Els 10 articles d’opinió de CRÍTIC que no et pots perdre aquest estiu

CRÍTIC té tres blogs amb protagonisme principal del gènere de l’opinió. A ‘Sentit Crític’ agrupem articles escrits per persones col·laboradores externes, que contribueixen al diàleg i a l’intercanvi d’idees de les esquerres en plural al nostre país. Des de l’1 d’agost de 2016 fins al 31 de juliol de 2017, hi hem publicat més de 80 articles d’opinió, amb un 43% d’autores dones (pròxima a la paritat, segons ha expressat el col·lectiu #Onsónlesdones, però encara insatisfactòria per a nosaltres). A més, hi ha hagut molt poques repeticions d’autors o autores: qui més ha escrit ho ha fet tres vegades en un any.

Els altres dos espais que contenen opinió són els blogs personals de Roger Palà (‘La nevera’) i de Sergi Picazo (‘El perseguidor’), periodistes de CRÍTIC amb incidència en l’opinió pública. Palà ha publicat 20 articles en aquests 12 mesos, més o menys un cada dues setmanes, mentre que Picazo ha estat una mica menys prolífic i n’ha escrit 9. Però tots dos han aconseguit nivells de lectura molt alts amb les seves reflexions, sempre un punt provocatives. Entre els 10 articles d’opinió més llegits del curs que deixem enrere, la meitat són d’algun d’ells dos, en concret tres signats per Sergi Picazo i dos més per Roger Palà. En aquest ‘top ten’, el col·laborador habitual de CRÍTIC i fotoperiodista Jordi Borràs ha aconseguit entrar-n’hi també dos. I els altres tres textos que queden per completar la desena són de Marina Garcés, Jordi Évole i Montse Santolino.

Heus aquí els 10 articles d’opinió més llegits publicats a CRÍTIC durant el curs 2016-17:

1) La nova dreta independentista catalana

Roger Palà

El 22 de febrer passat, Roger Palà explicava com estava aflorant un corrent d’opinió dins del sobiranisme conservador amb ressonàncies de l”Alt Right’ nord-americana: “Han guanyat presència i –més important encara– influència. Veus rellevants –a les xarxes i als mitjans– els fan de cambra de ressonància. El seu discurs fa forat. D’un quant temps ençà, se senten forts. Al món bufen vents propicis als seus plantejaments”. L’article ha aixecat força polseguera i ha circulat intensament per les xarxes socials.

2) McDonald’s i AirBnB al Carmel

Sergi Picazo

El 7 de juny passat, a les portes d’un estiu que es preveu complicat per la saturació turística que pateix la capital catalana, Sergi Picazo encetava una reflexió a fons que ha fet pensar molta gent: “Barcelona s’ha acabat. Almenys la Barcelona que nosaltres coneixíem s’ha acabat. Ja no és una ciutat: és un producte. S’ha convertit en un producte de consum global que ja no ens pertany”. Perquè el problema no és només el turisme. “El problema és un sistema econòmic que posa per sobre de tot el negoci. I Barcelona és, per a ells, un negoci”.

3) Carta als homes: som masclistes, però canviem-ho ja!

Sergi Picazo

Un dissabte a la tarda, cap a mitjan setembre del 2016, Sergi Picazo va decidir que no podia esperar fins dilluns per explicar allò que li bullia pel cap, arran de dos casos recents de denúncia d’agressions sexuals masclistes. I va escriure aquest apunt al seu blog, en forma de carta adreçada als homes, amics, col·legues i coneguts, que acaba així: “Posem-nos les piles ja! Per començar: renunciem als nostres privilegis i trenquem la cadena de masclismes”. Però aquest final ve precedit per interessants reflexions sobre com els homes són masclistes en molts detalls, accions i omissions, fins i tot els que no se’n declaren.

4) No és no. I una mica tampoc.

Marina Garcés

La professora de filosofia i activista social Marina Garcés, a partir d’una experiència personal d’assetjament gens agradable, reflexiona sobre els límits de les connexions i demandes cap a algú amb forta presència pública, especialment si és dona: “L’assetjament i l’abús estan entre nosaltres. Tensen i violenten aquest ‘entre’ fins a provocar asfíxia, angoixa i un desig irrefrenable, cada cop més estès entre molta gent que conec, de tallar, trencar, fugir. Lluny de tot, que em deixin en pau”.

