El periodisme de CRÍTIC, a examen: què hem fet, què heu llegit més i què volem fer el 2017

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dimarts, 27 desembre 2016
  • Comenta
  • General

mesllegit_dinsCRÍTIC segueix creixent i és ja una cooperativa cada cop més sostenible. En només dos anys i tres mesos de vida, hem demostrat que fer un periodisme diferent, amb el suport dels subscriptors i subscriptores, era possible. Tanmateix, encara hem de millorar molt. Volem arribar a més gent que no ens coneix, volem fer millor periodisme, volem poder fer més investigacions i volem explicar-te millor les coses que ens passen i que, sovint, no entenem. Gràcies, a tots i totes, per llegir-nos i per dir la vostra als comentaris de CRÍTIC.

La xifra de subscripcions a CRÍTIC, que segueix sent la base per fer viable el projecte, no para de créixer. Som ja al voltant dels 1.350 subscriptors. A l’espera de tancar definitivament els números de 2016, les aportacions econòmiques dels lectors són el 40% dels ingressos de la cooperativa: la xifra més alta, en total i en percentatge, dels ingressos, per sobre de la publicitat, els projectes de feina per a tercers o, molt més alta que la subvenció estructural de la Generalitat per edició en llengua catalana, que està al voltant del 5% dels ingressos.

grafic-subscriptors-2016

Per aconseguir subscriptors i subscriptores, hem d’augmentar l’interès que desperten els nostres articles entre els lectors. L’any 2016 es tancarà, segons dades oficials d’OJD Interactiva, amb gairebé 2 milions de pàgines vistes i 572.000 usuaris únics. CRÍTIC no té audiències massives: només publiquem un article el dia, la majoria d’aquests articles estan en primícia per als subscriptors i no cobrim qüestions d’actualitat. A més, podem prometre que no utilitzem cap truc de compra massiva d’audiència a Facebook com fan altres mitjans digitals. Tanmateix, actualment les audiències comencen a mesurar-se més per la qualitat del temps que s’hi dedica que per la quantitat de visites: el temps d’estada a la pàgina és de 3 minuts de mitjana, i va creixent. Els articles més llegits de la web poden arribar a temps de lectura de 10 minuts de mitjana, o més.

Cap on volem anar? Cap a més periodisme i, si pot ser, més periodisme crític. Necessitem més recursos —i, per tant, més subscriptors i subscriptores!— per poder fer més investigació periodística per fiscalitzar els poders polítics i empresarials; per poder aconseguir millors entrevistes a fons de personatges ‘crítics’ que us interessen, i per fer periodisme de dades a la nostra secció ‘Data Crític’. Però, sobretot, el que volem intentar és explicar-vos les claus d’anàlisi i d’interpretació del món en què vivim: des del que passa amb el procés a Catalunya i les conseqüències d’una societat marcada per la desigualtat socioeconòmica… fins a les causes de fons del terrorisme que ens colpeja des de Kobane fins a París. No volem explicar l’escuma de l’actualitat, sinó els corrents de fons d’allò que passa. No volem ser els primers a informar sobre el que passa; sinó que voldríem ser els primers a explicar els perquès del que passa.

Investigació periodística

La clau de CRÍTIC és fer més i millors reportatges d’investigació. És la nostra raó de ser, encara que sovint sigui poc agraït i no tingui tants ‘clics’. La setmana passada vam destapar l’informe d’Antifrau sobre el tracte de favor de CiU a l’Església. També hem posat llum sobre els contractes ‘a dit’ de Roca amb Infraestructures.cat, casos de suposat conflicte d’interessos entre el sector privat i la sanitat pública, el finançament de La Caixa a la campanya de Junts pel Sí, el fins ara opac repartiment de la publicitat institucional de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, el viatge de Xavier Trias a la boda de la filla d’Artur Mas finançat amb els diners de tots… L’any que ve continuarem treballant en aquesta línia contra vent i marea. Seguirem, malgrat que alguns ens vulguin muts i a la gàbia.

