Crític Cerca
Dades

Cinc tòpics sobre el feminisme que dirà el teu cunyat ‘progre’ als àpats de Nadal

Estigues preparada (o preparat) amb aquestes respostes perquè el miratge de la igualtat no t’indigesti dinars i sopars nadalencs

22/12/2016 | 00:05

Darrerament el feminisme està en boca de tothom. Si ets feminista, no t’estranyi que els dies de Nadal, entre caneló i caneló, algun ‘progre’ proper (o propera) -cunyat, col·lega, tiet, nebot, cosina, companya, antic o antiga companya de l’escola- aprofiti que no pots escapar per deixar anar les ja tradicionals ‘perles’ suposadament d’esquerres sobre el miratge de la igualtat. Comentaris que tenen sempre un missatge soterrat però clar: ell(a) també seria feminista… si el problema existís de debò. Estigues preparada (o preparat) amb aquestes respostes perquè el miratge de la igualtat no t’indigesti dinars i sopars nadalencs.

1. “La manera que millori la situació de les dones és que millori la situació de les classes populars”

Sí, les dones són majoria entre les persones en famílies que viuen amb rendes baixes, i per tant una millora per a aquestes famílies de ben segur tindrà un impacte positiu per a elles en major mesura que per a ells. Però no, acabar amb la desigualtat de classe no és el mateix que acabar amb la desigualtat de gènere. Un exemple d’això és el següent gràfic que mostra com, malgrat les dones amb renda més alta dediquen menys hores al treball domèstic i de cures, en cap cas s’arriba a una dedicació paritària d’ambdós sexes. De fet, la variació no depèn de l’augment del nivell de renda. La dedicació horària mitjana dels homes amb menor renda i els homes amb major renda presenta 7 minuts de diferència. Tampoc en el cas de les dones hi ha una evolució lineal. Benvolgut progre: no hi ha una relació clara entre el descens de tasques domèstiques dutes a terme per les dones i l’augment de les dutes pels homes; l’alleugeriment d’aquest treball gratuït no prové de la coresponsabilitat sinó, possiblement, de l’externalització de les tasques (majoritàriament en altres dones que no provenen de la llar: les senyores de fer feines).

temps

2. “Llenguatge, publicitat, dones ministres? Hauríeu de centrar-vos en les autèntiques desigualtats en les condicions materials d’existència… en realitat no sou prou progres”

Sí, llenguatge. Sí, publicitat. Vols, benvolgut progre marxista ortodox, explicar-nos com és possible, si no, que no sent obligades per la llei, dones i homes seguim realitzant tasques i responsabilitats diferents a la societat? O com és possible que els homes hegemonitzin el poder econòmic i polític sota l’argument, tant acceptat com desvergonyidament fals, de la meritocràcia? És evident que la manera com veiem el món està esbiaixada i les normes socials s’imposen molt més enllà del que poden explicar les relacions econòmiques.

El llenguatge és la forma més bàsica d’estructurar la nostra manera de veure la realitat, més enllà dels mateixos fets. I la imatge de la dona a la publicitat i la indústria de la moda estableix una norma social tan ferma, que com diu Fàtima Mernissi, la talla 38 ha esdevingut el ‘hijab’ de les dones d’Occident.

Això passa des que som nens i nenes en ple desenvolupament de les nostres capacitats i expectatives de futur. Si, a més de progre, ets pare, mare o responsable de criatures, i tens sensibilitat per la qualitat educativa, et suggerim que paris més atenció a la construcció d’una norma social de gènere que té la seva expressió més descarada i retrògrada en el moment de màxima permeabilitat de les nostres vides a les expectatives socials: la infància. Una tercera part dels anuncis de joguina de la campanya de nadal contenen estereotips sexistes. El 60% dels estereotips són femenins i el 40% masculins. Mira la quantitat i varietat d’estereotips que s’empassen aquests tendres cervells, només en les dates de Nadal.

joguines-2015-2016

3. “Això era abans” [o] “això passa en països subdesenvolupats” [o] “això ens passa perquè som un país subdesenvolupat”

La situació no és igual a tot arreu, ni era igual abans que ara. Però les desigualtats de gènere, i la violència masclista són presents de forma universal. Als països amb un estat del benestar més avançat, les dones també pateixen violència, fins i tot, amb taxes més elevades que a l’Estat espanyol. Els exemples més clars són Noruega o Dinamarca. És possible que aquesta major visibilitat de la violència contra les dones en països nòrdics s’expliqui perquè a aquests països es denuncia més que al nostre, o perquè tinguin sistemes de registre millors que els nostres. En tot cas, el gràfic ho deixa ben clar: la violència masclista és l’expressió més clara de la creença social de la subordinació de les dones als desitjos dels homes. I no, no ha desaparegut ni aquí ni enlloc.

desigualtats-i-violencia

4. “El que no m’agrada és que ens poseu a tots els homes en el mateix sac”

Benvolgut progre: molt possiblement pertanys a una classe social no subalterna. Encara és més possible que experimentis els privilegis d’haver nascut i habitar en un país del Nord global. De la mateixa manera, amb moltes possibilitats, gaudiràs d’una sexualitat no estigmatitzada per ser minoritària. Doncs accepta-ho: també vius en una posició social marcada pel gènere, que condiciona la teva experiència i la teva relació amb el teu entorn. No t’estem dient que siguis una mala persona. Només que, en relació al tema que ens ocupa, ets un privilegiat. Les estructures socials tenen això, que no hi triem la nostra posició a voluntat. El que sí triem, però, és situar-nos-hi de forma crítica i compromesos amb la seva transformació. No val a victimitzar-se.

5. “Què pesades! Sempre heu de treure-li la punta a [o queixar-vos per] tot?”

Denunciem, reivindiquem, polititzem una realitat que és tossudament resistent al canvi. Ens queixem si sabem que les coses podrien ser millor si es tinguessin en compte les experiències i els sabers de les dones. La major part (si no tots) els àmbits de la societat estan impregnats de la desvalorització de l’experiència de la meitat de la població, quan no dels mecanismes per reproduir la desigualtat. No ho diem nosaltres, ho diuen les Nacions Unides, des de l’any 1995. Fixa’t si no, en un dels aspectes més quotidians de la nostra vida a les ciutats i pobles: la mobilitat. Segons les dades que presentem a continuació, apostar pel transport públic i col·lectiu és apostar per facilitar la mobilitat que ja fan majoritàriament les dones. Per contra, fins de forma molt majoritària, els poders públics han apostat pel vehicle privat, majoritàriament utilitzat per homes, permetent que utilitzi la major part de l’espai públic i que tingui el menor límit d’ús possible. Tradicionalment s’ha apostat, doncs per unes ciutats fetes a la mesura de la norma, del patró, masculí.

mobilitat

Eliminar l’androcentrisme en tots els aspectes de les polítiques socials, econòmiques i territorials estem convençudes que faria entorns més amables, sans, sostenibles i, òbviament, més inclusius. I això, benvolgut progre, és progre. Així que, de cara l’any 2017, potser hauries de valorar la possibilitat de fer-te feminista. Bones festes!

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies