CRÍTIC suspèn en perspectiva de gènere, segons una auditoria universitària

espai redacció Crític retallada

La taula de redacció de CRÍTIC, fa uns mesos. D’esquerra a dreta, Anna Gris, Joan Vila i Triadú, Sergi Picazo i Roger Palà.

El Màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona ha fet una Auditoria de gènere de CRÍTIC per analitzar la perspectiva de gènere dins del nostre mitjà. L’estudi conclou que, en línies generals, hi ha una manca de perspectiva de gènere en les informacions, entrevistes i articles d’opinió de CRÍTIC i, globalment, la presència de les dones dins d’aquest projecte periodístic és clarament insuficient.

El Màster de Gènere i Comunicació de la UAB, dirigit per les professores de Periodisme Joana Gallego i Isabel Muntané, va fer aquesta auditoria a petició de CRÍTIC. L’hem estudiat a fons i prenem nota de totes les crítiques. CRÍTIC es compromet a fer un seguit de millores per solucionar aquest greuge en la perspectiva de gènere durant aquest any 2016. Considerem que resoldre aquesta situació és fonamental per enfortir el projecte periodístic a mitjà i a llarg termini. En aquest sentit, convocarem ben aviat un Consell Editorial extraordinari per tractar monogràficament aquest aspecte i prendre les decisions necessàries.

A continuació, us oferim l’Auditoria de Gènere sencera, amb les crítiques, conclusions i propostes fetes per un grup d’estudiants d’aquest curs del nou Màster de Gènere i Comunicació. No totes les compartim plenament, però ens ha semblat interessant que els lectors de CRÍTIC les coneguin de primera mà, sense resums ni interpretacions.

1. Estructura d’empresa i continguts: dones com a agents secundaris

[Per Gemma Sanahuja]

 

CRÍTIC és una empresa cooperativa constituïda per socis de treball –tres homes, els fundadors i responsables dels continguts i de l’empresa– i socis/es col·laboradors/es.

Gràfic 1_sòciesAquests grup està format per 67 persones i entitats que han invertit diners en el projecte i que tenen el 40% dels vots. En aquesta llista trobem 11 dones, 50 homes i 6 entitats. Això suposa que les dones tan sols tenen un 6,6% dels vots en l’assemblea general. Cal destacar també que una de les entitats que componen CRÍTIC és l’Associació Institut Quotidiana (Observatori IQ) que treballa per introduir la perspectiva de gènere en el debat social i polític.

Pel que fa a la creació de continguts, l’organigrama és un altre: coordinació, correcció i col·laboracions, dividides entre periodístiques i d’opinió i anàlisi. En aquesta estructura les dones també tenen un paper secundari. Tot i que només hi ha un punt de diferència pel que fa a les col·laboracions periodístiques, en les d’opinió i anàlisi passen a ser la meitat respecte els homes. És a dir, les dones tan sols suposen el 35,7% de les col·laboracions en la redacció de continguts de CRÍTIC.

Gràfic 2_continguts

Gràfic 3_anàlisi i opinió

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquestes dades corroboren les que mostren les conclusions del Projecte de Monitoreig Global de Mitjans 2015 a l’Estat espanyol. L’estudi conclou que en els mitjans digitals les dones tan sols són el 36% de les autores de les informacions, i no significa un avenç respecte els mitjans tradicionals ja que les dones ocupen el 44% de les redaccions en premsa i gairebé el 60% en ràdio i televisió.

