La dissonància cognitiva i el ‘dret a decidir’

  • Joan Juhé Mas, subscriptor
  • diumenge, 6 desembre 2015
  • Comenta
  • General
Sessió constitutiva del Parlament de Catalunya en l'onzena legislatura, l'actual / web.gencat.cat

Sessió constitutiva del Parlament de Catalunya en l’onzena legislatura, l’actual / web.gencat.cat

Leon Festinger ha elaborat el concepte de dissonància cognitiva: “[els elements cognitius] ‘x’ i ‘y’ són dissonants si ‘no-x’ es segueix de ‘y’”. Certa defensa del ‘dret a decidir’ no serà un cas de dissonància cognitiva?

Per reflexionar-hi, imagineu una mestressa de casa que vol tenir el dret a decidir la seva vida, però resulta que el seu marit no en vol sentir a parlar. Va i consulta una amiga perquè li doni consell. Aquesta, després d’examinar la situació de la nostra mestressa, li diu: “Tens tot el dret a decidir la teva vida, però ara per ara NO POTS, tu sola no pots, no tens ni ingressos propis, ni prou suport exterior, ni ho tens prou clar, i el teu marit és molt més fort que tu i ell no vol. T’aconsello que lluitis per convèncer el teu marit i esperis fins a aconseguir-ho, no hi pots fer res més”.

Diria que aquest consell nega en els fets allò que afirma de paraula. Afirmo ‘x’ = ‘dret a decidir’, afirmo ‘y’ =  circumstàncies personals’. De ‘y’ se segueix ‘no-x’, és a dir, de les circumstàncies de la mestressa  se segueix que no té realment el dret a decidir la seva vida.

No crec que la nostra mestressa segueixi aquest consell, més aviat crec que la nostra mestressa, que ja ha trencat amb la subordinació al mascle, encara que li ho impedeixin els fets, lluitarà per canviar els fets i fer real el seu ‘dret a decidir‘: es buscarà una feina i una hisenda pròpia, obeirà les lleis del marit, però no aquelles que malmetin el camí cap a la seva sobirania, buscarà amics que la puguin ajudar i, fins i tot, ajuda social pel cas de possibles maltractaments maritals, tot en la perspectiva de poder en el seu moment realment decidir.

Sobirania real vol dir poder real. I aquest poder real la nostra mestressa l’ha de construir si realment vol ser lliure, fins i tot, en el cas que decidís no separar-se des de la seva sobirania real. I aquesta és la diferència entre una DUI, una separació, que ara no es pot fer, i el mandat que té el Parlament de construir la sobirania: hi ha un 61% de diputats (Junt pel Sí, CUP, Catalunya Sí que es Pot) favorables al ‘dret a decidir’ la nostra vida i a finalment decidir-la. O potser n’hi ha algunes, com l’amiga de la mestressa, que ens aconsellen no fer res per assolir una sobirania real i limitar-nos a esperar convèncer el marit?

La dissonància cognitiva deriva en una debilitat de la voluntat, però també pot portar a una reflexió per reduir-la i evitar el seu creixement que ens portaria a la inacció i la resignació.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal dedicat a les aportacions, reflexions, idees, propostes i comentaris dels subscriptors.
Per proposar articles o temes de reflexió, cal que envieu un mail a [email protected]

Cerca al blog