També hem fiscalitzat l’anomenada ‘nova política’: Radiografia del Canvi. Amb motiu del primer aniversari de les eleccions municipals de 2015, hem realitzat un projecte de ‘fact checker’ per fiscalitzar l’acció de sis governs ‘del canvi’. L’equip de periodistes de Districte 11 va encarregar-se de fer un seguiment de les promeses complertes (i no complertes) dels consistoris de Barcelona, Badalona, Sabadell, Castelldefels, Salt o Berga. El reportatge més llarg i potent de la sèrie va ser sobre el pla de xoc del primer any de govern d’Ada Colau. A més, vam fer un informe crític sobre ‘Les subvencions i els contractes més polèmics del primer any de Barcelona en Comú’.

Entrevistes a fons

Una entrevista amb profunditat cada setmana. Sabem que les entrevistes són un dels continguts favorits de CRÍTIC per a molts lectors i subscriptors. Per això hem treballat de valent per poder-vos-en oferir una de bona cada setmana. Intentem que siguin entrevistes que vagin més enllà del típic titular d’actualitat i aportin pensament i idees. Enguany hem parlat amb gent com Kilian Jornet, Mònica Terribas, Sergi Pàmies, Marina Garcés, David Harvey…

A més, hem apostat, seguint les recomanacions del col·lectiu On Són les Dones?, per intentar arribar a l’equilibri entre dones i homes. Encara hi som lluny. Però podem dir que 9 de 22 entrevistes des del mes d’agost passat han estat dones, al voltant del 45%.

Anàlisi política amb #sentitcrític

Anàlisi de la política catalana amb #sentitcrític. Un dels objectius de CRÍTIC és explicar amb un altre punt de vista l’actualitat catalana, aportant noves veus i perspectives i mirant de fugir dels titulars més d’última hora, fixant-nos en els corrents de fons de la política. Ho hem fet també en un any de ‘ressaca’ després d’un 2015 carregat de moments elèctrics. El debat sobre els pressupostos i el procés, la pugna entre ERC i els ‘comuns’… Hem intentat aportar claus i idees rellevants per entendre el país tant amb les aportacions des de CRÍTIC, de Roger Palà i Sergi Picazo, com d’un estol d’opinadors de diferents sensibilitats ideològiques que van des de l’analista Jordi Graupera fins a l’ara diputat de Catalunya Sí que es Pot Albano Dante Fachin, passant pel periodista de ‘La Vanguardia’ Enric Juliana.

En l’apartat d’opinió, també hem apostat, seguint les recomanacions del col·lectiu ‘On Són les Dones?’, per intentar arribar a l’equilibri entre dones i homes. El recompte, des del passat mes de setembre, mostra 13 articles firmats per dones d’un total de 32 articles d’opinió, cosa que ens situa en el 41%. La nostra fita és fixar un 50% entre homes i dones a la secció d’anàlisi de Sentit Crític. L’objectiu general, però, hauria de ser introduir la perspectiva de gènere en tots els articles, tant d’opinió com informatius, de forma transversal, i tractar a fons qüestions vinculades amb els drets de les dones. Aquest any ha estat especialment destacat d’audiència i de continguts el blog dedicat a qüestions de gènere ‘Feminisme Crític’, impulsat per les companyes de l’Observatori IQ.

Els 10 continguts més llegits del 2016

OPINIÓ / Carta als homes: som masclistes, però canviem-ho ja!

Sergi Picazo

Això és una carta adreçada als homes, amics, col·legues, coneguts: sóc masclista quan sento un acudit o una brometa masclista dels col·legues fent una cervesa i dibuixo un mig somriure (de vegades, fins i tot un somriure sencer). Sóc masclista quan un cotxe em fa una mala jugada i intento avançar-lo per veure si és una dona o un home. Sóc masclista quan en un sopar o un dinar familiar veig que les dones s’aixequen a retirar plats i tinc un atac de mandra i em quedo xerrant (amb els homes). Sóc masclista quan vull tenir fills i no penso ni un segon en com això afectarà la meva carrera professional.

