Els 10 reportatges i investigacions de CRÍTIC que no et pots perdre aquest estiu

El periodisme d’investigació i el reportatge amb profunditat han estat des del primer dia un dels puntals de CRÍTIC. En un context marcat per la immediatesa i els continguts ‘fast food’, la nostra aposta des del naixement del projecte ha estat que cada setmana els nostres subscriptors i subscriptores puguin gaudir, com a mínim, d’un contingut que miri d’explicar amb profunditat i sense caure en el pamfletisme les coses importants que s’esdevenen a Catalunya, a l’Estat espanyol i al món. La investigació, el periodisme de dades i l’exercici del dret d’accés a la informació pública, explorant al màxim les possibilitats de la Llei de transparència, s’han convertit en marques de la casa. En aquest ‘post’ us oferim els 10 reportatges i investigacions més llegits del curs 2016/2017.

Llums i ombres de l’Escola 21

El reportatge més llegit d’aquest curs a CRÍTIC fa referència a l’educació, una qüestió que interessa especialment a la nostra comunitat. La periodista Laura Aznar posava la lupa en aquest article al programa Escola Nova 21, un projecte, impulsat per la Fundació Bofill, pel Centre UNESCO, per la UOC i per La Caixa per introduir pràctiques educatives innovadores en escoles i en instituts, que ja s’està posant en marxa en 481 escoles del país: un 68% de públiques, un 32% de concertades. Desenes d’escoles més d’arreu de Catalunya es plantegen incorporar-se a aquest projecte privat. El debat s’encén. Famílies, professors i experts hi diuen la seva. Crítiques, elogis, matisos.

Més enllà de Donald Trump: una radiografia de la dreta nord-americana

Per què el fenomen Trump triomfa entre la classe treballadora blanca dels Estats Units? Raons econòmiques, l’antiestablishment i una identitat amenaçada són algunes de les causes. Antoni Trobat va escriure aquest reportatge per a CRÍTIC pocs dies abans de la victòria de Trump, en un moment en què la majoria de la premsa espanyola i catalana només havia abordat la seva figura de manera caricaturesca. Aquest article és encara avui un dels documents més complets per entendre l’impacte de Trump.

Què opinen els moviments socials de Barcelona dels dos primers anys de mandat d’Ada Colau?

El 24 de maig de 2017 van complir-se dos anys de la victòria de Barcelona en Comú, que va suposar un autèntic terrabastall polític a la capital catalana. Des de llavors, una de les prioritats de CRÍTIC ha estat la fiscalització de la tasca dels denominats ‘ajuntaments del canvi’, ja sigui a través del projecte ‘Radiografia crítica del canvi’ –on analitzàvem la tasca de vuit consistoris– o a través de reportatges específics com aquest, que va elaborar la periodista Carina Bellver. 25 activistes de moviments socials, d’organitzacions i d’ONG barcelonins valoren els primers dos anys del govern de Barcelona en Comú

10 gràfics per entendre què hi ha darrere d’AirBnB

El turisme i els seus efectes nocius sobre la vida de la gent han estat un altre focus d’interès de CRÍTIC durant els darrers mesos. Ho hem abordat des de diferents punts de vista: l’anàlisi, l’opinió, el reportatge, l’entrevista… I també des del periodisme de dades. La periodista Ariadna Trillas, de la revista ‘Alternativas Económicas’, publicava aquest juliol un complet #datacrític sobre AirBnB que ja s’ha col·locat entre els textos més llegits de l’últim curs. L’empresa ja té un valor de 30.000 milions de dòlars, i només a Barcelona va generar l’any passat un impacte de 1.027 milions, amb 17.000 anuncis. Què hi ha darrere d’AirBnB?

Quins perills ambientals afrontarà la Catalunya de l’any 2040?

Alerta climàtica a Catalunya. Aquest 2017 també hem volgut posar el focus en les problemàtiques i els reptes ambientals que afronta el país. En aquest reportatge, publicat al mes de juny, obra dels periodistes Josep Cabayol i Siscu Baiges, CRÍTIC radiografia, amb l’ajuda d’una vintena de científics, com serà Catalunya l’any 2040. L’escalfament global és el principal problema. Les temperatures pujaran 2 graus cap al 2030. Disposarem del 20% menys d’aigua. Les sequeres seran més llargues i continuades. Hi haurà grans incendis, però el ‘Gran Incendi’ serà al Prepirineu. Un crit d’alerta que no podem ignorar.

La Caixa i el Banco Popular van finançar la campanya de Junts pel Sí

La relació entre els partits i la banca és una de les claus que ajuden a entendre l’actual context polític i social. CRÍTIC va tenir accés en exclusiva a l’octubre de 2016 a la relació de bancs que, segons la informació recopilada per la Sindicatura de Comptes, van finançar la campanya electoral dels diferents partits. Junts pel Sí, la coalició de Convergència i d’ERC, va ser la que més diners va rebre de la banca: 2,3 milions d’euros, principalment de La Caixa (1,5 milions) però també del Banco Popular (800.000 euros), una entitat històricament vinculada a l’Opus Dei. Només Catalunya Sí que es Pot i la CUP no van rebre finançament de bancs. Un reportatge de Roger Palà.

Deu perles del PP i de Ciutadans: racisme, homofòbia i feixisme

Regidors i dirigents del Partit Popular i de Ciutadans dels Països Catalans han estat notícia per frases, comentaris o fotomuntatges racistes, xenòfobs, masclistes, homòfobs i que banalitzen el feixisme. Tots aquests missatges, la majoria dels quals han estat esborrats pels seus autors, han estat denunciats a les xarxes socials. En Jordi Borràs va recopilar 10 d’aquests comentaris fets a Facebook o a Twitter amb l’objectiu de denunciar-los.

Les retallades en educació castiguen més la pública que la concertada

Com s’han repartit les retallades educatives entre els centres públics i els centres concertats? En aquest reportatge, Laia Altarriba va fer una intensa recerca de dades i va arribar a una conclusió: el Govern català va concentrar el gruix de la reducció d’alumnes, d’aules i de pressupost de les línies de P3 sobre els centres públics. La tisorada patida per la concertada va ser molt més matisada.

De Freixenet als supermercats Lidl: aquí van a parar les subvencions milionàries de la UE al camp català

La Casa de Alba, Mercadona, la família Domecq o J. García Carrión són els que més ajudes milionàries reben de la Política Agrícola Comuna (PAC) de la Unió Europea per subvencionar l’agricultura espanyola. A Catalunya, en lloc de famílies nobles, els més subvencionats són Codorníu, el Grup Actel, Freixenet o Lidl, segons dades oficials a les quals ha accedit CRÍTIC. Carles Soler i Gustavo Duch, experts en sobirania alimentària, ho analitzen en aquest reportatge.

Inversions polèmiques de La Caixa i del Banc Sabadell: explosius, míssils nuclears i tecnologia militar

Els principals bancs que operen a l’Estat espanyol financen 34 empreses d’armes, que produeixen morters, municions, granades subaquàtiques, bombes adossades i fins i tot míssils nuclears. A Catalunya, la llista l’encapçala CaixaBank, amb inversions en fabricants d’armes que poden acabar matant civils al Iemen. La periodista Majo Siscar ho explica a partir de les dades recopilades pel Centre Delàs.

Deixa el teu comentari