2. Investigació: homes protagonistes amb dones secundàries

[Per Alba Mareca]

 

Majoritàriament, els articles de la secció estan signats per homes. Dels 62 reportatges publicats, només 15 estan escrits per dones. Els homes solen ocupar-se dels temes que predominen: l’economia i la política, mentre que les dones signen aquells textos de temàtica social. Entre aquests darrers, abunden els reportatges que tracten sobre la salut. En aquest sentit, CRÍTIC no ha dedicat cap peça a temes explícitament de gènere – la violència masclista o la desigualtat salarial podrien ser temàtiques que encaixin dins de la secció-. Investigació

I, qui són els protagonistes dels reportatges? Al tractar principalment de política catalana i ser aquest un camp masculinitzat, els homes en són els protagonistes. També apareixen dones. En una ocasió surten com a “personatges secundaris”: al reportatge ‘Els catalans amb més poder a Madrid més enllà del 20D’, es parla primerament dels homes catalans més influents i més tard, en el quart paràgraf, l’autor escriu que “per completar els catalans amb pes al PP estatal, cal citar tres dones: Andrea Levy, Dolors Montserrat i Alícia Sánchez-Camacho”. En altres ocasions, el reportatge gira al voltant a una dona protagonista, com ara Ada Colau per ser alcaldessa de Barcelona, i Núria de Gispert, com a presidenta del Parlament.

En un reportatge sobre els sous de l’Ibex35 sí que es fa, a l’últim paràgraf, una menció a la desigualtat que també existeix en aquest sentit entre homes i dones en quant a la seva presència a l’Ibex35, però aquesta pràctica no és ni molt menys freqüent. Les dones, però, sí són protagonistes en els temes de salut, especialment com a persones afectades per trastorns i malalties i això incideix amb la psicopatolotgització a que els mitjans sotmeten les dones.

Pel que fa a les veus autoritzades, hi ha una presència equilibrada tant de dones com d’homes en tant que portaveus, especialistes o experts i expertes.

Tot i que els temes socials presenten a dones com a principals protagonistes (i, per això, s’entén que són també les principals afectades), no s’aplica una perspectiva de gènere; és a dir, en cap moment s’analitza que es tracti de trastorns “feminitzats”. Per exemple, en el reportatge sobre malalties cròniques, es posa el focus sobre les conegudes com a síndrome de sensibilitat central (fatiga crònica, fibromiàlgia…) i la reducció de les baixes mèdiques per aquest motiu. Encara que un dels especialistes consultats exposa que un 80% de les persones que viuen aquestes situacions són dones, la dada queda aïllada del relat, ja que no se centra especialment en què sigui quelcom que afecti sobretot a dones, per què passa, quines són les seves conseqüències i per què aquestes síndromes estan invisibilitzades. salut mental

Una cosa semblant ocorre amb el reportatge que tracta sobre salut mental i crisi, on es parla sobretot de situacions de depressió, ansietat, estrès o trastorns emocionals relacionats amb la situació econòmica. Es tracta d’una realitat que afecta a més dones que homes? Segons la gràfica segregada per sexe i edat que apareix en el mateix reportatge, sí.

Les dones tenen una major probabilitat de patir un trastorn mental relacionat amb factors com l’atur, la pobresa, les migracions, la falta de suport familiar o la soledat. Tot i això, en el text no es menciona aquesta variable, que pot resultar important per senyalar una desigualtat i establir una relació entre la situació de la dona dins d’una crisi econòmica i la seva probabilitat per tenir depressions, ansietat o estrès.

Segons la línia de la secció, hi podria haver cabuda per alguns temes com la violència masclista, el feminicidi a Catalunya, la desigualtat salarial i el treball de cures, o una anàlisi amb perspectiva feminista de les propostes electorals.

3. La perspectiva de gènere a la secció ‘Món’

[Per Tani Cowper i Laia Marqués]

 

A la secció internacional, titulada ‘Món’, hi trobem (fins al 14 de desembre de 2015) 12 articles escrits per 8 homes (10), una dona (1) i la redacció (1). En cap dels articles el subjecte de la notícia és una dona, en dos articles el subjecte és un o més homes i als altres 9 el subjecte no és una persona. Els homes també apareixen a la majoria de les imatges, que retraten a l’home com a protector, partícip de la vida pública o expert. A les escasses imatges de la secció on són les dones les protagonistes clares, a dues d’elles les veiem en acció, participant en una roda de premsa/protesta; a la resta es mostren passives a peu dret parlant entre elles.

