Presentem MAR CRÍTICA amb un debat sobre la Mediterrània en crisi, el dia 14 al CCCB

presentacio-dossier-al-cccbEl tercer #DossierCRÍTIC serà presentat públicament el pròxim dimecres 14 de desembre, a les 19 hores, en un acte a l’Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Serà un debat sobre la crisi de la Mediterrània, amb tres ponents que han participat d’alguna manera o altra en la revista: el filòsof i escriptor Santiago Alba Rico, l’economista Arcadi Oliveres i la responsable de Món àrab i Mediterrània de l’IEMed, Lurdes Vidal. La moderació anirà a càrrec de Mar Carrera, periodista i editora de Pol·len, amb qui hem coeditat els tres Dossiers CRÍTIC apareguts fins ara. Com sempre, els subscriptors i les subscriptores del nostre mitjà poden reservar places a les primeres fileres de l’Auditori, enviant un mail a [email protected].

La nova revista monogràfica anual ha comptat amb el suport econòmic de la Fundació Flama i això ha permès un reforç important dels continguts i de l’espai per desenvolupar-los. Així, MAR CRÍTICA compta amb 136 pàgines de reportatges, entrevistes i articles d’anàlisi i opinió sobre un dels grans temes del 2016: la crisi de la Mediterrània. Els anteriors dossiers van ser de 100 pàgines cadascun. Hem augmentat gruix i per tant, també els bons continguts.

Portada_internetDe fet, la revista està pensada com un viatge periodístic per la Mediterrània i tots els seus conflictes. Analitzem la crisi dels refugiats i les polítiques de l’Europa-fortalesa, l’emergència de la islamofòbia al vell continent, l’aparició i consolidació d’Estat islàmic i els punts de connexió entre les revoltes de les ‘primaveres àrabs’ i les lluites per l’aprofundiment democràtic i social a les dues ribes del Mare Nostrum. MAR CRÍTICA és producte d’un treball de gairebé un any de feina i ha estat coordinada pels periodistes especialitzats en política internacional Antoni Trobat i David Forniés, col·laboradors habituals de CRÍTIC. 

El tercer #DossierCRÍTIC inclou entrevistes a Robert Fisk, periodista i escriptor britànic resident a Beirut i especialista en l’Orient Mitjà; Rafael Poch, corresponsal de ‘La Vanguardia’ a París i una de les plomes més incisives del periodisme català; i Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED). La revista inclou aportacions de Santiago Alba Rico, Arcadi Oliveres, Jordi Armadans, Natalia Andujar, Özgur Gunes Özturk, Ana Alba, Cristina Mas, Blanca Llum Vidal, Pere Perelló o Eduard Ramírez, entre d’altres. El Dossier es tanca amb un reportatge sobre la batalla de Kobane en format de novel·la gràfica, il·lustrat per Andrea Lucio a partir del guió de Laia Soldevila i Antoni Trobat. El disseny va a càrrec d’Helena Olcina de Fàbrika Gràfika.

index_ok

L’Índex permet visualitzar el ‘viatge virtual’ que fem per les dues ribes de la Mediterrània

L’objectiu de la revista l’explica el periodista Sergi Picazo en l’article que obre el nou Dossier CRÍTIC: “pensar, qüestionar-nos i reflexionar amb sentit crític sobre què carai passa avui a la Mediterrània”. “L’odi, la xenofòbia o el racisme es basen en els mecanismes de la por. La por es basa, sobretot, en la ignorància i el desconeixement de l’altre. Necessitem un periodisme que ens ajudi a entendre el món”, explica Picazo. Joan Fradera, de la Fundació Flama, explica que “hem fet aquest viatge amb una companyia immillorable, la d’un conjunt de persones compromeses amb la dignitat humana, analistes i activistes, que no dubtes, com el poeta de Florència, a baixar als inferns (en aquest cas, prou reals) de la barbàrie, totes elles coordinades per l’equip de periodistes que formen la redacció del CRÍTIC”.