REPORTATGE / El ‘top ten’ de les escoles de l’elit política i econòmica catalana

Mireia Rom

Què tenen en comú Pujol, Roca, Rubert de Ventós i Mayor Zaragoza? A més d’haver participat en política des de punts de vista molt diversos, els uneix un altre aspecte: tots quatre van ser alumnes de l’antiga Virtèlia, una de les escoles més exclusives de la Barcelona de postguerra. En l’actualitat, el fenomen es repeteix: a la capital catalana trobem un seguit d’escoles que solen ser les preferides de l’elit política, social i cultural del país. És el cas, per exemple, d’Aula, del Liceu Francès, del Col·legi Alemany, de Saint Paul’s o de Sant Ignasi. Algunes són totalment privades. D’altres són concertades i reben diners públics de la Generalitat.

OPINIÓ / No és no. I una mica tampoc

Marina Garcés

Durant el darrer mig any o més he estat patint el continu assetjament d’un home. Un desconegut que primer per ‘e-mail’, després al telèfon de casa i, finalment, traslladant-se des d’una ciutat llunyana, ha acabat presentant-se diverses vegades al meu domicili i al meu entorn proper. No sé res d’aquest home, mentre que ell pot saber molt de mi. Aprecio un trastorn evident en el seu comportament, en la seva escriptura, en la seva veu, en la seva presència. A partir d’un cert punt, la policia i els jutjats hi han intervingut, amb protecció cap a mi i els meus i amb ordres d’allunyament i detencions envers ell. La resposta a la meva demanda d’ajuda per part d’uns professionals a qui d’entrada no tenia cap simpatia ni confiança ha estat en tot moment efectiva i afectuosa. He trobat a faltar resposta clínica, això sí. A hores d’ara encara no sé què té aquest home ni si ha estat tractat o ho serà per algú. I suport emocional, també. He pogut comprovar la sort d’haver-me cultivat, al llarg dels anys, un entorn sòlid d’afectes, resistències i suport mutu. No estic sola.

ANÀLISI / Contenidors cremats al barri de Gràcia: fer visible l’invisible

Sergi Picazo

Torna l’esclat social, tornen els aldarulls, torna la violència urbana a Barcelona. Torna la Rosa de Foc. Els barris de Gràcia i de Sants, espais d’alta intensitat social, d’identitat cultural i d’entramat organitzatiu de llarga durada, són els espais de la revolta permanent al segle XXI. Després de l”efecte Can Vies’… hi haurà un ‘efecte Banc Expropiat’? Manifestants ferits, mossos d’esquadra ferits. Sí, també aparadors d’alguns bancs trencats i algunes motos per terra, sí. Un contenidor cremat és la forma que tenen els invisibles de fer-se visibles.

OPINIÓ / CiU, ERC i l’exposició sobre el franquisme del Born: un nou autogol ‘indepe’

Roger Palà

La vergonya aliena és un concepte que defineix prou bé el sentiment que un bon grapat d’independentistes van viure dimarts passat durant la inauguració de l’exposició ‘Franco, Victòria, República’ al Born CCM. La sensació de ridícul ja havia sigut intensa durant el mes d’agost, quan ‘La Vanguardia’ va fer pública la notícia de l’exposició. En plena canícula, alguns van preferir mirar cap a una altra banda, esperant que tot plegat no fos més que una serp d’estiu. Però el boicot organitzat a la inauguració de l’’expo’, en el qual algunes persones van arribar a insultar i titllar de “feixistes” els representants de l’Amical Mauthausen presents a l’acte, ha superat qualsevol mesura.