MónExisteix una majoria d’experts homes consultats, tot i que a quasi tots els articles amb veus expertes trobem una font experta dona: 1 de 6 experts a l’article de Palestina, 4 d’11 experts sobre Estat Islàmic, 0 de 2 experts sobre Mèxic, 2 de 7 exeperts a moviments independentistes d’esquerres. Trobem exemples d’ús de llenguatge inclusiu: ‘als i les joves’, ‘nois i noies’, persones… però no és consistent a totes les notícies, en alguns casos trobem inconsistències del seu ús dins d’una mateixa notícia.

En general, hi  ha una manca de perspectiva de gènere transversal a la secció ‘Món’ i als seus articles. Per exemple, en temes com la crisi de drets humans a Mèxic, es podria haver fet menció al crim a DF del fotoperiodista Rubén Espinosa “y las cuatro mujeres”, qui eren i per què no van aparèixer amb nom i cognoms a gairebé cap mitjà.

4. Entrevistes: les converses no es feminitzen

[Per Neus Suñer]

 

Des del seu naixement, fa poc més d’un any, CRÍTIC ha publicat un total de 79 entrevistes al seu web (fins al 14 de desembre de 2015), on es tracten sobretot temes d’actualitat amb els principals personatges del moment. Les primeres peces es van dedicar al periodisme crític com a tret de sortida al projecte. A mesura que va anar passant el temps, els diversos “moments històrics” que ha viscut Catalunya han eclipsat de vegades alguns altres temes. Tot i així, han sabut compensar el sentit crític amb altres tipus d’entrevistes.

Aquesta secció va obrir amb dones. Dones del món de la política i del periodisme. Dones influents, però que es van quedar a la pàgina 14 d”Entrevistes’. De les 79 peces publicades, 53 són a homes i 26 a dones (en aquest càlcul no hem descomptat les entrevistes repetides a, per exemple, Ada Colau o Jordi Muñoz). És a dir, només el 33% del total d’entrevistes estan protagonitzades per dones.

Mentre que entre els 53 homes entrevistats trobem diverses professions, que van des de l’àmbit de la política institucional fins a l’activisme, passant pel cultural i per l’històric, el cert és que entre les dones entrevistades hi ha menys “varietat”, en el sentit que se centren sobretot en periodistes i polítiques en actiu, tocant de passada la cultura i amb excepcions, com els testimonis de la islamòloga Dolors Bramon o l’economista Miren Etxezarreta.

gràfic 4_professions_homes

Homes: més varietat professional

gràfic 4_professions_dones

Menys dones i menys varietat de professions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El món de la cultura és on més es veu la distància entre homes i dones entrevistades: s’ha entrevistat a cantants com ara Pau Llonch, escriptors com ara Víctor Lenore o historiadors com ara Xavier Domènech, passant per l’impulsor del Barnasants, Pere Camps, i acabant amb el politòleg Jordi Muñoz. Mentrestant, les dones hi són més absents. A banda de l’excepció de Bramon, també hi trobaríem l’escriptora Najat El Hachmi, la presidenta de l’Associació d’Escriptors en llengua Catalana Bel Olid i en el límit, a l’expresidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals, a qui al cap i a la fi entrevisten pel 9N i no per la funció de l’associació.

Si filem una mica més prim, veurem que aquestes excepcions han estat fetes per dones. És a dir, gran part de les entrevistes que surten del patró polític/periodístic han estat signades per les dones col·laboradores de CRÍTIC . Un altre dels aspectes curiosos de les converses amb les dones és la pregunta sobre feminisme. A 7 de les 23 entrevistades se’ls ha preguntat sobre feminisme, mentre que només a un home -Pau Llonch- se li ha plantejat el tema, i només va ser en una pregunta.

