Les 10 entrevistes de CRÍTIC que no et pots perdre aquest estiu

  • Laia Soldevila / @laia_soldevila
  • dimarts, 15 agost 2017
  • Comenta
  • General

Les entrevistes continuen sent una de les apostes de CRÍTIC que més bona acollida tenen entre els lectors. Les converses reposades que, sense deixar passar l’actualitat, busquen aprofundir en la trajectòria de l’entrevistat o entrevistada són un format marca de la casa que els últims anys també ha proliferat en altres mitjans digitals. Des de l’1 de setembre de 2016 fins al juliol de 2017, els nostres col·laboradors habituals han entrevistat 54 personalitats, de les quals 20 dones i 34 homes de professions, orígens i maneres de veure el món molt diversos. Tot i així, la política i el periodisme són els àmbits d’on provenen la majoria d’entrevistats que encapçalen el rànquing dels més llegits.

Jaume Asens: “Si hi ha urnes, jo aniré a votar al referèndum de l’1-O”

Entrevista: Sergi Picazo

Jaume Asens, advocat, activista social i tinent d’alcaldia de l’Àrea de Drets de l’Ajuntament de Barcelona, va donar suport, en la reunió de la Coordinadora de Catalunya en Comú del 8 de juliol de 2017, a un document favorable al referèndum de l’1-O i que demanava una major implicació dels Comuns. El text va aconseguir 29 vots del centenar de membres que van votar. Tot i això, aquesta proposta no va ser la més votada. Quaranta-vuit hores després va parlar, per primer cop, a CRÍTIC sobre el seu posicionament davant el polèmic 1 d’octubre.


Marina Garcés: “Tenim molts coneixements, però cada cop som més obedients”

Entrevista: Joan Carbonell | Fotos: Xavi Herrero

Parlar amb Marina Garcés (Barcelona, 1973) t’obliga a pensar. El seu pensament és cruament honest. Va créixer als anys vuitanta, època de conformisme intel·lectual. Ha viscut i escrit, per tant, contra corrent. La filosofia, des de ben jove, va ser la seva barca en aquest naufragi que vivim. Professora a la Universitat de Saragossa, escriu llibres i articles que generen debat i deixen petja, i participa en col·lectius per repensar-nos com l’Espai en Blanc. Ens trobem a casa seva per parlar de filosofia, de política, d’educació… En resum, de pensament i vida. Aquest curs va presentar el llibre ‘Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla’ (Arcàdia) i abans havia publicat ‘Un mundo común’ (Bellaterra, 2013).

Antonio Baños: “El procés s’acaba aquest any; és ‘impepinable’”

Entrevista: Toni Vall | Fotos: Jordi Borràs

A principis de gener del 2016, Antonio Baños Boncompain (Barcelona, 1967) va dimitir com a cap del grup parlamentari de la CUP. Un any després, vam considerar oportú entrevistar-lo per fer memòria i balanç del seu curt –i trasbalsat– trajecte polític i del seu retorn al periodisme. Però també per recalcar que no va dimitir de l’activisme ni de la consciència política. Baños és caut i prudent a l’hora de parlar de la CUP, de les seves contradiccions i també de les grandeses que li reconeix. Parlem també del moment present del procés, de la crisi de les esquerres, dels matisos de la identitat, de l’ominosa plaga de la correcció política i també de com va néixer en ell la pulsió independentista.

Guillem Martínez: “El Procés és propaganda. No s’ha mogut res”

Entrevista: Sergi Picazo | Fotos: Ivan Giménez

Guillem Martínez (Cerdanyola del Vallès, 1965) ha publicat ‘La gran ilusión. Mito y realidad del proceso indepe’ (Debate), un llibre d’anàlisi de les trinxeres sobre el Procés que no pot deixar ningú indiferent. Actualment escriu les seves cròniques polítiques amb les zzzzz, snif i bla, bla, bla característiques al digital ‘Contexto’. Samarreta blanca, ‘jeans’, cigarreta a la boca i una llengua massa llarga. Martínez porta anys de batalla periodística escrivint a ‘El País’ o a ‘Interviú’ i fent guions de televisió –ho va fer en programes com ‘Polònia’, de TV3. En sap molt, d’això dels marcs mentals, de la propaganda i de la ‘CT, o Cultura de la Transición’. Jo crec que a ell li hauria agradat ser un bohemi anarquista a la Barcelona de finals del segle XIX. Però li ha tocat viure aquí i avui.

Natza Farré: “El micromasclisme és el germen de l’assassinat de les dones”

Entrevista: Laura Aznar | Fotos: Jordi Borràs

Natza Farré (Barcelona, 1972) és guionista del programa d’humor ‘La competència’, de RAC1, des que va arrencar, el 2009. Es descriu a si mateixa com una persona pessimista i persistent. El món és un lloc hostil on no s’hi sent còmoda: té pressa per canviar-lo i hi ha posat fil a l’agulla. Recentment ha publicat el seu segon llibre, ‘Curs de feminisme per microones’, on, a través de l’humor, posa sobre paper exemples d’un masclisme sagnant que encara està impregnat a la societat. I ho fa amb una voluntat manifesta: que les dones facin la revolució. A l’obra, com en la vida real, parla amb gran eloqüència i pocs pèls a la llengua. Parlem amb ella del feminisme, de la pervivència del masclisme estructural i del paper dels mitjans de comunicació.