Periodisme amb el suport de la Fundació Flama

logo-fundacio-flamaLa Fundació Solidària Flama és l’entitat que enguany ha donat suport al #DossierCRÍTIC. L’aportació de Flama ha permès un reforç important dels continguts i de l’espai per desenvolupar-los. Flama és una iniciativa sorgida de la societat organitzada, amb l’objectiu de promoure la solidaritat entre els pobles i el seu benestar d’acord amb la justícia social, la igualtat de gènere i el dret a l’autodeterminació. Actualment, la seva activitat es dirigeix principalment als països de la ribera sud del Mediterrani i de l’Orient Mitjà, prestant especial atenció a la situació de les dones en els diferents contextos socials d’aquestes àrees geogràfiques.

La col·laboració entre CRÍTICFlama és una experiència enriquidora de cooperació entre una entitat de la societat civil i un equip de periodistes per desenvolupar una revista plena de continguts amb profunditat i rigor.

 

7 comentaris
  • Ramon Oliveras Falgueras 27 de novembre de 2016 - 16:57

    Es podrà adquirir en format digital que ens facilita les coses als que estem fora del territori?

    • Joan Vila Triadú 13 de desembre de 2016 - 17:23

      Es pot adquirir des del web, pagant per Paypal o amb targeta de crèdit, i te l’enviarem per correu postal a casa.
      Salutacions,

  • ignasi orobitg gene 2 de desembre de 2016 - 8:11

    Si veus televisió,escoltes mentides

  • Dolors Bosch Agustí 5 de desembre de 2016 - 12:43

    Em sembla una molt bona iniciativa. Entre altres em és del tot vergonyós que el mar mediterrani formi part d’un cementiri a on encara avui no hi trobem una resposta política real a tant despropòsit.

  • Que soy compañero, coño 13 de desembre de 2016 - 1:54

    Primer de tot, és d’agraïr una iniciativa d’aquest tipus. Esperaré amb neguit el dossier, per poc que pugui en llegiré els articles, estic segur que n’aprendré. No coneixo la majoria d’articulistes i col·laboradors, ni la Fundació Solidària Flama. Estic en expectativa, i això és bo. En canvi, sí voldria dir alguna cosa sobre els ponents del debat del proper dia 14, presentació del dossier (en concret de la inconveniència de Santiago Alba Rico, i, tot i que no en conec tant a fons el posicionament, de Lurdes Vidal).

    És veritat que cada cop es fa més necesari un “periodisme lent, (auto)crític i amb profunditat”, i aixó es fa més evident davant l’actitud barroera dels grans mitjans mediàtics de suposada informació. No sols en l’ús del sensacionalisme, també en el de la manipulació i propaganda descarada.

    Aquests dies s’està alliberant la ciutat d’Alep dels diferents grups terroristes que l’havien segrestada durant 4 anys. Un altra de les batalles de la guerra a Síria. Igual que amb la guerra contra Iraq i la guerra contra Líbia, l’ús de la propaganda, la manipulació del llenguatge, així com de la desinformació han estat constants.
    · No sols parlo de les suposades armes de destrucció massiva a l’Iraq; també el famós fake dels 300 bebés de les incubadores (amb audiència del Congrés dels Eeuu amb testimoni inclosa) ja van remoure l’ambient.
    · Els bombardejos que suposadament (bé, cap medi de comunicació ho va suposar, tots ho van donar per fet) va fer l’aviació militar líbia a la població civil, i que van provocar els bombardejos aprobats per l’ONU, mai han estat verificats (més aviat hi ha mostres que no van existir).
    · Apartant-nos una mica de la Mediterrània, tampoc s’han investigat els franctiradors que assessinaren tant civils com policies a Ucraïna, i que provocaren el cop d’estat del Maidan, amb un nou govern amb suport de neo-nazis (aquest sí, el primer després de la 2a guerra, però no va merèixer el ressó que se’n fa ara a l’extrema dreta).
    · Cada cop hi ha més proves que els atacs químics a Síria contra la població civil foren causats pels anomenats ‘rebels’ (terroristes), refutant les acusacions contra el govern siri.