5) Discurs íntegre al concert en favor dels refugiats del Sant Jordi

Jordi Évole

El periodista i director del programa ‘Salvados’, de La Sexta, Jordi Évole, va intervenir en el concert “Volem acollir”, celebrat l’11 de febrer al Palau Sant Jordi, i les seves paraules van aixecar polseguera. Entre altres coses, Évole va dir: “Penseu, autoritats, que el que esteu aplaudint des de la llotja també neix de la vostra incapacitat política per resoldre aquest tema. Sabem que alguns de vosaltres lluiteu i lluiteu per aconseguir que això no sigui així. Però altres us refugieu i dieu que és un problema de competències. Jo crec que no és un problema només de competències, sinó un problema d’incompetències”.

6) CiU, ERC i l’’expo’ del Born: un nou autogol ‘indepe’

Roger Palà

Contundent reflexió sobre la campanya mediàtica contra l’exposició de l’Ajuntament de Barcelona sobre el franquisme al Born: “És hora de parlar clar. La demagògia emprada per alguns ‘indepes’ a l’hora d’atacar l’exposició organitzada pel comissionat de Memòria Històrica de l’Ajuntament no és tan sols extremament desagradable: és un autogol comparable a la campanya d’improperis contra el pregoner de la Mercè, Javier Pérez Andújar. Un nou tret al peu”.

7) Sobre els comuns i el referèndum: la Gran Estafa

Jordi Borràs

El fotoperiodista i col·laborador habitual de CRÍTIC Jordi Borràs analitza en aquest article, publicat el 9 de juliol passat, la decisió dels comuns d’afrontar el referèndum de l’1 d’octubre com una mobilització i negar-li el seu caràcter vinculant. Borràs ho qualifica d’estafa: “Cal estar molt encegat per no veure que la revolució més gran que ha vist mai la Catalunya contemporània és la dels milions de persones sortint 5 anys seguits cada Onze de Setembre. Però, sobretot, cal ser molt cínic per no comprendre que entre urnes i tricornis no hi ha dubte possible”.

8) No volia escriure aquest article: ‘Cuba fa mal’

Sergi Picazo

Al voltant del funeral de Fidel Castro, les mirades de mig món tornen a confluir en la petita illa caribenya. I Sergi Picazo, el 28 de novembre de 2016, escriu l’article que no hauria volgut escriure: “No vull parlar sobre Cuba. De fet, durant anys, no volia anar a Cuba per no patir cap decepció. Preferia quedar-me amb la postal del Che, els barbuts de la Sierra Maestra, les cançons de Silvio i les estrelles roges a la boina. Però crec que ara val la pena compartir idees, desencisos, utopies i mites mal curats”.

9) Barcelona, una història trista

Jordi Borràs

Article al voltant de la polèmica per l’exposició sobre el franquisme al Born, però que viatja enrere fins a altres moments històrics de la ciutat, com l’assassinat de Salvador Puig Antich, el paper del PSUC en la lluita contra la dictadura, la Coronela i el record del 1714, el bust de Franco al Museu d’Història de Catalunya i el nom de Juan Antonio Samaranch al Museu Olímpic de Montjuïc. “És la lluita per l’hegemonia del relat i on per ara, malgrat que algú cregui que guanya el pols, estic convençut que hi perdem tots. On vas, Barcelona?”

10) Passejos amb Pérez Andújar: la perifèria metropolitana, l’Àfrica interior

Montse Santolino

“La Catalunya ‘catalana’ ha viscut d’esquena a l’àrea metropolitana i, quan s’ha relacionat amb ella, ho ha fet sobre la base dels estereotips de mitjans que s’han cregut les seves pròpies mentides: ciutats planes, sense conflictes interns ni massa vida intel·ligent”. Aquesta és una de les moltes frases punyents de l’article de Montse Santolino, que reflexiona sobre la perifèria metropolitana arran de la polèmica sobre el pregó de Javier Pérez Andújar a les festes de la Mercè de Barcelona. L’article és del 22 de setembre de 2016.

Deixa el teu comentari