Bel Olid, entrevistada el 22 d'octubre de 2015 / Xavi Herrero

Bel Olid, entrevistada el 22 d’octubre de 2015 / Xavi Herrero

Tot i que moltes d’elles estan en la lluita feminista, d’altres no i tot i amb això se’ls continua preguntant pel paper de la dona en diversos àmbits. Per a exemplificar-ho, posarem dos casos. El primer, i dels més actuals, és l’entrevista a Bel Olid: a la primera pregunta surt el dubte de si és micromasclisme demanar-li pel feminisme només començar. Ella contesta que es un macromasclisme si no es fa el mateix amb homes. Igualment, quasi dues terceres parts de l’entrevista se centren amb l’activisme de n’Olid. És una dona potent, que va deixar bons titulars i va ensenyar molt sobre feminisme. Però se la va entrevistar en qualitat de presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Un altre exemple és el de la diputada de la CUP, Gabriela Serra, que diu que mai ha militat dins el moviment feminista com a tal, però li repregunten sobre això. O la monja Teresa Forcades, a qui li demanen si l’Església és patriarcal. L’últim exemple de diferències en el tractament el trobaríem en l’entrevista a la periodista Mònica Bernabé, comparada amb la del periodista Xavier Aldekoa. Tots dos venien a presentar llibres sobre les seves experiències a Afganistan i a Àfrica, respectivament. Bernabé, a més, inaugurava una exposició sobre les dones afganes junt amb Gervasio Sánchez. Mentre que la meitat de l’entrevista a la periodista es basa en la seva visió sobre la dona al país, a Aldekoa no se li fa cap pregunta sobre la situació de la dona als països on ha estat.

Caldria revisar també el fet que als candidats entrevistats se’ls pregunti per temes d’economia i justícia social però no per polítiques feministes, per exemple. Per últim, cal remarcar que als homes se’ls entrevista més per temes d’actualitat que per temes atemporals, com passa amb les dones. Cal tenir en compte, però, que el naixement i consolidació de CRÍTIC coincideix amb el punt àlgid del Procés, on gran part dels protagonistes són homes.

5. La secció d’Opinió

[Per Alba Crespo i Sofia Polke]

 

gràfic 5_blogsLa secció d’Opinió està formada per una llista de 17 blogs. En aquests es parla de temes vinculats a la seva línia editorial, des de diversos punts de vista i amb diferents formats. Hi trobem política, economies alternatives, moviments socials, ecologia… i també feminisme. Tenint en compte els valors que regeixen els continguts del periòdic, podríem donar per suposat que els articles i publicacions d’aquestes pàgines estiguin elaborades amb perspectiva de gènere. Podríem esperar una voluntat de ressaltar veus femenines, tan invisibilitzades pel periodisme convencional, sobretot quan es tracta d’exposar idees i argumentar opinions. No dubtem que la voluntat existeixi, però tot i així, després d’una anàlisi quantitativa i qualitativa, veiem que no es compleix en la majoria d’espais de la secció.

A nivell global, a Opinió no hi ha una perspectiva de gènere transversal: les temàtiques, si bé algunes es relacionen amb una marca anticapitalista, en pro del cooperativisme, amb el focus sobre la sostenibilitat de la vida que podem associar a l’economia feminista, aquesta no està present de manera clara. De fet, hi ha un (sol) blog específic sobre feminisme. Això denota l’interès i la importància que se li dóna, però si ens fixem en el contingut, tracta quasi exclusivament les violències masclistes, i no parla de propostes o experiències. Per què no n’hi ha més d’un que tracti diferents àmbits amb perspectiva de gènere, mentre que en la resta es repeteixen els temes i es solapen opinions? Podria haver-hi, per exemple, un sobre polítiques feministes, un d’economia feminista, un altre sobre oci… o simplement, es podria aplicar de forma transversal la mirada violeta en tots els blogs que ja hi són.