ENTREVISTA / Kilian Jornet: “L’anarquisme funcionarà el dia que hi hagi una educació molt millor”

Isaac Vilalta

Kilian Jornet (Refugi de Cap del Rec, Lles de Cerdanya, 1987) ha estat campió del món de curses i esquí de muntanya en múltiples ocasions i ha guanyat les proves de llarga distància més importants del món. Des de fa alguns anys ha aparcat la competició més estricta per centrar-se en el projecte “Summits of my life”, amb el qual pretén batre el rècord d’ascensió de les muntanyes més emblemàtiques de cada continent. La seva freqüència cardíaca es mou entre un màxim de 205 pulsacions i un mínim de 34 en repòs. La seva capacitat pulmonar és de 5,3 litres. Un cos privilegiat per a un atleta, un referent per a tota una generació. Però, a través de les xarxes socials, Kilian Jornet també ha mostrat una visió del món crítica i polititzada.

REPORTATGE / Cinc coses que no saps dels Mossos d’Esquadra i que potser et sorprendran

Jordi Pascual

Hi ha gaires agents del cos dels Mossos d’Esquadra amb un passat a la Guàrdia Civil? Quant cobren els policies catalans? Quins sindicats hi tenen més presència actualment? Quantes persones sota custòdia de la policia autonòmica catalana han mort en els últims anys? Quins són els principals contractes signats els últims mesos pel Departament d’Interior per proveir els Mossos? CRÍTIC respon totes aquestes qüestions, que permeten fer una radiografia diferent, i potser desconeguda, del cos dels Mossos d’Esquadra. Aquest article és el resultat d’una lectura profunda del ‘Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’ (DOGC) dels últims mesos i d’una sèrie de dades oficials aconseguides en exclusiva.

REPORTATGE / Set dies de gener que han canviat la història del procés

Roger Palà

El 3 de gener, el consell polític de la CUP sentenciava l’enèsim ‘no’ a Artur Mas. La majoria de titulars van ser contundents: “La CUP envia Catalunya a eleccions”. Però, sis dies després, el president anunciava el pas al costat que ha acabat en la investidura de Carles Puigdemont. A partir de fonts de la CUP, de Junts pel Sí i de les entitats sobiranistes presents en les hores decisives, CRÍTIC construeix un relat diferent. No és la revolució dels somriures ni la història d’un sacrifici generós pel país: hi ha xantatge, joc brut, moviments desesperats, por, actes de fe i decisions de conseqüències imprevisibles. El resultat és, per alguns, una fugida endavant. Per d’altres, una nova esperança. Set dies que han canviat per sempre el procés.

REPORTATGE / 30 milions d’euros cada any per a 16 escoles de l’Opus Dei

Laura Aznar

La Generalitat subvenciona amb 30 milions d’euros cada any les 16 escoles catalanes vinculades a l’Opus Dei. La xifra oficial dels concerts en els últims sis anys, obtinguda per primer cop per CRÍTIC a través del Departament d’Ensenyament, ascendeix a 180 milions d’euros i, pràcticament, no va disminuir malgrat les retallades en Educació. Els 16 col·legis, menys un de dedicat a l’educació de 0 a 5 anys, segreguen els alumnes per sexes.

CRÍTICA / Onze sèries amb sentit crític per devorar aquest any

Toni de la Torre

Has acabat la darrera sèrie que seguies i no saps en quina capbussar-te ara? T’interessen les històries amb contingut polític i crítica social? Si la resposta a les dues preguntes és ‘sí’, llegeix fins al final aquest article. Toni de la Torre, expert en sèries i crític en diversos mitjans des de fa més d’una dècada, ha preparat una acurada selecció d’11 títols actuals i històrics ideals per devorar aquest any. Des de ‘Mr. Robot’ fins a ‘Black mirror’ passant per ‘Oz’ o ‘The promise’. De la Torre és autor de diversos llibres sobre la matèria, com ‘Series de culto’ (Timun Mas).

Deixa el teu comentari