    Només són uns exemples, no es tracta de fer un seguiment per totes les notícies (podeu trobar més exemples de manipulació aquí: http://blogdelviejotopo.blogspot.com.es/2016/12/siria-y-el-guardaespaldas-de-mentiras.html, i veure els enllaços que proporciona). Però abans que se m’acusi de conspiranoic, vull posar l’accent en el tractament maniqueista que s’ha fet cada cop més d’aquestes guerres: la benevolència de les anomenades ‘revolucions àrabs’ o ‘primaveres’, dels ‘rebels’, ‘demòcrates’, lluitadors per la ‘llibertat’ i la ‘pau’, o ‘màrtirs’; contra el ‘règim’, la ‘dictadura’, els provocadors d’una ‘guerra civil’, que han massacrat la ‘població civil’. Dic de memòria, però segur que me’n deixo. Els mitjans de masses, i l’opinió pública, ja s’han fet una idea dels culpables de la guerra, o encara pitjor, ens transmeten aquesta idea amb un ús interessat del llenguatge.

    La majoria d’intelectuals va tenir clar el seu posicionament davant la guerra contra Iraq. Tot i no estar d’acord amb el govern de Saddam Hussein, una gran majoria es van posicionar clarament en contra de la guerra d’invasió, donant suport al govern soberà. També l’opinió pública va dir ‘No a la guerra’, amb un éxit de mobilitzacions (i un fracàs en la pràctica, la guerra no es va evitar, i encara cal analitzar-ne els motius).

    La manipulació i propaganda ha augmentat considerablement en les altres guerres mencionades (i s’ha tornat més perversa i ‘guionitzada’, diria). Lamentant-ho molt, alguns intelectuals i mitjans alternatius han canviat i s’han posicionat clarament a la inversa, i han donat cova a aquesta lectura de bons i dolents. El cas de Santiago Alba Rico ha estat paradigmàtic, donant suport explícit als bombardejos de l’exèrcit de l’OTAN sobre Líbia. Per fer-vos cinc cèntims del seu discurs, podeu llegir el darrer escrit sobre la guerra de Síria, del passat octubre (Siria en la conciencia de Europa; https://www.rebelion.org/noticia.php?id=217772). En canvi, no sé el que ha dit Lurdes Vidal al llarg del conflicte, però enllaço també un article seu de l’any passat (Síria, una revolució segrestada; http://www.ara.cat/suplements/planeta/Siria-revolucio-segrestada_0_1454854521.html).

    Discrepo així totalment de la idoinetat d’aquests dos ponents. És aquest l’exemple de “periodisme lent, (auto)crític i amb profunditat”?

    Oriol

  • Manel Ballester 13 de desembre de 2016 - 16:28

    El tema essencial. El número de la revista, en canvi, desigual: incomparables les aportacions de Santiago Alba o la Lourdes, fins i tot del Poch, en relació amb els “quasi pamflets” (respectant les persones autores) de la Blanca Llum o el Perelló, per posar només dos exemples, que sumen ben posa cosa al pensament crític més enllà del seu activisme diari.
    S’entén que una revista tan espaiada i treballada hauria de ser un element de reflexió en profunditat de temes sobre els quals no ens parem prou en el dia a dia, no un mer eco textual del que hi anem dient.
    No em carrego pas el número globalment, hi ha aportacions que són realment fructíferes, enriquidores i que fan pensar.
    Salut.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal dedicat a les aportacions, reflexions, idees, propostes i comentaris dels subscriptors.
Per proposar articles o temes de reflexió, cal que envieu un mail a [email protected]

Cerca al blog