Feminisme críticPossiblement, un pas per avançar en aquest sentit seria augmentar la presència de dones entre les persones que mantenen cadascun d’aquests blogs. Perquè, avaluant-lo quantitativament, veiem que dels 17 blogs que formen la secció, 16 els coordinen homes. Excepte el de feminisme, és clar. Així, els espais que depenen directament de CRÍTIC -entenem que són aquells on es pot incidir més- estan conduïts i redactats per homes quasi en la seva totalitat. És complicat aplicar una perspectiva de gènere i feminista per part d’espais tan masculinitzats, i malgrat no sigui voluntari, els rols i enfocs no es qüestionen, es reforcen; no hi ha debat entorn els temes i com enfocar-los. Falten mirades femenines per a contraposar-s’hi.

Anàlisi blog a blog

Si analitzem blog a blog aquesta secció, podem veure més clarament l’escletxa que hi ha entre entrades fetes per homes i entrades fetes per dones. Vegem-ho també a través de la classificació en la qual ens hem basat per diferenciar el tipus de blog: qui hi ha darrera de cadascun. Poden ser personals, col·lectius o dependent d’un ens extern al mitjà però que hi té lligams temàtics i ideològics.

Els blogs personals, és a dir, aquells que compten amb una autoria única i que actuen com a veus autoritzades i eix editorial de CRÍTIC, són 3; tots ells escrits per homes (Sergi Picazo, Roger Palà – 2 dels 3 fundadors del mitjà- i Lluc Salellas, “corresponsal” a Girona [Nota de la redacció: aquest darrer blog està actualment inactiu]). Tots ells estan relacionats amb temes d’actualitat i reflexió. Falta no tan sols la veu de dones com a autores, ja que tots els articles els escriuen els respectius periodistes, sinó també com a fonts consultades o com a protagonistes d’històries.

Hi ha també els 8 blogs de grups o col·lectius que utilitzen el mitjà per enllaçar la seva finestra comunicativa a la xarxa. És en aquest grup on trobem la major presència femenina, i més interès en el tractament de temes vinculats al gènere, tant de manera directa com d’eina transversal per a l’anàlisi de l’actualitat social; no creiem que sigui una casualitat. En 5 d’aquests 8 blogs, tan sols signen homes, en 2 firmen homes i dones, i només en 1 les úniques autores són dones. Aquest últim és Feminisme Crític, que es dedica específicament a la qüestió.

llibres de contrabanA ‘Llibres de Contraban’, blog de pensament crític impulsat per la llibreria Espai Contrabandos, trobem una divisió equitativa de firmes: de 21 articles, 11 són d’homes i 10 de dones. Alhora, en aquest blog trobem interès per temes com “Lectures trans”, o “La revolució ignorada. Feminisme, democràcia directa i pluralisme radical a Orient Mitjà”.

Al blog ‘Raó(ns)’, a càrrec de l’Escola de Pensament Crític, encara que només hi escriguin homes, presenta de manera transversal un interès per qüestions de gènere, com es pot veure en la selecció de temes a tractar i especialistes que es consulten. Hi trobem dues fonts dones, que es tracten com a veus d’autoritat en temes econòmics, la psicòloga Anna Fernàndez, que parla sobre el mercat social, i l’economista Lourdes Beneria, sobre les desigualtats provocades pel capitalisme. També hi ha un article sobre la situació de les nenes refugiades.

‘Feminisme Crític’ està portat per l’Associació per a l’Estudi i la Transformació de la vida Quotidiana (IQ), que “treballa per introduir la perspectiva de gènere en el debat social i polític”. De moment només compta amb 6 entrades, totes sobre violències masclistes. Utilitza la perspectiva de gènere com a denominador comú dels temes a tractar.

‘La llei del més dèbil’, que depèn de l’Observatori DESC (Drets Econòmics Socials i Culturals) és l’únic on la majoria de persones que hi escriuen són dones: sobre un total de 5 articles, 4 tenen signatura femenina.

Àgora Nord-Sud és la plataforma que s’expressa a través del blog ‘No en diguis cooperació’, on es parla de cooperació, anticooperació, drets humans, desenvolupament… Aquesta pàgina està coordinada per un home, i tots els seus autors – membres dels diferents col·lectius que integren la plataforma- també ho són. No hi ha cap entrevista a dones (només una, a un home), i les fonts consultades són en la seva majoria organismes i institucions i no pas persones.

