molts prejudicis i amb actituds xenòfobes més o menys latents, els polítics haurien de ser molt curosos amb les seves paraules, i probablement la senyora Rigau no ho va ser prou des del moment en què les seves paraules van ser interpretades principalment com un avís sobre els perills de la immigració, no els de la pobresa.

      • Josep Sala i Cullell 15 de gener de 2015 - 12:36

        Tu mateix dius “les seves paraules van ser interpretades “. És el problema de la veu passiva, no es diu el subjecte. I jo critico l’esquerra que les va interpretar així.

        • Joan Ferrer 19 de gener de 2015 - 16:52

          L’esquerra? Més aviat, la societat. Si la “senyora” Rigau tira de discurs contra la immigració és perquè sap les connotacions que això té, el populisme fàcil que desperta i el boc expiatori ideal que es necessita en temps de “crisi” i retallades. Desenvolupa més les teves idees, siusplau.

          • Marc 19 de gener de 2015 - 23:54

            Tornem-hi: ser la causa d’una situació no és el mateix que ser-ne el culpable. Parlar i apuntar un problema acadèmicament documentat (davant l’alternativa de NO parlar-ne, no fos cas que hi trobessim una solució) no vol dir necessariament acusar a ningú d’aquest problema. L’immigrant NO té la culpa de que al seu país d’origen no tingués possibilitat d’una vida digna. L’immigrant NO té la culpa de venir -enganyat o per desconeixement-, pensant que a Espanya hi trobarà la panacea i trobant-se amb una casa de barrets de proporcions siderals. L’immigrant NO té la culpa de que el sistema educatiu de casa nostra sigui el despropòsit més gran que ha parit Europa en els darrers 20 anys, ni tampoc te la culpa d’una política d’immigració nefasta que només ha beneficiat als quatre de sempre. Ara bé, que a les escoles on hi ha més immigració és on hi ha més fracàs escolar és un FET indiscutible, i que aquest fracàs escolar va molt lligat al nivell socio-econòmic de les families també. A partir d’aquí, i coneixent aquesta informació, podem fer dos coses: agafar-nos-ho amb paper de fumar i acusar a tothom de racista cada cop que diu la paraula ‘immigració’, o podem mirar de trobar les eines que solucionin el problema real. Que en aquest cas no és cap altre que el fracàs escolar. Aquí ningú diu que els immigrants en tinguin la culpa, ni se’ls acusa de res.

  • Josep Sala Cullell 14 de gener de 2015 - 11:13

    Breu comentari per en Joan: ara mateix tinc alumnes de Somàlia, Txetxènia i Turquia. Els tres són musulmans, però considerar que són de la mateixa ètnia és completament absurd.

    • Joan Vecord 15 de gener de 2015 - 0:20

      Bé, sovint tinc la impressió que és absurd considerar que un pastor del Pallars, un arrosser del Delta, un pijo de Pedralbes i jo mateix som de la mateixa ètnia, si no fos perquè tots parlem en català (amb permís del de Pedralbes, és clar).

      Tot depèn de l’amplitud amb què considerem la paraula “ètnia”, que no necessàriament ha de complir alhora amb tots els elements que identifiquen una comunitat (llengua, història, gastronomia, indumentària, religió i un llarg etcètera), i la musulmana és una comunitat que s’identifica al voltant (i de vegades només al voltant) de l’Islam. En qualsevol cas, no tenim cap paraula concreta per a referir-nos a “l’odi religiós”, i com que usem “racisme” per a referir-nos a “l’odi ètnic”, no veig el problema en el fet de considerar com a “racisme” el que és “odi (o mania o prejudicis) contra la religió musulmana”. Si vostè troba que hi ha una manera millor de fer-ho, faci-me-la saber, però de moment jo seguiré considerant “racistes” (o “xenòfobs”) els comentaris despectius contra els musulmans (o cristians, o jueus).

  • Marc 14 de gener de 2015 - 13:01

    M’encanta veure a la gent que, per tal de no quedar retratats com uns racistes, foten malabarismes sintàctics i queden com uns classistes. Teniu a pell molt fina. Primer de tot, la Rigau no va acusar a ningú, sencillament va vincular, en part, els resultats de l’informe amb els diferents grups de població entre altres indrets d’Espanya i Catalunya. Segon, el que diu la consellera és un fet indiscutiblement sabut: és ciència, se sap, n’hi ha milers d’estudis. I finalment, teniu tots plegats un problema cognitiu greu si no sabeu veure la diferència entre ser causa i ser culpable.

  • joanballart23 14 de gener de 2015 - 13:41

    M’agradaria plantejar un dubte amb el qual he començat a pensar arran de tot el que va passar la setmanana passada. Quan fem qualsevol tipus d’acte que pugui despretar la ira de una comunitat religiosa, per exemple, es necessària una justificació coherent que legitimi el fet d’haver dut aquest acte a la pràctica? Aquest dubte m’ha aparegut arran de l’atac a charlie hebdo, però també vull dir que, al meu entendre, pel que he vist aquesta revista criticava l’extremisme i no la globalitat de la religió muaulmana. Espero que digueu el que en penseu de la pregunta plantejada!

    • Marc 14 de gener de 2015 - 15:36

      Independentment de si criticava la religió catòlica, musulmana, o només l’extremisme o als teletubis, criticar (o en la seva forma més avançada, fer sàtira) no necessita cap justificació. És per això mateix que els atacs són injustificables i que trobo molt de mal gust la tropa que comença criticant i acaba la frase amb un “però…”.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal dedicat a les aportacions, reflexions, idees, propostes i comentaris dels subscriptors.
Per proposar articles o temes de reflexió, cal que envieu un mail a [email protected]

Cerca al blog