Sergi Pàmies: “M’emprenya la contribució de l’esquerra, que en principi eren els bons, a espatllar-ho tot”

Entrevista: Toni Vall | Fotos: Ivan Giménez

Sergi Pàmies (París, 1960) va passar tot l’agost del 2016 amb la responsabilitat d’un article diari, a l’espai disponible a ‘La Vanguardia’ per les vacances de Pilar Rahola. Ja ha tornat al seu ritme habitual d’articulisme setmanal. Conversem amb ell a fons i sense pressa sobre la seva trajectòria, infància, família, exili, escriptura i identitat. També sobre cinema, la seva gran passió, i sobre el moment social i polític que vivim, el fracàs de les esquerres, l’amenaça del terrorisme i, encara sort, l’amistat. A més a més, Pàmies, que es confessa “molt crític” amb el procés i també amb l’absència de solucions, aborda qüestions com la censura a l’hora d’escriure.

Mònica Planas: “La manera de nomenar Vicent Sanchis a TV3 va ser lletja. No es va entendre”

Entrevista: Joan Carbonell | Fotos: Jordi Borràs

Una casa qualsevol d’una persona qualsevol. Tot gira entorn d’un sol objecte: el televisor. Un talismà ple de vanitat, de fantasmes, de manipulació, del pitjor de cada casa. Però la televisió no solament és això. La periodista i professora de periodisme a la Blanquerna Mònica Planas, després d’anys treballant en programes de TV3 o de Rac1, lluita ara des de les seves columnes als diaris ‘Ara’ i ‘Mundo Deportivo’ contra aquesta visió estereotipada. Defensa la bona televisió i prefereix el sentit crític de l’espectador abans que la censura. Però també és el fuet de la mala ‘tele’, d’aquí i d’allà, rosa i grisa. Als seus articles, entre línies, s’intueix un retrat de la societat: plena de virtuts i de defectes. “The show must go on…”.

Mònica Terribas: “Hi ha molt d’interès en dir que el que està passant a Catalunya és per culpa dels mitjans de comunicació”

Entrevista: Sergi Picazo | Fotos: Jordi Borràs

Agradarà més a uns, i menys a uns altres, però Mònica Terribas (Barcelona, 1968) és un referent per a la història del periodisme a Catalunya. Té 48 anys d’experiències, passadissos i desavinences a la butxaca. Terribas ha estat directora de TV3, consellera delegada del diari ‘Ara’ i ara dirigeix ‘El matí’, de Catalunya Ràdio.”M’agrada mirar-te als ulls per saber quines intencions portes”, m’avisa mentre fem un cafè al bar de la Moritz. Entrevistar una entrevistadora és difícil perquè se sap tots els trucs. Mostro les meves cartes: vull saber què queda avui d’aquella periodista rebel, de preguntes afilades i que no s’aturava fins que entenia tots els “perquès” de tot plegat.

Gemma Nierga: “La SER perd audiència perquè no fa un discurs radical sobre l’independentisme”

Entrevista: Laura Aznar | Fotos: Ivan Giménez

Gemma Nierga (Barcelona, 1965) és un nom que instintivament entrelliguem amb el de la Cadena SER. S’ha fet gran en aquest mitjà i hi manté un vincle quasi sentimental. Des del 2012 codirigeix amb Pepa Bueno el magazín matinal ‘Hoy por hoy’. Premiada amb l’Ondas, acumula tres dècades de trajectòria radiofònica i televisiva a les espatlles. Va de bòlit, em diu que té poc temps i li prometo certa agilitat, però ens perdem en la conversa. Parla amb el cos, gesticula molt, dolça i enèrgica, i genera un clima de confort des del principi. “Com ho fem això?”, em pregunta. “T’ho vull preguntar tot”, li responc.

Quim Arrufat: “Si el referèndum és impossible, hem d’avançar cap a declarar la independència”

Entrevista: Marc Font | Fotos: Jordi Borràs

Després de ser regidor a Vilanova i la Geltrú, el seu municipi, i diputat al Parlament durant la legislatura passada, Quim Arrufat (1982) s’ha convertit en un dels dirigents més coneguts de la CUP. Ha estat el responsable de relacions internacionals de l’organització i ara forma part del nou secretariat nacional cupaire, un organisme que en gran part té el seu segell. Durant dues hores parla amb CRÍTIC de la construcció de contrapoder popular, de la nova etapa del partit de l’esquerra independentista, dels seus viatges, formació i referents o de la relació amb l’espai dels Comuns. I sí, també d’un procés independentista que viurà uns mesos clau.

Deixa el teu comentari