Al blog ‘Cooperactius’, en canvi, la majoria de les persones que donen contingut als articles són dones, però no com autores, sinó com a veus consultades; els autors, en la seva totalitat, són homes. Aquest espai, que està format bàsicament per entrevistes o reportatges que expliquen experiències personals dins del cooperativisme, és una col·laboració entre Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i CRÍTIC. Un apunt: malgrat que les veus siguin d’homes i dones, el títol està en masculí plural.

‘Altaveu col·lectiu’ recull diferents projectes que, des del periodisme ”volen explicar-nos la realitat des de punts de vista singulars i independents”. És fruit de la col·laboració entre la plataforma de crowfunding Verkami (sòcia de Crític) i el propi mitjà, La totalitat dels textos publicats estan escrits per homes. De fet, quasi exclusivament per un home, Joan Vila i Triadú, cofundador i cocoordinador de Crític. Els temes dels articles que hi llegim depenen dels projectes que s’impulsen, per tant és complicat exigir certs aspectes pel que fa a aquest àmbit. Tot i així no n’hi trobem cap on la presència o acció feminista o femenina tingui pes. Hi trobem una ressenya d’un projecte sobre diversitat sexual (Yes we fuck!), però on només es menciona la sexualitat de persones amb diversitat funcional, fent referència a ells sempre en masculí, i amb cites d’homes com a font.

Finalment, dins aquesta categoria trobem ‘Cap a un nou municipalisme?’ Els autors, són membres de l’escola d’estiu de l’Institut de Govern i Polítiques Publiques (IGOP). Diem autors perquè no hi trobem dones entre les signatures: dels 5 que hi ha publicats, 4 són homes, i 1 està signat per la redacció. No hi ha cap d’elles on es consultin veus femenines, o on s’abordin temes de gènere.

Els blogs comuns són 6. Aquesta classificació l’apliquem a aquells espais que estan creats i escrits per periodistes o lectores i lectors de Crític. En aquest grup la majoria de signatures masculines és molt marcada: 2 dels blogs tan sols estan escrits per homes, i en la resta són majoria. Són dades a tenir en compte ja que són les pàgines en què hi ha més capacitat de crear continguts propis, i de posar criteris per part de la redacció.

Sentit crític‘Sentit Crític’ és on les periodistes de CRÍTIC, en la seva majoria col·laboradores, tenen espai per a escriure opinió i aportar reflexions. Aquest blog és un reflex de l’estructura de la resta del mitjà, ja que del total de 115 articles, només 14 són d’autoria femenina, 92 masculina, i 9 de la redacció.

El mateix passa amb ‘Fem Crític’, una mena de “Cartes dels lectors i lectores”, on es compta amb la participació de les persones subscriptores. Té 49 articles, i d’aquests, 4 són signats per dones, 1 per un home i una dona alhora i 36 per homes. Els 8 restants són signats per la redacció. Tenint en compte que es fa selecció prèvia dels textos que s’hi publiquen, un criteri a tenir en compte podria ser el de la paritat, o la discriminació positiva cap als que facin arribar dones.

Aquí també trobem una “corresponsalia” a Brussel·les, editada per Pablo Sánchez, que també compta amb textos de Xavi Espinet, ‘Des de la Talaia’. Evidentment, totes les signatures són d’ells dos, i per tant, masculines. Els temes tractats són al voltant de la política europea (des de Grècia fins a Escòcia, passant per França i Alemanya), però fa referència més aviat a l’actualitat, i no dóna peu a cap reflexió en clau de gènere.

A ‘Béns Comuns’, dedicat a l’anàlisi de l’ecologia política, com en els anteriors, hi ha un percentatge superior d’homes que de dones, 8 a 2 signatures del total de 10 articles.

‘La pitjor epidèmia’ tracta de desigualtats en salut. És l’unic blog del grup que està signat exclusivament per una dona: Laia Altarriba. Tot i això, tal com diu a la descripció de la pàgina i al costat de la signatura de cada entrada, els continguts estan supervisats per un home. A més, té un equip de suport i assessorament format per dos homes i dues dones, encarregats de premsa i comunicació de les federacions Medicusmundi Catalunya i Farmacèutics Mundi.

‘Futbol Crític’, és tal com indica el títol, la secció dedicada a l’esport. Sempre amb l’òptica centrada cap a el paper d’aquest com a “motor del canvi social”. De moment (fins al 14 de desembre) només hi ha dos articles, signats pel seu coordinador, Noel Eduardo. Amb l’escàs contingut és difícil d’analitzar, però el fet de que estigui basat en el futbol masculí de primera – articles sobre el Rayo Vallecano, i sobre Sócrates, un futbolista brasiler-, dóna peu a pensar que hi ha poca tendència a visibilitzar l’esport femení, la socialització d’aquest més enllà d’històries concretes entorn el “futbol de tota la vida”, de consum, dirigit a un públic majoritàriament format per homes, sota cànons heteropatriarcals.

Propostes per a ‘Opinió’

Cal equilibrar la balança. Després de mirar cada blog, veiem que l’opinió de CRÍTIC està en boca dels homes, i això, com hem dit abans, és un dels motius de la manca de perspectiva de gènere en els textos i en els blogs en general. Tan sols amb incrementar la presència femenina (i sobretot feminista) en les coordinacions i participacions d’aquests, les temàtiques, el llenguatge, els punts de vista, mostrarien millor la diversitat de la nostra realitat, i un compromís del mitjà en fer-se ressò. Aquí exposem algunes idees per aconseguir-ho:

Més participació de les dones subscriptores. Perquè no apareixen en els blogs comuns de CRÍTIC ? El seu material no se selecciona, o és que no hi participen? Interpel·lar-les, buscar-les… Potser si no hi escriuen és perquè no s’hi veuen representades.

Tractament del temes d’actualitat amb perspectiva de gènere. No destinar-ho tan sols al “racó del feminisme” (blog Feminisme Crític), sinó fer-ho travessant la resta de temes.

Consultar més dones. Tenim expertes en molts àmbits a les que mai anem a buscar. Més entrevistes, més referències, que ajudin a situar-les com a veus autoritzades.

Dones autores. Que s’escrigui sobre temes d’actualitat, que es faci anàlisi política i econòmica amb veus de dona, i tenint en compte el seu paper en la societat.

6. Data Crític

[Per Raúl Fornieles]

 

Data críticPel que fa a la secció ‘Data Crític’, cal remarcar la bona exposició i el tractament que fa de les dades recollides en les seves anàlisis, les quals són molt clares pels seus lectors. No obstant això, algunes de les taules i gràfiques emprades no queden del tot clares a ulls de lectors poc immersos en la matèria tractada, i les fonts d’aquestes dades en molts casos no són visibles en els gràfics, com és el cas dels gràfics del post “Seran les eleccions del 27-S realment un plebiscit sobre la independència?”. I pel que fa a la visualització de les dades, apareix amb molta reiteració el recurs dels gràfics de barres, que pot ser molt útil per mostrar l’evolució o estat de dades quantitatives, però que en un futur i amb dades de caràcter més qualitatiu, es queda molt curt per mostrar tota la informació possible.

Tornant a la temàtica de les aportacions, estan molt centrades a mostrar l’actualitat política i social al voltant del moviment independentista català, malgrat que ho realitza de manera molt exhaustiva, no ho fa amb cap tipus de perspectiva de gènere. Aquesta hauria de ser introduïda en el recull de les dades, segmentant la població no només en intencions de vot, en aquests casos, sinó també per sexe, franges d’edat, situació socioeconòmica, etc. Així es pot obtenir una quantitat més gran d’informació i mostrar posteriorment una visió de la societat el més real possible. Aquesta acció és tan simple com introduir un parell de preguntes sobre l’enquestat, en cas de realitzar el mateix mitjà el recull de dades, o intensificar la recerca d’aquestes en cas que es tracti de fonts externes.

colaboradors

autors

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els col·laboradors que realitzen aquesta secció es distribueixen en un 61,5% homes (8 persones), 30,8% dones (4 persones) i un 7,7% entitats (1 entitat que signa com a Data’n’Press). Podem observar com el nombre d’homes que treballa en aquesta secció duplica el de les dones. No obstant, a l’hora de centrar-nos en qui firma cadascuna de les investigacions, hi ha una major paritat en l’autoria d’aquestes, trobant que les col·laboracions entre homes i dones son molt comuns (45,5% de les investigacions).

En canvi, les que son realitzades només per homes, sigui només un autor, o més d’un, són quatre vegades superiors (36,4%) a les que son realitzades només per dones (9,1%).

Finalment, pel que fa als colors emprats per les representacions gràfiques, s’abusa una mica de colors com el taronja o el vermell, que en alguns casos pot portar a dubtes dels lectors, sobretot  quan és dóna el cas que es parla de partits polítics o intenció de vot, i on l’audiència i els lectors ja estan familiaritzats amb una gamma de colors per a cada formació política que els ajuda a entendre els resultats amb un primer cop d’ull.

Com a recomanacions per a la recerca, una proposta seria realitzar investigacions clarament en perspectiva de gènere, respectant si es creu convenient el tema de la campanya independentista, però segmentant els resultats per sexe. No obstant, podria ser recomanable variar una mica la temàtica cap a una obtenció de resultats no tant quantitatius, sinó més qualitatius, que puguin donar una millor visió en aspectes de gènere que no només el número de participants de cada grup.

7. Anàlisi de la imatge a les seccions d’Investigació i Món

[Per Henar Garcia]

 

Els polítics homes ocupen bona part de l’espai fotogràfic del mitjà

10El perfil d’imatges que s’aplica a la secció ‘Investigació’ és una mostra que comprèn tant fotografies com dissenys gràfics. L’elecció de les imatges demostra certa desigualtat pel que fa a la representació equitativa d’ambdós gèneres. Les fotografies que semblen primordials estan protagonitzades per líders polítics. La falta de presència de la dona pot ser donada, en aquest cas, per la desigualtat que hi ha en els alts càrrecs i una certa discriminació que comporta no donar rellevància a protagonistes femenines que podrien ser perfectament portada de la secció.

D’altra banda, la selecció de dissenys gràfics representen en alguns casos simples objectes inanimats, mentre que en d’altres, la figura humana és representada de la manera més icònica possible, optant per un dibuix minimalista. En aquest cas, el recompte de figures humanes distingibles en les imatges deixa la xifra de 46 homes apareguts en fotografies i dissenys davant de 12 dones.

Pel que fa a la secció ‘Món’ succeeix pràcticament el mateix. Són notícies de caire polític, el que condiciona la naturalesa de les imatges, que porta a la prevalença dels homes d’acord amb la notícia que encapçala.

3 comentaris
  • Josep María Sàbat Hernández 23 de gener de 2016 - 21:44

    El simple fet de l’autocrítica a tal nivell es meravellós. Quants “diaris” hauríen de fer el mateix en aquest aspecte i en molts d’altres com la tendencia politico-social entre moltes altres coses.

    Espero que es corregeix-hi aquest problema, però el fet de reconeixer-ho ja es un gran primer pas.

    Força i una abraçada!

  • Ramon Salvat 25 de gener de 2016 - 14:15

    “No totes les compartim plenament, però ens ha semblat interessant que els lectors de CRÍTIC les coneguin de primera mà, sense resums ni interpretacions”…. dieu. Si us serveix de res, com a lector i com subscriptor a mi em passa el mateix que a vosaltres. A una auditoria -de qualsevol mena- al meu parer no son admisibles expresions com “dóna peu a pensar que hi ha poca tendència a visibilitzar”.

Deixa el teu comentari